L’Estefania Reñé és la propietària i la impulsora d’aquest establiment amb encant que ha estat reconegut pel rànquing Little Bookstores com una de les llibreries més boniques del món. Ens explica que el nom li ve de voler retre homenatge a un antic company que tenia una sabateria en el mateix carrer i que regalava un molt bon ambient, fins que un dia, ja no el va poder donar. Avui, i des de fa cinc anys, que les portes de La Sabateria estan obertes a tothom i cent per cent per gaudir de l’art sense pretextos, donant una segona vida als llibres i recordant grans històries.

Per què ‘La Sabateria’, un nom tan explícit si vens llibres i no sabates?

Anys enrere, abans que jo obrís el meu propi establiment, al Carrer la Palma hi havia un home que cada dia alçava la persiana per tirar endavant la seva sabateria. Aquella persona animava el carrer i encomanava alegria a tot aquell que passava per allí, per això quan vaig voler plantar-me amb el meu propi negoci, vaig cercar pel barri algun lloc amb encant i vaig anar a parar a un local del Carrer Lluís Besa, número 3 que em va semblar idoni per obrir-hi la meva història i em vaig permetre el plaer de donar-li el nom que aquell home havia portat molts anys amb el seu negoci de sabates, però en el meu cas, els protagonistes eren llibres!

Fa cinc anys que tens ‘La Sabateria’, és el negoci de la teva vida fins a la jubilació?

Sí, m’haurien d’anar molt malament les coses perquè no ho fos. Llarga vida a La Sabateria! I espero que si mai queda tancada, després de la meva jubilació, algú n’agafi el relleu i la faci viure.

La Sabateria és un homenatge al comerç local, alçar la persiana amb il·lusió i al cap d’unes hores abaixar-la i així un dia més

Per què una llibreria?

Jo venia del món del llibre, havia treballat durant 15 anys a la Caselles de Lleida, però allí s’hi respirava un altre ambient, moltes persones i molta compra venda cada dia, jo buscava un ritme més tranquil i treballar a ‘foc lent’, per dir-ho d’alguna manera. Són filosofies diferents i a La Sabateria vaig trobar el meu racó singular on vaig poder reduir les marxes.

Recordes els primers llibres que van ocupar els prestatges de la llibreria?

Sí, en recordo dos. Un antic i un nou que els vaig voler posar junts. El nou era ‘Un día en la vida de una mujer sonriente’ de Margaret Drabble i el llibre antic era una traducció d’uns poemes en català i anglès de Josep Carné.

De quin gènere literari et consideres una apassionada?

Soc amant de la novel·la escrita per dones i la poesia, però la novel·la negra no m’agrada, perquè m’avorreix.

Garcia Lorca és meravellós, però si he de triar entre aquest autor i Víctor Català, triaré Caterina Albert

Cuides l’hàbit lector? Com ho fas?

No considero que l’hagi de cuidar, perquè el tinc. Penso que la lectura és un hàbit d’inèrcia i com més llegeixes, més ganes en tens. Jo llegeixo cada nit, acompanyada dels meus fills.

Has aconseguit lligar l’oferta de vendre llibres antics, de segona mà i nous? Quin és l’elixir perquè lligui bé aquesta combinació?

Realment és molt fàcil vendre aquesta proposta. Un llibre al final és un llibre. Els llibres nous atrauen un tipus de públic que quan veu un títol antic se n’enamoren.

Parlem dels llibres de segona mà, des de ‘La Sabateria’ has donat una segona vida a molts dels llibres que la conformen? Creus que té un vessant interessant un llibre que ja ha passat per unes altres mans?

Sí, per exemple, a la llibreria ens van portar un atles fet malbé i en fem punts de llibre. D’aquesta manera, donem vida a tot el que podem. A més, un llibre de segona mà t’ofereix un preu fabulós.

Qui és amant del llibre, tant el llibre com a objecte o com a iniciativa intel·lectual, se sent atret per qualsevol material literari, sigui nou de trinca o antic

Passada la diada de Sant Jordi, quins títols ens recomanes?

‘Aliades’ de Txell Freixas, una història real i en clau femenina.

Hi ha molts llibres que han fet història i d’altres que han passat a la història, me’n podries anomenar algun?

Que hagin passat a la història n’hi ha moltíssims, perquè el ritme de publicació actual és frenètic. Però un títol que en el seu moment va fer història i que ha caigut en l’oblit és ‘El codi Da Vinci’ de Dan Brown. Mentre que de llibres que han fet història trobem des de ‘La Plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda a ‘Solitud’ de Víctor Català, passant per ‘El temps de les cireres’ de Montserrat Roig.

Crec que la lectura és l’altaveu d’un vocabulari ric i d’un criteri ampli. És una tolerància intel·lectual absoluta

Segons el rànquing de Little Bookstores, has aconseguit ser reconeguda com una de les llibreries més boniques del món. Què creus que la fa bonica?

Això va suposar un boom per La Sabateria i un redescobriment per moltes persones de Lleida que sabien que existia, però no l’havien visitat encara. La gent del barri estava agraïda i va venir molta gent de fora a visitar-la, fins i tot dels Estats Units. La Sabateria la fa bonica la gent que hi entra, perquè fa que cobri vida.

La humanitat és com una llosa que s’adhereix a la nostra condició física; ser persones implica fer comunitat, i aquest principi no es desferrarà mai de nosaltres. És una condició obligatòria, però l’hem de continuar cuidant per tal que no es redueixi en no res.

La història és el calaix de la nostra memòria; la geografia, un gran mapa que traça rutes que expliquen d’on venim; l’arqueologia, el subsol que parla dels nostres orígens; l’antropologia, la disciplina que parla de l’ésser humà; l’art és la píndola distesa que ens il·lustra socialment; la lingüística és el canal que permet comunicar-nos; la museologia, un gran expositor terrestre, marítim i aeri; l’arxivística, l’art de poder ordenar tots els fets històrics; i les biografies, el record de totes les persones que han existit i han fet més gran el nostre petit, però gran territori ponentí. Doncs, totes aquestes disciplines configuren l'URTX. La revista d'humanitats de l'Urgell, que enguany celebra 37 publicacions i ho fa més viva que mai. 

La revista URTX va publicar el seu primer número l’any 1986 i enguany celebra els 37 anys d’edició amb 602 articles publicats i 405 col·laboracions

La publicació ‘URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell (1989-2023). 34 anys donant suport a la recerca en el camp de les ciències socials. 37 volums editats’ enguany presenta dos dossiers: el primer parla del pas dels visigots a la comarca de l’Urgell, fruit de les excavacions al jaciment de Castellserà, i el segon aborda l’època del bandolerisme en les contrades lleidatanes. Per altra banda, també s’hi pot trobar diversos articles sobre art, història, patrimoni industrial, museologia i els treballs presentats d’una nova edició de les residències creatives de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. A més d’un nou article per ampliar les perspectives del segle XXI, dins l’apartat ‘Repensant Ponent’, enfocat des del vessant humanístic i amb entrevistes que generen noves qüestions i desperten la reflexió intel·lectual.

El bagatge de la revista, fins al dia d’avui, acumula 583 articles de l’àmbit de les humanitats i 391 autors diferents que completen la miscel·lània d’estudis

La publicació cultural es referma un any més sobre els seus valors. Reivindicant la continuïtat de la publicació, sempre amb el pas ferm per vetllar i ser expositor de les històries de collita pròpia, originades per la gent del territori; la pluralitat, demostrant ser un mitjà crític i constructiu que ajuda a crear debats integrals; la feina incansable de la recerca, cuidant cadascuna de les històries amb una investigació profunda; i el territori, evidenciant el país cultural d’on treuen suc, els Països Catalans, amb els treballs de recerca radicats a Tàrrega i l’Urgell i les comarques de la plana de Lleida i Ponent, i algunes vegades d'altres punts de Catalunya.

A més, des del Museu de Tàrrega Urgell i el Museu Trepat estan abocant tots els seus esforços per tal d'ampliar seus coneixements sobre l’arqueologia, la història, l’art, l’antropologia, l’escultura, l’assaig, l’arqueologia industrial i la cultura, entre altres que envolten la ciutat de Tàrrega, l’Urgell i les comarques de Lleida, per tal d’evolucionar i generar nous continguts amb èxit.

El projecte és possible gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Tàrrega i el treball exhaustiu de tots els autors i autores que hi ha participat activament

Així doncs, l’equip de l’URTX defineix la revista cultural com una "enciclopèdia temàtica de Tàrrega i de l’Urgell", on es pot trobar diversitat d’articles que il·lustren la història i la societat urgellenca, per mostrar les arrels que constitueixen els fonaments de la nostra comunitat.

La representació de La Passió de Cervera es remunta l'any 1477 i és l'única passió que conserva un text de 1534 en format íntegre escrit en català medieval antic

Aquesta obra històricament es representava a les esglésies, pel seu caràcter religiós, fins que hibridà en el temps i acabà prenent les places i els carrers fins a arribar als teatres. En el cas de la capital de la Segarra, actualment es representa al Gran Teatre de la Passió de Cervera, declarat el teatre amb la boca més gran d'Espanya i la tercera d'Europa.

Mariona Dalmases:

La clau de La Passió de Cervera és que és un espectacle de gran format i això és impagable, tens una escena activa a l'escenari de la dreta, mentre que a l'escenari de l'esquerra s'està muntant la pròxima

Una de les característiques que fan autèntic aquest espectacle és la gran dimensionalitat que abasteix, perquè en l'obra hi participen un total de 300 actors i actrius amateurs que viuen des que són infants aquesta representació i porten les escenes a la pell: "És un espectacle molt gran que també compta amb 50 actors principals. A més, un paper no recau només en una persona, sinó que l'assagen més persones per si de cas", indica la directora Mariona Dalmases.

Però, La Passió de Cervera no es representa sola, sinó que disposa d'un gran equip de regidoria que s'ocupa de controlar l'escenari; un equip de tramoies, responsable de moure l'escenografia; d'attrezzo; tècnics de llums, so i fum; i responsables de la venda d'entrades, entre altres grups professionals que, junts, fan possible la representació. Per altra banda, Dalmases recorda que les persones que participen en la representació de l'obra són totes amateurs i ofereixen el seu temps lliure per assajar i tenir llesta la peça en el marc de la Setmana Santa. Per això, assenyala que els assajos s'intenten adaptar als actors i les actrius i normalment són els divendres al vespre i els dissabtes, ja que totes les persones que hi participen ho fan sense ànim de lucre i per tradició.

El públic de La Passió és divers: i hi trobes des d'un públic familiar, a un públic religiós, passant per la gent amant de la cultura popular i curiosos i curioses que volen gaudir d'una bona estona

Al mateix temps, cal assenyalar que les persones interessades a formar part de la tradicional obra tenen la porta oberta a fer-ho sempre, i que abans de fer la pròxima representació, es té en compte l'interès dels actors en continuar amb els mateixos papers o bé en canviar-los, i es reorganitza l'obra quan és necessari: "Abans de començar els assajos sempre preguntem si podem comptar amb la mateixa gent, en cas contrari, preguntem qui vol canviar de paper, però no comencem mai de zero", indica Dalmases. 

Quan parlo de nous propòsits amb la Mariona, explica que un dels objectius que tenen és cuidar l'escenografia per fer-la cada vegada més atractiva als ulls dels qui la veuen i fer-la més amena: "Ens agrada passar les tisores", assegura la directora, i afegeix que abans l'obra durava unes cinc hores i ara han aconseguit escurçar-la "fins a les tres hores". Així doncs, per gaudir d'aquest passatge religiós, dinàmic i popular cerverí que es representarà el 26 de març i l'1, 7, 16, 22 i 29 d'abril, es poden adquirir les entrades en aquest enllaç.

La Passió en altres indrets de Catalunya

La Passió d'Olesa de Montserrat

La Passió d'Olesa va ser la primera a rebre el reconeixement de la Creu de Sant Jordi l'any 2002. La seva representació consta en documents que daten el segle XVI i la seva escena és de gran format i compta amb més de 500 figurants, música pròpia i més de 1.300 peces de roba. 

La Passió d'Esparreguera

A la comarca del Montserratí hi trobem La Passió d'Esparreguera, una de les més importants de Catalunya juntament amb la d'Olesa de Montserrat. La representació esparreguerina compta amb un total de 1.000 persones i el text que s'interpreta és del poeta local Ramon Torruella. 

La Passió d'Ulldecona

A les Terres de l'Ebre conserven una Passió que es remunta l'any 1955. Les funcions es representen al Teatre Orfeó Montsià i aquesta obra religiosa és declarada d'Interès Turístic Nacional, a més, té la particularitat de representar-se en dues versions: una en castellà, segons el text del crític teatral Josep Maria Junyent i Quintana, i una altra en català, segons el poeta i escriptor mallorquí Jaume Vidal i Alcover. 

La Passió de Vilalba dels Arcs

A la comarca de la Terra Alta hi trobem una passió vilalbina que es representa el Dijous Sant en una sessió nocturna i el Dissabte Sant a la tarda. Les representacions es van iniciar l'any 1996 per iniciativa de La Pirindola, el grup local de teatre.

Alcaldes i alcaldesses de Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig s'han aplegat en aquest reconeixement

L'acte va celebrar-se ahir a la sala d'actes de l'Ajuntament de Mollerussa i va comptar amb els parlaments de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el president del Consell Comarcal, Rafel Panadés; i el convidat especial, Carles Campuzano.

Els diferents representants van fer esment dels reptes als quals s'afronten els municipis com l'envelliment social, la diversitat comunitària i la revolució tecnològica

Solsona va assenyalar que el Pla d'Urgell és una comarca "prospera, rica i que no s'acovardeix davant dels reptes", a més de valorar positivament la rebuda de la fira. Mentre que Panadés remarcava que Mollerussa celebrava aquest dia commemoratiu abans que la proclamessin comarca, reivindicant el sentiment gran que això comporta, sent una comarca petita. Per la seva banda, Talarn va explicar que "ser alcaldes del món rural significa problemes" i que al mateix temps, "la proximitat ens ha fet forts i decisius". Per acabar, Campuzano va recordar que el Pla d'Urgell va ser "una comarca guanyada a pols" i va voler fer un parèntesi, explicant la importància que té que el conseller de drets socials sigui convidat en una fira econòmica, per tal que les polítiques socials tinguin un dinamisme econòmic. 

Salvador Seguí va ser un dels fundadors de la CNT i un reconegut símbol de l'anarcosindicalisme català

L'homenatge a Seguí començarà a partir de les 19.00 hores de la tarda a la Sala Salvador Seguí, amb una ofrena floral que retrà homenatge a la seva figura i una taula rodona sobre 'Salvador Seguí i el seu temps', a càrrec de Xavier Díez, Dolors Marín i Antoni Estradé. 

La jornada de l'1 d'abril comptarà amb la pintada d'un mural a càrrec de l'artista urbà Llukutter

També, per l'1 d'abril hi ha programada la presentació de l'exposició 'L'univers de Salvador Seguí', instal·lada a la Guàrdia d'Urgell; un vermut seguit d'una taula rodona a la Sala Salvador Seguí; un dinar popular; un concert a càrrec de Xavi Mayoral; i la projecció del documental 'El pensament de Salvador Seguí' a l'Espai Companys.

La Núria Argilés i el Sabino Barbieri són els dos ballarins i coreògrafs que formen ‘La Casa Oscura’, una companyia de dansa contemporània i ‘performance’ que explora a través de l’expressió corporal els carrers de la Itàlia i arreu. L’objectiu principal del duet és transmetre i tocar la llaga.

Cia. La Casa Oscura, una companyia intercultural 

La catalana, Núria Argilés i l’italià amb arrels veneçolanes, Sabino Barbieri es coneixen a la ‘Bella Itàlia’, concretament a l’Art Factory International de Bolonya. Els dos intèrprets s’estaven formant en un curs professional de dansa contemporània que més endavant els acreditaria com a ballarins professionals en aquesta disciplina. Allí forgen una amistat i emprenen el camí de cocrear una companyia de dansa a la qual li donarien el nom del carrer on estava ubicada l’acadèmia italiana, ‘Via della casa buia’ que al castellà vol dir ‘Carrer de la casa oscura’. A temps compartit, la Núria treballa com a entrenadora personal i el Sabino és professor de ioga.

“La Casa Oscura és com un part durant la COVID-19, ja que quan va acabar la pandèmia vam decidir treballar junts i crear la nostra pròpia companyia”, assenyala Argilés. Després de formar-se a l’Art Factory, la Núria viatja fins a Halkidiki  (Grècia) on treballarà com a ballarina i on s’afegirà el Sabino mesos més tard. En territori grec couen a foc lent el que serà la seva primera creació ‘Akmé’, una peça amb música original que parla dels límits a través de la dansa contemporània, la performance i el teatre físic i amb la que es projectaran a diferents escenaris: “aquesta peça ens defineix com som, com ho fem i a què aspirem”, m’explica la coreògrafa. ‘Akmé’ es podrà veure el 20 d’abril al Festival Crudo de Bolonya; el 16 de juliol al Festival Acqui i l’1 d’octubre al Festival Producció Twain de la Toscana. 

“Per mi una audició de dansa també és una formació”, assenyala la coreògrafa i ballarina, Núria Argilés

‘Akme’ fa referència a una paraula grega que significa ‘punt de màxima intensitat’, per això, el duet explica que l’obra pretén ser un símil dels extrems emocionals i socials que engloben la persona, fent al públic partícip d’aquesta tensió: “la peça es va desenvolupar a partir de la qüestió personal sobre quin era el nostre límit en l’àmbit d’espai, de relació personal, d’exercici físic, aquest últim sobretot, perquè durant la representació intentem arribar al límit de les nostres revolucions corporals. D’aquí que 'Akmé' sigui tan intensa, perquè volem expressar el que vam sentir durant la COVID-19”.

Llums, càmera, acció

La Núria Argilés em recorda que cal prendre riscos perquè una peça sigui atractiva als ulls de qui la mira i que amb ‘La Casa Oscura’ treballen constantment aquest aspecte: “nosaltres a Akmé representem l’asfíxia a través dels moviments, podríem haver-la evitat, però vam decidir introduir-la perquè denuncia una situació a la qual s’enfronten moltes persones”. 

“La confiança que ens tenim a través de l’amistat fa que el nostre procés creatiu no tingui límits”, indica Núria Argilés

Al mateix temps, el duet reivindica poder crear moments incòmodes a l’escenari perquè arribi el seu crit artístic i el públic el visqui. També, la coreògrafa em recorda que un altre element clau que no pot faltar en una obra és el vincle de confiança amb la peça: “nosaltres podem fer una peça magnífica, però si no ens la creiem, la gent no respondrà com a tal”. 

Treballar 50/50 

La coreògrafa  també ens parla de l’important que és trobar algú amb qui pots treballar 50/50 i l’embranzida que es donen mútuament amb el Sabino gràcies a crear sense prejudicis: “tinc sort de compartir el procés creatiu amb el Sabino, perquè els meus punts febles són els seus forts i a la inversa”. Ara, la Cia. La Casa Oscura acaba d’emprendre el vol, però s’han enfilat en un corrent sagaç que els permetrà empoderar-se.

L'embassament de Rialb es troba a menys del 12% de la seva capacitat total

Al març se celebraran les juntes d'explotació dels diferents territoris de la conca de l'Ebre que serviran per prendre decisions cara la campanya. Pascual ha mostrat la seva confiança amb les precipitacions de l'època primaveral, tot i això, ha argumentat que s'hauran d'adaptar a la realitat que està per venir.

Les mesures que aplicaria la CHE serien per garantir l'aigua de boca i també els cabals ecològics dels rius fixats al Pla Hidrològic que s'acaba d'aprovar

Per la seva banda, el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha recordat que els pagesos han activat estratègies apostant pel cultiu de cereal d'hivern a un 50% de la zona regable. A més, Ros s'ha mostrat esperançat en l'arribada de pluges, però també convençut que se salvarà la campanya si continua la sequera, ja que el cereal es deixa de regar a finals de maig i hauria de ser "molt dramàtic" que a l'estiu no es poguessin regar els arbres fruiters i altres cultius fins a finalitzar la temporada de setembre. 

Per altra banda, la consellera del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà s'ha mostrat indignada amb la resposta de la CHE i ha explicat que aquesta no està fent els seus deures i "és innegable que hi haurà dificultats pe regar", mentre assenyalava que no es pot deixar tot en mans de la meteorologia. També, Jordà ha recordat que des de la Generalitat hi ha actiu des de l'octubre de l'any 2021, un pla de sequera per a les comarques internes.

La CHE inverteix 3 MEUR en la millora de la biodiversitat

La CHE ha elaborat una estratègia per a la millora de la biodiversitat a l'àrea regable dels Canals d'Urgell, de la mà de la Universitat de Lleida (UdL), i la presidenta de l'organisme l'ha presentat aquest dimarts a Mollerussa. L'estratègia està prevista al Pla Hidrològica 2022-2027 i compta amb una inversió de 3 milions d'euros.

L'objectiu és millorar l'estat ecològic dels cursos i les masses d'aigua, la creació d'espais com entorns per a espècies de flora i fauna de ribera autòctones i el control d'espècies invasores, la millora de la connectivitat fluvial del Segre i la posta en valor de patrimoni hidràulic dels Canals d'Urgell per potenciar l'educació ambiental i la promoció local.

Els Canals d'Urgell tenen una superfície regable de 75.000 hectàrees distribuïdes entre les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell. El sistema de regadiu està format pels Canals d'Urgell (el Principal i l'Auxiliar), conjuntament amb les seves séquies principals. El principal s'abasteix de l'embassament de Rialb – Oliana i l'auxiliar de Sant Llorenç – Camarasa.

Mitjançant la Comunitat General de Regants se subministra aigua a 21.000 regants, agrupats en 21 col·lectivitats, i s'abasteix 55 municipis, amb 112 nuclis i més de 117.000 habitants.

El festival tindrà lloc a Lleida del 23 al 26 de març

Enguany, l'edició persegueix el seu fil inicial de "celebrar la diversitat" com bé ha descrit el regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica a la Paeria de Lleida, Jaume Rutllant. Per la seva banda, el paer en cap, Miquel Pueyo ha reafirmat que el MUD és un festival pioner de neo-folk a l'estat espanyol. 

Així doncs, la programació donarà el tret de sortida a la capital del Segrià el pròxim 23 de març i des de dos espais lleidatans diferents: la formació Enredadas -composta per la Martirio, l'Uxía, la Carmen París i A Pedreira- actuarà a l'espai de La Llotja a les 21.00 hores del vespre, mentre que Las Karamba protagonitzaran l'escena nocturna del Cafè del Teatre a partir de les 22.00 hores. Tanmateix, el 24 de març hi ha dues cites més amb el MUD que ens descobrirà Socunbohemio a les 20.30 hores a l'Espai Orfeó i a les 22.30, la música colombiana de Kumbia Boruka animarà l'ambient del Cafè del Teatre. Però l'esdeveniment no acaba aquí, perquè el 25 de març, al Teatre de l'Escorxador, en Pau Vallvé presenta el seu nou disc ":)". El festival dispers clourà el 26 de març amb la proposta foktrònica de Baiuca, que des del Cafè del Teatre explorarà entre els sons galecs tradicionals i l'electrònica contemporània. 

Les entrades per assistir al festival es poden aconseguir a través de la pàgina oficial del Festival de Músiques Disperses i també mitjançant els espais físics del Grans Records de Lleida, el Cafè del Teatre, el Teatre de l'Escorxador i l'Auditori Municipal Enric Granados.

Rere el taulell

La Maria Argilés, tercera generació del negoci, m’explica que després de la Marianna, prengueren el relleu la Montse i la Filomena, i quan elles emmalaltiren, ella es posà al capdavant durant quaranta-cinc anys a partir del 1977, amb només dinou anys i donant continuïtat a Ca la Marianna, un negoci encapçalat per dones. En aquest nou viatge, l’acompanya en Jaume Giribet, fill de la Filomena, que primer treballava els seus vint-i-cinc jornals de terra i després va passar a ocupar-se al cent per cent de la botiga i de la distribució càrnia del negoci. Tanmateix, la Maria em recorda que lo seu ha sigut un ofici vocacional perquè, des de ben petita, s’havia acostumat a estar rere el taulell de la botiga de queviures que tenia la seva mare, la Remei Falguera: “Les hores que he estat a la carnisseria m’han passat volant, jo ho he vist sempre a casa i només he continuat la saga comerciant”, assegura la Maria, mentre el Jaume confirma que han sigut uns anys “gloriosos i plens de vida”.

“Val més calenta que pudenta”, profereix el Jaume, referint-se al fet que, en les generacions anteriors a la seva, no existien els congeladors per tal de conservar la carn i es veien obligats a vendre el producte carni fresc de forma diària i de dilluns a diumenge. Abans no podien conservar el producte més que amb gel, i per això, a l’estiu feien la matança del porc cada dia. El Jaume també recorda que diumenge era el dia de la carn a la brasa, de manera que, un cop acabava la missa, les dones corrien a buscar la carn a la carnisseria per fer-la; la resta dels dies, eren per fer carn d’olla

Les tres cadires blanques

La Maria Argilés i el Jaume Giribet han menat el timó de Ca la Marianna durant quaranta-cinc anys i tenen tota una caixa de records els quals he tingut el plaer de descobrir.

Recorden que, quan van començar a despatxar, només venien corder, però amb les transformacions del mercat, van començar a vendre també la vedella, el porc, el conill o el pollastre, ampliant el producte. També m’expliquen que abans existia un escorxador de corder al poble on ells anaven a buscar la carn, però més tard i amb l’aprovació del Mapa Sanitari de Catalunya l’any 1980, van haver-lo de tancar, cedint el relleu als escorxadors industrials, que operaven amb un tracte més impersonal.

Per això, el duet carnisser reivindica aquest vessant social i defensen que cal que no el perdem malgrat els canvis que imposa el mercat. Sobre aquesta qüestió, en Jaume en té una anècdota ben curiosa.

Un bon dia, ens conta, els va venir a visitar un comercial tot remarcant-los que el producte congelat faria un ‘boom’ incrementant les vendes i que s’havien de posar un congelador a la botiga. Ells van veure-ho incompatible per la manca d’espai i, tot seguit, el comercial els va plantejar que retiressin les tres cadires que tenien a la botiga pels clients i el posessin allí.

Fins a l’últim moment, aquelles cadires han mantingut la seva funció dins la botiga, sostenint les converses de la gent a la carnisseria: “Els congelats no es van despatxar, però les tres cadires es van mantenir”, indica orgullós el Jaume. D’altra banda, em recorden que “les persones som animals sociables” i que una de les facultats que tenen els petits comerços són generar cercles de debat entre les persones, al ritme del comprador i sense presses. “Aquestes cadires als establiments moderns no hi són, però als petits les conservem”, afegeix Giribet, convençut que les botigues són part de la cohesió social d’un poble.

A bord d’una nova etapa

La carnisseria de Ca la Marianna ha viscut tres etapes generacionals, sempre acompanyada de la gent i acollint aquest centenari que ha arribat sense avisar: ”No he esperat la jubilació, m’ha arribat en un no res. Mentrestant, pensava que era positiu que pogués continuar treballant, perquè això volia dir que tenia salut”, explica la Maria.

Junts han aconseguit tirar endavant un negoci centenari i amb l’emoció sostinguda a la part superior del pit, el net de la Marianna recorda una frase que deia la seva padrina emprenedora: “Aquest nom meu, quan moriré s’haurà acabat; no l’anomenarà ningú”. I així fins a cent anys, que la Maria i en Jaume han sabut recordar l’esperit Marianna, amb amor per l’ofici i cuidant la clientela. Ara, els seus fills són els Marianna, i els seus nets també. Tots ells prenen el nom d’una padrina que al seu moment va ser una dona pionera, emprenedora i valenta. Ells han aconseguit fer un totterreny de la carnisseria vilanovina, conduint-lo sempre amb el factor humà i social al centre del volant. “Esperem que duri, aquest cognom. Als pobles és típic anomenar-nos pel nom de la casa”, assenyala Giribet.

Així mateix, asseguren que les aficions ja les tenien triades abans de jubilar-se perquè creuen que, així, sempre és més fàcil a l’hora d’iniciar-se en aquesta nova etapa verge per ells. “Ara tinc una sensació estranya”, comenta Argilés, mentre indica que es dedicaran al cultiu de les arts, ja que ells a casa tenen un “temple musical” i sempre han invertit temps en la lectura i la música. Actualment, combinen estones al club de lectura del poble i a la Coral Stabat Mater de Mollerussa, a més de dedicar-se al planter de menuts que puja a casa amb molta energia.

Ara, Ca la Marianna s’enfila a un altre vagó i a unes altres vies de tren. L’establiment situat al Carrer Nou, número 50 de Vilanova de Bellpuig, tanca les portes per obrir-ne unes de noves: les de la memòria. De segur que el nom de la Marianna romandrà viu al poble, i gràcies a la trajectòria incansable de la Maria i el Jaume, prendrà fàcilment forma a la memòria de qui s’esperava per poder tenir el torn i que l’atenguessin amb atenció i amb una rialla serigrafiada als rostres, a l’imaginari dels qui degustaven la carn, i a les històries dels qui vulguin recordar-los amb nostàlgia i amb un bon regust al paladar. Els temps canvien i amb ells passaran les pàgines d’una nova història.

Un establiment cèlebre. Del 1922 al 2022

En una de les fotografies que il·lustren l’article, es poden veure dues dates inscrites en dos calendaris que reflecteixen la trajectòria centenària de la carnisseria de Ca la Marianna. Un plec de calendaris que marquen el segle i que encara pengen d’una de les parets de l’obrador Marianna

Com a dada interessant, Vilanova de Bellpuig va ser dels primers pobles del Pla d’Urgell que va avançar-se a tenir una biblioteca al seu municipi i la gent del revoltant recorria a l’espai literari vilanoví per tal de refugiar-se en un dels pocs espais literaris de la comarca als anys seixanta. Una figura important que ens confirma aquesta dada és la vilanovina Concepció Macià, que gràcies a la seva gran trajectòria laboral de trenta anys rere el taulell de la Biblioteca Glòria Tudela, ens assegura que molta gent dels revoltants venia a buscar i a fullejar els llibres del cau literari i pioner. Macià va treballar en els tres edificis pels quals va transcórrer la biblioteca: l’actual CRAE, el Col·legi de Monges que ara és l’actual Llar de Jubilats i l’ajuntament vilanoví, instal·lat davant de l’església. Tanmateix, i l’any 2000 arriben els primers ordinadors a la biblioteca i amb ells, l’Internet, la connexió global que connectaria Vilanova de Bellpuig amb la resta del món.

Les biblioteques de Vilanova de Bellpuig

Una biblioteca és com un santuari literari en cada poble, Vilanova de Bellpuig va tenir la sort i l’empenta de tenir-ne una molt abans que altres pobles la tinguessin a les seves contrades. Als anys vint, l’ajuntament vilanoví adquireix l’enciclopèdia Espasa - annexa a l’ajuntament- per tal d’oferir als vilanovins i vilanovines una consulta oberta a les seves qüestions. Més endavant i al voltant dels anys cinquanta, es consolida el salonet de l’Associació d’Acció Catòlica -ubicat on ara es troba l’ajuntament- on s’organitzava tallers, sardanes i també s’hi podien trobar llibres de caire cultural els quals podien prestar els mateixos vilatans, al mateix temps que continua existint l'enciclopèdia Espasa. Fent memòria i gràcies a la recerca antropològica de Marta Rallo al municipi, podem saber que una de les primeres bibliotecàries -a la biblioteca vilanovina de l’Acció Catòlica- va ser la Mª Mercè Sanfeliu de la Cala Mariagneta, ella s’encarregava de prestar els llibres religiosos i culturals als usuaris que visitaven l’Acció Catòlica.

Un canvi de nom que ret homenatge

Amb Antonio Florensa al capdavant de l’alcaldia del poble, es decideix posar en funcionament una nova biblioteca municipal que s’inaugura l’any 1962 a la plaça de Catalunya núm. 14 -avui l’actual CRAE- aconseguint un total de 103 socis a finals d’any. Però, l’any 1982, l’ajuntament plaurgellenc decideix canviar el nom de la biblioteca per adoptar el nom de l’activista cultural vilanovina, Glòria Tudela. Més tard, concretament el maig del 1993, es torna a reubicar el centre per traslladar-lo al seu lloc actual -al carrer Doctor Gassol N.1- tot just davant de l’església. L’activitat va aturar-se a la Biblioteca Glòria Tudela l’any 2021 per tal de tornar a introduir-la dins la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i fer-hi reformes per així, endinsar-se en aquest nou projecte que actualment descobreix l’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig a la ciutadania.

L’activisme cultural de la Glòria Tudela

Una de les dones que portava la veu cantant al salonet de l’Acció Catòlica era la vilanovina Glòria Tudela, una clara impulsora i dinamitzadora del teixit cultural del poble que va fer brollar l’energia cultural vilanovina amb l’organització de diverses activitats folklòriques, entre altres iniciatives. Tudela va néixer l’any 1934 al municipi vilanoví amb arrels a Cal Truxelo i en la seva etapa adolescent va introduir-se al cercle cultural de l’Acció Catòlica per tal d’organitzar activitats pel poble com les sardanes, els ballets i tallers varis. L’activista va aconseguir destacar al poble, gràcies a la seva predisposició, el seu ferm compromís amb la cultura i la seva gran capacitat d’ajudar a la gent. Així doncs, l’any 1982 i amb en Josep Mª Buireu al capdavant de la regidoria de cultura, l’ajuntament es planteja un canvi de nom de la biblioteca municipal amb la intenció de retre homenatge a l’activista cultural, incorporant així el seu nom i fent un canvi de registre. Actualment, la biblioteca vilanovina torna a obrir les portes al públic amb l’esperit de la Glòria Tudela i amb un projecte fresc que s’engega.

La literatura fa simbiosi amb la cultura a la nova Biblioteca Glòria Tudela

L’ajuntament de Vilanova de Bellpuig impulsa un nou projecte de biblioteca oberta al municipi i per la gent amb la inauguració de la Biblioteca Glòria Tudela el passat 20 de gener. “Plantegem una idea oberta de biblioteca, és a dir, una institució que vagi més enllà de l’edifici”, assenyala la regidora de Cultura, Àngels Carulla i afegeix que des de l’ajuntament contemplen la biblioteca com un espai obert disposat a respondre les necessitats que reclama la comunitat vilanovina. Així doncs, el renovat edifici se submergeix en unes noves aigües amb el timó menat per l’humanista Georgia Cabrero amb la intenció d’aprofitar totes les possibilitats que els hi ofereix el sistema públic de lectura.

Tanmateix, l’ajuntament planteja quatre eixos per aquest nou projecte que alberga la lectura i la cultura en un mateix equipatge, el primer eix se centra a vincular la biblioteca en un centre nòmada adaptat a altres espais, transportant-la en diferents llocs del poble per tal de participar-hi en un format híbrid. El segon punt contempla el nou centre com un espai de recuperació, manteniment i difusió de l’arxiu històric oral i documental de Vilanova de Bellpuig mitjançant actes i el servei informàtic per tal de preservar la memòria històrica. I els altres dos punts restants van agafats de la mà, consolidant la nova Biblioteca Glòria Tudela en un espai regenerat on es divulgui la importància que va prendre la figura de la dona com a bibliotecària en la història, essent la primera feina qualificada que es va reconèixer en el món de les oportunitats laborals de les dones i també, convertint l’espai en una plataforma per tal de generar noves activitats que van més enllà de la lectura, maridant activitats literàries amb la viticultura, la música o el teatre, entre altres: “busquem una biblioteca dinàmica i oberta”, declara Carulla i afirma que gràcies al sistema públic de lectura i la incorporació de Georgia Cabrero Garcia al capdavant de la biblioteca, opten a una infinitat de recursos que abans no tenien, a més d’optar a activitats i subvencions que reactivaran la vitalitat cultural de la nova Biblioteca Glòria Tudela. Ara, la pròxima cita de l’agenda cultural Glòria Tudela és l’11 de febrer amb l’activitat ‘Lectura i denominació d’origen’, on es maridarà la lectura amb els vins de Km0 elaborats a les Terres de Ponent.

D'altra banda, l'autor lleidatà va expressar la seva satisfacció de poder celebrar el seu centenari amb plena forma i amb un "coixí d'amistat i interès" que li és gratificant. Tanmateix, es va descriure com un escriptor "vocacional" i "professional", agafant l'última paraula de l'escriptor agramuntí, Guillem Viladot.

Així doncs, el Departament de Cultura dona la benvinguda a l'Any Josep Vallverdú per tal de celebrar els 100 anys del destacat autor de les terres ponentines revelant una programació farcida d'activitats, exposicions, conferències, espectacles, entre altres iniciatives riques en literatura catalana i que reflectiran l'àmplia trajectòria de Vallverdú.

La programació "Any Josep Vallverdú" arrencarà el pròxim 5 de febrer a l'Auditori Enric Granados de Lleida i clourà el 3 de desembre al mateix lloc on resideix l'autor homenatjat, Balaguer

Acte inaugural

Els actes de l'any cèlebre començaran el 5 de febrer a l'Auditori Enric Granados per tal d'inaugurar el centenari i mostrar un documental de Josep Vallverdú elaborat per Eugeni Casanova.

Homenatges 

23 d'abril

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi a Barcelona, es batejarà un tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb el nom del poeta.

1 de juliol

La Vinya dels Artistes situada a la Pobla de Cérvoles acollirà una escultura de ferro elaborada per Joan Jové i dissenyada a partir d'una il·lustració d'un animal de Vallverdú, acompanyat així, les obres de Josep Guinovart, Carles Santos, Gregori Iglesias, Joan Brossa, Eva Lootz, Susana Solano, entre altres figures reconegudes. 

Any Josep Vallverdú a les biblioteques

Catàleg d'activitats

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un catàleg d'activitats amb conferències divulgatives, espectacles de petit format i tallers de dinamització lectora per a infants, joves i adults que es podrà trobar a totes les biblioteques públiques de Catalunya.

Exposició itinerant "Vallverdú, horitzó"

La Biblioteca Pública de Lleida acollirà una exposició a partir de l'abril que mostra el camí bibliogràfic de Vallverdú, complerta de les primeres edicions, reedicions i traduccions, acompanyades de fotografies per complementar-la. Aquesta serà itinerant i visitarà Barcelona, Girona, Tarragona i les Terres de l'Ebre. A més, també s'exposarà l'obra "Geografies Vallverdú", comissariada per Carme Vidal Huguet; la directora de la Unitat de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, Montse Larios; i la directora de la Biblioteca Pública de Lleida, Antònia Capdevila Palau.

Clubs de lectura

El Departament de Cultura -mitjançant l'aplicació per a dispositius mòbils Tellfy- ha creat una comunitat virtual de lectors per tal d'organitzar un club de lectura de patrimoni literari dedicat a les commemoracions del 2023 i aquest inclourà les lectures de Josep Vallverdú.

Punts de llibre

S'elaboraran uns punts de llibre de préstec que il·lustraran la figura de Vallverdú amb una citació de l'autor.

Calendari Vallverdú

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona ha editat un calendari que commemora l'Any Josep Vallverdú i que conté un fragment del cèlebre Rovelló. 

Cicles de conferències, jornades d'estudi i àmbit educatiu

Josep Vallverdú als centres educatius

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya obrirà una web a l'espai XTEC dedicat a l'autor homenatjat on incorporaran recursos didàctics de l'escriptor. 

Festival de Poesia de Lleida

Els dies 14, 15, 16 i 17 de març se celebrarà a Lleida el Festival de Poesia de la ciutat que enguany, organitzarà sessions matinals destinades a l'ensenyament secundari, per donar a conèixer l'obra poètica de l'autor.

Jornades Josep Vallverdú

Durant el mes d'octubre, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut d'Estudis Catalans i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida oferiran unes jornades d'estudi de tot el conjunt d'obra de Vallverdú que se celebraran a l'IEC i a la Universitat de Lleida. 

Passeig del Centenari

La Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat un passeig per Lleida, Barcelona, Girona i Tarragona que consistirà a debatre sobre la trajectòria literària de Vallverdú mitjançant dos ponents i un moderador i taules de debat dinàmiques.

Festivals i espectacles

12 de gener

Balaguer acollirà la primera presentació del poemari 'Atresorat silenci', l'última obra de l'autor publicada a La Biblioteca Margarida de Montferrat.

25 de març

El Castell del Remei a Lleida celebra el 5è Tast Aplec Literari dedicat íntegrament a Josep Vallverdú, padrí d'honor del Tast.

19 d'abril

Lleida rebrà l'espectacle infantil a propòsit del poemari Bestiolari, de l'autor homenatjat i a càrrec de la interpretació de la titellaire i narradora, Lídia Clua.

20 i 21 d'abril

Es reposarà l'espectacle "Univers Vallverdú", estrenat a Lleida pel 90è aniversari de l'autor. 

23 d'abril

L'autor celebrarà la Diada de Sant Jordi a Barcelona amb La Galera, la principal editorial de l'autor i amb la qual ha publicat el seu darrer llibre de literatura infantil i juvenil: El vuitè nan. Tanmateix, es repartiran 30.000 exemplars del volum núm. 19 de la sèrie "Escata de drac: relats de Sant Jordi", la contraportada del qual contindrà un text referencial de Vallverdú i la menció del seu Centenari. 

Segre de Negre

Al mes de juny a Lleida, la Pagès Editors i l'Institut d'Estudis Ilerdencs celebra el festival de novel·la negra i criminal i enguany comptarà l'autor centenari, que va traduir la col·lecció mítica de novel·la policíaca d'Edicions 62: "La Cua de Palla".

Litterarum
2 i 3 de juny

L'Ajuntament de Móra d'Ebre celebra la fira d'espectacles literaris i enguany inclou en la programació un espectacle basat en l'obra de Josep Vallverdú.

Mestratge i poesia. Assaborint poemes de Josep Vallverdú
9 de juny

L'Òmnium les Garrigues ha organitzat a Les Borges Blanques una acció poètica i d'homenatge a Vallverdú. 

Concert i Poesia de Vallverdú en el marc del Cicle Juliol de Música i Poesia
23 de juliol

Bada Pas celebra a Balaguer la 13a edició del cicle que homenatjarà Vallverdú amb un concert inspirat i acompanyat per la seva poesia. El concert serà al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer.

La Setmana del Llibre en Català

Al mes de setembre i al Moll de Fusta de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes commemorarà Vallverdú amb la ruta literària "Josep Vallverdú, els anys barcelonins".

Vespres en vers
20 d'octubre

L'Ajuntament de Lleida organitza la 8a edició del cicle de recitals poètics que posarà el focus en l'autor lleidatà amb una reposició de l'audiovisual sobre Josep Vallverdú, elaborat per Eugeni Casanova que es projectarà a la Sala 2 del Teatre Municipal de l'Escorxador. 

Premis Literaris Lleida 2023
17 de novembre

L'Ajuntament de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida organitzen els Premis Literaris a la ciutat natal de Vallverdú que enguany aniran dedicats a la seva figura. 

Sant Jordi de Nadal

Al mes de novembre i a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona es farà un espectacle dedicat a Vallverdú.

Altres iniciatives de l'any

21 de març 

L'Escola Municipal d'Art Leandre Cristòfol de Lleida desenvoluparà un projecte-acció a partir del poema de Vallverdú "Un home és com un arbre" i aprofitarà també el Dia Mundial de la Poesia per commemorar-ne l'any centenari.

La Sagrera Es Mou per Les Lletres

Al mes de maig i a Balaguer, el col·lectiu "La Sagrera Es Mou" promou, de manera regular, una acte amb un escriptor al barri de la Sagrera, a Barcelona. En aquesta ocasió, i amb motiu del centenari de l'autor, està previst desplaçar-se a Balaguer per celebrar una trobada amb Josep Vallverdú.

Mural d'homenatge a Vallverdú

Al mes de setembre es pintarà un mural en una paret de l'Institut d'educació secundària Ciutat de Balaguer dedicat a Vallverdú, que hi ha treballat durant tres anys.

També, el Departament de Cultura amb motiu de l'Any Josep Vallverdú ha creat una pàgina web de l'autor centenari que recopilarà tota la informació relacionada amb la commemoració del poeta. 

Així doncs, enguany Josep Vallverdú celebra el seu centenari acompanyat de la seva fermesa amb la literatura i amb el seu compromís incansable amb la llengua i el català. I com bé ens recorda el poeta lleidatà: "ens salvem pels mots".

El cartell d'aquesta edició l'ha dissenyat el gràfic Pepo Curià

La pròxima cita musical del festival segarrenc és el 14 de gener a partir de les 19.00 hores de la tarda amb Patricia McGill i Javier Juanco, acompanyats del seu quartet format per Xavier Monge al piano, Manel Vega al contrabaix i Ricard Grau a la bateria. Tots ells recordaran a l'escriptor reconegut Manuel de Pedrolo -nascut a L'Aranyó, un poble del municipi segarrenc dels Plans de Sió- amb les músiques del seu treball discogràfic 'Temps de Pedrolo', un espectacle creat l'any 2018 per tal de commemorar el centenari de l'escriptor segarrenc.

Enguany, el festival incorpora el jazz flamenc i ho fa el 4 de febrer amb Benavent, Di Geraldo i Pardo Trio, un trial format per Jorge Pardo al saxo tenor i a la flauta, Carles Benavent al baix elèctric i Tino Di Geraldo a la bateria. El certamen acomiadarà una edició farcida de jazz i ritme el 4 de març amb un altre quartet format per Víctor de Diego al saxo tenor, Jaume Llombart a la guitarra, Marc Cuevas a les cordes dobles del contrabaix i Carlos Falanga a la bateria. 

Les entrades pels socis Amics del Castell de Concabella i els menors d'edat són d'11 euros i pels que no són socis, estan a un preu de 15 euros. L'organització del JazzConcabella és a càrrec dels Amics del Castell de Concabella, l'Ajuntament dels Plans de Sió i el mateix Castell de Concabella. 

El cicle s'allargarà fins al 12 de març amb l'obra 'Sota Sola' de Ka Teatre

La pròxima cita teatral és al Teatre Ateneu, el 14 de gener a partir de les 20.30 hores del vespre amb l'obra 'Animal negre tristesa', produïda per la Sala Beckett de Barcelona. Una història que aborda la por a la mort, la soledat i la vulnerabilitat mitjançant un text de la dramaturga alemanya Anja Hilling i la direcció de Julio Manrique.

Tanmateix, i de forma paral·lela a l'espectacle de Manrique, la Regidoria de Cultura de Tàrrega organitza una activitat complementària al voltant de l'obra, un col·loqui-vermut sota el nom 'Els incendis s'apaguen a l'hivern, causes i efectes' que comptarà amb la col·laboració de GEMA.

La programació adulta continuarà el 28 de gener amb dues obres: 'Mi hijo solo camina un poco más lento' de Tanttaka Teatroa i 'Família (Im)Possible' de la Sala Flyhard. Mentre que la programació familiar avançarà el 22 de gener amb l'obra 'La princesa en texans' de La Companyia Sgratta; 'Núvol Núvol' de Periferia Teatro el 5 de febrer; el 26 de febrer amb 'The Postman' de Txema Muñoz; i 'Sota Sola' el 12 de març, a càrrec de Ka Teatre.

D'altra banda, l'espectacle de 'Família (Im)Possible' del 8 de febrer compta amb una altra activitat complementària que consistirà en una conferència sobre les noves sexualitats i es farà a la Biblioteca Pública de Tàrrega - Germanes Güell a partir de les 19.00 hores de la tarda. 

Projecte Plançó - Circuit Escena Jove Ponent-Pirineu

També existeix el Projecte Plançó destinat a joves de 12 a 20 anys i que pretén omplir el buit que habita les arts escèniques d'aquesta etapa juvenil. D'aquesta manera, podran veure espectacles d'altra qualitat, participar en tallers i altres activitats al voltant de la temàtica. 

Com funciona

Els joves es desplaçaran en grup en autocars que l'Ajuntament posarà a la seva disposició de forma gratuïta i acompanyats de monitors. Caldrà comprar l'entrada de l'espectacle prèviament per un preu de 3 euros i mitjançant la inscripció a la pàgina següent.

Pròximes sessions

Les pròximes sessions d'aquest projecte són el 20 de gener a Lleida amb 'Placton' a càrrec del Ballet Contemporani de Catalunya; el 10 de febrer a Juneda amb 'Quanta quanta guerra' de Farrés brothers i cia.; i el 10 de març a Alcarràs amb una sessió encara per determinar. 

Abonaments 

Hi ha diferents descomptes que s'ofereixen per assistir als diferents espectacles. Un d'ells és el preu únic per assistir als 9 espectacles programats pels adults que surt a 95 euros; tanmateix, hi ha l'opció 3 que per la compra de tres entrades diferents et fan un 20% de descompte; l'opció 4, el mateix, però amb 4 espectacles i et fan el 25% de descompte; i l'últim format que és per menors de 18 anys per un preu de 5 euros l'obra. També existeixen els descomptes pels usuaris que tinguin el carnet de la Biblioteca pública de Tàrrega amb un 15%; el Carnet Jove, Tr3sC, +65, aturats i discapacitats compten amb un descompte del 20%; i els grups de més de 10 persones opten a un 25%. 

Tàrrega Sona 2023 inicia la seva ruta a la capital de l'Urgell el pròxim 21 de gener al Teatre Ateneu a partir de les 21.30 hores del vespre amb Escaño i Quimi Portet

"Quin merder!" és el segon disc de caràcter disruptiu del guitarrista targarí Escaño. L'amant del blues i la música d'arrel americana ens planteja uns temes crítics i sense pèls a la llengua per tal que recapacitem sobre la societat en la qual convivim i els problemes actuals que la conformen. El músic interpretarà el seu segon disc acompanyat de Josep Maria Virgili al baix; Ramon Macià al piano; i Sisco Ayala a la bateria. 

D'altra banda, a partir de les 23.00 hores del vespre i al mateix espai, actuarà el reconegut Quimi Portet amb un concert nostàlgic format pels seus primers temes que integren el primer disc en directe de la seva carrera, "Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)", publicat el 2020. Ho farà amb l'acompanyament musical de Jordi Busquets, Ángel Celada i Antonio Fidel.

La programació d'aquest cicle pretén ser un any més, un aparador referent de la creació musical del país. "Portem fins a la capital de l'Urgell noms consolidats de l'escena musical i alhora també donem veu a artistes emergents amb molt de futur per endavant", assenyala el regidor de cultura, Carlos Vílchez. Tanmateix, la Regidoria de Cultura -organitzadora del festival- donarà a conèixer ben aviat la programació completa del cicle. 

Les entrades ja estan a la venda per un preu de 10 euros des del passat 3 de gener i es poden adquirir mitjançant la pàgina web de Cultura de Tàrrega i també de forma presencial a la Botiga del Museu, ubicada al carrer Major de Tàrrega.

Enguany, Sónar celebra els seus 30 anys bategant amb la música electrònica a Barcelona. Per això i a punt de travessar l'any, ja ha fet la prèvia i ha presentat els 66 primers artistes que encapçalaran la programació del seu temple electrònic els dies 15, 16 i 17 de juny del pròxim 2023.

La campanya del 30è aniversari ha estat creada amb intel·ligència artificial

La programació del festival magnètic destaca -en aquest primer avanç- noms com Bicep Live, Fever Ray, Peggy Gou, Solomun, Oneohtrix Point Never, Amelie Lens, Honey Dijon, Laurent Garnier, Shygirl, Richie Hawtin, Blessed Maddona, Max Cooper, Kode9, Logic1000, Erika de Casier, Ryoji Ikeda o Lucrecia Dalt, entre molts altres que faran vibrar l'escenari del Sónar 2023.

Tanmateix, el certamen musical assegura que en aquesta edició s'han renovat els formats i els espais a Sónar de Dia i Sónar+D i oferiran més serveis i comoditats a professionals i públic. A més, l'organització esmenta que enguany pretén contemplar tots els gèneres de l'electrònica, des de les sonoritats més festives centrades a la pista de ball a les que es banyen entre les noves aigües d'avantguarda. 

Altres noms que trobarem en aquesta 30a edició i ja han sortit a la llum són: 700 Bliss, Marina Herlop, Eliza Rose, Charlotte Adigery & Bolis Pupul, Koreless, Nick León, Crystal Murray, Call Super B2B Sedef Adasi, Grove, Deena Abdelwahed Live, Perera Elsewhere, Bradley Zero B2B Moxie, Bendik Giske, Albany, Dj Ez, Mikeq, Flaca, Dj Maryk & Mc Gq, Merca Bae Presents '2048', Carles Viarnès & Alba G. Corral, Ralphie Choo, Wata Igarashi, Claraguilar, Manuka Honey, Aquarian, Dinamarca, Desert, Cc:Disco!, Isabella B2B Roza Terenzi, Carista, Toccororo, Badsista B2B Cashu, Jovendelaperla, Soda Plains, B2BBS, Bored Lord, Dalila, Omagoqa, Selectya Glossy, Anz, Baba SY, Santiago Latorre & Colin Self, La Niña Jacarandá, Aines, Amor Satyr, Topanga Kiddo, Ahadadream, Lanav i molts més

El duet codirector del festival format per Enric Palau i Sergi Caballero esmenta que: "El 30è aniversari del festival comptarà amb una line-up purament electrònica, que vol celebrar la cultura del club, la figura del DJ com a vehicle cultural del nostre temps i la diversitat de sons que protagonitzen el panorama musical electrònic actual. I ho farà amb una àmplia representació d'artistes emblemàtics -noms que han crescut amb el Sónar i s'han convertit en mestres del deejaying-, i amb algunes de les figures més candents de l'electrònica de ball actual". D'altra banda, descriu que han trobat la imatge gràfica del seu 30è aniversari mitjançant la intel·ligència artificial que ha escanejat les 29 campanyes presentades durant aquests anys i ha efectuat nombroses imatges prova/error. En aquest mar d'imatges artificials i errònies, Sónar ha trobat la bellesa i la imatge distintiva que defineix la seva campanya. 

Les entrades es poden aconseguir a partir de la pàgina web del Sónar, fins al 4 de desembre a les 23.59 hores de la nit conservaran un preu especial els abonaments, els VIP i les acreditacions pel Sónar Barcelona 2023. El pròxim 5 de desembre, es vendran amb el seu preu habitual. 

Sónar Barcelona 2023 és una iniciativa d'Advanced Music i compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. A més de rebre el suport de l'Ajuntament de L'Hospitalet. El festival és patrocinat principalment per Estrella Damm, a més d'altres patrocinadors com Thunder Bitch, MEDIAPRO, SEIDOR, ME by Meliá, LACOSTE, Pioneer DJ i DICE. 
 

Novetats del Sónar+D

Sónar+D incorpora exclusivament pels acreditats del festival una programació especial de masterclass, conferències, demostracions i trobades des de primera hora del matí. És el cas del 15 de juny, que es dedicarà a la innovació musical, mentre que el 16 de juny se centrarà en les interrelacions entre l'art, la tecnologia, la ciència i la societat. A més, també s'amplia l'àrea expositiva per la presentació de projectes que treballen els camps del vídeo, el so 360º, les realitats mixtes -Realitat Virtual (VR) i Realitat Augmentada (AR)- i eines i prototips creatius-tecnològics. Pròximament, s'obrirà una convocatòria per a poder participar en els diferents espais del Sónar+D. 
 

Un Sónar Internacional

El festival també arribarà a les esferes internacionals el 31 de març, 1 i 2 d'abril a la capital portuguesa amb la celebració de la 2a edició de Sónar Lisboa. I continuarà el seu recorregut internacional a Istanbul, els dies 28 i 29 d'abril amb la 7a edició de Sónar que comptarà amb noms com Max Cooper, ANNA, Richie Hawtin, Sofia Koutesis, VTSS, Blawan i TSHA, entre altres. Tancarà aquest cicle mundial amb la gran celebració dels seus 30 anys a la seu barcelonina els dies 15, 16 i 17 de juny. 
 

El Sónar

És un festival pioner a Europa i el millor que ha definit el recorregut de la música i la cultura digital i electrònica des de la seva primera edició l'any 1994. Cada any, Sónar transforma Barcelona en l'epicentre mundial de les músiques d'avantguarda i reuneix artistes i professionals de tot el món, atrets per la innovació dels continguts i els formats. 

El Pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera, el Segrià, les Garrigues i la Segarra han unit els seus esforços per contribuir en la recerca de les malalties cardiovasculars
 

Pla d'Urgell

Bell-lloc d'Urgell

L'Associació de Dones Flor de Lis de Bell-lloc d'Urgell ha aconseguit recaptar conjuntament amb el grup de teatre local 'Som els que som' 3.935 euros. Les agrupacions van oferir l'obra reconeguda de teatre 'Mar i Cel' a la Sala La Cultural amb l'afegit d'un sorteig de diferents obsequis dels col·laboradors del municipi plaurgellenc. D'altra banda, l'Associació de Joves Bell-lloc d'Urgell va organitzar un tió solidari, on van habilitar una zona lúdica pels infants amb activitats diverses i un berenar de coca i xocolata i els beneficis van destinar-se a La Marató. 

El Palau d'Anglesola 

L'Associació de dones del Palau d'Anglesola ha recaptat 969,24 euros mitjançant un berenar solidari de Santa Llúcia i una actuació a càrrec de Christian Modol. Tanmateix, l'Associació Jovent va realitzar un sopar juvenil i diverses entitats del municipi van organitzar una matinal que va comptar amb una caminada de 7 quilòmetres per contribuir en la salut cardiovascular; un esmorzar popular; i un escape room dels pastorets. 

Fondarella

La vila plaurgellenca va aconseguir recaptar 3.140 euros amb diverses activitats per a tothom. El 3 de desembre van organitzar una recerca del tió a l'Ermita de Sant Sebastià. I 18 de desembre, l'associació de Dones de Fondarella va fer un mercat matinal amb esmorzar popular. D'altra banda, l'Ajuntament de Fondarella, juntament amb les associacions del municipi va organitzar una paellada popular, amb un bingo i un escala en hi-fi. 

Ivars d'Urgell

L'Associació de Dones l'Estany d'Ivars i Vallverd va realitzar una matinal de pilates i ioga i una xerrada sobre la salut cardiovascular. D'altra banda, van organitzar una venda de pastissos locals, a més de posar a la venda les fotografies premiades de l'Estany d'Ivars que el fotògraf local Edgar Aldana va donar i, sense deixar-nos les activitats infantils a càrrec de l'AMPA i l'Esplai. Tots junts van aconseguir recaptar 2.353,55 euros. 

Mollerussa

A la capital del Pla d'Urgell hi van col·laborar diverses entitats i associacions. És el cas de la Llar Terres de Ponent que va aconseguir 405 euros durant una jornada solidària que van realitzar durant 4 dijous i els residents de la Llar van elaborar berenars per tal de recaptar la xifra. D'altra banda, Mollerussa per La Marató va assolir els 4.517,51 euros mitjançant l'organització de vàries activitats que van desenvolupar les associacions, ampes i clubs de la capital. L'escola PTT Mollerussa va recaptar 252,11 euros amb una parada solidària que oferia productes elaborats pels propis alumnes al mercat setmanal de Mollerussa i al mercat setmanal targarí. 

Sidamon

L'Ajuntament de Sidamon i diverses Associacions del poble van aconseguir 697 euros mitjançant una matinal que comptava amb un Hospital de peluix; un mural solidari; un vermut; i una tómbola solidària. Mentre que a la tarda es feia una xerrada preventiva, una caminada nocturna i una encesa d'espelmes. 

Torregrossa

Els nens de l'escola la Bassa i les entitats del municipi van oferir un escala en hi-fi i diversos sortejos de lots de les botigues del poble i van aconseguir recaptar 5.113 euros per La Marató. 

Vilanova de Bellpuig

El poble del Pla d'Urgell porta recaptats 2.400 euros. Els diners s'han aconseguit mitjançant la 7a edició del duatló d'hivern memorial Xavier Gorgues on hi van participar més de 100 persones. D'altra banda, el poble va organitzar també un festival per La Marató amb una variada programació cultural, berenar i bingo. A més, la Unió Esportiva Vilanovenca va organitzar diversos berenars i sortejos per tal de contribuir al benefici solidari. 
 

Noguera

Àger

L'Associació de Dones de la Vall d'Àger ha recaptat 1.400 euros mitjançant un sorteig i un vermut solidari. També, l'Associació de veïns i propietaris La Coma de La Règola han assolit 100 euros a partir d'una fira informativa. 

Albesa

L'Associació de dones punt de trobada d'Albesa han aconseguit 4.086 euros a partir d'un escala en hi-fi. A més, el C. E. l'Albada ha recaptat 177 euros amb activitats i tallers de Nadal.

Artesa de Segre

El Club Unió d'Esports Obligats i Soferts va organitzar la 24a Pujada Solidària al Cim Sant Mamet i va aconseguir 1.141 euros. 

Balaguer

A la capital de la Noguera, l'Ampa de l'Escola Mont-roig va fer un berenar solidari que va recaptar 301,20 euros. D'altra banda, l'AMPA i Escola Gaspar de Portolà va aconseguir 665,40 euros amb un bingo solidari. També, l'Associació dona rural balaguerina en el marc de la Fira d'alls de Balaguer va aconseguir 300 euros i l'Associació Residència Sant Domènec mitjançant un sorteig de lots, 530 euros. El ball de bastons del Casal Pere III ha recaptat 31 euros i l'Escola Vedruna Balaguer, 1.418, 37 euros a partir d'una felicitació de Nadal. Però, Idansa, Centre de Dansa i Benestar amb una exhibició de dansa al carrer va aconseguir 234,93 euros, a més, dels 200 euros recaptats per la Residència Comtes d'Urgell i els 370 euros de la Societat Gastronòmica i Cultural del Comtat d'Urgell. 

Bellcaire d'Urgell

L'Escola Bonavista de Bellcaire d'Urgell va elaborar imants personalitzats per vendre a les famílies i el professorat i van aconseguir 332 euros. D'altra banda, l'Institut Ermengol IV va aconseguir-ne 745. 

Castelló de Farfanya

L'Associació de Dones de Castelló de Farfanya ha recaptat 565 euros a partir d'una xocolatada solidària i l'Associació de jubilats La Humanitària, 868 euros a partir d'una torronada, un berenar i un bingo. 

Cubells

L'Associació de Joves JO QBLLS ha aconseguit 835 euros organitzant una caminada de 7 quilòmetres. 

Gerb

L'Associació de dones de Gerb ha assolit 1.800 euros.

La Baronia de Rialb

Aquest municipi ha assolit 500 euros.

La Sentiu de Sió

El Poble de la Sentiu de Sió ha organitzat un bingo solidari i ha recaptat 1.004,20 euros. 

Les Avellanes

El Patronat Cultural de Sant Roc ha assolit 605 euros mitjançant una excursió. 

Menàrguens

L'Associació de Dones La Clau de Menàrguens va assolir 893,96 euros gràcies a la realització d'un mural fet per la mainada del poble i dedicat a les malalties cardiovasculars. 

Montlcar d'Urgell 

L'associació juvenil mitjançant una xocolatada i un bingo va recaptar 864 euros. 

Ponts

L'Institut de Ponts ha recaptat 400 euros amb un pla de sensibilització i un esmorzar solidari. 

Tartareu

El Poble de Tartareu va aconseguir 580 euros amb una llonganissada al Local Social del poble. 

Térmens

488.10 euros recaptats pel Club Patí Termens que va oferir una mostra al públic. 

Tiurana

L'Ajuntament de Tiurana ha aconseguit 200 euros amb el sorteig d'una panera solidària. 

Torrelameu

L'Associació de dones de Torrelameu 'Les Àguedes' ha recaptat 830 euros mitjançant diverses parades amb productes nadalencs. 

Vallfogona de Balaguer 

La recaptació ha estat de 1.530 euros mitjançant caminades populars i familiars; una ballada de gegants; una gimcana infantil; una llonganissada; una exhibició d'extraescolars; un sorteig de cistells de nadal; un concurs de triples; i un partit de futbol. 

Vilanova de la Sal

El municipi ha assolit 600 euros mitjançant un vermut popular a càrrec de l'Associació de veïns de Montalegre.

Vilanova de Meià

L'Associació de Dones La Coma de Meià va aconseguir 907 euros amb un sopar solidari.
 

Segarra

Cervera

L'AMPA Escola Jaume Balmes de Cervera ha aconseguit 235,27 euros amb una festa de Nadal solidària. D'altra banda, el Club Bàsquet Cervera ha assolit 257 euros amb sortejos durant la presentació dels equips cerverins. A més, el Club esportiu Mas Duran Cervera ha recaptat 91 euros a partir d'una caminada solidària i l'Institut La Segarra, 215 euros. Per últim, la Penya Ciclista Cervera ha aconseguit 303,40 euros amb una pedalada popular. 

Granyena de Segarra

El municipi ha assolit 1.900 euros a partir de jornades solidàries, tallers i bingos populars. 

Ribera d'Ondara

El Timó Associació de festes de Ribera d'Ondara ha aconseguit 1.400 euros amb un concert, una xerrada divulgativa, un joc del cor i un sopar comunitari. 

Sant Guim de Freixenet

L'ajuntament va organitzar un bingo solidari i s'han aconseguit 854 euros. D'altra banda, l'Associació Coral l'Espiga a partir d'un Concert de Nadal va recaptar 500 euros. 

Torà 

Una xocolatada i una caminada organitzada per diferents entitats de Torà va aconseguir 1.803 euros.

Garrigues

El Cogul

A partir d'un bingo solidari a càrrec de l'Associació de Dones l'Estel s'ha aconseguit 675 euros. 

El Soleràs

L'Associació de Dones ELAIA ha recaptat 700 euros a partir d'un vermut solidari, la venda de ponsèties i pomes gravades amb motius nadalencs. 

Els Omellons

El municipi garriguenc va aconseguir 1.140 euros amb un apadrinament de les llums de Nadal i el sorteig de Banderoles per La Marató. 

La Floresta

La Floresta amb La Marató ha recaptat un total de 2.050 euros amb vermuts solidaris, xocolatades i un escala en hi-fi.

Les Borges Blanques

El Centre Excursionista Borges-Garrigues ha aconseguit 120 euros amb una caminada solidària. D'altra banda, el Col·legi Mare de Déu de Montserrat ha recaptat 1.101,35 euros amb un concert de Nadal.

Tarrés 

Amb un recital de poesia organitzat per l'ajuntament garriguenc s'han recaptat 258,17 euros.

Vinaixa

L'Associació de Dones La Ruella de Vinaixa mitjançant una exposició de vestits de primera comunió i bateig ha recaptat 2.030 euros. 

Urgell

Agramunt

L'Escola Macià-Companys a partir d'una xocolatada solidària ha recaptat 362 euros. 

Anglesola 

L'Associació d'Anglesola ha recaptat 4.052 euros mitjançant un escala en hi-fi dels infants de l'escola Santa Creu, a més d'un berenar i un bingo. 

Belianes

L'Associació de Dones Castellsalvà de Belianes ha recaptat 1.400 euros a partir d'una caminada popular. 

Bellpuig 

L'Associació de Veïns Jaume de l'avinguda Catalunya ha aconseguit 130 euros a partir d'una tirada popular de bitlles catalanes i una rifa de tauletes de torrons. 

Castellserà

L'ajuntament de Castellserà ha recaptat 2.093,10 euros mitjançant un festival de gimnàs, una xocolatada i un bingo. 

Ciutadilla

L'Associació de dones Talaia de Ciutadilla ha recaptat 416 euros per La Marató i les malalties cardiovasculars. 

Claravalls

L'Associació de Dones La Ginesta de Claravalls ha aconseguit 565 euros amb una sessió divulgativa i un bingo solidari. 

Guimerà 

A partir d'una caminada popular ha recaptat 1.310 euros. 

La Fuliola

L'Escola Guillem Isarn a partir d'un mercat solidari ha aconseguit 330,50 euros. Mentre que la Residència La Fuliola i Boldú ha aconseguit 360 euros. 

Rocafort de Vallbona

L'Associació de Veïns de Rocafort de Vallbona a partir d'un calendari solidari ha aconseguit recaptar 310 euros.

Rocallaura

E.M.D. i Comissió de festes de Rocallaura han aconseguit 456 euros amb una caminada, un esmorzar i un sorteig de cistelles de Nadal.

Tàrrega

La capital de l'Urgell ha aconseguit 7.418,72 euros amb una gimcana familiar i per La Marató. També, l'AMPA Escola Pia ha assolit 194,65 euros amb un ventall d'activitats solidàries i l'Ass. de la gent gran Amics del país de Tàrrega n'ha recaptat 600. Tanmateix, Borges i els seus col·laboradors han bategat amb La Marató amb un benefici de 2.000 euros. I la Fundació Vedruna Catalunya Educació ha aconseguit 711,19 euros a partir d'un vídeo i una paradeta. 

Tornabous

L'Associació de Dones Esperança de Tornabous ha recaptat 1.620 euros amb una cistella solidària de productes alimentaris.

Verdú

Verdú amb La Marató ha recaptat 1.015 euros amb una caminada solidària, un esmorzar dolç per La Marató i la venda de domassos. 

Vilagrassa

882,13 euros ha recaptat el municipi urgellenc a partir d'un concert solidari. 
 

Segrià

Alcanó

L'Assocació de Dones d'Alcanó va aconseguir a partir d'un vermut popular i musical a càrrec de Komboloko per La Marató que va recaptar 805 euros.

Alcarràs

L'Agrupament Escolta LoMòtit a partir d'una xocolatada i una gimcana han assolit 120 euros. D'altra banda, BaoBap Teatre ha celebrat la seva 10a edició de 'La teva cara em sona' amb la qual ha aconseguit 3.000 euros. També, la Biblioteca Joaquim Montoy a partir del XIII Concurs de Pessebres Reciclats ha recaptat 804 euros i l'Escola Bressol Municipal d'Alcarràs n'ha recaptat 406,85. Per últim, la Residencial Sant Sebastià ha aconseguit 700 euros amb una paradeta solidària al mercat municipal. 

Alfarràs

La Societat de Pescadors Esportius Ribagorçana amb l'11a Festa dels Pescadors Solidaris per La Marató ha aconseguit 420 euros. 

Alguaire 

L'ajuntament d'Alguaire amb un àmpli programa d'activitats per La Marató ha recaptat un total de 4.775,10 euros. 

Almenar

L'ajuntament d'Almenar ha assolit 528 euros amb un escala en hi-fi. 

Alpicat

L'Agrupació sardanista d'Alpicat-Dansaires del pi amb una tarda de karaoke ha assolit 464 euros. D'altra banda, l'Agrupament Escolta Taciplà ha recaptat 307,25 euros i l'AMPA Escola Doctor Serés, 400 euros amb un festival nadalenc. 

Aspa

L'Ajuntament d'Aspa per La Marató ha assolit 300 euros amb una xocolatada al Bar del Casal i una representació teatral 'Un tramvia anomenat desig' a càrrec del grup Josafat Teatre. 

Benavent del Segrià

A partir d'un concert nadalenc a càrrec de la Banda Municipal de Lleida ha aconseguit recaptar un total de 3.897,93 euros. 

Corbins

Les treballadores i els treballadors de l'empresa Biovert han aconseguit 130 euros. 

Llardecans

L'Associació de Dones L'Espiga de Llardecans a partir d'una cercavila, flors de nadal i un bingo solidari ha recaptat 2.078,81 euros.

Lleida

L'Associació de veïns Camí de la Mariola amb una trobada de cassoles ha aconseguit 160 euros. D'altra banda, l'Associació de Veïns Montserrat ha aconseguit 910 euros i l'Associació Fem Accions D'Empenta Solidària Ponent. FADES de Ponent ha assolit un total de 479,56 euros amb la dinàmica 'Abraçades amb cor'. Tanmateix, l'Associació Giramón de Pardinyes (AGIPA) amb una recollida de la tiona i el tió de nadal ha recollit 350 euros i l'Associació Juvenil Arna, 570. També, el Caser Residencial Lleida amb un mercadet ha aconseguit 615 euros i el Club Esportiu La Seu Vella n'ha recaptat 900. El Consell de l'Estudiantat de la Universitat de Lleida no s'ha quedat curt amb 778,11 euros i el Consell Esportiu del Segrià ha assolit una xifra de 744 euros. D'altra banda, el Grup LleidaCountry mitjançant una ballada de country presencial ha recollit 420 euros; 252 euros a l'Ins Josep Lladonosa; 750 a l'Ins Maria Rúbies i l'Ins Ronda; 200 euros a l'Institut Joan Oró i 200 més a l'Institut la mitjana; 795,50 a l'Institut Municipal d'Ocupació Salvador Seguí (IMO); 695 a l'Insitut Ronda; i 2.525 euros a l'Institut Torre Vicens. L'Organització de veïns de Pardinyes i Patrulla Canina ha recollit un total de 125 euros; 1.109 euros a l'Organització de Veïns de Pardinyes - ORVEPARD; i 481 euros per part dels treballadors de Masanés Lleida.

Maials

L'Associació de Maials ha aconseguit 2.850 euros a partir d'un dinar popular amb activitats diverses. 

Montoliu de Lleida

Aquest municipi del Segrià ha assolit un recapte de 1.102 euros a partir d'una caminada popular per La Marató.

Puigverd de Lleida

L'Associació de Dones Pou del Gel ha recaptat un total de 322,20 euros a partir d'un taller de manualitats decoratives. D'altra banda, les entitats i el mateix ajuntament, han aconseguit 1.642,81 euros. 

Raimat

L'Associació de Veïns de Raimat i EMD han recaptat 833 euros amb una caminada llarga solidària i molt més. En canvi, el Raimat Golf Club ha aconseguit 750 euros amb un torneig de golf.

Rosselló

A partir d'un mercadet de productes de proximitat ha aconseguit 7.526,50 euros.

Sarroca de Lleida

L'Ajuntament de Sarroca de Lleida, juntament amb entitats han aconseguit 3.291 euros amb 'Cor a cor' per La Marató i les malalties cardiovasculars. 

Seròs

L'ajuntament ha aconseguit 1.741,80 euros amb una caminada i una torronada solidària. 

Sudanell

L'Associació de Dones de Sudanell ha assolit un total de 610 euros amb un mercat gastronòmic. Mentre que el Club Caminants de Sudanell ha recaptat 3.198,32 euros.

Sunyer

Amb un escala en hi-fi a càrrec de l'Associació de Dones Santa Llúcia de Sunyer s'ha aconseguit 1.586 euros.

Torrebesses

L'Associació de Dones de Torrebesses a partir d'una tarda de jocs i un bingo ha aconseguit 480 euros.

Torrefarrera

Una xocolatada i una quina solidària han aconseguit 2.800 euros, gràcies a l'Associació de dones l'amistat Torrefarrera. I l'Escola La Creu ha aconseguit 744 euros.

Aquesta peça audiovisual dona veu als tocaments intencionats, les agressions sexuals tenyides de ‘color rosa’ i les dinàmiques teatrals sexualitzades que va fer Antonio Gómez a moltes de les alumnes que van abocar gran part del seu temps en un somni: La Inestable, la companyia teatral que va estar molts anys sota tutela de Gómez i la seva mà dreta, Rubén Escartín.

El film colpidor ens obre les portes a una Aula de Teatre fosca, amb poca llum i amb records esbiaixats de les persones protagonistes d’aquesta història, però amb una intencionalitat molt clara, denunciar els fets ocorreguts i sanar les ferides de les víctimes. Mitjançant la veu d’elles, coneixerem els fets i les vicissituds amb una veu innocent i en un ambient on predominaven la incertesa i les preguntes.

Pujant al vagó del ‘sostre groc’, ens acompanya la música original de Suey que invita a posar el focus d’atenció en l’argument de les protagonistes i a sentir una intensa tensió en la situació que s’està observant. Al mateix temps, la fotografia de Nadia S. Zafra i el muntatge de Mariona Solé Altimira creen una atmosfera de respecte que encercla les víctimes amb una mirada indirecta i un efecte borrós molt clar.

La pel·lícula documental es desfà en vuit etapes que permeten conèixer el modus operandi de l’abusador, Antonio Gómez; les parets que ho escoltaven tot, l’Aula de Teatre de Lleida; la companyia La Inestable, somni artístic de moltes i somni eròtic d’un sol; els viatges que van arribar a ser un plus per part de l’abusador; els rumors; la postura del director; el silenci; i la denúncia, l’últim capítol de l’audiovisual.

Les adolescents d’entre 14 i 15 anys que van tenir la mala sort o la bona fortuna de formar part de la companyia de teatre La Inestable van viure bons moments amb les amistats, però mals tràngols amb els responsables d’aquell grup, que en aquell cas eren l’Antonio Gómez i en Rubén Escartín, dues persones majors d’edat que van sobrepassar les línies de la intimitat de les persones menors que formaven aquella agrupació. Una de les protagonistes d’aquests tractes, Goretti, recorda que “no hi havia filtre amb 14 anys”, em reafirmo, en aquella edat no tens un filtre clar de què està bé i està malament, sinó que t’estàs buscant, si tens la sort de trobar-te. Gómez va irrompre en la vida d’aquelles persones que es trobaven en la recerca de la seva personalitat i va abusar de la seva fràgil vulnerabilitat. Amb aquesta paraula m’agradaria vincular l’atenció, V U L N E R A B I L I T A T, quan encara no has construït el que serà la teva força i el teu poder de decisió sobre tu mateixa.

Abans de visionar ‘El sostre groc’ em vaig preguntar moltes vegades perquè el color groc, què referenciava el color i quina connectivitat podia tenir aquest amb les agressions sexuals. A mesura que va anar avançant el documental vaig pensar que el color groc podia ser una metàfora de la innocència en l’etapa jove. Vaig veure-hi una possible relació. El groc com a color d’una etapa de la vida on et trobes que la teva consciència i el teu cos comencen a caminar agafats de la mà i comences a explorar-te.

El documental explora la línia invisible que tracen la ‘bohèmia’ i la ‘llibertat del pensament’ i  que s’associa de manera incorrecta en disciplines com el teatre i que les mateixes víctimes denuncien. No existeix una llibertat ni una bohèmia en el teatre, sinó que és una llibertat tòxica que alguns utilitzen per protegir-se dels seus mals actes. Tanmateix, cal assenyalar també, les persones que van clamar silenci i no van fer ni un pas endavant, ni un pas endarrere, sinó que el van fer al costat. El silenci converteix en còmplice a tot aquell que calla davant d’una agressió i una vulneració dels drets. Aquest impàs et fa còmplice d’aquestes agressions sexuals, que es van intentar denunciar en anteriors ocasions a la denúncia del 2019 i les orelles que ho van sentir, van decidir no escoltar-ho i desaparèixer del mapa.

D’altra banda, ‘El sostre groc’ enderroca la figura de poder que tant havia vestit a Antonio Gómez i al seu equip titella format per Rubén Escartín i els que van fer silenci. Fa un crit al cel per clamar justícia per aquestes persones que al seu moment van viure un tràngol esfereïdor vers les seves primeres intimitats i experiències sexuals i deixa una carta oberta amb la tinta fresca per a totes aquelles persones que vulguin denunciar un cas com aquest i que ho poden fer mitjançant l’adreça de correu electrònic que facilita el col·lectiu que ha ajudat aquestes persones a fer camí i fer visible el cas, ‘Dones A Escena’: noucercle@gmail.com. Continua el fil.

Continuarà el cicle cultural la programació teatral A Escena el 13 de gener, que un cop més forma part d'aquest hivern cultural a Balaguer i compta amb l'actuació musical '2PianoS' dels pianistes Antoni Tolmos i el balaguerí Josep M. Porté. Pel 3 de febrer, s'ha programat l'espectacle de dansa 'scRakeja't 2.0' de COBOSMIKA Company i dels creadors, Olga Cobos i Peter Mika per tal d'aproximar la dansa contemporània al públic juvenil de la capital noguerenca. 

D'altra banda, el 22 de gener es podrà veure l'obra 'Forever Young'; 'La Trena' de Clara Segura, Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina, el 12 de febrer; i l'espectacle 'El Pare' pel 19 de març. 

El Teatre Municipal de Balaguer oferirà abonaments durant el cicle cultural d'hivern amb descomptes del 10%, a més de regalar una entrada a un dels concerts finals de la Capitalitat de la Sardana, Balaguer 2022

Emboirats, el cicle cultural infantil de petit format

Però, aquest hivern cultural no només ofereix una programació juvenil, sinó que també compta amb la programació infantil 'Emboirats' que enguany celebra la seva 4a edició. Dins d'aquesta hi haurà els espectacles; 'Lo. Els paisatges que ens habiten' de Lydia Encinas el 22 de gener; 'Blauró' de la companyia La Boira Teatre, el 12 de febrer; i una actuació amb el clown Marcel Gros, el 12 de març que clourà amb el cicle infantil. 

Sense deixar-nos d'anunciar l'espectacle 'Ara ve Nadal' que s'interpretarà el pròxim 24 de desembre, vigília de Nadal. A més, la Biblioteca Margarida de Montferrat destaca l'obra 'Adreça desconeguda' a càrrec de la Companyia La Pertinent, el pròxim 18 de gener. I la 8a edició del cicle Biblioteques amb D.O., acompanyada de les propostes 'Rumbesia a la natura' de Jordi Esteve i Tito Jose el 8 de febrer; 'I va venir el vi' pel 15 de febrer; i l'última trobada que serà el 22 de febrer. 
 

Exposicions

Pel que fa al Museu de la Noguera, també hi ha activitats per gaudir aquest hivern com l'exposició 'El Costumari balaguerí. Tradicions i folklore' que es podrà veure fins a finals de març; 'Una vida aferrada a la terra' del 16 de gener al 26 de febrer; 'Petjades del Cister a la Noguera'; i 'Four Elements' fins el 27 de gener a la Fundació Marguerida de Montferrato. 

Balaguer, capital de la Sardana 2022

Dins dels actes de la Capitalitat de la Sardana hi trobem la Nit de la Sardana el 28 de gener, amb l'entrega de premis i el concert 'Les mil i una nits' de La Llobregat al Teatre Municipal. A més d'un sopar popular al pavelló Molí de l'Esquerrà. Tanmateix, els dies 25 i 26 de febrer es faran els darrers actes, amb el concert de la Cobla Sant Jordi i Lo Pardal Roquer. I per cloure, una ballada de sardanes a la plaça del Mercadal i un concert al Teatre a càrrec de la Cobla Mil·lenària.

El aquest dilluns, 12 de desembre, el Cinema Kursaal de Penelles acollia la presentació d'una de les proves pilot impulsada per la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell i que posa al centre la modernització dels canals que encerclen el territori ponentí. El projecte que va presentar el president de la CGRCU, Amadeu Ros, és un tram de dos quilòmetres de la Primera Séquia Principal que ha servit de model per dissenyar el model d'infraestructura verda que planteja el Projecte de Modernització dels Canals d'Urgell. Aquest projecte s'emmarca en el Pla d'Especialització i Competitivitat Territorial PECT AgroBioFood b. Ponent, coordinat per la Diputació de Lleida per tal de potenciar el sector agroalimentari de les terres de Lleida. 

Els treballs de transformació van començar la tardor del 2021 amb un pressupost de partida d'un milió d'euros i es va contemplar sistemes de rutes verdes i saludables per afavorir la mobilitat de les persones; la potenciació del patrimoni; la connectivitat ecològica o la plantació d'arbres seguint la banqueta; actuacions de protecció de fauna com la incorporació de rampes salva fauna en cada tram; i la reorganització del trànsit rodat que a la banda esquerra és peatonal i per a bicicletes i a la banda dreta és per al trànsit rodat amb la intenció que es converteixi en una zona recreativa i de pas

"Existeix el compromís que el govern espanyol avançarà 500 milions d'euros dels fons Next Generation per a la modernització dels Canals d'Urgell", segons Ros. D'altra banda, el director general de la CGRCU, Xavier Díaz, esmentà que "calia un model referent per a extrapolar-lo als 325 quilòmetres de banquetes i a tota la zona de reg". Tanmateix, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va reafirmar que "sense aquest projecte, no hi haurà projectes de vida" i que "si aquestes terres es queden sense ningú, ens qeudem sense país". 

Així doncs, el projecte de transformar en via verda l'entorn que voreja els Canals d'Urgell i impulsat per la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell contribuirà a la millora de l'autonomia alimentària de Catalunya que importa el 60% dels aliments que consumeix i, tanmateix, pretén involucrar 325 quilòmetres de camins que ressegueixen el Canal per convertir-los en una de les vies verdes més extenses d'Europa. 

El trial egarenc format per Tomàs Cardús, Marc Hidalgo i Enric Petit exhibirà el seu espectacle compost d'acrobàcies aèries i la música original de l'artista Sergi Estella. 

Un escenari desgavellat i tres persones normals i corrents es disposen a reordenar el caos que deambula per la sala al ritme del rock i de les acrobàcies d'aquests tres incògnits que acaben sent uns autèntics atrevits i agosarats a l'hora de temptar la gravetat

Circ Pistolet farà així, parada a Lleida aquesta tardor per explicar el seu gran viatge delirant que va de Kentucky a Montserrat i cap a Missouri altre cop, de l'oest americà fins a Andalusia i de Terrassa a Rubí via Londres. 

Les entrades es poden aconseguir mitjançant el següent enllaç de la TemporadaLleida.

"El galerisme es troba en un moment de canvi: les noves coordenades conviden a sumar esforços entre diferents agents culturals per apropar els artistes, les obres i els promotors al conjunt de la població i fer valer els valors que transmeten l'art a la societat", declara la presidenta de la GAC, Mònica Ramon. 

Lleida s'obre a aquesta Setmana de l'Art a Catalunya amb un ampli catàleg d'activitats per descobrir en tres espais de la demarcació Ponentina

El pròxim 19 de novembre de 10.00 a 12.00 hores del matí a l'espai Mas Blanch i Jové. La Vinya dels Artistes es podrà assistir a una visita comentada de l'exposició "Entre natura, fils i vinyes" de Palmira Rius. L'activitat es maridarà amb un tast de 3 vins ecològics del celler i unes torradetes amb oli d'oliva verge extra per un preu de 9 euros. Aquest mateix dia, la Fundació Marguerida de Montferrato proposa una visita comentada de l'exposició 'Four Elements' de Xavier Escribà i un trajecte artístic amb la Ruta Art Bus. L'activitat és de caràcter gratuït, però cal reserva prèvia mitjançant aquest enllaç. 

ARTBUS entre Espai Cavallers i Fundació Marguerida de Montferrato planteja una visita artística als dos espais que es facilitarà mitjançant un trajecte en autobús que anirà de Balaguer a Lleida

Tanmateix, a partir del 19 de novembre a l'Espai Cavallers es podrà visitar l'exposició 'Projecte Mauri'. D'altra banda, la Setmana de l'Art no només ha programat visites en els diferents espais de la plana de Lleida, sinó que també compta amb tallers com el que es realitzarà el 20 de novembre de 10.00 a 12.00 hores del matí a l'espai Mas Blanch i Jove. La Vinya dels Artistes. Es farà un taller de joguets de fades amb la Palmira Rius que anirà acompanyat d'un tast de vins ecològics, mitjançant materials de la natura, les famílies podran experimentar noves creacions d'allò més curioses a partir d'un preu de 15 euros els adults i de 5 euros els infants. I els dies 25 i 26 de novembre hi haurà una altra activitat de càracter taller a Lleida a l'Espai Cavallers a càrrec del tallerista Antoni P. Vidal que consistirà en un taller familiar de gravats per un preu de 3 euros per persona. 

Aquest seguit d'activitats s'organitza des de l'associació de les Galeries d'Art de Catalunya (GAC) amb seu a Barcelona per tal de potenciar les connexions entre les diferents galeries d'art de Catalunya. 

La cultura, la festa, la tradició i la literatura són els forts d'aquesta festa major del Sant Crist que donarà el tret de sortida el 5 de novembre i s'allargarà fins el 13 de novembre

L'esdeveniment comença amb un plat fort el 5 de novembre amb l'actuació del cantant Antonio Orozco que està immers en la seva gira Aviónica Tour i ja es poden comprar les entrades per un preu de 30 euros. La festa fa un salt al 8 de novembre on es farà l'Ofrena Floral i una trobada gegantera amb els Gegants de Balaguer acompanyats amb la música de la xaranga Estrella Band, però no serà l'únic acompanyament, ja que també hi participarà la cercavila La Salsavila amb la Companyia La Sal dels Mars. La cercavila matinera clourà amb l'espectacle d'animació infantil 'La Festa Xaxipiruli' a l'esplanada del Sant Crist. 

Els actes festius seguiran amb presentacions literàries com la de 'Tu, Vallverdú. Entrevista a una vida' de Francesc Canosa, director de LA MIRA Magazín; vermuts populars; ballades de sardanes; tallers; jocs i molt més. 

El dimecres 9 de novembre a les 12.30 hores a la plaça de Sant Salvador es farà la tradicional ballada de l'Harpia amb la música de l'orquestra Selvatana. La programació és per a totes les edats, ja que a les 17.00 hores a la Residència Geriàtrica Comtes d'Urgell es concebrà un concert de festa major a càrrec del duet Banda Sonora. A més, d'incloure la projecció de la pel·lícula 'Tadeu Jones i la Taula Maragda' en català i per als més petits. El 10 de novembre compta amb diverses activitats lúdiques com el joc de pistes 'Els tresors perduts', per un públic també infantil i familiar i tallers pels amants de les manualitats que tindran l'oportunitat d'elaborar un cavallet al seu gust amb l'ajuda de l'artesana, Cristina Colilles. D'altra banda, hi ha programat el musical infantil de pagament 'Descontrol Mparental' de la ma del grup musical XIULA al Teatre Municipal per un preu de 10 euros i pels menors de 12 anys, 5 euros. 

Balaguer seguirà de festa l'11 de novembre amb l'Scape Room 'Vols resoldre un crim?' adreçat al jovent per un preu de 5 euros i la projecció de la pel·lícula 'Alcarràs' a la sala d'actes de la casa de la Paeria per un preu de 4,5 euros. La nit de divendres serà entretinguda amb l'obra de teatre 'A mi no me escribió Tenesse Williams' de la Cia. Roberto G. Alonso a la Sala Mercantil. El dissabte 12 de novembre ha programat una matinal de jocs tradicionals amb el XXXVè Torneig d'Escacs Memorial Pijuan - Fundació Estel pels més matiners i cucanyes pels més petits. El matí avançarà amb la inauguració de l'exposició 'Costumari Balaguerí. "Festes, Tradicions i Folklore" que s'instal·larà al Museu de la Noguera i l'estrena de l'espectacle 'Òrbita', una producció pròpia de la Paeria de Balaguer a càrrec del Col·lectiu Free't. La nit del dissabte l'acompanyarà l'humor del Tricicle amb el seu teatre musical 'Forever Young' i els concerts amb els grups "Ariel Rot & Kiko Veneno y Amigos"; Banda Neon; i Dj Agatha Pher al pavelló Inpacsa i totalment gratuïts. 

La festa major del Sant Crist clourà el 13 de novembre amb la XLI Cursa del Sant Crist que inclou les trajectòries de 5 i 10 quilòmetres i una caminada popular. A més del 60è Concurs Nacional de Colles Sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer amb la Cobla Maricel i l'espectacle Piromusical del Sant Crist que deixarà el cel de Balaguer ben il·luminat. 

El pròxim 19 de novembre, presentaran en un concert a les 22.00 hores a l'Orfeó Lleidatà el seu nou disc i compartiran les seves músiques amb influències soul i lo-fi. Alguns dels seus primers temes es van gravar en període de confinament com 'Nuvolosa' que per sorpresa els hi va obrir algunes portes al panorama musical català i van aconseguir guanyar un concurs musical organitzat per les Cases de la Música i Estrella Damm, aquest reconeixement els hi va permetre la gravació del seu primer disc. 

Aquest concert entra dins de la programació del Lleida Music Festival amb una gran varietat d'artistes programats. Així doncs, l'Orfeó Lleidatà acollirà Selva Nua amb la intenció de descobrir els nous secrets sonors que ens amaga l'agrupació. 

Josep Maria Vila Abadal, exalcalde de Vic i actualment propietari forestal, s’ha posat al capdavant del grup de País Rural com a president del moviment. La seva mirada és inconformista i vol reivindicar una legislatura inclusiva al Parlament de Catalunya i al Govern per tal que el sector primari no malvisqui i pugui sobreviure i, així, continuar apostant per les noves generacions pageses. Abadal defineix País Rural com un grup de pressió de gent preocupada per la Catalunya rural, que representa el 90% del territori català, sense tenir en compte les àrees metropolitanes. El moviment pretén defensar i reivindicar la vida i les necessitats d’aquesta població que habita les zones rurals, incloent-hi la sanitat, l’habitatge, l’urbanisme, la tecnologia, l’economia, l’educació i el medi ambient, entre altres àmbits. Però, sobretot, vetllen per qui treballa en la pagesia, la ramaderia i l’agricultura. 

La nostra principal preocupació és que la pagesia pugui recuperar la seva gestió del sector, reivindica País Rural

País Rural el formen ajuntaments, persones privades, associacions i gent del món empresarial, però també s’hi pot sumar qualsevol persona que hi vulgui participar. La seva tasca rau a generar un espai de diàleg amb els polítics per consensuar i revertir la problemàtica que viu el sector primari i la producció a l’hora de decidir pels seus propis drets. Pretenen influir en l’administració i la legislació que es decideix des del Parlament i el Govern català i fer sentir la veu dels nuclis rurals que, actualment, perceben que no es té en compte la seva opinió a l’hora de dissenyar una legislació per a tots, ja que constaten que es dissenya des de la Barcelona centralitzada i no des de totes les zones que l’habiten, tenint en compte que ells no es poden equiparar amb les zones metropolitanes, perquè les necessitats són totalment diferents i a diferents escales. 

Respecte a l’Estatut de Municipis Rurals que s’està elaborant des de la Generalitat i el Parlament per aconseguir una Agenda Rural inclusiva, l’organització assegura que ells no hi participen directament, però que hi donen suport, juntament amb altres organitzacions que estan al moll de l’os com Eines de Repoblament Rural o l’Associació de Micropobles de Catalunya. Tanmateix, insisteixen en el fet que s’ha de vetllar pel sector primari, que involucra la ramaderia, l’agricultura i els boscos, entre altres, perquè marquen el camí cap a una vida sostenible i segueixen un cicle circular, produint i recuperant la producció, de manera que no generen residus i promouen un model d’economia circular. El sector s’alimenta de productes agraris dels quals es fa un bon reciclatge. “Els boscos, no cal dir-ho, alliberen oxigen que també queda fix en la construcció de mobles o s’allibera a través de la combustió”, indica Abadal. 

Parlem també sobre l’Agència de la Natura amb l’organització rural, que assenyala que des del Parlament i el Govern no els han facilitat informació ni han deliberat res conjuntament. “Ens van prometre que canviarien la legislatura i ens deixarien participar més, però encara no hem rebut resposta i, si és així, una vegada més, el sector governamental imposarà la seva forma de veure les coses sobre el sector rural”, diu el president de País Rural. 

Des de l’organització volen que l’administració accepti delegar la gestió de la pagesia al mateix sector i que els funcionaris els brindin facilitats perquè s’incorpori la gent al territori: “Molta gent abandona el sector a causa de la poca agilitat de la mateixa administració d’agricultura”. A més, també reclamen que l’administració d’urbanisme no posi traves en la nova construcció de masies i coberts, entre altres. 

Que ens deixin governar a nosaltres el nostre propi territori; ells, que s’ocupin de la ciutat, que nosaltres ja en som coneixedors del nostre

D’altra banda, també han reivindicat que cal implantar mesures fiscals per incentivar noves activitats en el sector primari, ja que asseguren que no delegar competències a la gent del mateix sector és “tot un despropòsit” i juga a la contra dels qui treballen la terra i l’aliment des de la “primera línia de foc”. Josep Maria Vidal Abadal assegura que veu magre el futur del sector primari: “Estan plegant pagesos de 70 anys que no tenen un relleu generacional al darrere, i els nois joves que s’incorporen tenen moltes dificultats perquè tenen la competència de les indústries agroalimentàries”. El responsable assenyala que Catalunya serà “insuficient en l’àmbit alimentari” si no es fa un canvi, i considera que el canvi s’ha de fer des de la legislatura. “El quilòmetre zero no existeix, no té lloc dins del sistema alimentari”, afirma. Abadal creu que s’ha d’apostar per la confiança en el sector agrari i ramader cuidant al productor com a consumidors i pagant el producte al preu que li toca, ja que la indústria agroalimentària “ja s’aprofita prou de desencaixar els preus i de maltractar el seu producte i la seva labor”, deixant-los fora de joc.    

Actualment, 156 municipis de Catalunya i 4 del Principat d'Andorra formen part de Viles Florides, una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de pobles i ciutats a través d'espais verds urbans i enjardinats

Enguany, l'organització ha decidit distingir la població d'Almacelles amb el guardó 4 Flors d'Honor, premi que la vila fa des del 2018 que rep ininterrompudament. L'alcaldessa d'Almacelles i responsable de la recollida del premi Vila Florida 2022, Vanesa Olivart s'ha mostrat agraïda davant aquest reconeixement resilient que fa des del 2014 que recull de forma inexorable i ha esmentat que Almacelles continuarà amb la pretensió d'aconseguir un poble amb una zona verda que el faci amable per viure-hi.

"Tots som responsables del medi ambient i en posar les eines que estan a les nostres mans per aturar el canvi climàtic i contribuir en la transformació dels municipis en viles sostenibles", ha afegit Olivart. 

El Palau d'Anglesola, però, no s'ha quedat enrere i ha estat reconegut amb 3 Flors d'Honor, guardó que ha recollit la Comissió de Viles Florides del Palau d'Anglesola i responsable de les tasques que contribueixen a transformar el municipi en una vila verda. El municipi pla urgellenc va ser el primer de la comarca a rebre aquesta distinció l'any 2021 aconseguint dues Flors d'Honor i ara n'ha tornat a rebre el reconeixement, gràcies a les campanyes participatives entre el veïnat; el compromís de l'escola Arnau Berenguer en la part pedagògica d'enjardinar i cuidar els patis; i el reforçament dels espais de flors de la plaça Muriel Casals i la plaça de la Generalitat. 

"Vitamina que ens fa la vida més fàcil o, almenys, ens hi ajuda. El verd porta energia positiva i ens fa força falta", ha comentat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà durant l'entrega de premis. 

D'altra banda, les zones verdes d'Almacelles es concentren al Parc de l'Aigua amb més de 2.000 metres quadrats de verdor; el Parc d'Europa de 2,5 hectàrees d'extensió amb un llac de 60 metres de diàmetre i un sortidor; el Parc del Vilot, una zona verda de 10.000 metres quadrats on també hi ha restes arqueològiques; el turó de Santes Creus; el Passeig de les Lletres; l'espai del Mestre Boix; i les places del Tossal, Josep Carner i Marc Vitrubi, entre altres zones que emmarquen el poble. 

Durant aquests cinc dies de festival, el parc astronòmic obrirà les seves cúpules per apreciar els cels estrellats i observar-los des d'una perspectiva privilegiada. La programació és intergeneracional i compta amb actes tant diürns com nocturns per a tots els públics.

Durant la presentació del festival a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la presidenta de FGC, Marta Subirà ha remarcat que el cel del Montsec està reconegut internacionalment com un dels millors cels del món per a l'observació astronòmica i per al gaudi de la llum de les estrelles i, per això, compta des del 2013 amb la certificació com a Destinació Turística i Reserva Starlight de la Unesco, acreditació que va ser renovada l'any 2017.

El PAM encetarà el festival el 28 d'octubre a la nit amb una visita nocturna especial 'El Cel de la Tardor' que s'eixamplarà amb quatre passis. Aquesta activitat inclou una sessió de planetari especial en viu i en directe a l'Ull del Montsec i una observació al Parc de Telescopis durant dues hores per un preu de 15 euros l'entrada general, 13,50 euros la tarifa reduïda i els més petits menors de 5 anys ho tenen gratuït. 

La festa sota les estrelles es transformarà en un programa matinal el 29 d'octubre amb una visita al "Viatge a la Lluna" per un públic més familiar i inclou una sessió de planetari i un taller Apollo 11 cap a la Lluna per un preu de 9 euros la general i 8 euros la tarifa reduïda. I a mig matí es farà una visita per un públic més adult pel planetari on tindran l'oportunitat d'observar el Sol. La tarda es complementarà amb la visita "Experiments de Ciència amb Clowntifics" on s'experimentarà amb el grup The Big Van Ciencia i es farà un taller de coets. El festival coincideix amb una de les sessions musicals del festival Música sota les Estrelles que es farà el 29 d'octubre a la nit amb en Mazoni.

El 30 d'octubre té diferents activitats per sorprendre el públic i una d'elles és la visita nocturna a la Col·legiata de Sant Pere que inclou una descoberta del cel nocturn i és de caràcter gratuït, però amb inscripció prèvia. El festival estel·lar seguirà el rumb el 31 d'octubre amb una programació molt variada que inclou una passejada geològica a càrrec de Jordi Panisello d'Eureka SGN "La Lluna i Mart a tocar pels carrers d'Àger", una visita patrocinada pel Geoparc Origens. A les 11.00 hores del matí hi haurà una visita familiar "Viatgers galàctics" que inclou una sessió de planetari, un taller de rellotge de Sol i descobrir l'Atelier de Toc de Fusta. A mig matí es farà l'espectacle de contes "La nena que volia ser Lluna" a càrrec de Jordi Villacampa acompanyat de David Pradas al piano i Anna Borrego a la veu i, d'altra banda, a la nit es farà una visita nocturna familiar especial "Els planetes en família; una visita nocturna per un públic més general "Mil cent i un estels"; i la visita "El Cel de Tardor". El festival clourà l'1 de novembre amb dues activitats galàctiques més.

El Festival d'Astronomia del Montsec està organitzat pel PAM, amb el suport de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de la Noguera, l'Ajuntament d'Àger i el Geoparc Origens.

El Poal Solidari és una iniciativa solidària plaurgellenca amb empenta impulsada per un grup de joves del Poal i les comarques del voltant que dinamitza durant tot un dia, una programació centrada en una causa social 

La programació va girar sobre un mateix eix, la salut mental i va organitzar activitats per a totes les edats. La festa solidària es va celebrar el 8 d'octubre i va començar a les 10.00 hores del matí amb una xocolatada popular i un manifest que es va llegir a continuació. A mig matí, les Pallasses Mim & Mum van omplir la plaça de riures amb un espectacle infantil, després van passar el relleu a la Txaranga La Follia i a l'hora del vermut, la cantautora del Lluçanès, Mar Pujol va presentar algunes de les cançons que formaran part del seu primer disc 'Trepa'. 

La jornada va seguir el seu fil amb un dinar popular de cassola de tros que van fer els voluntaris i un menú infantil. La tarda no es va quedar curta, amb un bingo; un berenar a càrrec de l'AMPA; una ponència sobre la salut mental a càrrec del Servei de rehabilitació comunitària de Mollerussa; un taller de risoteràpia de la mà del duet femení de Pilar Cau i Ester Visa; i un Cicle Íntim nocturn que es va ambientar davant del que serà una futura cooperativa, Cal Graells i va comptar amb un gran ventall d'artistes i cantautores locals.

El Poal Solidari va tancar la seva quarta edició amb una nit farcida de música amb el DJ local, Jaumet del Guit i el concert del cantautor mallorquí Amulet, acompanyat de la seva banda. Des de l'organització fan una crida a la gent a participar en la seva iniciativa i a formar-ne part. Les persones interessades a ser voluntàries poden enviar un missatge al correu del Poal Solidari. Iniciatives com aquesta mostren el clar reflex de la solidaritat que floreix entre els pobles de Ponent per donar suport a causes socials i demostrar l'empenta d'esperits joves i rurals que treballen per un món millor i més cohesionat.

Forma. Espais d'art contemporani Balaguer és una exposició d'art col·lectiva que transita i s'instal·la pels diferents espais públics i patrimonials de la ciutat i invita al ciutadà a interactuar amb les obres artístiques, posant-lo al centre per tal que pugui qüestionar-les

En aquesta convocatòria hi trobarem artistes com Baukunst Academy, Conjuntos Empáticos, Edu Comelles, Miquel García, Mito Collective, Mont Marsà, Olga Olivera-Tabeni i Paula Artés que s'ocuparan de vestir la ciutat de Balaguer amb unes instal·lacions que qüestionen la memòria històrica i com aquesta s'ha de mantenir i curar al llarg del temps. 

El Forma 2022 obrirà les portes l'1 d'octubre amb una inauguració que se celebrarà al Museu de la Noguera i una visita guiada a càrrec de les artistes invitades en la convocatòria, després el recorregut continuarà fins a la Capella de Sant Jaume on es podrà gaudir de la performance de Miquel Garcia. L'esdeveniment seguirà el fil de les seves activitats paral·leles el 2 d'octubre amb una visita guiada per les diferents instal·lacions de l'edició i el 8 d'octubre a les 12.00 hores, organitza un còctel literari que inclou la presentació del llibre 'El silenci de l'angle Guillem Viladot o el desfici pel jo' de Teresa Ibars que es maridarà amb un vermut. A les 18.00 hores de la tarda del mateix dia, el Carrer Francesc Macià s'ambientarà amb la performance de Marta Bisbal.

L'esdeveniment proposa una ruta artística que es deslliga pels carrers i els espais patrimonials de Balaguer anunciant on podran trobar les instal·lacions artístiques de cada artista invitat. El Museu de la Noguera acull 'Firma' de Paula Artés, al mur del riu i en ple paratge natural hi haurà 'Lligams de l'exili' de Mont Marsà. Entre el carrer Major i el carrer d'Avall s'hi instal·larà 'Rescat d'urgència' d'Olga Olivera-Tabeni i a La Reguereta hi prendrà partit 'El so imaginat és el més potent i suggeridor' d'Edu Comelles. D'altra banda, i en un altre indret de la ciutat hi haurà 'Krematorium' de Miquel Garcia que ocuparà l'espai de la Capella de Sant Jaume i sense oblidar-nos de la zona del Pont de Sant Miquel, que acollirà 'El neó és mentida' de Baukunst Academy, el Claustre de Sant Domènec, on hi haurà 'Trans(h)itos de Conjuntos empàticos i el passeig de l'estació que acollirà 'Monument' de Mito Collective.

Les activitats, però, continuaran el 9 d'octubre amb la celebració de les jornades europees del patrimoni que inclouen una xerrada sobre l'arquitectura del moviment modern a la ciutat i una punxada modernista amb vinil a les 12.30 a l'Estàtua Gaspar de Portolà. Tanmateix, el 14 d'octubre a les 20.00 hores s'inaugurarà l'exposició 'L'estudi 76' a la sala d'exposicions de la Paeria i el 15 d'octubre es concebrà una visita a la Planta-Fundació Sorigué en quatre torns amb la que cal inscripció prèvia que es pot fer a través de la pàgina de l'espai Forma. A les 20.30 hores del mateix dissabte es projectarà l'obra 'Destructuras' d'Aitor Ortiz, on confluiran la projecció audiovisual i una sessió de música electrònica de la mà d'Eleene d'Am+, maridada amb una copa de cava. 

Així doncs, el Forma 2022 ve a donar un espai nòmada a la memòria i com bé descriuen els organitzadors, "cal cercar el relat col·lectiu com a memòria de tot un poble, basada en l'aprenentatge del passat per a la comprensió del present i així poder-nos enfrontar al futur, tenint en compte els errors històrics i alhora les esperances dipositades en l'esdevenidor". Una mostra que s'impulsa des de la Paeria de Balaguer i és possible gràcies al Som Cultura Balaguer, el Museu de la Noguera, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura i la Planta Fundació-Sorigué.

L'esdeveniment va començar a les 19.00 hores de la tarda del 24 de setembre amb una rua de colles que va desfilar pels carrers del poble amb exhibicions acompanyades de foc i que va cloure amb un espectacle final a càrrec de cadascuna de les colles assistents que van exhibir-se individualment.

La festa del foc va acabar amb focs d'artifici i un sopar de colles acompanyat d'una festa jove que va prendre partit al poliesportiu municipal.

Els motors van brogir durant tot el matí pel terme del Pla d'Urgell, vorejant els itineraris que encerclen la comarca per així, recollir diners per l'Associació Amics dels Peluts. La jornada va començar amb un esmorzar de brasa, acompanyat d'una ruta motorista. Al migdia, es va fer una ballada de country al pavelló del municipi i es van fer diversos sortejos que van cloure la trobada. 

Aquesta reunió motera es va fer amb la finalitat de donar suport als que treballen per la qualitat de vida de les mascotes cada dia.