Juliana Goyeneche (EA Borges): "La meva àvia sempre em deia que acabaria al camp"

La Carla Vera i la Juliana Goyeneche són les dues úniques noies estudiants de l'Escola Agrària de les Borges Blanques, però de segur que són tot just les primeres de les moltes que vindran. Encara que les seves trajectòries són diferents (la Carla és de Borges mateix, mentre que la Juliana ve de Lloret i entre setmana fa estada a la residència de l'escola), totes dues comparteixen la passió per la natura, el vincle amb la terra i el seu amor pels animals. Precisament, aquest últim és el que les ha dut a estudiar el CFGM en Producció Agropecuària, que un cop acabat, les permetrà especialitzar-se en Sanitat Animal estudiant aquest cicle de grau superior. A poc més d'una setmana per l'obertura del període de preinscripcions als cicles formatius de grau mitjà (del 9 al 15 de maig), entrevistem les dues pioneres i futures dones rurals, que fins avui, amb tot just 18 i 19 anys, ja han trencat un fart d'estereotips en seguir les seves aspiracions, per revelar-nos què les ha dut fins aquí, què és el que més gaudeixen del cicle i com es veuen en un futur.

Què us porta fins a les Borges Blanques a cursar Producció Agropecuària? De què tracta el cicle?
Carla: Al cicle estudiem fonaments tècnics i tot el que està relacionat amb la ramaderia, el món animal i les granges, així com l'agricultura. Les dues hem vingut pel mateix motiu, més o menys, que seria per estudiar posteriorment Sanitat Animal, on podrem fer el salt amb aquest cicle de grau superior, seguint la branca de ramaderia. Teníem l'opció de fer batxillerat o el cicle formatiu, i ens vam decantar pel segon perquè és més pràctic, més intuïtiu i menys teòric, i també és més participatiu per part dels alumnes. A més, és més fàcil veure l'aplicació real del que hem estudiat.

On teniu previst estudiar Sanitat Animal?
Totes dues: A l'INS Mollerussa.

I en què consisteix?
Juliana: T'hi eensenyen bastantes coses, com ara hípica, auxiliar veterinària... I en general, està més enfocat a la clínica i la ramaderia, així com les granges.

Què va fer que us decidíssiu per aquest camí? Teniu algun vincle amb la terra o els animals, que hi hagi ajudat?
Juliana: En el meu cas, des de petita, he estat rodejada d'animals, i els he viscut molt. Mai no m'ha desagradat anar al camp, perquè la meva família, abans, hi treballava, i quan me'n contaven històries, ja m'agradava.
Carla: A mi sempre m'ha agradat molt més la pràctica que la teoria; m'agrada poder experimentar, poder entendre-ho, i a més, no he viscut mai a cap poble ni ciutat, sinó als afores del poble. Allà teníem molts animals: el típic corralet de gallines, gats, gossos... I el tema animal també m'agrada molt. M'agrada poder ajudar els altres éssers vius.

Carla Vera:

M'agrada molt més la pràctica que la teoria; experimentar, entendre... I a més, m'agrada poder ajudar els altres éssers vius

Què és el que més us agrada del cicle de Producció Agropecuària?
Carla: A mi els fonaments tècnics. A part de la teoria, m'agrada especialment quan anem a les granges i podem veure tot el que ens havien explicat. Per exemple, si ens fan teoria de la producció animal o ens expliquen el cicle reproductiu de l'oví, és fascinant anar a una granja d'ovines i que ens mostrin tot el que fan, el seu cicle.
Juliana: A mi també m'agraden els fonaments tècnics, i els tractaments fitosanitaris, que es fan al segon any. Allà t'expliquen les malalties diverses de les plantes, i com tractar-les. Em sembla molt interessant.

Què creieu que ho fa, que no hi hagi més noies al vostre curs?
Carla: Jo crec que, d'entrada, semblen feines més brutes, que no estan tan associades a les dones: el camp, la terra...
Juliana: I la maquinària. Al principi no sabíem que seríem les úniques noies, ens en vam adonar el primer dia de classe!

Al seu moment, al meu institut me'n van parlar poc, d'aquests cicles. Com el vau arribar a conèixer? Vau rebre el suport del vostre entorn, com professors i família, quan vau dir-los que volíeu cursar-lo?
Juliana: La meva mare sempre em va impulsar perquè, si volia una cosa, l'aconseguís. Però a la costa no es coneixen tant, aquesta mena de cicles, i de fet va ser la meva àvia qui sempre em deia que, al final, acabaria al camp. Llavors, un dia ho vaig buscar, em vaig informar i em va agradar.
Carla: Jo me'n vaig assabentar gràcies a l'orientadora del meu institut, que podia escollir aquest camí i arribar a la Sanitat Animal. Ella em va donar l'opció, em va agradar i em vaig decidir.

En el sector rural estan sorgint moltes noves oportunitats i molt diverses. Com us imagineu en un futur?
Carla: Ara mateix estic més centrada en el present, perquè encara em queden tres anys, però quan ja hagin passat i estigui acabant el cicle de grau superior, segurament començaré a plantejar-m'ho. La vida dona moltes voltes!
Juliana: A mi m'agradaria anar a França, o en algun altre país. M'agradaria descobrir i viure una altra cultura.