Amb aquella pressió que l’actualitat imposa en el dia a dia dels periodistes que treballen en mitjans de comunicació, a Ramon Roca li quedava molt poc temps per a descobrir iniciatives econòmiques al Pirineu més allunyat de Barcelona. Però, acabat de jubilar-se, després de vint-i-cinc anys treballant informació econòmica, el seu ritme vital va canviar molt, i va voler donar un cop d’ull al teixit empresarial pallarès.
Els darrers anys en actiu, Roca havia estat al capdavant del setmanari L’Econòmic, d’El Punt-Avui. Com a director d’aquesta publicació d’àmbit català, tenia molt clar que havien de donar a conèixer empreses de tots els àmbits i també de tot el territori. I, tot i procurar-ho, la distància i els recursos per a la producció periodística sempre acaben deixant a l’ombra el més llunyà de la capital catalana on es concentren les redaccions de diaris i ràdios. El centralisme periodístic barceloní és comú a la majoria dels mitjans de comunicació.
Ara fa un any, però, quan aquest periodista es va prejubilar, tenia el temps a la seva disposició i la llibertat de moure’s pels pobles del Pallars. I va fer la pensada de retratar el panorama econòmic dels dos Pallars: Sobirà i Jussà. Acostumat com estava a explicar les històries d’empreses de tota classe i dimensió, li va ser fàcil emprendre una bona exploració d’aquesta matèria, a la seva terra natal. Ramon Roca és fill de Benavent, un poble del municipi d’Isona i Conca Dellà. Hi va viure fins que va marxar a estudiar a Barcelona, on ja es va quedar a treballar de periodista.
És el mateix camí que van seguir, i continuen fent molts joves pallaresos que, després de formar-se a la universitat, ja no retornen als seus pobles per a viure i treballar. La ciutat forma i es queda el jovent i el futur d’aquests. És la realitat que explica la baixa densitat de població de molts pobles del Pallars, sobretot els més petits. I d’això parla Ramon Roca en la introducció del llibre que ha recollit la seva radiografia econòmica de les dues comarques pallareses: El Pallars, oportunitats de negoci, publicat per l’editorial Bresca.
Nova tendència
A dins, el retrat de vint-i-quatre vigoroses empreses mostren una nova tendència que amenaça, o fa retornar, població en actiu al territori pallarès. “Vaig quedar sorprès en descobrir empreses, pioneres en algun sector, de recent creació o centenàries amb gent jove al capdavant, ben preparada”, explica. El periodista es va adonar que no hi havia cap llibre, ni del Pallars Sobirà, ni del Pallars Jussà que parlés de l’economia actual d’aquests territoris, i això encara el va engrescar més a fer la seva pròpia investigació.
Ara el seu llibre aporta aquest nou horitzó d’emprenedoria que fa bategar els dos Pallars de maneres diferents, i ja no únicament amb el reclam del turisme per sobre de tot. Amb l’exemple de vint-i-quatre negocis que rutllen, vuit dels quals els lideren dones, Ramon Roca mostra que avui desenvolupar una carrera professional al Pirineu des de l’emprenedoria és possible.
“La fibra i el teletreball fan molt més possible compatibilitzar vida laboral i familiar, allà on sigui, tant en un poble com en una ciutat”, precisa Roca. No sense obviar que, en el cas dels pobles, calen més projectes empresarials que puguin arrossegar més gent jove, perquè no tothom té la capacitat, ni vol iniciar una aventura empresarial.
Hàndicaps
Altres hàndicaps importants també els té en compte. “S’ha de millorar la comunicació, perquè el Pallars encara queda molt lluny de la gran àrea metropolitana”. I en aquest sentit, destaca la importància dels projectes de millora i escurçament dels trajectes de Senterada al Pont de Suert, “una carretera tercermundista que creua dos ports de muntanya -Perves i Viu de Llevata-“, expressa. Els accessos des del port de Comiols i des del Port del Cantó són on els pallaresos tenen la mirada posada, com a vies a refer i contribuir a escurçar el trajecte de Barcelona al Pirineu de Lleida.
Però encara n’hi ha un altre d’inconvenient que impedeix més creixement econòmic, segurament, en terres pallareses. Com en altres pobles de tota la geografia catalana, la manca d’habitatge, tant de compra com de lloguer, fa repensar projectes de vida ubicats al món rural.
Molts dels entrevistats per Ramon Roca, ho han tingut més fàcil perquè ja comptaven amb la casa familiar, però són ells els qui aporten un bon exemple d’apostar pel propi territori, fent aflorar l’autoestima que no sempre ha prevalgut al món rural.
“El Pallars té un paisatge bestial i moltes possibilitats, però la gent no s’ho acaba de creure. Sempre ens sembla que allò de fora és millor”, afirma l’autor del llibre
La seva conclusió, després d’haver entrevistat els empresaris que dona a conèixer al seu treball, és que “el que cal és ser valent i creure en el que fas”.
A través d’històries particulars, com la de la Cristina Cirera, una jove de vint anys que va crear l’empresa Carrella per donar sortida a les ametlles que produeix la seva família a Abella de la Conca, el periodista ha posat sobre el paper aquesta nova i molt esperançadora tendència econòmica als Pallars.
“La Cristina estudiava a Irlanda, però el confinament de la pandèmia de la Covid la va agafar al Pallars. Quan el pare li va dir que s’hauria de vendre les terres perquè els set o vuit mil ametllers no donaven prou per viure, ella li va dir que esperés, que ja pensarien alguna cosa”, explica Ramon Roca. I ho va fer. Ara les ametlles de les finques familiars, salades, garrapinyades o en carquinyolis, es comercialitzen envasades en bossetes. Carrella dona feina a sis treballadors i va creixent cada dia. Casos així, el Ramon els ha anat a trobar pels pobles pallaresos. “Són iniciatives de gent jove amb moltes idees, que sap que és difícil, sobretot començar, però se’n surten”, diu.
Val a dir que el Ramon Roca fa deu anys que estava ja una mica al corrent d’algunes iniciatives econòmiques sorgides al Pallars. Si més no, la d’alguns emprenedors que acudien a demanar l’assessorament de Pallars Actiu, un servei publicoprivat que promou i ajuda a desenvolupar els interessos econòmics dels Pallars. Ell n’és part perquè va ser un dels seus impulsors i és membre del seu consell assessor. Reconeix que “si no hagués format part de Pallars Actiu, potser no hauria tingut tant de vincle amb el territori, i potser tampoc hauria fet el llibre. El Pallars i la seva economia em quedaven molt lluny”, admet.
L’actual president de Pallars Actiu, Carles Rabaneda, és propietari, juntament amb el seu germà Lluís, de RocRoi, l’empresa d’esports d’aventura nascuda l’any 1996 a Llavorsí. Gràcies a la digitalització, els germans Rabaneda han pogut crear una start-up tecnològica que preveu ocupar 300 persones arreu del món i estar facturant 40 milions d’euros l’any 2027. RocRoi 2.0 és la firma que comercialitza en línia, experiències a l’aire lliure, al riu, al mar, al cel i a terra, una mostra més de tot el potencial econòmic que batega des dels Pallars.
