La irresponsabilitat d’alguns grups polítics al Parlament de Catalunya ha impedit aprovar els pressupostos de la Generalitat i ha abocat el país a unes eleccions que, d’entrada, congelen l’aplicació de moltíssimes mesures que beneficiaven els ajuntaments de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran gràcies a un projecte que era el més expansiu de la història de Catalunya, amb 43.700 milions d’euros, 2.400 milions més que el 2023. I, de retruc, paralitzen 17 projectes de llei del Govern i 49 proposicions de llei impulsades pels grups parlamentaris, entre elles l'Estatut dels Municipis Rurals, eina bàsica en la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes dels nostres pobles.
La inversió per càpita prevista era de 415 euros per habitant a la plana de Lleida, i de 588 euros per habitant a l’Alt Pirineu i Aran, xifres molt per sobre de la mitjana catalana, que es troba als 248 euros per habitant. Es tracta d’un exercici molt semblant al que des de fa quatre anys es duu a la pràctica des dels governs d’ERC a la Diputació de Lleida, amb els criteris de discriminació positiva, invertint més als pobles que requereixen de les inversions d’administracions superiors donada la baixa capacitat de recaptació d’impostos que tenim els municipis rurals.
Tot això, ara mateix, està congelat, així com els projectes que tenien vinculades aquestes inversions: la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Mollerussa, amb una inversió de 4,2 milions d’euros; la construcció del nou CAP a Almenar, amb 1,8 milions d’euros; la nova construcció d’una base dels Agents Rurals a Balaguer, amb 1,9 milions d’euros; la nova escola al Poal, amb una inversió d’1,3 milions d’euros, o bé la nova estació d’autobusos a Tàrrega, amb 1,1 milions d’euros. Són destacables també la inversió en fibra òptica, fins a 2,7 milions d’euros a les comarques del Pirineu, la inversió per a l’INEFC de la Seu d’Urgell, a banda de les millores en les carreteres i la línia fèrria Lleida–La Pobla de Segur.
I també hi ha aquelles inversions a equipaments de la ciutat de Lleida per a donar servei a la població de comarques, com la nova estació d’autobusos de Lleida, amb prop de 20 milions d’euros, i l’ampliació i reforma del bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova, amb 24,4 milions d’euros d’inversió prevista fins al 2027. I molt especialment es posa fre a l’aposta per l’agricultura i els compromisos adquirits per a superar els entrebancs que van portar el camp a la revolta pagesa; així com l’impuls a una millor gestió de l’aigua i la sostenibilitat que ha de permetre garantir el futur de la nostra Terra d’Oportunitats, amb més de 31,4 milions d’euros, amb un repte prioritari: la modernització del Canal d’Urgell des del consens i l’acord.
Aquestes xifres no formen part de cap proposta electoral d’ERC, era la materialització del compromís del Govern de la Generalitat amb el país sencer perquè guanyi Catalunya
Un executiu en el qual el president Pere Aragonés s’ha vist obligat a remar en solitari perquè la resta de formacions polítiques fa temps que han deixat de prioritzar les persones per posar el focus en els seus interessos particulars.
Ara que tothom prepara els seus programes de cara a les eleccions del 12 de maig, si viviu en un poble rural és fàcil de determinar qui us promet que farà coses pel municipi i a qui li han impedit portar-les a la pràctica. Penseu en la credibilitat que us mereixen aquells que us prometran fer coses, perquè son els mateixos que han congelat millores que fa anys que reclamem i ja estaven preparades per a ser una realitat. Només faltava un vot, el vot que ens ha abocat a la paràlisi i ens ha fet perdre la inversió més gran de la història a les nostres comarques.
