L’any 2010, en plena crisi de la construcció, també l’administració pública va frenar, de cop, les inversions en infraestructures hidràuliques. En elles s’ocupava l’enginyer agrònom Joan Pallé, que va saber veure l’oportunitat de continuar oferint els seus serveis a clients més petits, la major part agricultors amb necessitats de solucions de reg i aprofitament de l’aigua per als seus conreus. I, amb dos altres socis enginyers va crear Irriga, una empresa que avui té 66 empleats, factura 10 milions d’euros, i creix un 35% cada any.
-Avui, les solucions d’aprofitament de l’aigua són el bé més preuat, sobretot per a l’agricultura.
En temps de crisi, per a molta gent, l’agricultura i la ramaderia han estat un refugi. Moltes inversions d’altres sectors han anat al camp. Hem passat de ser 36 milions d’habitats a l’Estat, a ser-ne gairebé 46, i tota aquesta població s’ha d’alimentar, per això la producció d’aliments serà un procés clau. Més de 5 milions de la nostra facturació anual provenen del sector agrícola, que és el principal consumidor d’aigua (80%), seguit de la indústria i el consum d’aigua de boca.
-Teniu, a més, la tecnologia a favor vostre.
Sí, i això suposa aprendre cada dia sobre sondes, satèl·lits, drons, que ens fan tenir més control i aconseguir estalvi. Treballem amb sensors climàtics, de sòl, i de creixement de la planta. Tenim aparells que amb una targeta SIM prenen i comuniquen dades per afinar més els moments més idonis del reg i així poder gestionar millor l’aigua en funció del seu aprofitament a la planta. Gràcies a la tecnologia i petites obres, en zones on l’aigua era molt escassa, avui n’hi pot arribar més. Però caldria implicació de més gent, per a fer obres de benefici més global, i això suposa en algun cas decisions polítiques o renunciar a drets de pas.
-Quin és el principal repte del sector agrícola?
Millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. Això permetrà fer un salt molt gran en els pròxims cinc anys. Amb la intel·ligència artificial (IA) es pot recollir la informació dels sensors i prendre decisions de rec. Ja s’han anat desenvolupant algoritmes per a fer-ho. Fins ara havíem analitzat el creixement de les plantes amb dades de mitjanes per temporada, però ara amb la tecnologia de sensors, tenim informació instantània, a cada moment. Sabem si el fruit creix a la nit i la planta consumeix aigua durant el dia, així es pot saber quan la planta pot aguantar sense aigua i quan són els seus moments crítics. Aquesta precisió permet no ser tan dependents de l’aigua i la neu. Tot es pot controlar, i és així com es facilitarà a les noves generacions poder ser més eficients.
Amb l’IRTA, les universitats i les empreses privades, el sector agrícola i ramader treballa conjuntament amb IA, també en investigació en salut, per saber com les plantes produeixen els nutrients. Els petits s’emmirallaran en els grans productors, i el coneixement s’expandirà com una gota d’oli, a través d’empreses que hi veuen una oportunitat de negoci.
-Com viviu la revolta de la pagesia vosaltres que treballeu per a ella?
Encara que no vinc de família pagesa, com a empresari he anat invertint en finques, on fem ametlles, olives i fruita. I veiem una burocratització tremenda de tots els processos. No sé si, per la pandèmia, la gent de l’administració ja no es mou i deleguen totes les tasques al pagès. El tracte als autònoms és com el d’una gran empresa que segurament té plataformes digitals per estar al dia de pagaments, inspeccions i tot el control. Així, les empreses creixen, però les petites explotacions agropecuàries necessiten produir molt per a ser rendibles i moltes no compten ni tan sols amb una persona capaç de gestionar tots els papers que els demanen.
D’altra banda, l’envelliment del sector i la manca de relleu i de mà d’obra per a les collites, per la duresa de la feina, la baixa renda i el sacrifici que comporta, són els altres grans problemes de l’agricultura. S’hauria d’invertir més en formació de la gent que ve d’altres països a treballar al camp. Per començar, en aprendre la llengua.
