11:55h. Diumenge, 30 d'Abril de 2017

11 de setembre de 2012, aquest any sí!

Per seguir-ho

 

A aquestes alçades, a qualsevol ciutadà del nostre país li és relativament fàcil fer una llista de les raons objectives per les quals cal emprendre un canvi de rumb nacional i virar cap a la independència: des de l’espoli fiscal als atacs constants a la cultura i a la llengua, des de la manca d’inversió a la deslleialtat institucional... No m’hi entretindré perquè vull creure que cap persona de bona fe dubta que la nostra és una situació d’injustícia econòmica, política, cultual i social. Fins i tot els més espanyolistes en són conscients, el que passa és que a ells ja els està bé.

Si és per les evidències, doncs, el proper 11 de setembre, a Barcelona, hi haurà un clam unànime per a l’Estat propi a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Entenc que l’únic que pot impedir que l’acte sigui el més multitudinari de tots els temps són els dubtes que pugui generar la decisió dels nostres governants i polítics, provocats per interessos tàctics de partit. Però sobretot, allò que pot aigualir la festa, és que hi hagi gent que es quedi a casa, ciutadans convençuts que cal donar el pas decisiu cap a la sobirania però que, vençuts per l’escepticisme, no assisteixin a la manifestació: “Tampoc no servirà de res!”. 

És un error veure-ho així. Sí que serveix, i de molt. Com van servir les Consultes Populars per la Independència i com va servir la manifestació del 10 de juliol, diguin el que diguin el fatalistes. Serveix perquè sense el 10 de juliol de 2010 no hi hauria hagut aquest 11 de setembre de 2012, i sense aquest 11 de setembre no hi haurà sobirania. Segurament, i m’agradaria equivocar-me, la independència no és proclamarà l’endemà, dia 12 de setembre, però cada un d’aquests actes, cada una d’aquestes expressions ciutadanes, fan paret, i ja som molt i molt amunt.

Ens hem de treure la son de les orelles. El dia 11 de setembre és un dia massa important per quedar-se a casa, perquè som molts, però no n’hi ha prou, hem de ser tots, i tots a la una, perquè ens hi juguem el futur, el nostre i el de les noves generacions, el futur dels nostres fills. I ens hi juguem el nostre benestar cultural, social i econòmic. I per ser més clar, ens hi juguem els “quartos”, i no els diners en general, sinó els de cada un de nosaltres, els que tenim al banc o portem a la butxaca.

Cal passar de la indignació a la mobilització: canalitzar aquesta indignació, transformar aquesta energia en força, la força que cal que recorri els carres de Barcelona per demostrar als nostres governants, a l’Estat espanyol i al món en general que hi ha un poble que vol viure en llibertat.

Aquesta vegada sí, aquest 11 de setembre hi ha un lloc per a tu a la manifestació unitària. No s’hi valen ni les excuses ni la mandra. Tots i totes som importants. Aquest 11 de setembre no podem defugir la responsabilitat amb el país i amb nosaltres mateixos.

Ens veiem l’11S a Barcelona, farem història.