Josep Vallverdú: l'escriptor que va explicar el país des de Lleida

Josep Vallverdú ha mort als 103 anys, deixant enrere una de les trajectòries més prolífiques i influents de la literatura catalana contemporània. En els últims mesos, el mateix escriptor havia anat assumint amb serenitat el final del camí. Els problemes de salut, una veu cada vegada més feble i la retirada de la vida pública evidenciaven que s'acostava el desenllaç. Ho va viure sense dramatismes, amb la ironia, la lucidesa i la senzillesa que sempre el van definir.

Després d'una vida dedicada a la literatura i al país, Vallverdú va passar els darrers anys a Balaguer, la ciutat que l'havia nomenat fill adoptiu. Des de casa, al costat del riu Segre, continuava llegint, escrivint contes per al seu fill Eloi i contemplant una ciutat que ja formava part de la seva biografia.

Nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, va descobrir molt aviat la vocació d'escriure. Aquells primers relats infantils serien només l'inici d'una obra immensa que abraça novel·la, assaig, traducció, poesia i memòries. Sempre va entendre l'escriptura com una forma de compromís amb la llengua catalana, especialment durant els anys del franquisme. «M'he cansat de moltes coses, però mai de defensar el català», afirmava.

Va ser un dels grans impulsors de la literatura infantil i juvenil en català en una època en què gairebé no existia. Amb títols com Rovelló, En Roc Drapaire i Un cavall contra Roma, va contribuir decisivament a crear un gènere que ha fet llegir diverses generacions i del qual es va convertir en el gran referent.

Però Vallverdú també va explicar el país des de Ponent. En llibres com Lleida, problema i realitat, Proses de Ponent i Indíbil i la boira, va reivindicar la identitat de les terres de Lleida i va demostrar que Catalunya també es podia entendre des de la seva perifèria. La seva mirada va contribuir a donar veu a un territori sovint allunyat dels grans centres de decisió.

Més enllà de l'escriptor, queda el record d'un home culte, humil i discret. Va viure la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la recuperació de la democràcia, però mai no va perdre la curiositat ni les ganes de llegir i escriure. Tampoc no es va instal·lar en el lament. Va acceptar el pas del temps amb naturalitat i va continuar treballant gairebé fins al final.

Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix una figura clau de la cultura catalana. El seu llegat, però, continua viu en una obra que ha contribuït a formar lectors, preservar la llengua i explicar el país des d'una mirada pròpia.