Camps de cereals, oliveres i ametllers fan del paisatge de la Segarra una imatge que transmet serenor, una postal digna de cavallet i pinzells d’artista. Des de qualsevol petit turonet de la comarca, aquesta vista de grans horitzons sobre la plana enamora amb les diferents tonalitats de verd o torrats, o camps florits de roselles, segons el moment en què la natura es troba.
Un dels miradors privilegiats d’aquest entorn de conreus, que va pintant les estacions de l’any i l’estat dels arbres i la terra, és la petita vila closa de Montfalcó. Coneguda precisament per haver mantingut la seva muralla defensiva del segle XI com Montfalcó Murallat, s’hi accedeix únicament a través d’una porta sota uns arcs adovellats.
Una quinzena de cases fetes de pedra, com tots els carrers d’aquesta petita vila, i la seva església romànica queden recollits en el recinte emmurallat que li confereix una personalitat pròpia enlairat 601 metres per sobre del nivell del mar.
Caminar pels seus carrerons, a tocar de les cases, passant per sota els arcs dels porxos que enllacen casa amb casa és molt agradable; ens fa sentir a dins d’un conte o un naixement. Tot el conjunt d’aquest nucli rural està molt ben arreglat, i hi podrem veure l’antic forn comunal que el poble ha sabut molt bé salvaguardar.
Tal com s’explica al web comarcal, www.lasegarra.org, “la part exterior de les muralles, en època medieval i moderna, era envoltada de terres de conreu. Les terres més properes a la població es destinaven a l’horta i als farratges per alimentar els animals. En una segona línia es trobaven les terres de conreu dedicades al cereal i a la vinya i, les terres més allunyades de la població, als boscos i les pastures”.
1043, primera menció
Monte Falconi és, segons rememoren també des de l’espai comarcal, el nom que va rebre el castell feudal de Montfalcó, esmentat per primer cop l’any 1043. Després, Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375, i és per això que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard, la casa dels Cardona es va annexionar a la de Medinaceli i Montfalcó va passar a formar part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.
Les primeres construccions del recinte van ser un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació, que ara forma part de l’edifici central de la plaça. Més tard, s’hi va aixecar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada, formant un doble portal en angle recte. I finalment, una tercera ampliació va donar a la vila una segona muralla per la banda sud.
La primitiva església romànica es va construir aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVIII, quan es van construir la torre del campanar. De l’església actual, només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.
La visita a Montfalcó Murallat forma part de la Ruta dels Castells de Sió, que ressegueix les construccions que, a mitjan segle XI, van aixecar-se a la riba del riu Sió, que va ser reconquerida als àrabs. Castells i esglésies garantien així la presència cristiana.
El curiós setge de Montfalcó
Una llegenda explica que Montfalcó Murallat va patir un setge després de perdre una batalla. Els habitants van refugiar-se a dins de la fortificació i amb llurs catapultes, els assetjadors els hi llençaven missatges subversius lligats a pans, com havia fet el Cid Campeador a València. I els veïns de Montfalcó els varen respondre amb missatges més desafiants lligats a peix fresc que arribava per un túnel des de Les Oluges. Els assetjadors varen aixecar el setge sobre la vila.
Espais que veurem
- L’església
- L’antic forn comunal
- Places i carrers
