Quarta de les cinc entrevistes a figures destacades de casa nostra, conduïdes pel periodista Jordi Vinuesa en ocasió del 50è número de la publicació Territoris Magazín
Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera?
Sí, destacaria tres moments. El primer, amb 33 anys, quan em van confiar la direcció del Club de Futbol Balaguer a 3a divisió. Aquest és l’últim equip que hi ha hagut a la província de Lleida a 3a divisió i que ha salvat la categoria —l’any següent la van perdre—. El meu clímax com a entrenador va ser amb Lleida. Jo estava de segon entrenador quan vam eliminar la Reial Societat a la Copa del Rei i vam poder jugar els vuitens de final contra l’Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano. El tercer moment és l’ascens amb el Mollerussa. Va ser la cirereta del pastís d’un projecte que està molt viu i que ha d’aportar molts més èxits.
Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent?
Em ve al cap un record inesborrable. El dia de l’ascens del Mollerussa a Igualada se’m van aproximar uns padrins i unes padrines de la ciutat i amb llàgrimes als ulls em van abraçar. Estaven molt agraïts per poder tornar a veure el Mollerussa jugant a una categoria de nivell –com havia passat als anys 90–. Aquesta és l’empremta que estem deixant: tornar a situar el territori i posar Mollerussa al mapa. Portar el nom de Mollerussa per Catalunya amb el nivell que ho estem fent ara és un privilegi.
Com veus el futur?
Estic molt arrelat a les terres de Lleida i no em plantejaria sortir per res. D’una banda, m’omple molt la meva feina com a docent de futbol a INEFC Lleida-Pirineus i ILERNA. D’altra banda, aspiro a arribar el més lluny possible amb el Mollerussa, primer consolidant-nos en aquesta categoria i en un futur podent fer algun pas més endavant.
Un missatge als lectors de Territoris...
Demanaria que es faci costat als nens i nenes que volen fer esport. Que els acompanyin i estiguin al seu costat des dels inicis. Que donin suport també a les associacions i les institucions que aposten pel futbol, fent-se socis i anant-los a veure.
