El fòrum Barcelona Wine Week representa l'aparador més gran del sector del vi a Catalunya i Espanya

Representaran al sector lleidatà els cellers Batlliu de Sort, Montsec d’Artesa de Segre, Sanui de Lleida, Carviresa de Tàrrega, Castell del Remei de Penelles, Cérvoles de la Pobla de Cérvoles, Clos Pons d’Albagés, Costers del Sió de Balaguer, Lagravera d’Alfarràs, L’Olivera de Vallbona de les Monges, Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, Mas Ramoneda d’Artesa de Segre, Purgatori de Torres de Juneda, Solana Roivert de Salàs de Pallars, Tomàs Cusiné del Vilosell, i Vinya els Vilars d’Arbeca.   

Barcelona Wine Week 2023 serà un gran fòrum de negoci i contactes que reunirà milers de professionals i decisors de compra de grups de gran distribució, importadors de reconegut prestigi, centres majoristes, distribuïdores especialitzades, detallistes i botigues gurmet.

BWW ha convidat a prop de 1.800 compradors clau de vi espanyol, procedents, a més d'Espanya, de mercats rellevants per a l'exportació com els Estats Units, el Canadà, Alemanya, Països Baixos, el Regne Unit, Bèlgica, la Xina, el Brasil, o el Japó

Han confirmat assistència al fòrum els representants de tots els grans grups de distribució del país a més de cadenes hoteleres, grans grups de restauració organitzada, i restaurants. En total, tindran lloc més de 8.000 reunions de negoci entre expositors i compradors professionals. 

Tomàs Cusiné, president de la DO Costers del Segre celebra l’interès i participació dels cellers de Lleida que “cada vegada són més coneguts i reconeguts per la qualitat dels seus vins. Una tendència d’increment de valor contrastat pel fet que Costers del Segre és la segona denominació catalana amb un preu mitjà per ampolla més alt”. 

Espanya és el tercer major productor de vi del món amb 40,5 milions d'hectolitres el 2022, i el primer exportador amb un volum de facturació que supera els 2.900 milions d'euros.

Els guardons es van lliurar en el marc de l'acte que va tenir lloc aquest dijous en el Cafè del Teatre de l'Escorxador, conduit per l'actor i periodista Fermí Fernández; organitzat per la DO Costers del Segre, amb el suport de la del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i la coordinació tècnica dels Premis Vinari.

En aquesta primera convocatòria la DO Lleidatana va qualificar més d'un centenar de vins de vint-i-set cellers en el tast que van dur a terme el passat dilluns vint sommeliers en l'aula taller de la Seu Vella. El jurat va qualificar Vi Blanc Jove, Vi Blanc Criança, Vi Rosat, Vi Negre Jove, Vi Negre Criança, Vi Escumós, Millor Macabeu monovarietal. 

Negre amb Criança

El jurat del certamen també va designar en la categoria del vi Negre amb Criança el Saó Expressiu 2019 del Celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cèrvoles amb la medalla de plata, i el bronze pel vi Raimat El Molí 2018 del celler Raimat de Lleida.      

Blancs amb Criança 

En categoria Millor Blanc amb Criança, el guanyador és L’Olivera V89 de la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges. La medalla de plata ha estat pel vi Saó Blanc 2021 del Celler Mas Blanch i Jové i, el bronze, pel Roc de Foc 2014 del Celler Clos Pons de l’Albagés.

Reconeixement als Macabeus

Un premi especial per aquesta varietat que l’organització justifica “perquè el raïm macabeu és una de les varietats blanques més plantades del territori i és una varietat cent per cent autòctona, perfectament adaptada al territori i que dona com a resultat vins excepcionals i que garanteixen aquesta singularització i definició d’aquesta regió al món”. El guardó va recaure també al vi L’Olivera V89 é de la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges.

Negres joves

El premi al millor Vi Negre Jove es va atorgar en el Petit de Sanui Negre 2020 del Celler de Sanui de Lleida. El Siós Nature 2021 de Costers del Sió de Balaguer ha estat medalla de plata; i el Sot Neral Syrah 2021 del celler Carviresa de Tàrrega, medalla de bronze en aquesta categoria.

Blancs joves

En relació amb el millor vi Blanc Jove, el guanyador és l’Espurlent 2021 del celler El Vinyer de Fígols de Tremp. La segona posició en aquesta categoria ha estat pel Celistia Blanc 2021 del celler Costers del Sió, mentre que el Petit Saó Blanc 2021 de Mas Blanch i Jové ha estat el tercer classificat.

Rosats

El vi Cristiari Rosat 2021 del celler Vall de Baldomar del municipi de Baldomar d'Artesa de Segre, va ser considerat com a millor vi Rosat. En aquesta categoria, la plata va ser pel Sot Neral Garnatxa 2022 del celler Carviresa de Tàrrega i, el bronze, pel vi Vola Vola Papallona 2021 del celler Mas Ramoneda d’Artesa de Segre. 

Escumosos

I en terres urgellenques el Gualech Reserva Especial 2017, del celler Analec de Nalec, va obtenir el premi al millor vi escumós de la DO Costers del Segre 2022.

Premi a la Millor Iniciativa Sostenible

La DO Costers del Segre va atorgar al celler Raimat aquest premi “per dur a terme pràctiques com el reg eficient amb font d’aigua pròpia i reg per gravetat. També per realitzar una viticultura de precisió mitjançant teledetecció, o fer millores en la biodiversitat de les vinyes amb coberta vegetal, entre altres coses”. Així ho han manifestat els organitzadors del certamen que valorat les diverses certificacions oficials que té aquest celler com els segells ecològics i de producció integrada o el Wineris for Climate Protection. Cal recordar que celler Raimat compta amb més de 700 hectàrees sostenibles i ecològiques, i té més d’un centenar d’espècies de flora i fauna. A més, fa una aposta ferma, des de fa temps, per la producció ecològica que pretén que arribi al 100%.

DO Costers del Segre

Aquest premi s'emmarca en la línia d’actuació de la DO Costers del Segre que és pionera a l’estat espanyol en desenvolupar un programa propi de sostenibilitat. En aquest sentit, des de la denominació d’origen lleidatana es creen, defensen i promouen pràctiques de prevenció dels recursos que garanteixin una bona salut ambiental, viabilitat econòmica i responsabilitat social. Una manera de fer que pensa en un futur on el sector vitivinícola pugui continuar sent un pilar econòmic i social important en el territori i, sobretot, perquè es pugui garantir un relleu generacional amb garanties.

El concurs premiarà primer, segon i tercer classificats en les categories: Blancs Joves, Blancs Criança, Rosats, Negres Joves, Negres Criança, i Escumosos. Així com es distingirà el millor monovarietal de raïm Macabeu; i el vi amb major puntuació de totes les categories com a Millor Vi DO Costers del Segre. La iniciativa també reconeixerà una persona o entitat que hagi destacat pels valors de Sostenibilitat i Respecte Mediambiental.

El director dels premis Vinari, Ramon Roset; ha destacat "l'alta participació d'aquesta primera convocatòria amb pràcticament mostres de tots els cellers Costers del Segre". Per la seva banda el president de la DO Costers del Segre, Tomàs Cusiné, va incidir que "els principals objectius de l'activitat són la promoció dels vins locals i l'incentiu qualitatiu".

Els guanyadors es faran públics en el decurs d'un que tindrà lloc al Cafè del Teatre de l'Escorxador dijous vinent, dia 1 de desembre, a partir de les 20.00 hores. En acabar l'entrega de premis, se servirà un petit refrigeri amb tast dels vins i es completarà amb el concert de la banda de jazz "Tui Higgins & Xavier Monge Jazz Project".

El certamen se celebrarà el 28 de novembre i comptarà amb un jurat professional format per una vintena de sommeliers. La iniciativa atorgarà tres premis per cadascuna de les sis categories: Blancs Joves, Blancs Criança, Rosats, Negres Joves, Negres Criança i Escumosos. Tanmateix, es reconeixerà el millor monovarietal de raïm Macabeu i el vi amb major puntuació de totes les categories com a Millor Vi i DO Costers del Segre. 

La promoció de vins locals i l'incentiu qualitatiu són els principals objectius de l'activitat que compta amb el suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i coordinació tècnica dels Premis Vinari

D'altra banda, també és distingirà la persona o l'entitat que destaqui en valors de Sostenibilitat i Respecte Mediambiental. Els vins guanyadors s'anunciaran l'1 de desembre des del Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida. 

És una festa de tots, que agrupa activitats a tot el territori i per a diferents públics, organitzades per moltes persones i col·lectius amb l’objectiu de mostrar la riquesa i el potencial de Catalunya com a país de vinyes i de vins

La directora de l'INCAVI, Alba Balcells destaca que la Setmana del Vi Català disposarà d'un espai per al públic professional: “de la mà de Prodeca, al Gastronomic Forum, hi haurà el Showroom del Vi Català, un taulell amb 32 cellers catalans que mostraran les seves novetats a restauradors i distribuïdors de vins”. La directora general també ha explicat que, a més d’aquest aparador, des de l’INCAVI s’ha posat en marxa l’Aula de la Setmana del Vi Català que enguany, a més de ponències, també inclourà tastos. Així doncs, l’escriptora Empar Moliner i el periodista Ramon Francàs obriran l’espai amb una gravació del programa Tast Vertical de Catalunya Ràdio, hi haurà una sessió de literatura i vi de la mà de la col·lecció Vibop que dirigeix Montse Serra, o es presentaran les dades clau de la presència de cellers catalans a les xarxes socials i es farà una radiografia dels influenciadors del vi amb Enoturista.cat. De tastos, es comptarà amb una classe magistral de la DO Cava conduït per Sílvia Cullell, un recorregut pels set paisatges de la DO Costers del Segre amb el sommelier Jordi Martínez o les varietats de la DO Pla de Bages de la mà del seu president, Joan Soler.

Es presenta de nou el projecte Biodiversitat que posa en relleu la relació del paisatge botànic de les vinyes amb les aromes del vi desenvolupat pels cellers Vinyes Domènech (DO Montsant), Perelada (DO Empordà), LaFou (DO Terra Alta), La Gravera (DO Costers del Segre) i Can Feixes (DO Penedès), coordinat pel clúster vitivinícola INNOVI i amb l’INCAVI com a centre de recerca. 

Més de 100 activitats per a tots els públics

El programa de la Setmana del Vi Català està estructurat en cinc grans eixos: enoturisme, gastronomia i restauració, activitats comercials, cultura i vi i activitats divulgatives. Totes elles es poden consultar per dia i per localització en el web Setmana del Vi Catalàla, des d’on es pot contactar amb l’organització i reservar l’assistència.

D’entre totes les activitats, destacar el Most Festival, el festival internacional de cinema del vi, que tindrà lloc a Vilafranca durant les dates de la Setmana, del 3 al 13 de novembre, amb projeccions de ficció i documentals amb el vi com a protagonista.

També la Setmana tindrà un vessant acadèmic amb el Congrés dels Enòlegs, divendres 11 de novembre, amb la biodiversitat i la regeneració dels ecosistemes vitivinícoles com a tema clau.

I, entre d’altres, a destacar algunes de les activitats més locals com la Mostra de Vins de Malvasia de Sitges, diumenge 13 de novembre o el Tapantoni, que torna de nou amb una ruta pel barri de Sant Antoni de Barcelona que vincula la gastronomia i el vi català.

Pel que fa a la difusió i comunicació de la Setmana del Vi Català: el dia 5 de novembre el programa El Vermut de Llucià Ferrer es dedicarà a la Setmana del Vi Català i s’emetrà en directe des de Barcelona, es fa una campanya de publicitat a mitjans digitals i aquest cap de setmana passat, a Mercat de Mercats, s’ha presentat també la Setmana a tots els seus visitants.

L'objectiu és fomentar vincles comercials entre empresaris, productors i els principals importadors del sector per incrementar les exportacions a mercats com ara el polonès o el txec on el consum de vi i cava ha crescut els darrers anys

L'Internacional Wine Business Meetings consta de tres jornades d'intercanvi entre cellers i importadors de vins i caves. La trobada, organitzada per la Cambra de Comerç amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, pretén donar a conèixer la qualitat i diversitat dels vins catalans entre els importadors polonesos i txecs participants, establir llaços de relació entre empresaris, productors i importadors i, d'aquesta manera, augmentar les exportacions de vins catalans, segons ha indicat Jordi Quejido, responsable d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Lleida.

En aquests tres dies, l'Internacional Wine Business Meeting ha programat diverses accions. Per una banda, reunions entre representants dels cellers i importadors polonesos i txecs, que tenen lloc aquest dimarts i dimecres a la Llotja de Lleida. Així mateix, també s'han previst dinars de treball, així com visites privades a cellers, concertades entre cellers i importadors.

"No hi ha promoció que rebre la gent de fora a casa teva i que conegui de primera mà el teu paisatge i el teu espai", ha remarcat Carlos Mora, responsable d'exportació de Castell del Remei. Aquest celler lleidatà ja treballa als mercats polonès i txec però ara pot donar a conèixer de primera mà als importadors amb què ja treballa el celler i les vinyes. La responsable del celler Mas Blanch i Jové, Sara Jové, ha explicat que estan comercialitzant vins a una part de Polònia. "Ens interessaria fer nous contactes pel canal Horeca i en ciutats on no som presents, i a la República Txeca de moment no venem, així que qualsevol cosa que pugui sortir, serà benvinguda", ha dit Jové.   

La representant de l'empresa importadora polonesa Dom Wina SP, ha destacat la gran diversitat de vins catalans, ja siguin blancs, negres, rosats o orgànics i també d'escumosos, que permeten atendre diferents perfils de client. Ales Svoboda, de l'empresa importadora txeca La Caoba, ha assenyalat que ja importen alguns vins espanyols però que volen ampliar el seu catàleg i, per això, valora positivament la trobada comercial que se celebra a Lleida per conèixer vins i caves catalans.

Creix el consum de vi a Polònia i la República Txeca

Amb una dimensió de 1.533 milions de dòlars l'any 2021, el mercat de vi a Polònia està en auge, aspecte que queda demostrat amb el fet que fins i tot en temps de pandèmia el sector ha crescut un 4,25% l'any 2020 i un 13,05% el 2021. Pel que fa a les previsions, s'estima que l'any 2025 el sector facturarà 2.420 milions de dòlars (2.279 milions en vins tranquils, 99 en escumosos i 42 en fortificats). En aquesta línia, Polònia, amb un volum total d'importacions de 368 milions de dòlars i 140.000 tones, és un mercat dominat pels vins italians amb un 30% de la quota de mercat, seguits dels vins alemanys (12,3%), francesos (12,2%), americans (12%) i espanyols (9,5%).

De la mateixa manera que en cas d'Eslovàquia, la República Txeca és un gran consumidor de cervesa (el primer del món), però el consum de vi està creixent i se situa en els 20 litres per càpita

Per la seva part, el mercat de la República Txeca va importar el 2021 vins per valor de 180 milions de dòlars, un 15% més que l'any anterior. Els principals proveïdors són Itàlia, Alemanya i França, seguits per l'estat espanyol.

L’INCAVI té diferents línies de treball destinades a aquestes elaboracions i vinyes singulars. Una línia és la recuperació de varietats en àrees de muntanya i el seu manteniment i estudi, com la plantació d’una col·lecció de varietats al Prepirineu (Sort) amb el Celler Batlliu i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà; la plantació de varietats recuperades en àrees d’alta muntanya amb un projecte a Llívia amb el celler Llivins, o el seguiment de varietats ancestrals en condicions de muntanya que es duu a terme a Talarn amb cellers Torres i la DO Catalunya.

També s’està desenvolupant és la millora de les tècniques agronòmiques en zones de muntanya, amb projectes com el que es desenvolupa al Priorat, que analitza el comportament de varietats en conreus de grans desnivells

Aquesta tipologia de conreu és una resposta al repte del canvi climàtic. El manteniment de vinyes i de cellers en aquestes terres assegura la sostenibilitat mediambiental, però també social i econòmica d’importants àrees vitícoles de Catalunya.

Segons la directora de l'INCAVI, Alba Balcells, “els vins heroics o de viticultura extrema són un tresor a difondre. És vital que el consumidor conegui i pugui valorar l’esforç i el sacrifici necessaris que impliquen unes produccions com aquestes, per això considerem rellevant apostar per aquestes elaboracions i que Catalunya sigui present en els diferents espais internacionals”.

Concurs Mundial de Vins Extrems

Es tracta d'un certamen que premia els vins que s’elaboren en aquestes zones, on també es comparteixen experiències i projectes internacionals sobre viticultura heroica i de muntanya. En l'edició d'enguany, la directora de l'INCAVI, Alba Balcells va participar com a jurat en el certament internacional que es va celebrar el 29 i 30 de setembre, a la Vall d’Aosta (Itàlia), organitzat pel Centre d’Investigació, Estudis, Protecció, Coordinació i Valorització de la Viticultura de Muntanya (CERVIM), una entitat formada per institucions públiques, centres de recerca, consells reguladors de DO i cellers de tot Europa.

La participació en aquest concurs permet compartir experiències i línies de recerca entre les diferents institucions europees per tal de generar noves solucions per als viticultors i cellerers de les terres afectats

La participació en el certamen ha permès consolidar l’aliança entre l’INCAVI i CERVIM que ha derivat en la incorporació, pròximament, alComitè de Direcció i al Comitè Científic de CERVIM, una col·laboració internacional que ha de permetre que Catalunya sigui un membre actiu per promoure polítiques públiques i projectes compartits amb altres regions vinícoles.

La investigació -mitjançant la identificació de 168 plantes presents a les cinc vinyes estudiades- ha descobert que cada parcel·la té un entorn botànic específic, juntament amb un entorn diferenciat i únic que està format per desenes de plantes que configuren el seu paisatge visual i aromàtic. 

La varietat del raïm, el terreny, el sòl, el microclima i l'entorn de la vinya afecten directament en la singularitat d'un vi i el seu caràcter

L'estudi es va iniciar l'any 2019 per un grup operatiu format per cinc cellers que van posar el focus en identificar la relació directa que hi havia entre les aromes de les plantes d'una finca de vinya i les aromes finals d'un vi cultivat allí, com és el cas demostrat de terpienol, eugenol i polimercaptans. També, la recerca ha volgut ampliar el concepte de terrer o terroir mitjançant el reconeixement dels serveis sistèmics de les plantes que envolten una finca de vinyes que delimiten el factor de qualitat i de valor afegit pels cellers i consumidors. 

Els cellers que van participar en el projecte són; Vinyes Domènech de la DO Montsant; Perelada de Denominació d'Origen empordanesa; LaFou de la Terra Alta; La Gravera de Costers del Segre i Can Feixes del Penedès, que van ser coordinats pel clúster vitivinícola d'INNOVI, juntament amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l'INCAVI com a centre de recerca.

La part pràctica de l'estudi s'ha fet entre el 2020 i el 2021. Primer van seleccionar una parcel·la de cada celler en qüestió i en van dissenyar un inventari botànic, després van extraure un destil·lat de les plantes de cada vinya i finalment van analitzar el vessant instrumental i sensorial dels vins. També, es van analitzar 73 compostos aromàtics i es van agrupar en 17 famílies

"Amb un major coneixement de les plantes aromàtiques i les aromes que tenen el vi, es podrà aprofundir també en una singularització major dels vins de cada celler i per tant, una major competitivitat, que és el que des de l'INCAVI busquem en projectes com aquest", esmenta Balcells.

La recerca vitivinícola també ha incidit en l'aspecte ambiental de restaurar, preservar i millorar la biodiversitat, al mateix temps que es vetlla per promoure el coneixement i prendre consciència de les plantes de l'entorn de les parcel·les. Tanmateix, l'investigador de l'INCAVI, Enric Bartra ha destacat que és important comptar amb aquest tret diferencial de sostenibilitat i autenticitat en els productes com és la conservació de les plantes autòctones i la producció ecològica, per tal que el consumidor ho tingui en compte a l'hora de valorar el vi. 

El projecte ha estat finançat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. 

El projecte Aliança i4vi parteix de l’embrió format per l’INCAVI i l’IRTA, un grup de treball anomenat i2vi, on durant dos anys s’ha avançat en diversos projectes i assajos en finques experimentals compartides, i que ara s’amplia amb la incorporació de la Universitat Rovira i Virgili i el Centre Tecnològic del Vi de Falset.

El Departament d’Acció Climàtica posa així a disposició del sistema de recerca del país les seves dues eines més destacades en aquest àmbit: l’INCAVI, institut creat el 1980, hereu de les antigues estacions enològiques de Vilafranca i Reus (fundades a principis del segle XX) per donar respostes a agricultors i empreses; i l’IRTA, el centre de recerca transversal per a tot el sector agroalimentari català, que també genera coneixement en un dels conreus més rellevants del país.

Els objectius que preveuen assolit les institucions implicades

La complicitat de l'INCAVI, IRTA), la URV, i el VITEC de Falcet, pretèn respondre a reptes com són lʼadaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic; la sostenibilitat vitivinícola entesa com a mediambiental, però també social i cultural; i la millora del posicionament dels vins catalans.

Les principals línies de treball de lʼi4vi respondran a les actuals tendències del sector: ceps resistents, agricultura de precisió, reducció del coure, biodiversitat i vinya, llevats de terrer, nous sistemes de vinificació, nous productes per donar resposta a noves demandes del mercat, entre altres.

Pel que fa a les principals accions concretes en àmbit d'R+D+I, consistiran en la preparació i presentació de grans projectes en convocatòries amb fons de finançament públic, que tinguin capacitat de generació de coneixement avantguarda, innovació transformativa, i també projectes vinculats a agricultura regenerativa i a adaptació de la vinya al canvi climàtic i als episodis de sequera.

En l'àmbit de la transferència, es treballarà en la realització de jornades tècniques i altres activitats en els àmbits esmentats, i l'organització d'una jornada tècnica anual de referència per al sector. Finalment, en l'àmbit de la formació, es reforçaran les activitats formatives ja existents i se n'organitzaran de noves en els aspectes clau dels diferents àmbits, a fi i efecte de conèixer les metodologies i aplicacions de noves tècniques, nous conceptes o nous productes.

Acte de presentació de l'acord de treball

L'acte de dimecres va estar presidit per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà que va assegurar que es tractava d'un acord històric, ja que s'hi suma la ciència, la formació, la recerca, el desenvolupament i la transferència, i tot això enforteix un sector mil·lenari, el de la viticultura i enologia, per afrontar tots els reptes.

Per Jordà, és imprescindible que el sector s'adapti a un canvi de clima, d'hàbitats i de formes de consum, i precisament aquesta nova cooperació, que pivota en la sostenibilitat ambiental, però també social i cultural, dona la força i les eines per seguir endavant

El rector de la URV i president de VITEC, Josep Pallarès va destacar que “si volem que la recerca i el coneixement que generem les universitats siguin realment motor de transformació i, a més de donar respostes als reptes actuals, ens permetin anticipar els canvis que han de venir, necessitem aliats. Per això ens hem posat d’acord quatre institucions capdavanteres en el sector, per maximitzar recursos i obtenir més qualitat, més quantitat i més rigor en la recerca”.

La sortida de raïms ha estat entre un 4% i un 33% inferior a la campanya de 2021, més reduïda en la varietat de macabeu i més conforme en el xarel·lo

A Costers del Segre, la sequera ha afectat tot el territori i s'espera una reducció de la collita d'un 10% a les zones de secà. En les de reg, en canvi, es preveu una campanya normal.

Les primeres varietats a veremar han estat el chardonnay a Raimat el 29 de juliol, i es preveu collir sauvignon blanc i ull de llebre a Pallars la segona quinzena d'agost, i viognier i syrah a les Garrigues a començaments de setembre.

El projecte ATGPallars és un sector estratègic per al desenvolupament local que treballa des del 2010 amb el sector del vi amb accions específiques que treballen la promoció i la divulgació fins a d'altres de caràcter tècnic i formatiu

En un acte celebrat a la vinoteca Casa Montoliu - reconeguda com a Bé Cultural d'Interès Local - s'ha presentat la nova pàgina web de vins del Pirineu que naix del projecte "Al teu gust aliments del Pallars". Aquesta pàgina web aglutina 15 cellers repartits entre el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Pirineu i Aran que mostren els seus productes de proximitat en una carta de vins i projecten els seus elements característics a ulls del Pirineu, Catalunya i el món. 

L'equip del projecte vitivinícola està format per professionals del sector com el fotògraf especialista en vins, Gilbert Bages; el poeta, Josep Pedrals; la periodista i sommelier Ruth Troyano; el fotògraf paisatgístic, Jordi Peró; el dissenyador de la web i d'Espai Nòmada, Pere Bascones; i l'Eva Tarragona de l'empresa mOntanyanes.

La Tècnica del Departament de Promoció local de l'Ajuntament de Tremp, Laia Figuera ha esmentat que el projecte que ha acabat sent una pàgina web va començar el 2020 volent ser una acció per posicionar els vins de la comarca del Pallars a la restauració del Pirineu i a escala de Catalunya mitjançant les fires artesanes, però l'impàs de la pandèmia va reconvertir el projecte mitjançant un treball de colze a colze amb els productors de tots els vins del Pirineu i va acabar sent el que és ara, una pàgina oficial. 

A la pàgina hi trobem una galeria i una carta de presentació dels vins dels 15 cellers del Pirineu, que van acompanyats d'una fitxa tècnica elaborada pels professionals del sector. Tanmateix, s'hi reflecteixen les idees "esbojarrades" dels creadors i el joc lúdic "el recomanador", que ajuda a triar el vi buscat per l'usuari

El projecte busca mostrar el tret distintiu i els valors dels vins del territori, mitjançant les fotografies transgressores i disruptives de Gilbert Bages s'aconsegueix transmetre el punt vigorós i dinàmic del projecte. D'altra banda, hi ha l'acompanyament periodístic en la cura dels textos i el diàleg amb els cellers per representar-se a la pàgina a càrrec de la periodista i sommelier Ruth Troyano i el disseny professional de Pere Bascones que esmenta que pretén mostrar la part distesa del projecte i la part seria que exerceixen els professionals a l'hora d'elaborar el vi.

A més, el fotògraf local, Jordi Peró ha sabut capturar els paisatges emblemàtics del Pirineu en estampes també nevades del territori, ja que saben que és un atractiu visual i turístic. Els creadors de la pàgina han expressat la seva intenció de mostrar en la plataforma el treball en equip i la cohesió que ha comportat aquesta idea i han explicat que van organitzar una reunió amb tots els components del projecte i els cellers dins del Pantà de Sant Antoni per tal de sentir l'essència del que són i cap a on van.

"L'objectiu rau a visibilitzar un territori i un producte viu, en generar un espai comunicatiu i homogeni mitjançant una carta de vins i a partir d'aquesta descobrir els cellers que els elaboren", ha expressat Bascones. També, en "el recomanador" hi trobem quatre figures a triar: un padrí, una pastora, un runner i un treballador creatiu del co-working i mitjançant aquests personatges es despleguen unes preguntes disteses i curioses per l'usuari com: amb quin animal t'identifiques?, on t'agradaria prendre el vi?, entre altres, que fan que l'usuari acabi determinant quin vi tria mentre s'ho passa bé. El dissenyador ha expressat que el projecte pretén continuar hibridant-se i creixent i que no vol ser una web desactualitzada, sinó assolir un funcionament actiu i en constant actualització dels continguts fins a poder extrapolar-se als restaurants. 

"La globalització econòmica i els reptes productius provocats pel canvi climàtic, la cerca de nous consumidors i hàbits de compra i la necessitat d'impulsar la imatge del vi català feien imprescindible una revisió i actualització de l'INCAVI", afirma la directora general de l'INCAVI, Alba Balcells. 

El Pla Estratègic defineix 23 projectes clau que es portaran a terme els pròxims anys. El primer canvi ha estat una inversió inicial de 500.000 euros que s'han destinat a una reorientació dels laboratoris de l'INCAVI per tal de posicionar-los en una primera línia internacional. Amb aquesta ampliació pressupostària, l'institut comptarà amb nou equipament i es convertirà en un centre de referència en serveis d'anàlisis a cellers, facilitant que aquests no s'hagin de desplaçar a França o l'estat espanyol. A més, de donar resposta a diversos projectes d'R+D en curs o en procés d'adjudicació. 

Amb la modernització del servei d'analítiques es podrà, per exemple, ampliar els serveis en l'anàlisi de metalls pesants, precursors aromàtics, detecció de pesticides, es podran incorporar paràmetres acreditatius necessaris per a controls de qualitat dels escumosos i qüestions relacionades amb la nutrició com al·lèrgens. Tanmateix, es reforçaran les analítiques de terres i foliars i la producció i entrega de llevats autòctons, entre d'altres i reforçar el Panell de Tast de Vins de Catalunya

D'altra banda, l'INCAVI pretén ser capdavanter mundial en l'assegurament de la traçabilitat en el sector vitivinícola mitjançant la tecnologia blockchain, i així, augmentar la notorietat i el prestigi del conjunt del vi català davant del consumidor final. I el tercer d'aquests projectes i que ja està en marxa és l'aposta per la identificació i preservació i l'oferiment al sector de forma més activa de varietats de vinya autòctones del país com a recurs per a diferenciar competitivament i contribuir a valoritzar les produccions de vins catalans. 

La tecnologia blockchain se centra en una cadena de blocs d'operacions descentralitzada i pública i genera una base de dades compartida a la qual tenen accés els seus participants, els mateixos que podran rastrejar cada transacció que hagin realitzat

El full de ruta d'INCAVI no ha deixat d'escriure a les noves propostes la capitalització del patrimoni de varietats de vinyes recuperades de Catalunya per transformar-se en un centre de referència d'identificació, avaluació i incorporació de varietats recuperades.

L'àmbit de promoció d'Horitzó2025 compta amb una execució de cinc projectes estratègics com el desenvolupament de la imatge de marca paraigua per al vi català per tal de donar cobertura a les empreses i als agents del sector; la col·laboració amb Wine & Spirit Education Trust (WSET) que s'activarà el 6 de setembre amb un Event Hub dedicat a la garnatxa i continuarà amb més col·laboracions per impulsar el coneixement del vi català; la creació del web internacional Catalan Wines com a espai de difusió de la cultura del vi català destinat a professionals i a consumidors; i l'impuls dels vins de Finca Qualificada, que pretén posar en valor el territori i les persones que el treballen creant una Gran Ruta Enològica dels Vins de Finca Qualificada.

Cultures Trobades ha realitzat prospeccions de vinyes antigues, identificació i conservació de les varietats, bàsicament a la comarca de la Noguera però també a l'Urgell, l'Alt Urgell i el Pallars Jussà. Recerca que s'ha dut a terme en una seixantena de vinyes velles, en les quals s'han registrat prop de 400 ceps i distingit també una seixantena de varietats.

Amb el treball dut a terme, la DO Costers del Segre preveu recuperar varietats autòctones que potenciïn la singularitat del raïm i aportar un valor afegit a la qualitat als vins lleidatans. Una tasca que ja s'està fent en una desena de cellers fent recerca sobre les varietats amb plantacions i vinificacions a diferents terrers, segons explica Pau Moragas, responsable del Grup de Treball de recuperació del patrimoni vitivinícola de la DO.

El projecte ha arribat a una primera fase de producció experimental amb Trobat, una varietat antiga i gairebé desapareguda de raïm negre molt característica de les comarques de Ponent. Per desplegar la iniciativa es va crear un grup operatiu liderat per la DO Costers del Segre, coordinat per l'Associació AEI Innovi; i la participació de l'INCAVI. Els resultats de la primera vinificació es va dur a terme en els cellers Cérvoles, L'Olivera, Mas Blanch i Jové, Raimat, i l'INCAVI, com a centre tecnològic.

Aquest dimarts es va presentar en el marc del Palau Robert de Barcelona les primeres vinificacions experimentals del grup operatiu dutes a terme amb la varietat Trobat. Un acte que va estar presidit per la directora de l'INCAVI, Alba Balcells i el president de la DO Costers del Segre, Tomàs Cusiné, que van presentar el projecte i van donar pas a un tast de les vinificacions dutes a terme pels cellers Cérvoles, L'Olivera, Mas Blanch i Jové, Raimat, i l'INCAVI. 

La varietat ancestral del Trobat

El Trobat és una varietat antiga i una de les més comunes de les vinyes velles de les comarques de Ponent i el Pirineu. Dóna lloc a ceps espectaculars dels quals pengen raïms negres i brollen bons vins. Ha sobreviscut en les vinyes destinades a l’autoconsum i als vins locals. Entre els anys 2009 i 2014, va ser àmpliament prospectada en la zona del Montsec i la comarca de la Noguera pel col·lectiu Cultures Trobades. En algunes d’aquelles vinyes històriques hi era la varietat principal. 

Forma una planta de gran vigor, imponent i de molta plasticitat en la seva conducció tradicional de vas. Les fulles són pentagonals, dobles com el cuir i molt solcades en l’anvers.  Fa un raïm llarg i de compacitat mitjana i un gra mitjà-petit, esfèric i blau-negre en madur.

Històricament, se n’ha fet vi negre sovint acompanyada d’altres varietats com el Pica-poll Negre, Monastrell, Negral, Garnatxa, Macabeu, Panser i Malvasia. En vins monovarietals adopta un cos lleuger, mitjana coloració i moderada graduació. Transmet un sabor permanent i peculiar, a prop de les fruites àcides i la regalèssia. 

La menció Trobat apareix en els censos vitícoles dels darrers anys del segle XIX a bona part de la província de Lleida. 

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, acompanyada de la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells es va reunir el passat dijous 16 de juny amb els responsables de les Denominacions d'Origen de Catalunya, una cimera en la qual es van posar en comú les dades agronòmiques i climatològiques que s'hauran de tenir en compte per a la pròxima campanya.

Segons les dades recollides, a hores d’ara es preveu una verema sana. Tot i això, caldrà estar amatent a la situació climatològica de les pròximes setmanes, ja que hi ha un fort dèficit hídric a tots els territoris de les denominacions d’origen de Catalunya que, sumat a les temperatures elevades d’aquests dies, pot provocar un increment de l’evapotranspiració i la demanda d’aigua de les plantes. Des de l’INCAVI i les denominacions d’origen s’intensificarà el seguiment per obtenir dades sobre maduració, pes, grau i hidratació del raïm.

Els primers controls de l’INCAVI sobre el potencial productiu indiquen una possible reducció en les tres varietats majoritàries de Catalunya a la zona del Penedès (Macabeu, Xarel·lo i Parellada). Aquestes dades s’aconsegueixen de manera contínua des del 1984 permetent acumular coneixement de l’evolució  històrica d’aquestes varietats al llarg del temps.

El nou Registre vitivinícola de Catalunya (e-RVC) 

Elisenda Guillaumes i Alba Balcells, van explicar als representants de les DO Catalanes les darreres novetats del Registre Vitivinícola de Catalunya  (e-RVC)  que, de cara a la propera verema, permetran un control més ampli i una millora de la traçabilitat.

Guillaumes va destacar que viticultors i agents del sector del vi estan fent una valoració molt positiva d’aquesta eina perquè suposa un estalvi de temps i desplaçaments a les diferents dependències del departament, així com una transformació digital en el sector. El pròxim 1 de setembre es podran realitzar nous tràmits i a partir de la verema 2023-2024, viticultors, denominacions d’origen i cellers tindran el nou aplicatiu a punt per a fer a portar-la a terme. Aquesta transformació s’està duent a terme de manera conjunta amb tots els agents del sector per tal d’arribar al màxim de consens.

D’altra banda, també es va informar que fins al 4 de juliol està oberta la fase de participació pública del Projecte de Decret de Potencial Vitícola que té per objecte traslladar al sector i als agents implicats la necessitat d'aplicar els aspectes de la tramitació electrònica al Registre vitivinícola de Catalunya i desplegar aspectes concrets de la Llei 2/2020, del 5 de març de la vitivinicultura i aspectes normatius que no s’hi recullen.

Propers esdeveniments clau pel sector del vi

En la trobada també es va plantejar als responsables de les DO les grans línies d’actuació del Pla Estratègic de l’INCAVI – Horitzó 2025, un document que està previst que es presenti a mitjans del pròxim mes de juliol.

Pel que fa a les properes accions promocionals previstes, l’INCAVI ha anunciat que la nova edició de la Setmana del Vi Català tindrà lloc del 4 al 13 de novembre i que aglutinarà, de nou, accions a tot el territori per mostrar la diversitat i la riquesa del món de la vinya i el vi del nostre país. També ha avançat que s’està treballant per un programa d’activitats al Palau Robert de Barcelona per les festes de la Mercè i que el mes d’octubre, a la fira Mercat de Mercats de Barcelona hi haurà un espai de tast i difusió del vi català.

Denominacions d’Origen dinàmiques

En la reunió de treball també es va fer balanç de les darreres modificacions dels plecs de condicions de les Denominacions d’Origen, canvis en les normes per adaptar-se a les noves realitats i necessitats del sector. Les modificacions ja aprovades i tramitades per l’INCAVI són per la DO Empordà i la DO Pla de Bages, canvis en l’organolèptica per a una millor caracterització dels vins; la DO Conca de Barberà, incorporació de la varietat Garró i Querol i la DOQ Priorat amb el seu nou sistema de zonificació, i la DO Catalunya, la regulació de la figura del viticultor elaborador.

L’objectiu d’aquesta col·laboració és reforçar projectes i àmbits clau com la formació en vi català i la presència d’aquest a les sales i a les cartes dels restaurants. “Treballarem plegats perquè els sommeliers siguin els prescriptors millor formats i informats per difondre el vi català als restaurants, cellers i botigues de vins”, ha explicat la directora, Alba Balcells. “Així podrem acostar el territori a les taules dels restaurants i contribuir a la generació de valor a les zones productores”, ha afegit Balcells.
Aquesta línia de treball és una de les estratègiques per l’INCAVI en aquest 2022, entenent que cal avançar per una major difusió dels vins catalans en àmbits clau com la restauració i l’hostaleria i que l’Associació Catalana de Sommeliers són uns col·laboradors clau per avançar en aquesta direcció.

Ton Colet, millor sommelier de Catalunya

La signatura del conveni es va fer durant el Concurs al Millor Sommelier de Catalunya, premi que ha obtingut Ton Colet, Sommelier del Restaurant El Cigró d’Or de Vilafranca. Colet en va ser un dels tres finalistes juntament amb Anna Casabona, delegada de vendes de Juvé & Camps Prime Brands i segona classificada, i Antoni Albiol, Sommelier de Divins Enoteca, qui va aconseguir el tercer lloc.

Les diferents proves es van realitzar en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona, que va tenir lloc del 13 al 15 de març, i el jurat que les va avaluar estava format per guanyadors de concursos anteriors: Roger Viusà, Carles Aymerich, Audrey Doré, Josep Pelegrín, Adolf Gómez, i la resta de comitè tècnic, conformat pels sommeliers professionals Rafel Sabadí, Mariona Parals i Laura Tejero i encapçalat per la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens.

Coincidint amb el concurs, es va portar a terme a Mas Marroch del Celler de Can Roca “La Nit dels Sommeliers”, també organitzada per l’ACS. Durant aquest acte presidit per la Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, es van lliurar també la resta de guardons convocats per l'Associació Catalana de Sommeliers: Premis al Soci d’Honor pel cuiner José Andrés; Premi a la Trajectòria, la sommelier Rosa Vila; Millor celler amb oferta enoturística, el Celler Alta Alella; Premi a millor comunicadora, la periodista i sommelier Ruth Troyano; Premi a la millor iniciativa solidària, Celler L’Olivera;  Premi a la millor sala, El Celler de Can Roca. En el marc de la celebració, també s’ha reconegut dos dels socis de l’Associació, com són en Xavi Nolla i en José Roldán.

Aquesta actuació forma part del desplegament de la Llei de la Vitivinicultura, aprovada el febrer de 2020, conjuntament amb les denominacions d’origen catalanes. La previsió és distingir aquelles persones viticultores que elaborin vi amb el seu propi raïm, posant l’accent en la importància de la vinya i el control del procés d’elaboració del vi per una mateixa persona. Aquesta distinció farà possible que el nom de viticultor elaborador consti en l’etiqueta del vi i que porti associades les comprovacions oportunes que li donin certesa.

La voluntat de la normativa és dotar de  traçabilitat i seguretat per traslladar al consumidor la importància del viticultor i posarà de relleu aquelles persones que tenen la voluntat d’iniciar-se en l’elaboració de vi.

Sens dubte aquesta figura contribueix a empoderar la pagesia i pot assegurar la fixació dels i les joves al territori perquè atorga un valor afegit al conjunt de les produccions

Un cop l’INCAVI estableixi aquest marc de regulació del viticultor elaborador, seran les denominacions d’origen qui, segons la seva voluntat i característiques pròpies, incorporarien aquesta figura als seus plecs de condicions. Aquest avenç aproparà Catalunya a realitats reconegudes en els països de tradició i prestigi vitivinícola europeu.

També en relació al desplegament de la llei, l’INCAVI impulsarà els Vins de Finca Qualificada, els vins insígnia situats al capdamunt de tota la cadena de valor. En aquest sentit es treballarà conjuntament amb les denominacions d’origen i els cellers perquè cada DO pugui incorporar vins mereixedors d’aquesta distinció i amb un pla comunicatiu per difondre els Vins de Finca Qualificada a prescriptors i consumidors amb la finalitat i donar a conèixer el prestigi del vi català.

Actualment a Catalunya hi ha 12 Vins de Finca Qualificada a les DO Penedès, Priorat, Montsant, Pla de Bages i Terra Alta. Perquè un vi sigui qualificat com a Vi de Finca Qualificada s’han de complir uns requisits mínims: com que els raïms procedeixin de la mateixa vinya, un mínim de 10 anys d’elaboració del vi i un reconeixement i prestigi del vi tant nacional com internacional.

Accions promocionals previstes per al 2022

Els agents implicats en el projecte de desplegament de la Llei de la Vitivinicultura, es van reunir aquest dijous, una trobada en la qual en director de Prodeca, Ramon Sentmartí va presentar la promoció previstes pel sector del vi l’any 2022. Abans, però, Sentmartí ha presentat les darreres dades d’exportació del sector vi i cava a Catalunya que apunten un creixement del 23,55% respecte l’any 2020 (comparant les exportacions de gener a setembre). Així es manté doncs com a cinquè sector exportador agroalimentari, representant el 4,62% del total.

Per aquest 2022 una de les actuacions més importants serà la Barcelona Wine Week, on Prodeca facilita la participació dels cellers catalans en aquest certamen internacional. També la Prowein a Düsseldorf, Singapore, Sao Paulo i Shangai. Està previst pel mes de juny un nou Wine Business Forum, amb una trobada d’importadors i distribuïdors internacionals a Barcelona per establir contactes comercials amb els cellers catalans. A més, s’està treballant un calendari amb showrooms virtuals i presencials en mercats estratègics com Mèxic, Rússia i Gran Bretanya, entre d’altres. 

També al 2022 continuaran les accions que s’emmarquen al programa “European Quality Wines: Taste The Difference” (TTD.eu), finançat amb 2,5 milions d’euros i que està en marxa des del 2021 fins al desembre de 2023 i que incideix en els mercats xinès i estatunidenc. Les actuacions van dirigides, principalment, a operadors comercials, professionals i prescriptors, considerats grups estratègics i amb influència per a la difusió del coneixement i de la cultura europea del vi a Xina i Estats Units.