Els humans som tan capacitistes per norma general que de vegades solem oblidar-nos que ni nosaltres tenim la resposta per esbrinar com humans si hi ha altres éssers suprems, fora del nostre planeta. Tampoc sabem ni ens qüestionem sobre unes capacitats i percepcions més avançades que poden tenir en altres planetes (si és que hi ha vida fora de la terra...)
Avui us vull parlar de les persones presumptament amb "diversitat funcional", que en el passat eren anomenades incapaces, disminuïdes, discapacitades i que ara són "discapacitats", com ens fan fer creure en díptics, cartells i campanyes informatives. I la terminologia no deixa de ser estigmatitzant i denigrant. Qui pot demostrar que existeixen les persones amb un problema de diversitat funcional?
Crec que ja comença a ser hora que deixem de tractar les persones que veiem "diferents", a les que segueixen una forma tradicionalista i comuna. Ja sigui de forma de ser, de vestir o de pensar, i que això fa que uns estiguin per norma general per sobre d'unes altres persones i després n'abusen o els discriminen, i algunes d'elles fins i tot arriben a ser institucionalitzades per la seva forma de ser. Només poden recórrer a onegés o entitats, i tampoc solucionen el capacitisme tan instaurat a la societat actual.
Per resumir-ho, aquesta tendència és visible i alhora present en una societat que es pensa que ho sap tot, quan no sabem res. Pels carrers sempre es nota que hi ha capacitats diverses i alguns inclús arriben a ser discriminades, però en realitat no sabem res que ens faci pensar que una persona és més capaç que una altra i ni els experts tenen arguments sòlids per a creure en les anomalies o diversitats que existeixen dins del patró humà.
La diversitat funcional potser és una terminologia millor per parlar del que antigament era la discapacitat, però continua assenyalant determinades persones, i això tindrà conseqüències irreversibles. L'estat espanyol de Pedro Sánchez està treballant fort i amb ímpetu per millorar tot plegat dins l'agenda 2030, malgrat que encara ho trobo insuficient. El capacitisme amb la terminologia nova del PSOE i Podemos-Sumar també existirà, i això no frenarà la discriminació. Crec que el fet de classificar les persones no és bo. Tenim per costum ser capacitistes (classificació, catalogació o encasellament) de bones i males persones, d'extravertides o introvertides, de vàlides o ineptes, de perseverants o inconstants, de realistes o bojos que no toquen de peus a terra, etc.)
Estaria bé que el govern iniciés un procés de desinstitucionalització previst pels anys 2024-2030 destinat a persones que ara estan institucionalitzades. Eliminant els graus de discapacitat, les prestacions per motius de discapacitat aconseguiríem la igualtat, perquè és denigrant que una persona tingui un número (%) segons qui sigui. Creant una renda bàsica universal incondicional que garanteixi a tothom uns ingressos mínims per poder viure és fonamental. Això serà possible si Déu vol!
