Qui és Josep Ferran Vives Gràcia?
Em dic Josep Vives i soc una persona que creu en l'ascensor social i que la cultura ens ajuda a fer-nos millor. Per això, entre altres coses vaig estudiar biblioteconomia. I el destí m'ha portat ara a ser director general de promoció cultural i biblioteques.
Quin son els objectius del departament per garantir la promoció de la xarxa de biblioteques públiques i la promoció cultural?
En aquest sentit, nosaltres prenem com a base els objectius del govern. A partir d'aquí hi ha un objectiu base sense el qual no podíem treballar als altres, que era incrementar el pressupost del departament de cultura fins al 2% del total. Això aquests dos primers anys s'ha complert, i hem tingut augments significatius i, per tant, hem pogut emprendre nous projectes, i sobretot reforçar tot allò que s'estava fent, i es feia de forma precària sovint. A partir d'aquí l'objectiu que tenim és fer arribar la xarxa de biblioteques a tothom, amb els mateixos serveis de qualitat, i d'alguna manera treballar també perquè tots els equipaments tinguessin aquesta extensió de xarxa, i sobretot de coordinació de serveis.
La figura de les biblioteques és indispensable en una societat democràtica per garantir un accés universal a la lectura?, és també una eina de cohesió social?
Són les dues coses. El principal equipament per a fomentar la lectura pública, fora de les competències escolars, és la biblioteca pública. De fet, la raó de ser de la biblioteca pública en època ja moderna és fer arribar la lectura, perquè era el mitjà de transmissió d'aquell moment; la informació estava als llibres.
També era la manera de socialitzar i fer arribar la cultura a tothom. Nosaltres el que fem ara és adaptar els serveis a l'evolució actual, tot i que la visió és la mateixa. Quan fas això alhora és possible que estiguis fent un exercici de solidaritat, perquè a vegades, en pobles petits, la biblioteca és l'únic equipament cultural que existeix; i això vol dir que ha d'assumir tot un rol. També és un equipament que és una barreja d'idees, d'edats, d'opinions, de colors, de problemes, de diversitats... Això també facilita segons quins projectes comunitaris. El secret és aquest; actualment la biblioteca pública és el servei de proximitat més valorat perquè no hi ha programació fixa, i és l'usuari qui ho marca.
Segons dades del 2023, el 68,7% dels catalans diuen llegir en el seu temps lliure. És una dada positiva?
La dada més positiva seria que el cent per cent de la ciutadania fes un cent per cent d'activitats saludables i interessant, entre elles la lectura. Any rere any l'índex de lectura augmenta, i en vista d'això la indústria editorial no ha anat enrere, sinó tot el contrari.
No m'agrada massa parlar de fotos de moments concrets, perquè a vegades ens sorprèn. Després de la pandèmia semblava que no sortiríem de casa i estaríem envoltats de pantalles, i això no ha passat i no passarà. Amb la lectura, des de la perspectiva bibliotecària, han matat moltes vegades el llibre; amb els primers CD-ROM, el CDS, els DVD, internet... i de fet algunes d'aquestes tecnologies han anat desapareixent i la lectura, en canvi, no. Jo sempre recordo que el llibre és una tecnologia, i no deixa de ser un suport que mentre continuï essent pràctic, com ho és, per adquirir coneixement, la gent el continuarà fent servir.
Parlem de l'estat de la llengua. Les dades també afirmen que només un de cada tres catalans llegeixen en català. Com podem revertir aquesta situació?
Sobre aquesta dada tinc una petita objecció, la pregunta sovint no és si llegeixes en comparació amb quina llengua ho fas. A vegades la pregunta pot ser: en aquest moment el llibre que t'estàs llegint en quina llengua està? I, per tant, la probabilitat de què tu puguis llegir un llibre en català en les mateixes condicions en castellà ara no existeix. Perquè hi ha més oferta editorial en castellà, i perquè també poden haver-hi més necessitats de lectura que no existeixen en català. Com que no tenim una igualtat de productes és molt difícil. A més a més, tots els lectors en català també llegeixen en castellà. La pregunta, per tant, no hauria de ser si únicament es llegeix en català. O dit d'una altra manera no hi ha la mateixa disponibilitat lingüística i el lector que vol una informació en català a vegades no la troba al mercat. En novel·les potser hi ha una certa equitat, però en altres gèneres de contingut no existeix aquesta igualtat. I, per tant, això és en el que treballem, en aquesta igualtat.
Parlem del Pla nacional del llibre i la lectura. Quin és el seu objectiu i com s'implementa?
El pla nacional del llibre i la lectura té aquesta vocació de pla integral de les diverses unitats del departament que tenen alguna part de competència en el tema. Hi ha una vocació integral, per tant, s'intenten proposar una cadena d'accions que millorin tota la cadena de valor del llibre. I en aquesta perspectiva, s'aposta per fer canvis estructurals. No serveix, per exemple, que tinguis moltes biblioteques si després no tens editorials que editen en català. En tot cas, el que vol el pla és millorar els llibres de lectura, i especialment en català. I aquí de nou hi ha un pla important de la disponibilitat d'oferta en català. Per exemple, amb el manga quan s'edita més en català, les mateixes editorials veuen que hi ha molta demanda. I amb el contingut audiovisual passa més o menys el mateix.
Quines mesures es prenen des del departament per incentivar la lectura en català en infants i joves?
Sí, és el futur. I, per tant, el que hem d'aconseguir és que els més petits ja arribin llegits. Per això hi ha accions concretes que ja s'estan fent, sobretot amb el departament d'educació perquè el llibre sigui una realitat; tant a l'àmbit familiar com a l'àmbit escolar.
A les biblioteques no els hi podem demanar tot, si bé és cert que ajuden a formar l'hàbit i tenen espais per a les famílies, és important que no ens quedem sols i que les famílies també s'impliquin, així com l'escola al seu àmbit
La millor biblioteca pública del món és a Barcelona, a Catalunya. Com es rep aquesta notícia?
Des de Catalunya ho rebem amb molta satisfacció, i ho vam celebrar a la trobada de biblioteques de la setmana del llibre en català. El premi és molt important, per la biblioteca, per la ciutat i pel país. Però també cal destacar que a més de Barcelona també es presentava Vic en aquesta edició. Això vol dir que hem trencat un sostre de vidre, i que abans érem nosaltres els que anàvem a buscar exemples, idees i a comparar... anàvem a Finlàndia, a Noruega, etc. i en l'actualitat el nostre sistema ha millorat amb aquesta voluntat i convenciment, que ara podem servir d'exemples i ens mereixem aquest premi.
I com ho fem per entendre la promoció cultural com a una eina transformadora?
S'ha dit moltes vegades, però al final allò que ens queda sempre és la cultura. O és allò que ens decideix per sobre de tot, pel que fa a la cultura catalana sempre ho hem reclamat com un símbol de país i d'identitat. Sense això seríem només una localització geogràfica més, que és el que en voldrien alguns.
I per poder fer això hem de poder bastir aquest quart pilar de l'estat del benestar, és a dir el sistema cultural. Un sistema que s'ha d'acabar de definir, de reforçar i que també ha d'estar dotat. I que al final amb aquest sistema cultural puguem oferir tots una oferta de qualitat i diversa per a tots els públics, incloent-hi també aquí l'accessibilitat i la inclusió social. Si alguna cosa tenim a Catalunya és talent, i això és veritat. De la mateixa manera que també tenim teixit emprenedor i en l'àmbit de la recerca, també tenim molta qualitat en l'àmbit cultural. I moltes persones troben en el món de les arts alguna manera per expressar-se, criticar el món o enviar un missatge. Des de les administracions, la nostra obligació és que això sigui possible. I és molt important tot el treball que s'està fent per fer possible la llei de drets culturals. Existeix una llei del sistema educatiu, de drets socials, de salut... i si volem ser com els altres, per començar necessitem una llei que defineixi quins drets tenim tots com a ciutadans davant la cultura. No només com a espectadors sinó també com a vehicle per expressar-nos, amb línies com la cultura comunitària. I tot això ha d'anar acompanyat d'una part estructural per fidelitzar el talent que es detecta.
Parlem de què necessitem una estructura sòlida i sovint una de les principals queixes és que el talent ens marxa. Com ho fem per retenir-lo?
Hem de ser capaços d'aprofitar tot el talent que tenim. I això ho farem amb el mateix esforç que s'ha hagut de fer al món de la recerca, o al sistema sanitari. Al final no hi ha més, ningú se'n va perquè vol, en principi. Algú marxa perquè té millors oportunitats econòmiques o més mitjans.
