Fa unes setmanes ens aixecàvem amb la notícia que l'alt tribunal havia rebutjat el recurs de govern de Catalunya davant la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà. Recordo com aquell mateix dia que saltava la notícia em trucaven des de LleidaTV per preguntar-me què en pensàvem. El que vaig dir en aquell moment i que actualment em reafirmo és que aquesta sentència va néixer amb la Llei Wert (la LOMCE), per sort ja derogada, per tant, la nova llei d’educació, la LOMLOE blinda el català com la llengua vehicular de tot l’ensenyament a Catalunya. En conseqüència, es planteja un dilema jurídic important que hauran de dilucidar els lletrats respectius del govern català i espanyol. Mentre tot això es discuteix, veiem com a l’escola de Canet han d’aplicar ja la sentència del 25% de classes de castellà, que traduït venen a ser com dues assignatures, incloent-hi la de castellà.
La UGT-SP Educació està des del primer dia dins de la plataforma ‘SOM ESCOLA’ perquè sempre hem cregut que el model d’escola catalana funciona, ja que és integrador i respectuós amb totes les llengües i persones. No podem entendre que un jutge hagi decidit sobre una realitat que desconeix per complet, perquè mai ha existit un problema de llengües dins de l’ensenyament. És com si jo he de decidir sobre el nou satèl·lit que s’enviarà a l’espai. El jutge/gessa o jutges/jutgesses haurien d’assessorar-se millor abans de decidir res sobre el model d’immersió lingüística que es practica a l’escola catalana des de 1983, un model que funciona i que dona els seus fruits arran del coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, a més de l’anglès, francès o alemany. Si no, només cal veure els resultats de les proves de competències bàsiques que es fan a sisè i a quart d’ESO on, normalment, les notes de castellà són més altes que les de català.
Per una altra banda, tampoc sabem si el Departament ha fet els seus deures quant a parlar amb aquestes famílies que demanen més classes de castellà, intentar conèixer les seves necessitats i donar-los solucions. De veritat que no hi havia cap altra sortida que arribar als tribunals? Perdoneu-me, però no m’ho crec.
Dit això, tampoc està bé assenyalar a les famílies ni als nens per acollir-se a aquest dret; no fem així les coses aquí. Sempre s’ha de parlar i buscar consensos i acords, i qui això no ho entengui no està validat per parlar ni representar a ningú.
Com a filòleg d’hispàniques us diré que la força i el múscul del castellà és descomunal, penseu que és la tercera llengua més parlada al món, després del xinès i l’anglès, i torno a repetir, al món; amb gairebé sis-cents milions de parlants, mentre que el català el parlen set milions i mig. Això, per una banda, i què dir dels canals de televisió, on predominen els de llengua castellana, el YouTube, el TikTok, la música, les plataformes audiovisuals i cinemes, on el castellà és la llengua predominant i que ens trobem a cada hora del dia. Des de la meva humil opinió, crec que el 25% de classes en castellà ja s’apliquen amb escreix en tota la nostra vida diària com a catalans i catalanes.
Les dues llengües són d’una riquesa inigualable; la llengua de Cervantes i la de Joanot Martorell, la de Josep Pla i la de Galdós... Qui es voldria desprendre d’aquestes joies que tant ens enriqueixen com a ciutadans i ciutadanes?
