El grup Sant Isidori va fer possible el progrés de Mollerussa
Encara que les previsions de l'Ajuntament de Mollerussa no s'han complert, per donar un respir als propietaris dels habitatges del grup Sant Isidori, entre els mesos de juliol i agost, no es podrà evitar l'enderroc del primer dels quatre blocs. El consistori comunicava al mes d'abril d'aquest any la ruïna tècnica i econòmica del segon bloc, després d'haver precintat el primer, i recol·locats els propietaris que l'utilitzaven.
En definitiva, si tot segueix el seu curs, abans de finalitzar l'any, la major part dels habitatges estaran enderrocats, ja que el Govern de la Generalitat ha destinat una partida de 400.000 euros per aquesta actuació.
És per aquest motiu que hem volgut recuperar una modesta i personal reflexió de l'autor, que tot i ser la seva percepció, també pot ser la d'un gran nombre de mollerussencs que van projectar el seu pervenir des d'aquest racó de la ciutat.
Gràcies a les fotografies de Ramon Vilà, Consol Fernández, Manolo Rojas, Maria Isabel Maqueda, Maria Josep Cebrian, Pere Molló, Mari Minguell.
Les Cases Barates, de les bicicletes 'tunejades' al primer 600
Les cases barates –Grup Sant Isidori- el podríem comparar amb una d'aquelles colònies tèxtils que van proliferar amb la revolució industrial. De tots és conegut que Mollerussa va començar la seva expansió econòmica i social amb l'arribada del ferrocarril i del Canal, elements que van ser definitius en el creixement de poble a ciutat.
La indústria va establir-se a Mollerussa amb La Forestal d'Urgell, Les Sedes, El Castillo i posteriorment els escorxadors i els pinsos, una revolució industrial que va ser motiu d'atracció per a centenars de persones d'altres territoris espanyols. Evidentment, l'efecte crida va obligar a prendre mesures en l'àmbit de l'habitatge per part dels polítics de l'època.
Una època d'esplendor en la qual Mollerussa va ser centre de l'activitat econòmica i social de la Plana d'Urgell, amb els mercats i fires com a referent del dinamisme de la ciutat.
Cal dir i destacar que, de moltes d'aquestes indústries, en van sorgir altres activitats professionals i de serveis, petites empreses que subministraven productes i serveis a la gran indústria i que també van representar un important nucli d'ocupació.
Feta aquesta introducció he d'aclarir que, encara que vaig néixer al Grup Sant Isidori, la meva infantesa la vaig passar als Arcs. La meva memòria de les cases barates recobra vida uns quants anys més tard; diria que en tenia set quan els meus pares s'instal·len en una granja al camí de Vila-sana, tot just davant dels blocs, amb un carreró que anava de casa a l'altre costat de la via.
És curiós, i això sí que ho recordo, que tots els amics eren dels dos blocs a l'esquerra en direcció a Golmés. Allà hi vivien els Pelegrina, els Ortega, les Montilla, els Quirós, els García, els Jiménez. També recordo els Amaró, els Mené, i el Miguelito de la Sampe o els Aguilar, entre altres coetanis.
A poc a poc el cercle es va fer més gran, de la mateixa manera que nosaltres també creixíem, deixant de banda les bicicletes tunejades i amb l'arribada del primer 600, un fet que demostrava que havia arribat la nostra majoria d'edat, i el vehicle ens obria nous horitzons.
I és que si m'ho haguessin dit llavors no ho hauria cregut, que aquesta part de la història de Mollerussa s'esmunyiria així entre les runes, engolida pel pes de la gravetat i del temps que ara ja només poden desafiar-se amb la memòria dels qui un dia van ser testimoni de la vida i l'enardiment del barri.