El Dansàneu amplia escenaris i reforça l'eix patrimonial en la 34a edició
El Festival de Cultures del Pirineu, Dansàneu, celebrarà la seva 34a edició entre el 25 de juliol i el 3 d’agost amb 35 espectacles repartits en 27 emplaçaments de les Valls d’Àneu, una desena més que l’any anterior. Amb la meitat de les propostes d’accés gratuït i tres franges horàries de programació, el certamen es descentralitza com mai per arribar a públics diversos.
La dansa tindrà enguany un pes destacat, amb propostes com Tempo, de Toni Mira, i Altars Profans, de Magdalena Garzón. L’acte inaugural anirà a càrrec de Jon Maya i Adriana Bilbao, i la clausura tindrà lloc al poliesportiu d’Esterri d’Àneu amb Lali Ayguadé i Joana Gomila. L’espai, a més, es reserva com a alternativa en cas de pluja.
Pel que fa a la música, destaquen els concerts de Tarta Relena, Salvador Sobral amb Lucia Fumero, Mayte Martín, Judit Nedderman amb Pau Figueres, Quimi Portet i Kalakan. També s’hi sumarà un homenatge als 50 anys de la trobada d’acordionistes del Pirineu i al compositor Juli Garreta, amb la participació de les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat.
El festival inclourà, a més, lectures i espectacles de text, com l’actuació de Carlos Cuevas al bosc del Gerdar en un muntatge sobre Thoreau, o La Majordoma de Josep Maria Miró amb Rosa Renom. També es recuperarà Venus i Adonis amb Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Lluís Claret.
L’eix temàtic d’enguany gira entorn del binomi patrimoni i comunitat. En aquest marc, el Dansàneu celebrarà el retorn d’una peça del retaule gòtic de Sant Martí d’Escalarre —desapareguda fa cent anys— que serà presentada per l’historiador Albert Velasco acompanyat d’una acció artística amb el Cor Cererols i el ballarí Aleix Martínez. El festival també exhibirà elements patrimonials restaurats recentment, com un baldaquí de Sorpe o un relleu procedent de Borén.
Pel que fa a les exposicions, es podrà visitar Bressols de pedra, amb fotografies de l’arxiu Joan Blanco, així com dues mostres centrades en figures històriques: una dedicada a Palmira Jaquetti i una altra als deportats republicans als camps nazis, amb Joaquim Amat-Piniella com a protagonista.