Opinió

L’oportunitat del Museu Morera

"La creació artística lleidatana és viva i el Morera ha anat bategant al mateix ritme per explicar la història de la ciutat i les nostres comarques a través de la visió que els creadors han anat plasmant d’aquesta terra d’oportunitats"
Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida
photo_camera Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida

Per fi! Després d’un segle deambulant per seus provisionals, el Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida ha obert les seves portes al públic en la que ja és la seva ubicació definitiva a la rambla de Ferran, just al costat del Palau de la Diputació de Lleida. Ha estat gràcies a la col·laboració institucional de pràcticament tots els estaments, des d’Europa al municipal, en un esforç que ha sobrepassat mandats polítics en favor d’un objectiu comú i compartit, dignificar la principal pinacoteca de Lleida i atorgar-li el caràcter de centralitat cultural que ha d’irradiar molt més enllà de la pròpia ciutat.

Compartir vorera a Ferran, curiosament, ens remet als orígens del Museu d’Art de Lleida, que fou inaugurat sota aquella denominació l’any 1914 amb uns fons conformats, inicialment, per les obres dels artistes pensionats de la Diputació de Lleida, un nombre determinat de dipòsits del Museu d’Art Modern de Madrid i per les donacions del pintor Jaume Morera i Galícia, realitzades entre el 1915 i el 1916, a les quals s’uniria més tard la donació d’obres de Carlos de Haes —mestre de Morera—, efectuada pel mateix Morera l’any 1924. Aquest fou, de fet, el motiu pel qual finalment es batejaria com a “Museo de Arte Jaime Morera”, en senyal d’agraïment a l’artista lleidatà, promotor i mecenes de la col·lecció.

En aquest segle, el Morera s’ha especialitzat en la història de les manifestacions artístiques d’ençà el segle XX a Lleida, abastant les diferents tendències i àmbits de la creació plàstica i visual contemporània.

El magnífic treball tècnic realitzat les darreres dècades ha servit per contextualitzar adequadament les aportacions dels artistes lleidatans contemporanis. No fa tants anys que, per fi també, Leandre Cristòfol va quedar integrat al discurs artístic de la millor etapa creativa dels inquiets ponentins, entrant en diàleg amb Antoni Garcia Lamolla, entre d’altres

La creació artística lleidatana és viva i el Morera ha anat bategant al mateix ritme per explicar la història de la ciutat i les nostres comarques a través de la visió que els creadors han anat plasmant d’aquesta terra d’oportunitats. Un passeig per la col·lecció permanent, que ara podrem fer de manera més còmoda i entenedora, ens transporta a la història més recent de la nostra terra, no només a la història de l’art pictòric. Lleida ha disposat sempre d’artistes ben arrelats a la seva societat i, per tant, les seves mostres culturals han estat importants des del punt de vista purament conceptual, introduint innovacions en les tècniques i els relats culturals, i des de la vessant d’explicar com ha evolucionat la nostra societat.

Així com els llibres d’història ens expliquen pas a pas quin ha estat el procés de transformació de Lleida d’una societat rural a una societat moderna abocada a una estructura econòmica i social innovadora, la nostra pinacoteca reflecteix aquesta realitat mostrant, a més, com Lleida es veia a si mateixa en cadascun dels moments que conformen el pas lineal del temps. A través de l’art podem gaudir i entendre els moments més brillants de la nostra societat, de les angoixes que es van haver de superar en les etapes difícils, i de la feina conjunta i tranquil·la amb la qual la nostra ciutadania va recuperar el pols de la modernitat.

De vegades, davant l’art o l’arquitectura, es fan lectures especialitzades que limiten la visió global que les obres culturals ens transmeten. Hem de ser capaços de saber mirar el llegat artístic i cultural dels nostres avantpassats amb mentalitat d’evolució, cultural i social, per tal que un museu d’art ens serveixi també per explicar-nos a nosaltres mateixos.

Aquí rau la veritable importància del projecte museogràfic del Morera, aquí cobra el seu sentit el procés de trasllat i l’obertura del nou equipament, amb voluntat de projectar el futur de la nostra societat a través de la dignificació d’una part del nostre passat. L’ambició que traspua el Morera i el desig d’esdevenir un nou atractiu de la rambla Ferran és un mirall de la societat lleidatana desacomplexada que afronta el segle XXI trencant el mite de “per Lleida ja està bé”, perquè Lleida és una Terra d’Oportunitats.

Comentaris