Empresaris i inversors catalans assisteixen a la jornada ‘Lleida. Terra d’Oportunitats’, a la Casa Llotja de Mar a Barcelona
Administracions, i empresaris rellevants de la demarcació de Lleida van desgranar aquest dimecres a Barcelona el potencial agroindustrial, tecnològic, social i humà de la 'terra on es pon el sol', en el decurs de la jornada 'Lleida. Terra d’Oportunitats' que es va celebrar a Casa Llotja de Mar de Barcelona. A l'acte hi van assistir al voltant de dos-cents empresaris i inversos, convocats per les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida, per divulgar les oportunitats que ofereixen les terres lleidatanes, de la plana al Pirineu i l'Aran.
La jornada també va comptar amb un nodrit col·lectiu de representants de l'àmbit social i empresarial lleidatà que van voler donar suport a la reivindicació lleidatana, pel seu paper rellevant en l’establiment de projectes d’inversió a la demarcació, així com empreses referents que han dilatat el seu creixement, i d’altres que s’han establert aprofitant l'impuls existent.
'És hora de desterrar el victimisme i anar per feina',
El que havia sigut directiu de la companyia alimentaria Borges, Josep Pont va ser contundent en afirmar que es tractava d'un acte d'autoestima per la demarcació de Lleida i va etzibar frases com cal "desterrar el victimisme i anar per feina". "Ens ho hem de creure". Pont va participar en una de les taules rodones amb Núria Cervós, consellera delegada de Grup Cervós i presidenta del Gremi de Constructors de Lleida, Sisco Sapena, conseller delegat de Lleida.net, Teresa Vallès, CEO de Pastoret de la Segarra, un debat que va presentar el president del grup Ros Roca, Ramon Roca.
El rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy va ser l'encarregat d'introduir l'altra de les taules rodones en la qual va compartir opinions i experiències amb Elisabeth Alier, presidenta de la paperera Alier, i Xavi Solé, CEO d'Equiptank.
El sector empresarial participant en l'acte va ser unànime en afirmar que un dels grans valors de la demarcació és el seu capital humà, i la facilitat del tracte amb les administracions i institucions. I també una reclamació per aconseguir un entorn més favorable als negocis per permetre treballar en zones més rurals, per exemple del Pirineu.
Els representants de les empreses van rebutjar el victimisme i van animar els inversors a fer el pas d’ubicar els seus projectes a Lleida
Unitat per desplegar un full de ruta comú per futur econòmic de les terres lleidatanes
Pel que fa als representants institucionals el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó va explicar que les terres lleidatanes són la porta d’entrada per aquelles empreses que volen accedir al mercat de Catalunya i al sud de França. Saltó feia referència a la situació geoestratègica immillorable amb la qual compten, situada en el corredor de l’Ebre i molt propera al País Basc i Cantàbria, a través del corredor viari Cantàbric-Mediterrani.
Per la seva banda Carles Giribet, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, va reclamar més inversions al territori, alhora que ha exposat l’impacte que poden crear aquestes inversions posant com a exemple les infraestructures de regadiu Segarra-Garrigues, canals d'Urgell, Pinyana o Catalunya i Aragó:
Hem multiplicat per sis la productivitat de la terra de regadiu respecte al secà; hem generat una ocupació de 22.500 persones; i hem aconseguit un PIB de 600 milions d’euros en un escenari de regadiu total. Per tant, podem dir que la inversió a Lleida és rendible
Bernat Solé, delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, va destacar l’extens territori de polígons industrials: “Actualment, comptem amb 106 polígons d’activitat econòmica, amb una superfície de 1.755 hectàrees. De característiques diferents per adaptar-se a les necessitats que puguin arribar i distribuïts per tota la vegueria; amb grans eixos econòmics com el mateix futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans o el mateix cordó industrial, paral·lel a l’A-2, que uneix Lleida i l’àrea metropolitana de Barcelona amb menys de dues hores i que compta amb peces de sòl industrial de 100 hectàrees en una sola unitat, a punt per a ser desenvolupades”.
Miquel Pueyo, alcalde de Lleida, va explicar que “una de les dues grans potes sobre les quals pivota l’objectiu que Lleida sigui la capital agrobiotech del sud d’Europa és el nou polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que representa un nou model de sectors d'activitat econòmica, integrat paisatgísticament, energèticament sostenible i amb intermodalitat ferroviària, un aspecte clau per a potenciar la descarbonització de l'economia”.
El polígon es preveu aprovar abans que acabi l'any i es començarà a construir a finals del 2023 o 2024, amb la intenció que creï entre 6.000 i 12.000 llocs de treball i suposarà una inversió de 230 milions d'euros. La instal·lació se sumarà als 106 polígons ja presents a Ponent.
El president de la Diputació, Joan Talarn va destacar que “Lleida és terra d’oportunitats. Però no perquè siguem una terra erma i verge, sinó perquè la nostra història ens avala com a garantia d’entorn econòmic sostenible, de qualitat i íntimament lligat a les nostres fortaleses, que són les que estem identificant en els darrers anys com a base per a una nova economia, la bioeconomia”.
Talarn va afegir que la demarcació conviu de manera sostenible amb el seu entorn i pot facilitar l'aparició de sectors emergents per retenir talent en plena transformació verda de l'economia. I és que Ponent concentra el 53% de la producció agrícola, el 47% de la producció ramadera i el 35% de la superfície de boscos de Catalunya.
Les autoritats també han subratllat la importància el projecte de valorització integral dels recursos forestals del Pirineu, per impulsar els usos constructius i tèrmics dels subproductes que genera la fusta dels nostres boscos.