El 1995, en la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per les Nacions Unides a Beijing (Xina), es va instaurar el 15 d’octubre com el Dia Internacional de la Dona Rural, i el novembre del 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’oficialitat d’aquesta celebració. Aquest dia es va crear amb la finalitat de donar visibilitat a la contribució de les dones al desenvolupament rural i la seva important aportació econòmica, social i cultural.
Molt d’acord. Una commemoració que calia segurament perquè les reivindicacions de les dones pageses i ramaderes no fossin mai més deixades de banda a l’hora de dissenyar polítiques de desenvolupament rural.
Ara bé, també penso que per part de l’Administració es presenta com una jornada esbiaixada que no dona visibilitat a totes les situacions de manca d’igualtat d’oportunitats de les dones que viuen i treballen, o no treballen, a l’àmbit rural. I m’explico: no s’estan fent plantejaments transversals de polítiques públiques amb perspectiva de gènere per al desenvolupament i la viabilitat d’un món rural plural, equitatiu i just, sinó que s’estan centrant les iniciatives en la emprenedoria com a sortida laboral, concretament en el sector agrari i ramader.
Per altra banda, cosa molt important en el nostre territori on el sector primari i la indústria agroalimentària són un motor important de l’economia, a més d’haver aconseguit enfortir les organitzacions de les dones pageses i ramaderes per fer visibles els seus treballs en les explotacions, compaginant-lo amb la cura de les persones i les tasques domèstiques. Reconeixent que això no és poca cosa i reconeixent la rellevància del seu paper en les activitats agràries, el comerç de proximitat, la petita empresa, la sobirania alimentària i sostenible, així com la importància del seu treball en l’àmbit familiar, vull cridar l’atenció en el fet que no tothom té la capacitat o les eines per ser emprenedora. Crec que no ens hem de quedar aquí, s’ha d’anar més enllà i que tots els àmbits de les diferents administracions s’han implicar en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya que tal com es diu al seu web ha de servir com un veritable “full de ruta per al desenvolupament territorial, socioeconòmic i ambiental, incorporant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”.
Segons dades de l’any 2019, només un 20 % de les dones es dediquen professionalment al sector primari a Catalunya, tot i que gairebé un milió viuen en zones rurals. La meva reflexió ve a tomb d’això últim. Crec que les polítiques públiques per al món rural han de ser una aposta de país, fent referència a les que s’entomin respecte de les dones, a totes les dones del món rural.
Des del diàleg social, paper que ens confereix el fet de ser sindicat majoritari i més representatiu del conjunt de les persones treballadores, CCOO de Lleida volem fer algunes propostes que considerem importants:
— Apostar per la reindustralització del territori, fer polítiques d’inserció i intermediació laboral i de formació adequada a les necessitats del territori per millorar l’ocupabilitat de les dones assalariades.
— Apostar per una mobilitat pública amb perspectiva de gènere, sostenible i equitativa arreu del territori per donar oportunitats laborals a qui més fa ús del transport públic i col·lectiu com són les dones, el jovent i les persones més vulnerables.
— Dotar i millorar les infraestructures de les TIC per facilitar les oportunitats laborals en un sector que és ja una realitat important.
— Donar visibilitat als treballs de cura i atenció a les persones, valorar-los i dignificar les condicions laborals d’uns sectors que donen feina a moltes dones arreu del territori.
— Eliminar les discriminacions que pateixen les persones grans, moltes d’elles dones soles, en l’accés als serveis essencials, com per exemple el de l’atenció a la dependència.
—Tractar la visibilització de les violències masclistes en l’àmbit rural, moltes vegades patides en solitari durant anys, especialment entre les dones grans.
— Elaborar propostes envers la realitat LGTBI al món rural.
— Garantir l’accés públic, lliure i segur als drets sobre la salut sexual i reproductiva de les dones, especialment a la interrupció voluntària de l’embaràs i els tractaments ginecològics.
— Donar suport amb recursos i infraestructures suficients a l’associacionisme de les dones rurals com una important eina de socialització i de transmissió de sabers, de treballs i tradicions culturals.
Des de CCOO de Lleida creiem que amb aquestes i moltes altres propostes podem contribuir a no haver de parlar de discriminacions en l’exercici dels drets de ciutadania de les dones del món rural, ni de despoblament i de la “Catalunya buidada”, sinó de qualitat de vida i d’igualtat d’oportunitats de totes les dones visquin o treballin on sigui o on vulguin.
