Mas Blanch i Jové converteix en doctrina la trobada anual a la Vinya dels Artistes
El Celler Mas Blanch i Jové va concebre la Vinya dels Artistes, de la creativitat de Josep Guinovart l'any 2010, des de les hores les bodegues garriguenques han convocat any rera any a un públic fidel, per compartir el projecte artístic i cultural de l'espai. Una trobada que podríem dir que s'ha convertit en doctrina després de vuit edicions.
En aquesta edició, el celler va encarregar l'obra a l'artista Carlos Pazos, Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya i el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya, que ha confeccionat la instal·lació No et Prometo Res. Una obra, segons l'artista, que beu del neodadaisme, l'art povera, el surrealisme i l'estètica de Marcel Duchamp, Andy Warhol i Marcel Broodthaers.
L'obra concebuda per La Vinya dels Artistes és una de les poques obres de gran format que Pazos ha realitzat i ha volgut que sigui un gest de complicitat al món de l'art, del vi i del cinema
UNA MICA D’HISTÒRIA
Guinovart, un dels grans pintors catalans contemporanis, reconegut a tot el món, té exposada l'última obra que va crear abans de morir (un increïble mural de 10 metres dedicat al vi) donant la benvinguda als visitants del celler Mas Blanch i Jové, a la DO Costers del Segre. Guinovart, gran amic de la família, també va ser l'ideòleg de la Vinya dels Artistes: una iniciativa única i pionera que integra plenament al vi en l'univers artístic. Una sala d'exposicions a l'aire lliure, enmig de la vinya, on escultures magistrals són testimonis del creixement dels ceps.
L'Any 1 va ser dedicat al músic, compositor i creador Carles Santos, qui va crear l’obra Vi Sonor, un gran espectacle musical, un passeig per la història de la música i la gastronomia que va reunir més de 400 persones. Cinc pianistes, un violí i un cor, en aquell indret únic van aconseguir transportar als convidats i fer-los viure una nit inoblidable. Com a testimoni del seu pas per la Vinya dels Artistes, Carles Santos hi va deixar la seva llegendària barca La Sargantaneta navegant a sobre d’una de les alzineres.
Esteve Casanoves va ser l’artista convidat durant Any 2. Casanoves dissenyà un amfiteatre que es va inaugurar amb l’espectacle A la Molla de l'Os, l'Olivera de la directora teatral Maria Vera: una combinació de música, dansa i poesia que va crear un sentiment d’amor entre l’espai i els espectadors i que va servir com preàmbul de La Llum Planant Damunt la Terra, la impressionant escultura de més de 8 metres d'altura d’Esteve Casanoves que, presidint la vinya, integra el ferro, el vidre i la llum perquè es fusionin amb La Terra.
L’any 3 i va estat dedicat al gran poeta Joan Brossa. La festa organitzada per Mas Blanch i Jové i la Fundació Joan Brossa va ser de l’estil brossià més pur. Es va emplenar de poesia visual el municipi de La Pobla de Cérvoles, es va fer sortir màgia de darrera les bótes, òpera al mirador de La Pobla de Cérvoles, Commedia del Arte a la Cabana del Guinovart, riures nostàlgics a sota d’una alzinera i capgrossos d’enmig les oliveres per inaugurar l’escultura Cap de Bou, inspirada en el poema visual de Brossa.
Paral•lelament, el pintor borgenc Gregorio Iglesias va pintar enmig el camí de La Vinya dels Artistes, la seva obra Entre el Cel i la Terra un impressionant mural de 60 metres, creat durant gairebé dos mesos a l’aire lliure amb tintes xines i colors naturals i que, des dia 22 de juny de 2013 folra de forma permanent les quatre parets de la sala de bótes.
L’any 4 fou dedicat a Susana Solano que va crear una nit enigmàtica i màgica per la presentació de la seva instal·lació Signatures nº1 amb un espectacle eteri del Pep Bou.
L’any 5 va ser dansa i espectacle eqüestre per inaugurar Emmarcant el Somni: Diàleg d’Assumpció Mateu.
L’any 6 Frederic Amat va mostrar-nos el seu Esclat una obra íntima dedicada a la seva mare que va morir quan ell tenia 4 mesos i que va omplir de llum les pedres seques de La Pobla de Cérvoles mentre un emocionat Paco Ibáñez va dedicar unes quantes cançons al seu amic.
I en l’anterior edició l’Evru va instal·lar la seva Dogda, La Gran Campana, enmig d’un bosc. L’Evru amb la Dongda vol recuperar la tradició de fer repicar les campanes. Així l’observador mai és passiu en presència de La Gran Campana: pot intervenir en l’acció de fer-la vibrar o en el procés de recepció del missatge acústic. El seu estímul sensorial pot tant congregar la comunitat propera com promoure la unió espiritual d’un amb si mateix, amb la humanitat i amb l’univers.