23:08h. Diumenge, 24 Setembre de 2017

Emblanquinant 48 hores negres

Per seguir-ho

Durant aquests dies hem assistit a dues sessions del Parlament de Catalunya que han estat qualificades pel Sr. Coscubiela com “48 hores negres per a la democràcia”. Aquesta és la seva visió de les coses i altres partits de l’oposició, que van veure l’oportunitat d’afegir-se al mateix comentari per tal de ridiculitzar els partits independentistes.

Aquí a Catalunya sempre comptem amb personatges que es dediquen a posar pals a les rodes i amb la boca grossa s’anomenen tan catalans com els altres. En tenim una mostra en els representants del PP i C’s, grans demòcrates que no volen deixar votar, ni als independentistes ni als seus electors (ni tan sols per votar “NO”). Reclamen drets dels diputats per adreçar-se al Consell de Garanties Estatutàries, però no defensen els drets dels electors a poder expressar-se a les urnes. Això que fan aquests senyors ja no m’estranya gens i no hi perdré el temps.

El que més greu em sap és veure el Sr. Iceta, portaveu del PSC (Partit Socialista de CATALUNYA), un partit d’esquerres amb llarga tradició a Catalunya, fent el joc a la dreta i veient  com malgasta el seu do de la paraula al Parlament intentant posar tota mena d’objeccions a les lleis que presenten els partits independentistes, intentant ridiculitzar-los i fent riure els partits de l’oposició. Potser el Sr. Iceta, quan actuï així, hauria de posar-se un nas vermell per tal de sentir-se dins el seu paper. Sí, Sr. Iceta, l’oposició va celebrar la seva actuació i va riure, però jo em pregunto si els seus votants riuen cada dia, quan agafen l’autopista per anar a treballar o per sortir el cap de setmana i han d’afluixar la mosca als peatges. Suposo que els fa molta gràcia i ja fa anys que deuen riure. Li explica al Sr. Sánchez, quan ve, els greuges que pateixen els votants catalans? O només es dedica a ballar?  Sr. Iceta, vostè reclama uns drets per als diputats per adreçar-se al Consell de Garanties Estatutàries per fer perdre temps; tal com ja se li va explicar, per part de la mesa del Parlament, sota la seva responsabilitat, pot fer cas de la consulta o no fer-ne. Però i els drets dels seus electors a poder votar? No els vol defensar? Vostè  i el seu grup presenten esmenes i preteses peticions de reconsideració a la mesa, només per posar pals a les rodes, i quan és l’hora de debatre les esmenes o votar les lleis proposades, encara que sigui per votar NO, agafen i abandonen l’hemicicle. Cobren de diputats per fer això? Què deuen pensar els seus votants? Això sí que fa riure, Sr. Iceta, veure com representa el seu electorat.

Ah! Em descuidava els senyors de CSQEP (CATALUNYA sí que es pot). Què és el que es pot? Sr. Coscubiela, expliqui-m’ho! Votar? O no deixar votar? A vostè li dic el mateix que al Sr. Iceta, però almenys van romandre a l’hemicicle. El Sr. Iceta fa riure, però vostè fa plorar! Sí, Sr. Coscubiela, és llastimós de veure com una persona d’esquerres, que fa tants anys que viu de la política catalana -abans a IC (Iniciativa per CATALUNYA), partit que venia de l’antic PSUC (Partit Socialista Unificat de CATALUNYA)-, fa el joc als partits unionistes al Parlament. He remarcat el nom de Catalunya perquè, si vostè hi continua, potser haurien de canviar el nom per Espanya. També el vaig veure reclamar els drets dels diputats com el Sr. Iceta i voler projectar una imatge caòtica del Parlament. Va arrencar forts aplaudiments dels partits de l’oposició en la seva intervenció, sense aportar res de nou. Però també l’hi dic: i els drets dels seus electors a poder votar? Per què no els defensa? Segurament els seus electors el deuen aplaudir cada dia per la defensa que fa dels seus drets. Sobretot quan molts dels seus votants agafen cada dia Rodalies i fan tard a la feina. O quan volen anar de vacances i han de fer llargues cues a l’aeroport del Prat; llavors el deuen aplaudir amb ganes. Quines propostes fa perquè això no passi? Com ho pensa arreglar? Creu que aquestes i altres coses s’arreglaran quedant-se a Espanya?

Disculpin, Sr.Iceta i Sr. Coscubiela, si m’he referit a vostès amb duresa. Ho he fet perquè crec que només una forta sacsejada els pot despertar, a vostès, portaveus, i als senyors del PSC i CSQEP. Despertin del seu somni de poder aconseguir quelcom de bo per a Catalunya pactat amb l’Estat espanyol. Defensin el dret a l’autodeterminació. Estem en un moment històric i transcendental. Els necessitem a tots!, però estiguin ben desperts.