Al 2007, l’ONU va instaurar el 15 d’octubre com a Dia Internacional de la Dona Rural per donar visibilitat a la dona i al seu paper fonamental en la transformació econòmica, mediambiental i social en les comunitats rurals d’arreu del món, i també especialment com a figura clau en el procés alimentari.
Actualment, a Catalunya prop d’un milió de dones vivim en les zones rurals, que suposen un 85% del territori català. La situació social del món rural, marcada per l’envelliment i el sobreenvelliment de la població, la masculinització, l’escassa presència de les dones en els llocs de responsabilitat o la llunyania respecte dels centres de presa de decisions, posa difícil la continuïtat de les dones en aquest territori, especialment les joves, també per la falta d’oportunitats laborals.
Malgrat això, en la darrera dècada s’ha incrementat el nombre de dones que es dediquen a l’agricultura. En aquests moments suposa el 0,5% de la població activa de Catalunya (segons dades del 2n trimestre de 2021 de l’INE), un 20% de les dones que viuen al món rural. Al final són les històries individuals de resiliència i de lligam a la terra de totes i cadascuna de les dones que emprenen i romanen en el món rural les que es converteixen en motor de desenvolupament sostenible, veritables agents de vertebració social i territorial.
Per al món rural, per a les seues dones i per als seus homes, és indispensable disposar d’una educació i d’una sanitat de proximitat i de qualitat, així com de garantia de connectivitat per poder aplicar tecnologia i innovació a la gestió de les explotacions agroramaderes, i d’una millora de les comunicacions que n’evitin l’aïllament. La cohesió territorial de Catalunya hauria de ser un dels pilars d’acció dels governs, atacaria també els problemes que afecten, encara més intensament, a les dones.
