El president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau assegura que les cooperatives han evolucionat, però han d'aconseguir millors canals de comercialització
La campanya de l'oli a les Garrigues no assolirà les expectatives de poder arribar als 4 milions de quilos, perquè ha sigut un any molt estrany, segons explica el president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau. El rendiment serà molt més baix, amb les mateixes olives es faran menys quilos d'oli, i per altra banda, les pluges de final d'any han fet caure molta oliva, que no es podrà aprofitar.
Així i tot, les pluges van fer retardar la collita la qual cosa, va permetre una millor maduració i com a conseqüència, ha resultat un oli d'una alta qualitat, fresc i afruitat, que contrarestarà el rendiment de la campanya, segons Dalmau. En aquest escenari els productors continuaran amb les dificultats dels preus, perquè des d'Espanya s'ha volgut fer creure que aquest any hi hauria una superproducció, però no ha estat així, i l'únic que ha provocat és una baixada impressionant dels preus.
La baixada de producció l'han aprofitat els italians que adquireixen l'oli als seus productors a 5,80 euros i a Espanya el compren a 3 euros, i aquí no passa res
El president de la DOP assegura que això és una mostra que ens estan prenent el pèl o no sabem vendre. El tema és que els preus els marquen les grans produccions com Andalusia, que arribarà als 1.500 milions de quilos, uns productors d'aquesta comunitat als que els interessa vendre al preu que sigui. Això demostra que la política d'Espanya no és vendre qualitat, és vendre per preu, Espanya és el primer productor d'oli, però la qualitat la marquen els italians.
Estem produint olis de gran qualitat dels que en treuen benefici a Itàlia, i no es fa res per resoldre aquest greuge, perquè Andalusia està ensorrant els preus
La dificultat és que els preus es decideixen a Madrid, les grans corporacions, envasadores majoritàriament, que no els importa en absolut si els productors poden viure o no, el seu objectiu és vendre quilos, i tenir benefici, assegura Dalmau. Semblem ximples, permeten que es vengui l'oli a aquests preus, perquè al final algú en fa negoci amb aquestes decisions.
Cal tenir en compte que el reg de suport fa viable les explotacions, que amb poca quantitat d'aigua, es garanteix una molt bona producció
Dalmau assegura que el Canal Segarra Garrigues és un tema d'estat, un projecte que cavalca dels pressupostos, i no entenc com un sector estratègic com l'agrícola no tingui prioritat sobre altres inversions; al final demostren la falta de sensibilitat en la importància de la infraestructura per al desenvolupament, el benefici dels pagesos i del sector agroalimentari de Lleida. Fa vint anys que ens fan combregar amb rodes de molí, amb l'argument dels pressupostos, i el reg no es desplega com caldria.
L'aigua és una oportunitat per al desenvolupament del territori, i cal tenir en compte que en el sector agrícola no hi ha relleu generacional, quan s'acabin els pagesos no hi ha ningú darrere i això és molt greu. L'única manera que el país té d'aconseguir que les noves generacions acceptin el relleu de les explotacions, és que tinguin les garanties de viabilitat i això tan sols es pot aconseguir amb un reg.
El que han fet els avantpassats en estar pendents del que la climatologia proveeix i anar perdent les collites, els joves no estan disposats a acceptar-ho
Els joves estan molt preparats i si no hi veuen viabilitat, no s'hi apunten, per la qual cosa considerem imprescindible disposar d'infraestructures que permetin garantir la continuïtat.
Cal tenir en compte que les cooperatives han evolucionat fent inversions en equipaments, en imatge, en qualitat, però tenen una assignatura pendent que és la comercialització, avui en dia el gran cavall de batalla és el mercat, tant per privats com per a cooperatives. La realitat és que no podem competir amb les grans produccions d'altres zones, perquè al final són els que marquen el mercat.
Tenim l'aigua, tenim el canal i el que cal, és que arribi a les finques, el Segarra Garrigues havia de ser una obra de país i no ho ha sigut, i Dalmau etziba que si fos per donar servei a Barcelona, ja estaria fet
Estem propiciant que el territori es despobli i no es fa res per evitar-ho; es pretén que els pagesos siguin els cuidadors del jardinet, no es pot ser l'indígena de la reserva, perquè quan els turistes visitin el territori, aquests ens tractin com un element pintoresc i curiós, assegura el president de la DOP.
El sector ha evolucionat, està preparat, incorpora tecnologia, millora cultius... hi ha molta feina a fer, però així i tot no es compta amb el suport necessari perquè es pugui tirar endavant.