Yung Rajola mostra la vulnerabilitat del seu cor en el primer àlbum
El traper ha llençat Cor Trencat, la banda sonora urbana per una generació sense complexes ni futur
Després de dos anys picant pedra als escenaris de Ponent i fent de la seva música quelcom humorístic, Yung Rajola ―la màscara trap del lleidatà Quintí Casals― mostra la seva cara més feble amb l’estrena el seu primer llarga durada Cor Trencat. El disc transcendeix els tòpics de la música urbana (sexe, drogues i diners) i s’acosta a la música d’autor, amb lletres filosòfiques i reflexives per un jove dels noranta a qui li han trencat el cor i que té referències que van des d’Arthur Rimbaud fins a McDonald’s, passant per Kilian Jornet. L’àlbum, que s’ha vist aplaçat a causa de la situació actual, arriba en format LP després dels tres avançaments amb videoclip No sé què fer, Gossos i Tot és més fàcil que han rebut una bona rebuda per part de l’escena els últims mesos.
La distòpia és l’escenari per on transiten les cançons, cançons que parlen de desamor, de ciutats tristes i d’un futur que no es com ens havien promès.
La sonoritat de Cor Trencat no es queda en el trap i la música urbana, sinó que s’atreveix a jugar amb les tornades enganxoses del pop i amb ritmes més intimistes com a Nana pocha x anar a dormir, un tema amb reminiscències manelianes. El resultat de tot plegat és un abans i un després a la música urbana de Ponent, fins ara amagada en carrerons i sales underground de Lleida ciutat i que, amb Yung Rajola, està llesta per desplegar-se arreu del territori català. El disc surt editat pel segell Halley Records, en la seva aposta per projectes emergents sota l’etiqueta de Halley Supernova.