L’experiència de rodar amb Pedro Almodóvar: el testimoni d’una actriu de Mollerussa
La sort no truca a la porta; de vegades, apareix en forma de notificació en un grup de figuració de Madrid que fa mesos que ignores. Per a l’actriu de Mollerussa Marina de Barta, acabada de sortir del màster d'Interpretació Audiovisual, el camí cap al cinema d'autor comença amb un gest gairebé rutinari: enviar una candidatura sense pretensions. No sap, encara, que està a punt de creuar-se amb la mirada d'Almodóvar, que està preparant la seva nova pel·lícula, “Amarga Navidad”.
El silenci que anuncia el geni
El rodatge avança amb el ritme frenètic de qualsevol gran producció, fins que un canvi en l'atmosfera ho atura tot. No és un crit, ni una ordre de producció. És una presència: "Recordo que em trobava d’esquena i no vaig adonar-me de la seva presència fins que es va produir un silenci absolut, gairebé impactant", explica l'actriu: "Ningú no va sentir arribar el cotxe, però de sobte es va generar una quietud total que va deixar tothom impressionat".
És el magnetisme de Pedro Almodóvar. El director manxec entra en escena i el set es transforma en un espai de "dinàmica horitzontal" on la jerarquia es dissol en favor de la creació. L'escena que es roda és una d'aquelles peces clau: intensa, irreverent, carregada de la tendresa marca de la casa.
El pes de la mirada: sostenir l'escena
A pocs metres, figures com Bárbara Lennie, Victoria Luengo i Patrick Criado habiten els seus personatges. Tot i que no hi ha paraules entre la figuració i els protagonistes, la comunicació flueix per vies més subtils. Durant una de les preses, en Patrick es reclina i els seus ulls es troben amb els d'ella: "Vaig sentir que la meva funció com a figurant anava més enllà de la simple presència escènica: es tractava d’acompanyar i sostenir emocionalment l’escena, transmetent una sensació de suport i confort, gairebé com si li indiqués que es trobava en un espai segur".
És en aquest instant on la ficció i la realitat es fusionen. Una connexió invisible que, mesos després, es tradueix amb una fidelitat aclaparadora a la pantalla gran. El que es va viure al set —aquella "màgia colpidora"— no s'ha perdut pel camí del muntatge.
Un encenedor i sis mesos de desitjos
Però tota gran experiència deixa un residu tangible, un tòtem. En un moment del rodatge, el guió exigeix fum. Ella, que no fuma, improvisa amb la naturalitat de qui ha entès que el cinema és, sobretot, veritat. En acabar, un encenedor de la productora es queda, per descuit o per destí, a la seva butxaca.
Aquest objecte, incapaç de ser retornat, es converteix en un objecte de culte personal durant mig any: "Durant aproximadament sis mesos, el vaig anar compartint amb altres persones, convidant-les a encendre’l i a demanar un desig. Ho plantejava com un petit ritual, amb un toc d’humor i complicitat".
Avui, l'experiència perdura com un regal inesperat. Una crònica de com la paciència i l'instint poden portar una aspirant a intèrpret a ser el testimoni silenciós, l'ombra protectora, d'una de les seqüències més belles de la cinematografia recent.