A Libèria, on van escollir un exfutbolista com a president, vaig veure emocions portades fins a l’extrem
Les guerres, com la que va haver entre Eritrea i Etiòpia, arrosseguen els més vulnerables a la misèria i la solitud
Fa uns dies, els noticiaris Estatals feien ressò de la història de la María José Carrasco i l’Ángel Hernández, una parella que durant trenta anys ha hagut de conviure –i malviure, siguem raonables– amb el deteriorament que ella patia a causa de l’esclerosi múltiple.
Hernández, veient estirar-se al límit dels límits la corda del patiment que patia la seva esposa, decidí ajudar-la en la seva darrera voluntat: donar-li un comiat digne, i ajudar-la a morir en pau, quelcom va comportar-li una nit al calabós i l’estat de llibertat provisional.
Novament aquest cas ha posat sobre la taula un tema espinós que molts polítics, partits i interessos prefereixen evadir i traspaperar entre la burocràcia oficial: aprovar una llei que reguli l'eutanàsia i el dret de viure i morir amb dignitat.
