El 1904, la segona internacional va demanar a tots els partits, sindicats i organitzacions socialdemòcrates lluitar en el primer de maig per aconseguir l'establiment legal de la jornada de 8 hores. A tot el món es va tractar de fer de l'1 de Maig un dia festiu oficial en honor a la classe obrera. Al nostre país se celebra legalment des del 1978, coincidint amb les primeres eleccions.
Avui, després de més d'un any de pandèmia i amb un dia del treballador atípic, sense poder tornar a sortir a manifestar-nos al carrer, necessitem reivindicar més que mai els drets dels treballadors i les treballadores! Sectors com el de l'hostaleria a tot Catalunya fa massa mesos que treballen a mig gas, i això quan ho han pogut fer, per les fortes restriccions i les poques compensacions.
En aquest context, no ens podem permetre una desescalada asimètrica a Lleida, tal com s'havia apuntat fins fa pocs dies des de la Conselleria d'Interior. Ja vam pagar un preu massa alt durant el confinament del juliol passat al Segrià. Donat que la corba de contagis a Ponent està baixant, la nostra situació davant la COVID no ha d'implicar més restriccions que les de la resta de Catalunya.
De fet, des d'aquestes línies animo al secretari de salut pública a què recapaciti i no descarti les peticions dels alcaldes i alcaldesses del Baix Segrià per a qualificar d'essencials els treballadors i treballadores del sector agrari. Entenc l'estratègia del Govern en la lluita contra la COVID-19 a tot Catalunya, però la Generalitat també hauria de tenir en compte la necessitat de reforçar les mesures de seguretat, cribratge i vacunació al nostre territori, immers ja en plena campanya de recollida de la fruita.
