L'Arnau Vilaseca és un jove ramader que l'any 2014 va decidir agafar el timó de l'explotació agrària familiar, Cal Palà de Prades de la Molsosa (Solsonès), formada per una trentena d'hectàrees de cultiu de cereals i una granja de conills. Durant aquests anys l'Arnau ha incorporat un maneig innovador i pioner a Catalunya en la producció de conills, ja que ha deixat de fer servir antibiòtics i aposta pel benestar de les mares. Ara, juntament amb dos ramaders més de les comarques de Lleida que treballen de manera similar a ell, han decidit crear la marca Conills de Pagès, amb la participació de l'escorxador Bercusa de Vallfogona de Balaguer. Volen fer arribar a taula un producte diferenciat i de qualitat.
La marca Conills de Pagès neix de la inquietud de tres ramaderies situades a Prades de la Molsosa (Solsonès) i a dos municipis de la Segarra, Vicfred i Estaràs, per treballar de manera diferent i més respectuosa amb el maneig dels conills. Totes tres estan liderades per joves ramaders: Arnau Vilaseca, a Prades de la Molsosa; Joan Obiols, a Vicfred; i Joan Majà, a Estaràs. A més, les tres explotacions comparteixen el fet que, a part de les granges de conills, també tenen terres, de manera que generen una economia circular. Els fems dels animals van a parar a les seves terres, alhora que les terres també proporcionen una part de l'alimentació dels conills.
En el cas de Vilaseca, a Cal Palà compten amb una trentena d'hectàrees de cultiu de cereals ecològics i quatre d'aquestes hectàrees estan destinades a la trepadella -una planta farratgera-. Aquesta trepadella és un complement al pinso amb què s'alimenten els 300 conills que té a la granja. De fet, Vilaseca n'havia arribat a tenir el doble, però no en vol més: "hem buscat millorar el benestar dels conills augmentant el seu espai i les densitats i donant-los farratges propis de casa".
El benestar del conill al centre
L'any 2016 l'explotació agrària i ramadera de Cal Palà va incorporar un maneig innovador i pioner en la cria de conills. Van decidir no encavalcar la lactació i la gestació, un fet que els ha permès no utilitzar antibiòtics. A diferència de la resta de granges que es dediquen a la cunicultura intensiva en què el temps entre parts ronda els 15 o 20 dies, a Cal Palà no s'inseminen de nou les conilles fins que han passat 45 dies del postpart. A més, segons explica l'impulsor del projecte, Arnau Vilaseca, els llodrigons poden quedar-se al costat de la mare fins al dia del sacrifici.
També han apostat per no subministrar cap antibiòtic als conills que venen. Per ajudar a regular i millorar el sistema digestiu dels conills subministren probiòtics a l'aigua i també se'ls complementa l'alimentació —basada en el pinso— amb la trepadella ecològica que es cultiva a la mateixa finca de Cal Palà. Tot això, assegura Vilaseca, ha contribuït a tenir uns conills més sans i forts.
Venda de proximitat
Les tres ramaderies s'han aliat amb l'escorxador Bercusa de Vallfogona de Balaguer, dedicat des de l'any 1930 a la comercialització de conills. "Hem acordat directament amb l'escorxador un preu de venda, de manera que no depenem de la llotja de referència i, sortir d'aquí, ens permet treballar amb una relació de confiança amb l'escorxador", detalla Vilaseca, tot afegint que Bercusa és un escorxador "petit, que tracta bé el conill i que té una xarxa de petites botigues". Aquest darrer punt considera Vilaseca, és clau per "poder explicar bé el nostre producte i que arribi a la gent".
A més, també han teixit aliances amb l'empresa elaboradora d'embotits artesana i productes carnics Casa Magí de Torà (Segarra) per poder fer una venda directa a particulars. "Volem explicar a la gent que consumeix el nostre conill que som persones que vivim a la terra, que ens l'estimem i que farem tot allò que puguem perquè els nostres animals estiguin bé", detalla Vilaseca. L'objectiu és fer valdre aquesta carn blanca posant el benestar de l'animal i la qualitat al centre i destacant que està produït de manera integrada a les petites explotacions.
El sector del conill viu una "turmenta perfecta"
Unió de Pagesos alerta que el sector del conill a Catalunya ha perdut en els darreres anys el 30% de les granges i només aquest 2022 van haver de tancar-ne 49. Segons ha denunciat el sindicat en repetides ocasions, la principal causa d'aquesta davallada és que la pujada del preu de l'alimentació i de la llum no s'acaba traslladant al preu de venda que perceben els productors. En aquest sentit, Vilaseca assegura que el sector de la cunicultura fa anys que viu una "turmenta perfecta" i assegura que s'ha agreujat en els darrers temps per l'increment del preu del pinso i de la llum: "això fa que sigui pràcticament impossible equilibrar el preu de cost amb el qual guanyes".
Amb tot, Vilaseca diu que estan duent a terme diverses accions per fer que la seva activitat sigui sostenible. Una d'elles és la instal·lació de plaques solars que els permet produir tota la llum que consumeixen. A més, el fet de fer servir els probiòtics i complementar l'alimentació dels conills amb la trepadella els permet utilitzar "el pinso més barat" del mercat. "Hem anat mirant les escletxes que hi ha per poder sobreviure", admet. Considera que en el sector del conill s'han de veure "altres manejos": "entre la part intensiva i l'ecològica hi ha un camí entremig a recórrer molt gran, i això és el que estem intentant fer les tres ramaderies que hem creat Conills de Pagès".
