07:06h. Dimecres, 25 d'Abril de 2018

Com teniu la falç?

Per seguir-ho

Crec que l'empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa ha de ser la gota que fa vessar el got de tota la persecució que han estat patint les institucions i els polítics catalans per part de l'Estat, així com l'atac a les llibertats i a la democràcia.

Penso que qualsevol persona de bé ha de ser capaç de reaccionar davant d'aquesta ignomínia, d'aquest acte d'injustícia al que han estat sotmeses bones persones que no han fet altra cosa que respondre al mandat de milions de catalans que els van traslladar la seva confiança. Una autèntica degradació de l'Estat de dret...

L'Estat ha traslladat l'autèntica política a la justícia com argument a la falta de voluntat de trobar una escletxa de diàleg, en la qual sí que han insistit els polítics catalans.

I ja n'hi ha prou. Podem estar més o menys d'acord amb la manera en què han actuat els partits polítics sobiranistes, però ja hi havia quatre persones a la presó, el president i consellers exiliats, i ara quatre nous presos polítics. Crec, doncs, que és l'hora de la ciutadania, un cop ha quedat constatat que les institucions i els càrrecs electes estan engarjolats per la dictadura dels tribunals.

La ciutadania ha sigut pacient, esperant el desenllaç del resultat d'unes eleccions que van ser imposades però que no van tenir els resultats pel qual es van convocar, per la qual cosa a l'Estat no li ha quedat altre remei que utilitzar totes les estratègies per sotmetre la legitimitat d'uns comicis democràtics, el que representa l'atac més gran a la sobirania d'un poble. I és que si mirem els diccionaris i les hemeroteques, aquesta manera d'actuar es defineix com a dictadura.

El més terrible de tot és que encara hi hagi persones que puguin donar suport a l'Estat. Es pot ser independentista o unionista, però els drets fonamentals són iguals per a tothom, i no es pot permetre que en nom de la LEGALITAT s'actuï contra els principis bàsics de la democràcia. Qui no entengui això és que encara està ancorat en el passat, deu molts favors, o bé prioritza la seva butxaca a la llibertat i els drets fonamentals de les persones.

Crec que tenim un deure amb Catalunya i amb nosaltres mateixos, perquè després de tant activisme pacífic, de tantes demostracions multitudinàries d'anhel de llibertat, i després de la repressió contra aquesta actitud, hom pensa que despenjar la falç, en el bon sentit de la paraula, seria una manera de demostrar que la paciència i la bona voluntat ha arribat al seu límit.

Ara és l'hora, segadors,
Ara és l'hora d'estar alerta,
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.