La sequera ha fet canviar el paisatge típic de l'estiu a les zones de regadiu de Ponent, on acostumava a predominar el cultiu de panís. Les restriccions al reg i les escasses previsions de pluges, així com les recomanacions de les comunitats de regants, han fet que productors habituals d'aquest cereal enguany s'hagin aventurat a plantar altres cultius amb menys exigències hídriques, com ara el gira-sol, el sorgo o la soja. També hi ha camps on directament no s'ha plantat res. Acció Climàtica preveu que aquest any la superfície de panís caigui a la meitat, tant a la demarcació de Lleida com al conjunt del país. En canvi, les hectàrees (ha) de gira-sol es disparen a Lleida, on es multipliquen per set, i les de sorgo, gairebé per cinc.
Les principals alternatives al blat de moro han estat el gira-sol i el sorgo, tant per a gra com farratger. Es tracta de cultius que necessiten la meitat o menys de la meitat de l'aigua que necessita el panís i que s'adapten millor a episodis d'estrès hídric. A tall d'exemple, si un panís no rep aigua durant vint dies a l'estiu morirà i perdrà la producció, mentre que en el cas del gira-sol o el sorgo, les plantes sobreviuran encara que la producció serà menor.
Les qualitats d'aquests conreus han fet disparar la seva superfície, sobretot a la demarcació de Lleida com mostren les previsions del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En el cas del gira-sol, s'ha passat en un any de 240 hectàrees a 1.632 (580%), gairebé set vegades més. Pel que fa al sorgo, la superfície es multiplica per 4,6 i passa de 210 hectàrees l'any 2022 a 980 enguany, un 366% més. La previsió de collita és de 3.111 i 5.362 tones, respectivament. A Catalunya l'estimació de gira-sol és de 5.069 hectàrees i 7.488 tones de producció, i la de sorgo, de 1.129 ha i 5.864 tones.
D'altra banda, les mateixes previsions mostren com la superfície destinada al conreu de panís es desploma al territori i passa de 30.505 hectàrees l'any 2022 a 15.730 enguany, gairebé la meitat. Lleida concentra la majoria d'aquestes hectàrees, que passen de 25.000 a 13.832 ha. Pel que fa a la producció, al conjunt del país s'espera collir 140.665 tones de cereal, davant les 261.000 de l'any passat.
El sector remarca, però, que enguany s'ha plantat "el que s'ha pogut i no el que s'ha volgut", ja que el rendiment d'aquests cultius alternatius "no té ni punt de comparació" amb el del panís, que té més demanda. "El blat de moro que produïm no ha caigut al remolc que ja està venut", indica Santi Caudevilla, responsable de Cereals i Herbacis d'Unió de Pagesos (UP).
Caudevilla, que també és agricultor a Gimenells (Segrià), ha explicat que en el seu cas concret enguany ha dedicat un 20% de la seva superfície al blat de moro, un 30% al sorgo i el 50% restant l'ha deixat sense sembrar per falta d'aigua. Són percentatges que varien en funció de cada pagès i de les opcions de reg de què disposen. I és que Caudevilla assenyala que en algunes zones els productors han descartat plantar cultius alternatius i directament han deixat sense sembrar fins al 80% de la seva terra.
Amb tot, el responsable de Cereals i Herbacis considera que la situació que es viu enguany als camps catalans és insostenible a llarg termini i que de cara al futur caldrà apostar per cultius que facin un ús més eficient de l'aigua i fer noves inversions perquè els regs també siguin més eficients. Altrament, diu, els cultius s'acabaran abandonant.
