Caudevilla ha dit que les pluges dels darrers dies són benvingudes perquè eren "molt necessàries" i han arribat justament en un moment clau perquè el cereal d'hivern pugui tirar endavant. Així mateix, el responsable d'UP ha indicat que si en el pròxim mes no hi ha cap factor que perjudiqui els cultius, la collita podria ser "raonable, però no excepcional", atès que la climatologia no ha estat prou favorable d'ençà que es va iniciar la campanya.

D'altra banda, les precipitacions han arribat massa tard per als conreus de secà que estaven crítics o gairebé morts en algunes zones de Ponent. En aquestes finques, el responsable d'UP ha lamentat que l'aigua caiguda només afavorirà l'aparició de les males herbes i perjudicarà la qualitat de la poca collita que es pugui salvar.

Amb tot, Caudevilla també ha alertat que es podria donar la circumstància que les collites finalment "no fossin molt bones" i això es sumés al preu baix del cereal i al fet que enguany hi ha hagut un augment "terrible" dels costos de producció, la qual cosa podria derivar en pèrdues per als pagesos.

"Hi ha hagut certa deixadesa: la realitat és que hi ha molts pacients que no són atesos en la seva llengua i estem treballant per revertir-ho", ha assenyalat

Segons ha dit, la propera setmana, el Servei Català de la Salut (CatSalut) emetrà una "instrucció específica" dirigida a tots els centres perquè assegurin que els professionals que contracten "saben català".

A l'entrevista al diari 'Ara', el titular de Salut ha recordat que fa uns mesos el Govern va posar en marxa un programa de cursos de català gratuïts i en hores de feina per a uns 4.000 professionals, amb l'objectiu que puguin acreditar el nivell que els pertoca pel seu rol -el B2 o el C1. En aquest sentit, ha subratllat que els centres tenen l'obligació d'oferir un itinerari formatiu i el temps perquè aprenguin la llengua a aquells professionals contractats que no tinguin el nivell.

"No consolidarem places d'interí si no tenen el nivell adequat de català, el B2 o el C1 en funció del seu rol. Exigirem als hospitals el compliment de la instrucció i, si no la compleixen, el centre tindrà penalitzacions econòmiques. En funció de l'incompliment de la instrucció n'hi haurà un percentatge, de la mateixa manera que s'ha de complir amb el Pla de Salut i amb les intervencions quirúrgiques", ha apuntat

Preguntat per com es garantirà el compliment de la instrucció, Balcells ha indicat que se situarà una persona "referent" dins de cada centre que farà el seguiment de la formació dels professionals que ho necessiten, així com el seguiment de l'ús social i corporatiu de la llengua. Es tracta d'una mena de "referents i dinamitzadors" del català, en paraules del conseller. "No es tracta de castigar. No ho aconseguirem així. Es tracta d'oferir, acompanyar i exigir. Si no ho fem així, no ens en sortirem", ha assegurat.

Així mateix, també ha indicat que el Govern vol que hi hagi "voluntaris" als centres sanitaris perquè facin de parelles lingüístiques per ajudar en la formació, així com tirar endavant un estudi per quantificar el nombre de professionals sanitaris que hi ha al sistema que no parlen català per saber "la realitat" de cada centre.

"Els hospitals hauran de crear la figura del referent, assegurar el seguiment de l'itinerari i fer un diagnòstic de la situació. I si no ho compleixen hi haurà penalitzacions", ha sentenciat.

L'equip català que competirà per ser el millor sommelier de l'estat espanyol està format per Marta Cortizas del restaurant El Celler de Can Roca de Girona i Millor Sommelier de Catalunya 2024; Anna Casabona, delegada comercial de Juvé & Camps de Sant Sadurní d'Anoia; Christian Betoret de Mas de la Sala de Sallent; Toni Albiol de la vinoteca Divins de Martorell i Millor Sommelier de Catalunya 2023; i Ton Colet, Millor Sommelier de Catalunya 2022.

Aquest campionat s'organitza des de la Unió Espanyola d'Associacions de Sommeliers i és una de les activitats més destacades del saló patrocinat per Protos i Tierra de Sabor.

El Campionat es desenvoluparà en dues sessions. Dimecres, 24 d'abril, es farà la semifinal que s'encetarà amb una prova teòrica per a tots els participants. Tot seguit, hi haurà dues classes magistrals. La primera a càrrec de l'enòleg del celler Protos, Pedro Martín-Hinojal, on es tastaran nou vins del celler: Protos Verdejo cuvée 2023 (Blanc DO Rueda), Protos Reserva Verdejo 2020 (Blanc DO Rueda), Aire de Protos 2023 (Rosat DO Cigales), Protos 9 meses Ecológico 2022 (Negre DO Ribera del Duero), Protos Criança 2020 (Negre DO Ribera del Duero), Protos 27 2021 (Negre DO Ribera del Duero), Carroa 2021 (Negre DO Ribera del Duero), Protos Selección Finca El Grajo Viejo 2020 (Negre DO Ribera del Duero) i Protos 5º año 2018 (Negre DO Ribera del Duero).

Després d'un breu descans, la competició continuarà amb la 'masterclass' "Grans vins de petits territoris de Castella i Lleó", a càrrec de Diego González, guanyador del Campionat d'Espanya de Sommeliers 2022. Amb el lideratge de González es tastaran set vins de les set petites denominacions de Castella i Lleó: DO Arlanza, DO Arribes, DOP Sierra de Salamanca, DOP Cebreros, DO Tierra del Vino de Zamora, DOP Valtiendas i DOP Valles de Benavente.

Dijous, 25 d'abril, serà el moment de la Final del Campionat. Després de lliurar un diploma a tots els participants, el jurat anunciarà els deu finalistes que rebran un altre diploma i, tot seguit, es comunicarà el nom dels tres participants que disputaran la final. Una final que es farà a continuació i en la qual cada concursant tindrà 45 minuts per demostrar els seus coneixements.

La decisió del jurat es coneixerà al voltant de les 14 hores, moment en què es lliuraran els trofeus, diplomes i regals al vencedor o vencedora i, també, es premiarà qui quedi en segon i tercer lloc.

La Subdelegació del Govern a Lleida ha comunicat que el ministeri disposa de 686 equips llevaneus, 6.150 tones de sal i 896.000 litres de salmorra (aigua i sal) en previsió de nevades a la demarcació de Lleida.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha emès per aquest dilluns i avui dimarts un butlletí d'avís per nevades de nivell taronja a les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó; i per avui dimarts i dimecres un butlletí d'avís per nevades de nivell taronja a Catalunya.

Davant aquesta situació, cal realitzar una crida a la prudència i a extremar les mesures de precaució en circular per carretera.

Marta Cortizas, sommelier del Celler de Can Roca de Girona. Cortizas és sommelier titulada per l'Instituto Galego do Vino, i Diploma WSET nivell 3 per la Wset School London. Va cursar estudis de Gestió i Organització de Serveis de Restauració al CETT de la Universitat de Barcelona.

Anna Casabona, sommelier i enòloga per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, també es WSET 4 per la Wset London School. Actualment, sommelier i delegada comercial a Juvé Camps. Amb més de vint anys d'experiència al capdavant del càtering i botiga de vins El Rebost i 7 anys al celler de Capçanes. Finalista del Concurs Millor Sommelier de Catalunya l'any 2023, 2022, 2019 i 3a finalista l'any 2018; i 10 de les millors sommeliers del Concurs Mejor Sumiller de España, en diverses edicions.

Christian Betoret, Sommelier diplomat per l'Escola d'Hoteleria Joviat de Manresa i en Direcció en Restauració a EADA Business School de Barcelona. Ara, responsable d'esdeveniments i sommelier al Mas de la Sala de Sallent.

La competició ha comptat amb la participació de: Paula Cuenda (restaurant Vraba de Barcelona), Toni Trullols (amb experiència en diferents restaurants), Enric Santisteban (Vinseum de Vilafranca del Penedés), Marta Cortizas (restaurant Can Roca de Girona), Gregori Albareda (vinoteca Vinicia de Lleida), Cyril Vermeulen (estaurant Can Roca de Girona), Alain Salamano (en preparació d'obertura d'un nou projecte), Chus Brion (formadora i comercial a Barcelona), Marc Niubó (cava Miquel Pons i Font de Vi de la Granada del Penedès), Laia Vico (Viavi Vinoteca de Vilanova i la Geltrú), Christian Betoret (restaurant Mas de la Sala de Sallent), i Anna Casabona (Juvé & Camps).

El Paraninf de la Universitat de Cervera, seu del concurs

Tots els aspirants es van enfrontar a un examen teòric e 60 preguntes; comentar per escrit un tast a cegues de dos vins, un dels dos en llegua estrangera; i una altra prova de caràcter comercial. Només tres participants van passar a la final de la tarda on les proves van ser de caràcter pràctic i la seva resolució o defensa es va fer de manera oral davant un jurat professional. Una prova de servei; la decantació d'una ampolla de vi; el tast comentat de dos vins i identificació de tres productes, la correcció d'una carta de vins errònia; o la presa de comanda i maridatge d'un servei figurat, van ser alguns dels reptes que els finalistes van haver de superar. Tot això, en una final carregada d'emoció i pressió, davant el jurat i el públic que es va congregar al Paranimf de la Universitat de Cervera a partir de les 15 hores.

El Jurat Professional estava format per: Anna Vicens, presidenta de l'ACS; Josep Pelegrín, docent i Millor Sommelier de Catalunya 2014 i 2015; i Millor Sommelier d'Espanya 2016 ; Sandra Barrachina, sommelier i propietària del restaurant la Cabana d'en Geli; Ferran Vila, Millor Sommelier de Catalunya 2018 i Millor Sommelier d'Espanya 2022; Ester Rocaginé, sommelier de l'empresa d'experiències Cal Agneta de Cervera; Carles Aymerich, Millor Sommelier d'Espanya 2009 i Semifinalista al Millor Sommelier del Món l'any 2010; i Juan José Ceresuela, sommelier del restaurant Nobadis de Cervera.
 

Sopar i Nit del Sommelier al restaurant Els Comdals

Al vespre, el restaurant Els Comdals va acollir la Nit del Sommelier amb una mostra i degustació de vins amb 22 cellers de la DO Costers del Segre i un Sopar de Maridatge amb productes quilòmetre zero i elaborat a divuit mans per nou xefs lleidatans. Els restauradors participants van ser: Jesús Gimena (L'Espurna de Lleida), Sergi Ortiz (Antic Forn de Cervera), Francesc Molins (Cal Xirricló de Balaguer), Ignasi Bustamante i Adrián Zahino (El Celler Montsonís), Àngel Segura (Els Comdals de Cervera), Albert Marimón (La Cava de Tàrrega), Sergi Aritzeta (El Truc d'Agramunt ), Gonzalo Ferreruela (Ferreruela, Lleida), Juanjo Ceresuela (Nobadis de Cervera).

1.- Girona. Autopista AP-7
8.00h. Inici de les concentracions
 
Concentracions i recorreguts:
 
N-II a Santa Llogaia Àlguema (Davant de maquinària Robert) 

Ruta. Entrada AP-7. Borrassà direcció Sud.
 
N-II a Orriols (Esplanada Bar Orriols)

Ruta. GI-623 direcció l'Escala fins l'entrada a l'autopista AP-7 a Bàscara direcció Nord
 
 
2.- Coll d'Ares (Ripollès) 

10h. Concentració a Molló

Carrereta C-38 – fins al Coll d'Ares
 
 
3.- Vilaller (Alta Ribagorça) 

10h. Concentració. Vilaller fins al Refugi de Conangles (Boca sud del Túnel de Vielha)
 
 
4.- Puigcerdà (Cerdanya) 

10h. Concentració recinte firal de Puigcerdà, i marxa lenta fins al Pont de Llívia.

9h. Ruta des del Berguedà. A l'entrada del càmping de Berga. Direcció túnel del Cadí i fins a la concentració de Puigcerdà.

En l’edició d’enguany l’Escola Mare de Déu de La Salut de Sabadell ha estat el centre més participatiu dels territoris de parla catalana amb un total de 231 inscrits. A més, aquesta setzena edició ha assolit una xifra històrica pel que fa al nivell d’implicació de l’alumnat amb un increment de més del 30% dels grups que han publicat el 1r capítol dins el certamen de creació literària, amb un total de 2.336 històries presentades a través de la pàgina web del concurs, assolint així el rècord de participacions en la història del concurs. Pel que fa a la participació per territoris, de Catalunya se sumen al concurs AMICFiccions un total de 3.503 joves.

Si ho desglossem per demarcacions; Barcelona, continua sent la zona on més estudiants participen, arribant als 2.291 alumnes; seguit de Girona amb 574 estudiants, 122 participants més respecte a l’edició anterior, Lleida amb 329 i Tarragona amb 309.

Al País Valencià amb 1.011 estudiants. Destaquen els 383 alumnes que s’han inscrit de València, 91 joves més que en l’edició anterior; 352 d’Alacant i 276 de Castelló. A les Illes Balears, 422 nois i noies s’han inscrit en el concurs.

L’illa amb més participació és Mallorca amb 271 alumnes, 70 més que la passada edició, seguida d’Eivissa amb 89, Menorca amb 61 i la incorporació de Formentera amb un alumne participant de l’IES Marc Ferrer. També, s’han unit al concurs literari 37 alumnes d’Aragó: 32 estudiants d’Osca, 18 més que en l’edició anterior, i 5 estudiants de Saragossa, consolidant, un any més, la presència d’estudiants d’aquesta comunitat autònoma al concurs.

Les inscripcions per participar en el certamen de creació literària es van activar el passat 2 d’octubre i s’han tancat aquest 30 de gener amb 4.973 estudiants registrats. A través de la pàgina web www.amicficcions.cat qualsevol usuari pot llegir els capítols que van publicant els joves participants.

El funcionament

El concurs “AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries” està enfocat a alumnes de 14 a 18 anys que cursin 2n cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà.

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, creada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), busca impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants. Així com fomentar l’escriptura i la literatura en català. Prenent cinc inicis de novel·la: La bruixa blanca de Shelby Mahurin, La cosina gran de Laura Gost, Guilleries de Ferran Garcia, La connexió maltesa de Jordi Sierra i Fabra i El fill del senescal d’Egipte (autor anònim).

Els participants han d’escriure un relat dividit en tres capítols i penjar-los a través del web del concurs seguint el calendari d’entrega. Els alumnes podran participar tant individualment com en grup de fins a tres persones.

Jurat, premis i gran final

Un jurat format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació serà l’encarregat d’escollir els guanyadors i els finalistes. Es valorarà la qualitat literària dels textos, la coherència argumental i l’originalitat de les històries.

Durant la segona quinzena del mes d’abril es publicaran els noms dels finalistes, i al mes de maig es farà l’entrega de premis i diplomes en diversos actes arreu dels territoris de parla catalana. Els premis de l’edició d’enguany són: iPhones, PlayStations, iPads, llibres electrònics, rellotges intel·ligents i auriculars sense fils. També es premiaran als professors/es més motivadors/es dels diferents territoris que més alumnes hagin presentat al concurs i, entre els quals, més relats hagin arribat a la final. Entre els premis al professorat per províncies sortirà el Premi al Professor/a més motivador/a de cada territori, el qual serà guardonat amb una estada per a dues persones de dos dies amb sopar o esmorzar inclòs.

Organitza AMIC, compromís amb l’educació

L’AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, representa a més de cinccents cinquanta mitjans impresos, digitals i audiovisuals de proximitat, temàtics i generalistes fortament arrelats arreu del nostre àmbit territorial, que conjuntament arriben a una tirada en premsa d’1.300.000 exemplars, mentre que en digital superen els 14.000.000 d’usuaris únics mensuals. L’Associació vol donar continuïtat i potenciar aquesta iniciativa a la xarxa que compta amb un gran èxit de participació dels joves i que té la voluntat de promoure la creació literària, perquè forma part del seu compromís amb l’educació, la joventut i la creació.

Segons fonts presents a la reunió de l’executiva, l’exclusió a proposta de la permanent ha estat aprovada per majoria i amb vuit vots en contra. Un cop rebut l’aval, haurà de ser la direcció del grup parlamentari, encapçalada per Albert Batet, qui executi la decisió. Tal com va explicar l’ACN la setmana passada, Casol no renunciarà a la seva acta i es mantindrà com a diputada no asdscrita l’any que queda de legislatura.

La decisió de l'executiva del partit, que s'ha reunit aquest dilluns durant més de dues hores, arriba després que l'Oficina d'Igualtat del Parlament arxivés la denúncia per assetjament de Cristina Casol per manca de proves, tot i que l'informe parlava de "masclismes" en el funcionament del grup parlamentari.

Arran d'aquest arxivament, fins a 26 dels 32 diputats de Junts al Parlament van traslladar a través de diferents espais la petició de renúncia de Casol. Vint ho van fer en una carta a Jordi Turull, Albert Batet i Mònica Sales.
La proposta d'expulsió feta per la direcció permanent de Junts se circumscriu a la direcció del grup parlamentari, i no de l'executiva, de la qual Cristina Casol continua formant part, com també ho fa la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula.

Tal com va explicar l'ACN la setmana passada, Cristina Casol no dimitirà i mantindrà la seva acta com a diputada no adscrita al Parlament de Catalunya durant l'any que queda de legislatura. Així ho ha reiterat també aquest dilluns a la reunió de l'executiva, que ha estat tensa.

El cas de Madaula, pendent

El cas de Madaula, que també va denunciar assetjament parlamentari, encara no està resolt. Es troba de baixa mèdica des que, a finals de novembre, la presidenta del Parlament, Anna Erra, va convidar-la a "reflexionar" i fer un pas al costat.

Actualment, el 75% de la població de Catalunya resideix en només el 15% del territori, mentre que el quart restant ocupa el 85% restant, generant un desequilibri territorial que s'ha intensificat amb la falta d'arrelament de la població en els darrers anys. Durant aquestes sessions, la consellera Vilagrà compartirà amb els participants aquest nou text que el Govern té previst presentar al Parlament al març.

En la seva intervenció, Laura Vilagrà Pons ha destacat la importància d'aquest estatut: "És una eina innovadora. Pocs països del món tenen un estatut concret pels municipis més petits i des del Govern vam creure que era absolutament necessari fer-lo"

A més, ha afegit: "Del que es tracta és de posar mesures sobre la taula, des del punt de vista normatiu, fiscal i econòmic per tal d’aconseguir que la ciutadania es quedi als municipis rurals a viure, amb un projecte vital que els engresqui. Catalunya és un territori divers i volem generar oportunitats arreu perquè tothom pugui viure allà on vulgui".

La consellera també ha destacat el paper crucial que ha tingut el món rural en l'elaboració d'aquest document: "És un text que hem fet per al territori i amb el territori". Ha expressat el seu agraïment explícit a totes les entitats municipalistes i altres actors que han participat en aquesta iniciativa.

D'altra banda, el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, David Rodríguez, ha explicat durant la reunió que aquest estatut té com a objectiu "el Govern vol superar les problemàtiques associades amb els municipis rurals per tal que la població que hi habita pugui tenir garantit l’accés en condicions d’igualtat a béns i serveis”. L'habitatge, els serveis, les reduccions fiscals i l'emprenedoria són alguns dels àmbits als quals aquest nou marc normatiu amb rang de llei prestarà especial atenció.

Indicadors del despoblament rural a Catalunya

L'Estatut de Municipis Rurals respon a la problemàtica del despoblament rural a Catalunya, que s'ha agreujat amb el temps. Del total de 947 municipis a Catalunya, 593 (un 62,2%) tenen una població inferior als 2.000 habitants, i d'aquests, 332 (55,99%) no superen els 500 habitants. Aquests indicadors posen de manifest la necessitat urgent de satisfer les necessitats de la ciutadania que resideix en aquestes àrees i promoure un desenvolupament sostenible per als més de 580 municipis rurals.

L'Estatut de Municipis Rurals ha estat coordinat per la Universitat de Barcelona (Fundació Bosch Gimpera) i el grup de treball per a l'Estatut amb entitats municipalistes com Micropobles, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, Eines de Repoblament, i diversos departaments de la Generalitat, incloent-hi el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Departament de Territori i el Departament d'Economia i Hisenda.

Aquest espai de concertació sectorial, creat l’any 2019, té el propòsit de progressar en els acords i compromisos del conjunt dels agents que conformen el sector del cava per tal d’avançar en la millora de la seva sostenibilitat i la cerca de solucions compartides per aquest sector estratègic per al país.

En la reunió s’ha posat de manifest l’estat de situació de les mesures anunciades i posades en marxa durant aquest mandat, s’han donat dades de comercialització i producció del sector del vi en l’àmbit del cava i s’ha fet un resum i previsió de la situació agroclimàtica que hem passat i tindrem aquest pròxim any.

El secretari, Carmel Mòdol, ha destacat:

“Treballem junts per fer front a les circumstàncies complicades d’aquesta campanya. Tenim la voluntat d’augmentar el valor de la producció de raïm orientada als escumosos. I per això estem duent a terme tot el conjunt de mesures que estem fent"

El consum d’escumosos com el Cava, Prosecco i Xampany continua creixent, i la gamma alta està guanyant terreny en tots els segments de vins escumosos. La demanda acumulada d'escumosos per a celebracions després de les restriccions de la pandèmia de COVID-19 ha ajudat a accelerar el creixement del vi escumós a molts mercats així com un canvi d'actitud que allunya de l'associació exclusiva d’aquesta beguda amb esdeveniments formals i ocasions especials, per gaudir en contextos més relaxats i amb més freqüència de consum.

Més de 30 milions d’euros en ajuts de suport al sector

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a conseqüència de la situació extraordinària que s’està vivint va acordar amb el sector a través de la Taula Agrària el quart paquet d’ajuts que està dotat amb 20 milions d’euros destinats a la vinya amb l’objectiu de pal·liar els efectes que està causant la sequera al camp de Catalunya.

L’ajut consistirà en 450 euros per hectàrea de vinya fins a un màxim de 40 hectàrees per agricultors professionals, i de 20 hectàrees per a la resta. I quedaran excloses aquelles explotacions que superin els 8.000 quilos per hectàrea de producció.

Per tal de promoure la valorització i la singularització de les produccions catalanes, el Departament ha concedit també aquest 2023, ajuts per a la utilització del most concentrat rectificat (MCR) en l’elaboració de vins escumosos de qualitat per un import de 263.847 euros, que han beneficiat a 25 cellers. En aquesta convocatòria s’han comprat 138.245 kg de most.

Pel que fa a la convocatòria d’aquest ajut prevista pel 2024, inclourà l’excepcionalitat provocada per la sequera, i s’acceptarà de forma puntual, el most obtingut de segona premsada.

En relació amb els ajuts a la promoció de vi en tercers països corresponents a la campanya 2023-2024, Acció Climàtica ha destinat 5,8 milions d’euros amb l’objecte de millorar la competitivitat dels vins catalans, cosa que inclou obrir i diversificar mercats vitivinícoles. Enguany, aquests ajuts han beneficat a 61 cellers i han suposat una inversió total d’11,6 milions d’euros. En relació amb l’any passat, l’import concedit ha crescut en prop d’un milió d’euros i s’ha beneficiat a 8 cellers més.

Una altra línia d’ajuts és l’adreçada a empreses que vulguin realitzar inversions per a la millora de la producció o comercialització de productes vitivinícoles. Aquest 2023 s’han concedit 4,89 milions d’euros a 21 sol·licitants, que han suposat una inversió total de 21,5 milions d’euros. La divisió de dues convocatòries ha permès atendre la major part de les sol·licituds especialment les dels petits cellers.

Actualment, està oberta una nova convocatòria d’aquests ajuts, el termini de la qual finalitza el 31 de gener de 2024.

També han revertit en el sector 1,4 milions d’euros dels ajuts a cooperatives corresponents al 2023 i 303.822 euros dels ajuts del Pla Estratègic Alimentació Catalunya.

Controls de la nova unitat d’inspectors específica del sector vitivinícola i del Cadecat

Sobre la nova unitat específica d’inspectors dedicada al sector vitivinícola, creada l’any 2023, complint una de les demandes de la Taula del Cava, s’ha anunciat l’augment d’efectius aquest 2024. Aquesta unitat, que està focalitzada en el compliment de la normativa del sector vitivinícola ha obert 22 expedients amb 24 operadors a partir de les quals 11 s’han resolt amb sanció, 6 expedients continuen oberts i 5 estan en tràmit. L’import de les sancions realitzades fins ara sumen 85.261 euros. Les infraccions detectades corresponen a l’àmbit del balanç de productes, on s’ha detectat l’existència fictícia de productes o la manca de justificació de moviments, també hi ha infraccions detectades per manca de documentació, irregularitat en els registres, en l’etiquetatge o en el procés de producció.

L’equip treballa amb la intenció de dur a terme inspeccions al llarg de tota la cadena de manera integral, en coordinació amb les unitats competents en el control oficial del sector que depenen del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

A més, el Departament, mitjançant el Cadecat, la unitat encarregada dels controls de la Llei de la cadena alimentària, ha endegat 18 inspeccions a 12 cellers i 7 productors, per comprovar el compliment de les obligacions en matèria de contractació alimentària, és a dir, l’existència d’un contracte amb tots els elements obligatoris, i si s’han produït pràctiques comercials abusives.

Cadascun dels controls efectuats implica la revisió de totes les relacions contractuals del productor fins a arribar al consumidor, fet que provoca que aquestes 18 inspeccions inicials hagin desencadenat en la revisió de 73 relacions contractuals i de més de 138 factures, que sumen prop de 9,5 milions d’euros.

D’aquests controls, se n’han derivat 18 infraccions: 14 greus per pagament fora de termini i manca de preu en el contracte, i 4 lleus, per manca d’elements en el contracte i modificacions de contracte.

Els incompliments que es detectin en el marc d’aquests controls restaran subjectes al règim sancionador establert per l’esmentada Llei que tipifica les infraccions de lleus a molt greus. Entre les infraccions greus hi ha la inexistència de contracte i la destrucció de cadena de valor, i poden suposar sancions de 3.001 fins a 100.000 euros.

Novetats e-RVC

Les principals novetats d’aquesta verema respecte a l’e-Registre Vitivinícola de Catalunya és que ha entrat en funcionament el mòdul de verema, que implica que el saldo i l’entrada de raïm es calcula per parcel·la vitícola. També s’ha complementat un sistema d’enviament d’sms que garanteix la traçabilitat de les entrades.

Previsió agroclimàtica per a la campanya 2024 i treballs per l’estudi de costos

L’INCAVI en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya posa a disposició del sector dades en relació amb l’evolució i la previsió agroclimàtica. Per aquesta propera campanya destaca la continuïtat de temperatures mitjanes superiors a les corresponents a l’època de l’any, i també una precipitació inferior a la mitjana de l’època.

Pel que fa a l’estudi dels costos de producció de raïm i d'elaboració del vi base cava, l’INCAVI-DACC ha refermat el seu compromís amb aquesta eina que s’ha mostrat beneficiosa a l’hora d’estimar unes dades que serveixen d'orientació per determinar uns costos de referència aproximats tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola.

En aquest sentit, s’ha traslladat a tots els agents presents a la desena Taula del Cava, formada per les organitzacions agràries, representants dels viticultors, patronal i els representants dels elaboradors, juntament amb l’Administració, que continua treballant conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) per presentar l’actualització de les dades estimades de cara a la nova campanya 2024.

Aquesta eina persegueix l’objectiu de la transparència, l’equitat i la distribució del valor al llarg de la cadena, en compliment de l’agenda estratègica #HoritzóINCAVI2025.

Per acabar, cal remarcar l’aposta del Govern de la Generalitat, de la mà de l’INCAVI-DACC, per incentivar la notorietat del vi català amb l’ambiciosa campanya Catalunya, on el vi és cultura, presentada fa un mes i escaig, que posa el focus en els paisatges vitivinícoles i que tindrà continuïtat aquest 2024. Tanmateix, l’INCAVI ha anunciat que pròximament, a més, té prevista la presentació del Pla de recerca amb horitzó 2030, l’agenda d’innovació de la institució dedicada al sector vitivinícola per als anys vinents.

La cota de neu es manté entre els 1.000 i els 1.200 metres, amb algunes àrees específiques situades als 500 metres. Aquesta variació depèn de la intensitat de la precipitació i de la geografia local. S'han emès avisos grocs per neu a les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l'Alt Urgell. No es descarta la possibilitat de nevades al Solsonès, Cerdanya, Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, Montseny, les muntanyes de Prades i els Ports.

Precipitacions per a demà, dijous

Les precipitacions es preveuen en zones de la meitat est i del Pirineu i Prepirineu durant la primera meitat del dia. Tot i que les precipitacions disminuiran progressivament, afectaran novament diferents comarques de Catalunya. El Meteocat ha emès avisos taronges i grocs per nevades a comarques com el Ripollès, Garrotxa, Osona i la Selva, i avís per condicions marítimes adverses al Baix Empordà. També pot caure neu en algunes zones del Moianès i del Lluçanès.

A Catalunya, les temperatures experimentaran un descens notable aquesta nit i demà, amb un cel predominantment ennuvolat que contribuirà a l'augment de les temperatures mínimes.

Cap a les 13:15h d'aquest divendres, l’Ángeles Toro i el Dani Juárez ja estaven retirant els cartells de la grossa de Nadal per a col·locar els del sorteig del Nen del proper dia de Reis pensant “que ja no tocaria res”. I ha estat llavors quan han escoltat per la ràdio el número premiat i han comprovat que havien venut tota una sèrie. Comentaven que “no recordaven que el primer premi hagués sortit mai tan tard”.

A mida que veïns i familiars s’han anat assabentant de la notícia, s’han acostat a l’administració per a felicitar o acompanyar als venedors en la seva eufòria. Els protagonistes “no donaven crèdit a la sorpresa” però havien guardat algunes ampolles de cava a la nevera per si la sort feia acte de presència.

Toro i Juárez havien repartit premis anteriorment com els de la loteria nacional o la primitiva però en els deu anys que porten al capdavant de l’administració no havien venut cap butlleta premiada de la grossa de Nadal. Ara esperen tenir “la mateixa sort” pel sorteig del Nen que se celebrarà el proper 6 de gener, coincidint amb la festivitat de Reis.

El 45353, el segon cinquè premi, ven una sèrie i un dècim a Barcelona i una sèrie a Sant Andreu de la Barca

El 45353, el segon cinquè premi de la rifa de Nadal, ha venut una sèrie i un dècim a Barcelona i una sèrie a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). El número ha estat molt repartit i també ha venut un dècim a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Porqueres (Pla de l’Estany) i Lleida. El gruix del número s’ha venut a Ciudad Real, amb 70 sèries i mitja, i a Vigo, amb 30 sèries venudes. El premi està dotat amb 60.000 euros cada sèrie i suposa 300 euros per cada euro apostat. S'ha cantat a les 09.53 hores i ha estat el segon que s’ha cantat de la rifa de Nadal del 2023.

En la compareixença, Puigdemont ha advertit al PSOE que s'haurà de "guanyar l'estabilitat acord a acord". "Sense compliments i avenços la legislatura no tindrà recorregut", ha alertat l'expresident, que ha insistit que l'acord posa les bases per iniciar ara un "procés de negociació i no de diàleg" en el qual, ha dit, es parlarà, entre d'altres, del referèndum. L'objectiu, ha insistit, és que aquest procés de negociació culmini amb un "acord històric" per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

"Podem seure en una taula amb reconeixement mutu", ha dit l'expresident, que ha reivindicat que el mecanisme de "verificació" internacional pot permetre arribar a acords als quals no s'ha pogut arribar fins ara. Aquest mecanisme de verificació, ha dit Puigdemont, haurà de tenir "mínima pressió" amb "escàs protagonisme públic" i "gran responsabilitat". 

Sobre la llei d'amnistia, Puigdemont ha defensat la "voluntat compartida" que "no deixi ningú fora" i que "retorni a la política allò que és de la política"

"No pot excloure les víctimes de la guerra bruta amb episodis coneguts i altres que coneixerem en les comissions creades per saber la veritat", ha dit, tot reivindicant el dret a "reparar la injustícia de la persecució" i garantir que "no torni a passar" o que els responsables siguin "perseguits".

En aquesta "etapa inèdita", l'expresident ha celebrat el "canvi d'enfocament en la narrativa" i ha advertit que el límit el posarà "la voluntat del poble de català", expressada al Parlament. A més, ha reivindicat que no han hagut de "girar full", assumir cap delicte o "demanar perdó". A més, ha subratllat que a l'acord "consta" que Junts defensa la "legitimitat" de l'1-O i la declaració d'independència.

D'altra banda, també ha remarcat que era una "condició indispensable reconèixer el problema real". De fet, el també eurodiputat de Junts ha subratllat que l'acord inclou un "relat compartit" sobre l'origen del conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Finalment, Puigdemont ha dit que l'acord mostra que s'han perdut "quatre anys fonamentals" per abordar la resolució del conflicte en la darrera legislatura. Així, ha remarcat que mostra que les raons que van portar Junts a, entre d'altres, sortir del Govern no eren una "falta del principi de realitat ni cap hiperventilació". "M'alegra pensar que aquelles condicions van inspirar d'altres que avui comparteixen els qui fa poques setmanes les consideraven innecessàries", ha assenyalat.

La Molina, Vall de Núria, Espot Esquí, Port Ainé, Vallter i Boí Taüll, fomenten l'experiència turística al Pirineu Català amb neu, gastronomia, cultura, tradicions, espais naturals, esport, oci, família, amics, i molt més. Les estacions dinamitzen el territori i la seva oferta global tot l'any.

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presidit l'acte que ha tingut lloc aquest dimecres, 8 de novembre, tot destacant que "FGC és una eina del Govern per a la dinamització econòmica del territori de muntanya i en aquesta presentació ho evidenciem una vegada més. És un actiu per al desenvolupament territorial, fonamentalment del Pirineu, un territori amb unes condicions especials i una necessitats específiques. FGC té un paper clau en la dinamització econòmica i social, un paper que exercim 365 dies a l'any".

El president d'FGC, Toni Segarra i Barreto, ha manifestat que "des d'FGC Turisme fa molts anys que invertim en uns equipaments turístics per tal que siguin capdavanters en tots els seus àmbits i permetin fixar població a les valls de muntanya. Per una banda, per obtenir el millor retorn per al territori i, per altra, per oferir el millor servei a les persones que ens visiten. Aquesta nova manera de fer ve marcada per unes línies estratègiques que permeten construir un futur equilibrat tant econòmicament com social per a la gent dels Pirineus".

El president de la Federació catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), David Samper, ha participat tot exposant els principals eixos estratègics i les fites de la propera temporada d'hivern.

Estacions de muntanya compromeses amb el medi ambient

FGC Turisme està totalment compromesa amb la sostenibilitat i la lluita contra l'emergència climàtica. Segarra, destaca que "s'ha aconseguit reduir les emissions directes i indirectes en un 88,58%. Les emissions han passat de 17.000 tones el 2018 a 1.900 tones el 2022". Seguintl'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Durant el 2022, s'ha aconseguit una reducció del 25% en el consum d'aigua per visitant si es compara amb l'any anterior. Addicionalment, FGC està col·laborant amb l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB–CSIC) en el projecte anomenat Laboratori de la Neu que es centra en desenvolupar una tecnologia que permet produir neu de manera més eficient.

En consonància amb el compromís amb la sostenibilitat s'ha posat en marxa el projecte ECOVALL a ​Vall de Núria que incorpora energies renovables i una gestió ambiental certificada. Les mesures preses en els darrers anys inclouen l'ampliació de la geotèrmia, la millora de la gestió de residus, l'objectiu d'assolir el 100% d'energies renovables i la introducció del projecte TORGO, el qual consisteix en vehicles elèctrics 4x4 que reemplaçaran la flota de vehicles de gasoil.

Club Pirineu365

FGC Turisme treballa per fer del Pirineu Català una destinació atractiva els 365 dies de l'any, amb activitats diversificades a les seves estacions de muntanya. Aquesta proposta innovadora és possible a través del ClubPirineu365, una eina versàtil i pràctica que està destinada a canviar la manera com gaudir de les estacions d'FGC Turisme.

Enguany, l'enfocament de les estacions de muntanya se centra a oferir la màxima comoditat i els avantatges més exclusius a aquells que volen fruir de la muntanya i les activitats a l'aire lliure tot l'any. Toni Santmartí, director d'FGC Turisme, ha resumit la el Club Pirineu365 en una frase: "A la natura amb avantatges".

Observatori de l'Impacte Econòmic, Ambiental i Social

Ferrocarrils ha creat el Servei d'Observatori de l'Impacte Econòmic, Ambiental i Social de les seves explotacions turístiques per mesurar com incideix la seva activitat en el territori. D'aquesta manera es pot copsar l'efecte de dinamització socioeconòmica d'FGC a les comarques d'ubicació i calcular el retorn social i econòmic de la inversió pública. Aquest observatori permet avaluar l'impacte socioeconòmic de les explotacions turístiques i calcular el retorn social i econòmic de la inversió pública.

Conjuntament amb la ​Universitat Pompeu Fabra, l'últim estudi de l'observatori mostra queles estacions de muntanya del grup han generat una despesa total de 148 milions d'euros a ​Catalunya el 2022, amb un impacte econòmic de 322 milions d'euros de producció, 181 milions d'euros de PIB (valor afegit) i la creació de 2.721 llocs de treball.

L'objectiu de l'observatori és promoure l'activitat turística en el medi natural, sensibilitzar el visitant de la importància de la preservació del medi divulgant bones pràctiques i posar en valor el patrimoni natural del Pirineu Català. Són quatre parcs naturals que col·laboren les estacions de muntanya; el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Les activitats saludables i l'esport de competició

FGC participa també a escala local juntament amb ajuntaments, consells comarcals i altres entitats locals en la difusió de campanyes de promoció del turisme que tenen per objectiu fomentar la demanda turística de mercats emissors de proximitat al territori.

Les estacions d'​FGC acullen diverses activitats, des de la pràctica de l'esport d'hivern fins a esdeveniments de competició com les Copes del Món d'esquí de muntanya a Boí Taüll i les de Para Esquí Alpí a La Molina, que generen impacte econòmic i mediàtic. Com ha ditel president de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, David Samper, "més d'un 80% de les competicions d'esquí alpí i snowboard que es fan a Catalunya es realitzaran a les estacions de FGC".

A més, es fomenten les activitats saludables i es disposa de més de 35 activitats esportives i de lleure. També s'han establert acords de col·laboració amb institucions com l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) i altres entitats per a la formació i el foment dels esports de muntanya, així com convenis amb entitats locals, privades i ​universitats per al desenvolupament d'objectius al territori.

La FCEH, per encàrrec de la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física, porten a terme el programa de promoció esportiva Esport Blanc Escolar per acostar la neu a 2.500 alumnes i ho fan principalment a les estacions de muntanya d'FGC.

Novetats temporada 2023-2024

Port Ainé, coneguda per la seva orientació nord i una neu de molt bona qualitat gràcies a la forma d'olla de la seva orografia, fa una renovació de senyalització i mòduls freestyle a l'Snowpark.

Boí Taüll, l'estació més alta del Pirineu, s'ha convertit un referent per a l'Skimo i serà la seu de dues proves de la Copa del Món d'esquí de muntanya el 27 i 28 de gener.

A les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Espot Esquí reperfila la part alta de la Pista Bruseres donant-li més amplada i introdueix un nou mirador panoràmic a la Creu de l'Eixol creant una experiència immersiva i harmònica amb la natura.

A les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Espot Esquí reperfila la part alta de la Pista Bruseres donant-li més amplada i introdueix un nou mirador panoràmic a la Creu de l'Eixol creant una experiència immersiva i harmònica amb la natura.

'estació de La Molina, referent en esport blanc adaptat, serà l'amfitriona de les proves de velocitat de la Copa del Món de Para Esquí Alpí FIS del 12 al 17 de gener, amb dos descensos i un supergegant. Al nou estadi Lluís Breitfuss de la Pista Barcelona que acaba de ser homologada per la FIS per a competicions internacionals.

L'estació veïna de la Vall de Núria està immersa en el Projecte Ecovall, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles. També promou activitats socials i culturals, amb la benvinguda als visitants amb un nou punt d'informació a l'arribada del cremallera i repeteix "El Nadal a Vall de Núria" després de l'èxit aconseguit l'any passat en la seva primera edició. També obre el nou restaurant de cuina catalana de proximitat "El Racó de la Vall", imostra les pel·lícules i documentals del Festival de cinema de muntanya BBVA de Torelló.

Per la seva banda, Vallter ha innivat totalment la mítica Pista Xalet, la pista més llarga de l'estació. Altrament, s'adapta als nous temps obrint un espai de Co-Working a la cafeteria de La Portella, permetent als nòmades digitals i altres professionals treballar en un espai flexible i ben equipat mentre gaudeixen del paisatge de la muntanya.

Font: Ferrocarrils de la Generalitat (FGC Turisme)

Tots els ens locals que han rebut la subvenció estan situats en zones d'especial protecció, donat que formen part dels entorns del Parc Natural de la Serra de Montsant, de l'Observatori Astronòmic del Montsec o del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Amb les actuacions d'adequació es preveu una reducció de la potència mitjana del 50% a les instal·lacions on s'actua; un estalvi en el consum d'energia i cost associat del 67% –ja que s'estima que es passarà d'un consum actual de 448.000 kWh/any a un consum futur de 148.000 kWh/any–, i una reducció anual en l'emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de 82 tones de CO2eq.

La millora ambiental de l'enllumenat no ve donada només per la disminució del consum energètic associat a la introducció de noves tecnologies, sinó també per l'adequació dels nivells lumínics a les necessitats de cada cas i per l'elecció del tipus de llum de menys impacte sobre l'entorn, la llum ataronjada. Així doncs, en tractar-se d'actuacions d'adequació de l'enllumenat exterior que tenen impacte en zones protegides, s'han subvencionat únicament les actuacions que compleixen uns criteris establerts i que garanteixen una òptima il·luminació segons la normativa.

Augmenta un 4% l'àrea protegida

La contaminació lumínica és una amenaça ambiental planetària creixent que afecta els éssers vius i altera els seus hàbitats. Les zones d'especial valor natural o astronòmic s'han de protegir envers la contaminació lumínica de manera específica, per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l'observació del firmament en les millors condicions.

El Departament d’Acció Climàtica prioritza les actuacions de millora de l'enllumenat a les zones classificades de màxima protecció segons el mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya. El 43% de la superfície de Catalunya està declarada de màxima protecció envers la contaminació lumínica amb caràcter general i, dins d'aquesta, hi ha tres zones de protecció especial: l'Observatori Astronòmic del Montsec, el Parc Natural de la Serra de Montsant i els municipi de Saldes, Rupit i Pruit i Sant Mateu de Bages. El percentatge de zona protegida ha augmentat en quasi un 4% en els últims cinc anys, gràcies a polítiques de protecció promogudes per la Generalitat en el territori.

A l'entorn d’aquestes zones d'especial protecció es crea una àrea d'influència on l'enllumenat que s'hi instal·la és el de menor impacte sobre el medi. Donat que la contaminació lumínica és un fenomen que pot tenir efectes a llarga distància és necessari que aquesta àrea sigui el més àmplia possible.

Pròxima convocatòria ben aviat

Seguint amb les polítiques de reducció de la contaminació lumínica i de conservació del medi natural per fer front a la pèrdua de biodiversitat, el Departament d'Acció Climàtica va aprovar el mes de juliol passat el projecte per a la reducció de l'impacte ambiental de l'enllumenat exterior en zones d'especial protecció envers la contaminació lumínica.

El projecte té un termini d'execució previst fins el 2028 i preveu una inversió de més de 9 milions d'euros, provinent del Fons Climàtic. Entre d'altres, contempla en primera fase la protecció específica envers la contaminació lumínica del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici la consolidació i augment de les zones de protecció de l'Observatori del Montsec i del Parc Natural de la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades.

Actualment s'està treballant en una nova convocatòria d'ajuts per a actuacions de millora de l'enllumenat municipal, a dur a terme durant els anys 2024 i 2025, i que es preveu que surti amb caràcter anticipat a finals d'aquest 2023.

El text també destaca que divendres al vespre Israel va tallar tota comunicació amb Gaza i denuncia que ja s'han assassinat a més de 7.700 vides palestines a Gaza, de les quals 3.595 són infants.

"És un crim de guerra"

El cofundador de la Comunitat Palestina de Catalunya, Salah Jamal, ha explicat des de la plaça Sant Jaume que l'entrada terrestre de l'exèrcit israelià a Gaza arriba després de "20 dies trinxant la població" amb el pretext d'acabar amb Hamàs. "Nosaltres, els palestins, diem que si realment volen acabar amb ells per què destrossen infraestructures, hospitals, ambulàncies... ja hi ha 8.000 morts, la majoria civils i 3.000 nens morts", ha dit. En aquest sentit, considera que no es pot justificar com "un dret d'autodefensa d'Israel". I afegeix, "és un crim de guerra i un crim de la humanitat".

De la seva banda, Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, ha exigit "mesures més contundents" a les administracions perquè "Israel vegi que hi ha conseqüències a les massacres que està fent contra el poble palestí". Així mateix, denuncien que, mentre el món es manifesta a favor dels drets dels palestins, "les institucions no fan cas". En clau catalana, demanen que la Generalitat deixi de considerar Israel com a una regió estratègica per invertir i a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que trenqui l'agermanament amb Tel-Aviv. A l'estat espanyol, exigeixen que deixi de comprar o vendre armes a Israel mentre que la UE també hauria de deixar de tenir-hi "tractes preferencials" i aplicar-li sancions fins "que acabi amb el colonialisme i apartheid al poble palestí".

Així ho recull també el manifest que s'ha llegit, que explica que el sistema mèdic està "totalment col·lapsat" i que els pares estan escrivint els noms dels seus fills i filles als braços perquè sigui més fàcil identificar-les si les mata l'exèrcit israelià. "La situació sobre el terreny no para d'empitjorar mentre que Israel reforça el seu règim d'apartheid i colonialista a tots els nivells", assenyalen les entitats.

En aquest context, reclamen continuar sortint als carrers i fer pressió. "Hem d'estar al costat correcte de la història. Les palestines ens ho demanen". A més a més, el text remarca que fa 75 anys que Israel comet "crims" contra el poble palestí amb la "complicitat" de la UE i els Estats Units. Sense anar més lluny, diuen, el govern de l'Estat espanyol ha autoritzat l'exportació d'armes a Israel per un valor de 137 milions d'euros des de l'any 2000.

Per tot plegat, les entitats exigeixen al govern espanyol i a la UE un alto el foc "immediat", així com l'establiment de corredors humanitaris que permetin l'arribada d'aliments i medicaments a Gaza. També reclamen suspendre el comerç d'armes amb Israel i la cooperació militar i que Brussel·les sancioni Israel per acabar amb "l'ocupació, el colonialisme i l'apartheid" al poble palestí.

Concentracions en una cinquantena de municipis

Les concentracions d'aquest diumenge a la tarda s'han convocat davant de l'apagada de les comunicacions i de l'atac terrestre a Gaza. Segons els organitzadors, hi ha hagut concentracions en una cinquantena de municipis catalans. A Barcelona, s'hi ha trobat unes 1.200 persones segons xifres de la Guàrdia Urbana, i s'hi ha pogut veure diverses banderes palestines i cartells. A més, la canalla de la Comunitat Palestina de Catalunya ha convidat a infants i adults de Barcelona a pintar junts una reproducció del quadre Guernica.

Entre els altres municipis que també han acollit trobades propalestines hi ha Lleida, on un centenar de persones s'ha aplegat davant de la Paeria durant prop d'una hora amb pancartes demanant l'alto el foc i cridant consignes com "Israel assassina el poble palestí" o "Palestina lliure". Igual que a Barcelona, també s'ha fet lectura del manifest. En acabar la concentració a Lleida, s'ha fet un minut de silenci per a les víctimes.

Valtònyc havia dit al matí que "tornar sempre és la millor part de l'aventura" i ha donat les gràcies a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per haver-lo "acompanyat" i "ara també en aquest primer trajecte de tornada a casa". El darrer tram fins a Catalunya l'ha fet acompanyat del periodista Vicent Partal i de l'exconseller de Cultura Lluís Puig.

L'advocat de Valtòynic, Gonzalo Boye, ha explicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que el retorn a l’Estat espanyol el pot fer ara perquè la pena de tres anys i mig de presó per injúries a la corona, enaltiment del terrorisme i amenaces ja ha prescrit i s'han deixat sense efecte les ordres nacionals i europees de detenció i ingrés a presó.

El director de Transports i Mobilitat, Oriol Martori, ha detallat que aquestes noves freqüències consistiran en tres trajectes d'anada entre Lleida i Cervera i quatre de tornada entre Cervera i Lleida. Posteriorment, a mitjans de l'any que ve, s'afegiran dues expedicions més per sentit entre Cervera i Manresa i un cop implantades les millores hi haurà 11 expedicions d'anada i 12 de tornada entre Lleida i Cervera davant les sis actuals. Per la seva banda, entre Cervera i Manresa passaran de tres a cinc.

Martori ha afirmat que la Generalitat entén que aquest servei s'ha de finançar amb l'aportació que fa el Ministeri de Transports directament a Renfe, mentre que l'operadora ha reclamat tenir garantia de pagament. En aquest punt, el secretari de Mobilitat, Marc Sanglas, ha obert la porta a signar el contracte programa amb l'operadora a tres bandes, incloent-hi el govern espanyol.

Per la seva banda, el portaveu de Renfe, Antonio Carmona, ha explicat que ara s'avaluaran les necessitats tècniques per posar en marxa l'ampliació del servei en aquesta línia —com per exemple a nivell de personal, material i personal— i ha expressat la voluntat de la companyia d'introduir més millores en el servei en coordinació amb la Generalitat, que és la titular del servei.

La reunió de l'òrgan mixt de coordinació entre Renfe i la Generalitat s'ha celebrat aquest dijous a la seu del Departament de Territori amb la participació de directius de l'operadora, la Generalitat i representants de l'Ajuntament de Barcelona encapçalats per la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet. La trobada s'ha produït després de la reunió entre la consellera Ester Capella i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que van acordar doblar el servei entre Lleida i Cervera.

Millora de la comunicació en les obres previstes

Un altre dels acords que ha sortit de la reunió és la creació d'un grup de treball entre Adif, Renfe, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per coordinar millor la comunicació en les obres previstes per als propers anys i de com abordar les conseqüències en la mobilitat dels viatgers.

En aquest sentit, es vol evitar que es disposi de poc temps per avisar la ciutadania, com ha passat nen alguns casos. "És bàsic que els ciutadans tinguin una informació veraç i ràpid", ha comentat el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas.

En declaracions als mitjans, Sanglas ha destacat la bonsa sintonia amb Renfe i ha assegurat que s'ha obert "clima de col·laboració" a diferència de períodes anteriors, segons ha apuntat.

Retorn de l'Avant entre Tortosa i Barcelona

En la roda de premsa posterior a l'òrgan mixt de coordinació entre la Generalitat i Renfe, el Govern ha demanat que es restableixi el servei Avant entre Tortosa i Barcelona. Martori ha assegurat que l'operadora els ha traslladat que ho estudiaria.

La presidenta de l’ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, i el vicepresident primer i alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, s’han reunit aquest dijous al matí amb el President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

La trobada, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, s’emmarca en la ronda de contactes que la nova presidenta de l’entitat municipalista ha iniciat per trobar-se amb representants del Govern català i de les principals institucions polítiques catalanes. Es tractava de la primera trobada oficial de la nova presidenta de l’ACM des de la presa de possessió el passat 15 de setembre. 

L’ACM ha posat èmfasi en la necessitat d’abordar un finançament “més just i adequat” per al municipalisme català. La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha destacat que “ha arribat el moment d’abordar una nova Llei de Governs i Finances locals que defineixi bé quines són les competències dels ens locals i els recursos per assumir-les”.

En aquest sentit, ha insistit que hi ha moltes competències impròpies que assumeixen els ens locals des de fa més de quatre dècades i “és un tema no resolt”. I ha destacat que la nova normativa cal impulsar-la des del món local i “des del consens polític”.

Meritxell Budó ha emplaçat a fer un nova trobada institucional amb el president Aragonès, un cop l’ACM hagi definit en aquest darrer trimestre el Pla de Mandat i les línies estratègiques d’actuació en clau municipalista previstes en aquest mandat 2023-2027.

En aquest sentit, l’entitat municipalista s’ha posat a disposició del Govern català i del president Aragonès per col·laborar i treballar conjuntament en tot allò que afecti al món local.

L’entrada en funcionament del túnel suposarà la reducció d’entre 15 i 17 minuts en el desplaçament d'entre Lleida i Tarragona

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en funcions, Raquel Sánchez, ha valorat que la "carretera il·lustra la raó de ser de l'obra pública: generar prosperitat i millorar-ne la qualitat de vida de la ciutadania". Per la ministra en funcions, aquesta infraestructura apropa les províncies de Lleida i Tarragona.

El president de la Diputació de Lleida ha remarcat la creació de "noves oportunitats" que suposarà. La infraestructura haurà de servir per a "millorar i enfortir les relacions entre els dos territoris i la seva connectivitat".

La investigació del cas continua oberta i no es descarten noves detencions. Els detinguts passaran a disposició judicial durant els dies vinents

En un comunicat, els Mossos han apuntat que aquesta organització incita a l‘odi per motius racistes, antisemites i ideològics, i pretén establir un règim nacionalsocialista, desestabilitzar el normal funcionament de les institucions polítiques, socials o econòmiques i alterar greument la pau pública per tal de preservar la supremacia de la raça blanca.

Sota la tutela del jutjat d’instrucció número 3 de Manresa, els agents han fet 14 escorcolls: 10 a Catalunya i 4 a la resta de l’Estat. De les 16 detencions, onze s’han fet a municipis catalans: dues a Barcelona, dues a Lloret de Mar, dues al Prat de Llobregat, dues a Mollerussa, dues a Sentmenat i una a Sant Boi de Llobegat. Les altres cinc s’han fet a la resta d’Espanya: dues a Màlaga, una a Lugo, una a Arganda del Rey (Madrid) i una a Ventas de San Julián (Toledo).

Els detinguts es relacionaven amb membres de Combat 18 d’altres països, tant d’Europa com de Sud-Amèrica. L’activitat principal del grup s’ha centrat en la realització de múltiples reunions organitzatives, captació continuada de militància, marxandatge per tasques de recaptació econòmica per finançar el grup, intent d’abastiment d’armes de foc, planificació de futures accions violentes contra persones i béns i activitat continuada de proselitisme ultradretà en forma de discursos d’odi per motius racistes, antisemites, LGTBI-fòbics, xenòfobs i ideològics, materialitzats a Internet, en grups de missatgeria instantània i en el pla físic.

Combat 18, així com altres organitzacions similars, s’adscriuen en gran part a l’extremisme violent de matriu ètnica o racial, també conegut per la seva nomenclatura en anglès REMVE. Aquest extremisme, de caràcter transnacional i molt violent, té com a principal objectiu la preservació i la defensa de la raça blanca com a eix de cohesió. Ha protagonitzat històricament accions terroristes, moltes d’elles amb un nombre elevat de víctimes mortals. Alguns exemples són l’atac amb un camió bomba a la seu de l’FBI a Oklahoma (1995) amb 168 víctimes mortals; els atacs d’Anders Breivik a Oslo i l’illa d’Utoya (Noruega, 2011) amb 77 víctimes mortals o l’atac per motius racistes a una Església de Charleston (2015) amb 9 persones mortes. Més recentment, l’any 2019 van cometre accions terroristes a Christchurch (Nova Zelanda), Poway i El Paso (EUA) i Halle (Alemanya). L’octubre de 2022 a Bratislava (Eslovàquia) van ser assassinades dues persones en un atac a un local LGTBI. A Jacksonville (EUA), l’agost passat van morir assassinades tres persones per motius racistes.

"Nosaltres seguim fent el que hem de fer, que és oposar-nos a que les coses es facin malament", ha afegit Mascort després que la setmana passada anunciés que el Govern estava treballant en un recurs contra l'autorització del govern espanyol a la línia MAT entre Laluenga i Isona.

El president en funcions del Govern espanyol es reunirà aquest mateix dimecres al matí amb el portaveu del grup republicà al Congrés, Gabriel Rufián

El president dels republicans ha valorat la importància dels avenços en clau política, social i antirepressiva fruit dels últims anys de negociació política entre ambdues formacions.

El nivell de reserves dels pantans gestionats per l'ACA està per sota del llindar d'excepcionalitat (25%) per segona vegada a la història, després de la sequera del 2008, i s'apropa a una situació d'emergència (16% de reserves) a què no s'ha arribat mai fins ara. Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d'aquest any. La situació anterior a aquesta crisi era d'abundància d'aigua, especialment després que durant els quatre dies que va durar el temporal Gloria el gener del 2020, les reserves pugessin del 75% a la ratlla del 100% de la capacitat.

Per embassaments, el de Darnius Boadella (a un 15,9%) i el de Riudecanyes (4,5%) estan al nivell més baix des que es recullen dades. D'altres, com el de la Baells, la Llosa del Cavall, Siurana i Susqueda s'apropen als mínims. És també el cas de Sau, que va caure al 6,5%, el percentatge més minso des de l'inici de segle aquest març, quan el Govern va decidir desembassar aigua cap a Susqueda per preservar la qualitat de l'aigua. Quan va acabar l'operació, el volum va pujar progressivament fins al 31,9% l'1 de juliol, però des de llavors, el pantà ha tornat a recular de manera constant fins al 16,7% actual.

Les dessalinitzadores i l'aigua regenerada, claus per endarrerir la sequera

Fonts de l'ACA consultades per l'ACN expliquen que la sequera actual és molt més "llarga i greu" que la de fa 15 anys, ja que en l'episodi actual les pluges no han estat quantioses durant més de 30 mesos, mentre que en l'anterior, l'escassetat de precipitacions va durar 18 mesos. Amb tot, s'ha trigat més a arribar al mateix nivell als embassaments principalment gràcies a l'ampliació de la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha passat de 10 a 20hm3 per any des del 2008, i de la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, amb 60 hm3 per any. A més, la infraestructura de la Tordera està ara connectada a la xarxa de l'àrea metropolitana.

D'altra banda, segons l'ACA, entre el 2022 i el 2023 s'han aportat uns 70 hm3 d'aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Les dues mesures iniciatives han aportat al voltant de 240 hm3 addicionals en els dos anys, una quantitat equivalent a la capacitat del pantà de Susqueda.

Les línies d'ajuts a ajuntaments per a resoldre fuites en xarxes de subministrament i pel transport de camions cisterna també juguen el seu paper a l'hora d'endarrerir els efectes de la manca d'aigua. "Fa 15 anys no teníem les infraestructures d'ara, fa mesos que hauríem arribat a la situació d'emergència", expliquen les mateixes fonts.

Les conques de l'Ebre, a prop del mínim històric

L'estat dels embassaments que formen part de les conques de l'Ebre, i gestionats per la CHE, també passen per una situació excepcional, molt a prop del mínim des del 1997. Si bé el nivell d'aigua no és tan baix com els de les conques internes, tres dels pantans sí que han tocat fons aquest setembre: Canelles (12,5% de capacitat), Cavallers (2,7%) i Guiamets (4,8%). D'altres s'hi ha apropat, com ara Talarn o bé Rialb, que després de buidar-se fins al 4,1% fa un any, ara s'ha recuperat fins al 17,2%.

D'altra banda, el Parlament també ha instat el Govern a accelerar totes les ajudes per fer les obres d'urgència necessàries per fer front a la sequera i que es van aprovar a la llei de sequera, a instàncies de Junts. A més, també haurà de publicar mensualment un quadre de seguiment de l'estat de tramitació i execució de les actuacions de les grans infraestructures previstes a la llei per fer front a la sequera. En aquest sentit, Vergés ha manifestat que cal "reconduir l'esperit d'agilitat i de finançament al 100% dels ajuts per sequera per als ajuntaments i accelerar les grans infraestructures d'aigua que vam preveure en la llei de sequera que nosaltres vam impulsar". Pel que fa a la  dessalinitzadora de Blanes, "cal compensar adequadament els agricultors que s'hi veuran afectats", assegura. El diputat també ha assenyalat la importància d'accelerar la regeneració d'aigües en la depuradora de Reus per poder abastir adequadament els regants de Riudecanyes com a alternativa a l'aigua del Siurana.

A més, la Cambra insta el Govern de la Generalitat a seguir establint línies d'ajut destinades al Primer Sector per fer front a la sequera, vetllant, especialment, pels agricultors a títol principal (ATP).

Aquest Debat de Política General va servir també per constatar la debilitat i la solitud del Govern de la Generalitat. Es van aprovar  3 propostes de resolució en aquest sentit i el Govern ha perdut un 64% de les seves votacions. Dels 57 punts de les propostes de resolució de Junts per Catalunya, el Parlament en va aprovar 54 (95%). Per aquest motiu, des de Junts per Catalunya es demostra que la formació té un projecte solvent i amb visió de país. 

Finalment, des de Junts per Catalunya es va liderar un acord de mínims del 52% independentista per posicionar el Parlament a favor de l'amnistia i l'autodeterminació. 

Per tal d’avaluar els danys a les finques sol·licitants dels ajuts oferts pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, els tècnics del departament van realitzar peritatges sobre el terreny. Els resultats van ser tan diferents entre ells, que es desprèn que no s’haurien aplicat els mateixos criteris de valoració produint greuges comparatius entre els diversos afectats. Per aquesta raó, Junts també ha sol·licitat que s’assegurin els mateixos criteris d’avaluació de danys per a totes les finques afectades.

De les  512 sol·licituds presentades,  341  van quedar desestimades i tan sols 171 van quedar acceptades. Així  doncs, dels 4.800.000 euros que s’havien previst des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en la seva  línia d’ajuts per ajudar a recuperar les finques afectades, tan sols es va atorgar 1.100.000 euros.

“Desconec com es programen els temes i quina prioritat se’ls hi dona per poder-se substanciar en comissió però uns fets que van succeir al gener de 2021, i que van afectar a tanta gent, no pot ser que es demorin 9 mesos al calaix d’aquesta comissió” ha dit la diputada, Anna Feliu, qui ha destacat que s’ha d’evitar la sensació que es pot despendre de com si es volgués intentar congelar els temes que molesten per a veure si s’obliden i desistim.

“I els puc dir que el territori ni se n’ha oblidat, ni ha desistit i encara estan esperant una solució justa”

Finalment, la proposta de resolució insta el Govern a fer efectiu el pagament de les compensacions econòmiques pels danys ocasionats als pagesos afectats pel temporal Filomena al més aviat possible. “Demanem al Conseller Mascort que es reuneixi amb els pagesos afectats, que es reuneixi amb els alcaldes dels municipis afectats i que afrontin el tema i tanquin la carpeta del Filomena de manera justa i equitativa”.

Segons fonts de la defensa, el recurs es presentarà a última hora d'aquest divendres i pot anar acompanyat de la petició que se'ls retorni la protecció parlamentària de forma cautelar mentre l'alta instància a Luxemburg resol el fons

Els eurodiputats de Junts esperen així a l'últim moment per presentar el recurs, ja que el termini acabava aquest divendres.

Els tres eurodiputats van quedar sense immunitat al juliol després que el TGUE, el tribunal de primera instància a Estrasburg, desestimés tots els motius formulats per Puigdemont, Comín i Ponsatí, particularment les al·legacions segons les quals el Parlament Europeu havia negat que el suplicatori intentés danyar l'activitat parlamentària dels tres independentistes. Poc després de la decisió del TGUE, Puigdemont va anunciar la intenció de recórrer-la a la instància superior, el TJUE.

Tan sols durant els mesos d'estiu d’aquest 2023, quan augmenta el risc de patir violència masclista per l’increment de la convivència, el telèfon ha atès prop de 3.700 trucades, gairebé un 10% més que l'any passat. En el 80% dels casos, qui truca és la pròpia víctima, en el 17% és un familiar o persona propera i en el 3% es tracta d’una professional dels serveis públics.

En el 85% dels casos atesos la violència ha estat exercida en l’àmbit de la parella, el 6,4% dels casos en l'àmbit familiar i el 5,8% dels casos en l’àmbit sociocomunitari. Pel que fa a les formes de violència que es relaten a les trucades a la línia 900, les més freqüents han estat la psicològica, seguida de la física.

En les dades d’aquest 2023, s'observa també un augment en la durada de les trucades. Més de la meitat són trucades llargues que duren entre 15 i 30 minuts.

Atenció psicològica directa i assessorament jurídic les 24h, gratuït i confidencial

L'increment en les trucades coincideix amb les millores que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha aplicat des de finals del 2022 a aquesta línia gratuïta, confidencial i que atén les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any en124 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el rus, l'àrab, el romanès, el croat i el xinès. A més d’oferir informació sobre els serveis d’atenció i recuperació de les violències masclistes, el telèfon ha passat a oferir atenció psicològica directa. Una psicòloga o psicòleg especialitzat en violències masclistes escolta la dona i li ofereix confort emocional. Per això les trucades han passat a tenir una durada més llarga. A més, segons la situació de violència viscuda i les necessitats de la dona, es facilita un primer assessorament jurídic.

Cal recordar que el telèfon 900 900 120 està connectat als diferents serveis de la Xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista. En aquest sentit, per exemple, a través d’aquesta línia es poden programar visites als serveis que necessiti cada dona. Si és necessari, també té capacitat per fer trucades de seguiment dels casos. El telèfon també es coordina amb els serveis d’emergència (Mossos d’Esquadra i SEM: Sistema d’Emergències Mèdiques) i amb el Servei d’Intervenció en Crisi del Departament d’Igualtat i Feminismes, que proporciona una atenció psicològica immediata en casos de feminicidi o temptatives de feminicidi, així com d’agressions d’especial gravetat.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha atribuït l’augment de trucades a un major coneixement del serveis disponibles i ha afegit que “aquestes xifres demostren que la millora en l’acompanyament social i institucional facilita que les dones facin el pas de demanar ajuda i també indiquen que hi ha més consciència per part de l’entorn de les dones a l’hora de detectar quan s’està produint una situació de violència masclista”. Verge ha llançat un missatge a totes les dones que puguin trobar-se en situació de violència masclista en aquest moment: “Truqueu al 900 900 120, parleu, expliqueu. Us ajudarem. No esteu soles, us acompanyarem a sortir de la violència masclista i a recuperar-vos, a vosaltres i a les vostres filles i fills. Tornareu a tenir vida”, ha dit. La consellera també ha destacat la importància que tota la societat prengui partit en la lluita contra les violències masclistes i ha emfatitzat que “una trucada pot salvar vides: la vida de la vostra mare, germana, veïna, amiga o companya de feina, la vostra pròpia vida” i ha recordat que “hi pot trucar qualsevol persona davant el mínim indici de violència masclista”.