La XI edició del Galacticat ens porta l’underground com a leitmotiv

A finals dels anys seixanta del segle passat les societats tecnòcrates, apoltronades en el totalitarisme del benestar i l'homogeneïtzació de les idees, van veure florir com gira-sols salvatges al voral de la carretera, tot un seguit de moviments de reacció en contra de l'ètica i l'estètica establertes
Portada del Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent
photo_camera Portada del Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent

Com sabeu cada edició del Festival es construeix al voltant d’una temàtica, un leitmotiv, que ens ajuda a estructurar les programacions, l’estètica i les activitats paral·leles.

A finals dels anys seixanta del segle passat les societats tecnòcrates, apoltronades en el totalitarisme del benestar i l'homogeneïtzació de les idees, van veure florir com gira-sols salvatges al voral de la carretera tot un seguit de moviments de reacció en contra de l'ètica i l'estètica establertes. Naixia així un nou brot de contracultura —com la bohèmia del XIX o els Beat americans dels 50— amb la necessitat, més que l'objectiu, de despertar nous valors i de provocar creacions contraposades a les que la societat del moment etiquetava com a oficials. 

En aquest caldo de cultiu, transversal, anàrquic i explosiu, va sorgir el punk, els hippies o la psicodèlia, moviments que van rebre l'etiqueta "underground" per part dels que —curiosament—, s'autoposicionaven per damunt del mateix nivell del "ground". 

A l'onzena edició del 'Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent - Galacticat', homenatjarem aquesta fita cultural que més de cinquanta anys després alimenta encara la creativitat de músics, escriptors, cineastes i visionaris diversos de totes les concepcions, edats i continents.

Entre el 24 i el 30 de juny de 2024 a Tàrrega, a través, doncs, de les seccions Clàssics, Focus i Ghost, repassarem la història d'aquest undeground orgullós, viu i elèctric i la seva relació amb el cinema, des de les visions personals i les perspectives dels creadors dels 60, 70 i 80's —Spheeris, Pennebaker, Weber, Wenders, Boyle, Parker...—i les seves pel·lícules, que han deixat una marca inesborrable a les cartelleres de la història del cinema.

PRIMERES NOVETATS!

SECCIÓ GHOST

Veure un fantasma és com atrapar un instant eteri en el temps i així és la  nostra secció GHOST. —Com ja sabeu, aquestes projeccions i esdeveniments són molt especials i només tindran lloc una única vegada durant el festival. Les primeres novetats d'aquest any inclouen:

La projecció de la pel·lícula d’animació Robot Dreams premiada per l’acadèmia de cine europeu com la millor pel·lícula d’animació europea de 2023. A més ens visitarà el seu director Pablo Berger, el qual, després de veure la pel·lícula, ens explicarà amb més profunditat la seva obra, el procés creatiu i li podrem fer preguntes. 

Recordeu la sessió teatralitzada de L'Exorcista (1973) del any passat? Doncs aquesta edició repetirem amb una sessió de la pel·lícula de culte The Rocky Horror Picture Show (1975) teatralitzada per CRUMA que no oblidareu pas. Serà una sessió Sing Along i això vol dir que podreu cantar, saltar, ballar i emportar-vos més d’un ensurt. La diversió està assegurada!

No us perdeu l’oportunitat de viure aquesta experiència única amb els vostres amics i familiars. Us hi esperem!

SECCIÓ CLÀSSICS

A cada edició del Galacticat ens agrada mirar endarrere i rescatar clàssics del cinema que ens han fet arribar on som i entendre el setè art de la manera que ho fem avui. En aquesta edició, dedicada a la contracultura, aquesta secció encara pren més sentit. 

Hem escollit un seguit de pel·lícules que en el seu moment van donar veu a moviments marginals, van retratar l’underground com mai abans s’havia fet o van parodiar les indústries de masses amb un humor àcid i estrident.

Reviurem les esbojarrades aventures dels SLC Punk! (1998) i baixarem fins als racons més profunds de la societat amb Suburbia (1983), ens en anirem de gira amb els This is Spinal Tap (1984) i cremarem pianos amb Jerry Lee Lewis i la pel·lícula Great Balls of Fire! (1989). També resseguirem les passes del cantautor més cèlebre del segle XX amb Bob Dylan: don’t look back (1967) i del trompetista de jazz Chet Baker a Let’s get lost (1988). Després de visitar l’underground punk de Los Angeles a The decline of western civilization (1981), agafarem la mà del gran Wim Wenders per perdre’ns en la seva obra mestra Paris Texas (1984).

GALACTICAT RECOMANA

A cada newsletter, us portarem a través d'un emocionant viatge pel cinema amb les nostres tres recomanacions destacades: una pel·lícula recent que no us podeu perdre, un clàssic atemporal per reviure i una joia cinematogràfica fora de l'ordinari.

Per més informació sobre el festival, visita la següent web:

GALACTICAT.CAT

 

Comentaris