Una cua que no es veu: milers d’animals esperen una llar

Cada estiu, milers de mascotes són abandonades arreu del país. A Ponent, el fenomen s’agreuja amb l’arribada de les vacances: algunes famílies marxen i no troben “solució” per als seus animals. El resultat: refugis desbordats i històries de patiment animal que es repeteixen any rere any. A Balaguer, per exemple, el refugi municipal ha hagut de suspendre l’entrada de nous animals per manca d’espai. El centre ja no pot garantir el benestar dels gossos i gats acollits, i l’Ajuntament ha fet una crida urgent a la col·laboració institucional i a la responsabilitat ciutadana. Segons dades de la Fundació Affinity, l’any 2024 es van abandonar a Catalunya més de 28.000 gossos i gats, una xifra que es manté pràcticament estable des de fa una dècada malgrat les campanyes de sensibilització.

Aquest col·lapse posa en evidència la necessitat d’una resposta col·lectiva. I una de les més potents comença amb un gest individual: adoptar. Més enllà d’un acte solidari, acollir una mascota pot transformar profundament la vida de les persones i també la del territori, quan es construeix una cultura de respecte i convivència.

Diversos estudis científics han demostrat que conviure amb animals de companyia aporta beneficis emocionals i físics. Les persones que tenen gos o gat registren nivells més baixos d’estrès, ansietat i depressió. La presència d’un animal millora la sensació de companyia i redueix la soledat, especialment en persones grans o que viuen soles. A més, en el cas dels gossos, la necessitat de sortir a passejar afavoreix l’activitat física i el contacte social, dos elements clau per a la salut mental i cardiovascular. Un estudi publicat a la revista BMC Public Health indica que els propietaris de gossos caminen de mitjana 22 minuts més al dia que les persones que no tenen animals de companyia. En moltes zones de Ponent amb població envellida o dispersa, el vincle amb una mascota pot ser un factor d'equilibri emocional i una font de rutina saludable.

Els infants que conviuen amb mascotes desenvolupen valors com l’empatia, la responsabilitat i el respecte pel cicle de la vida. Tenir cura d’un animal, entendre les seves necessitats i establir-hi una relació basada en el respecte és un aprenentatge vital que no s’ensenya als llibres. I en famílies, el vincle amb l’animal pot esdevenir un punt de trobada emocional i de cura compartida.

Tot i aquests beneficis, el problema de l’abandonament persisteix. L’Ajuntament de Balaguer recorda que la identificació amb microxip i l’esterilització dels animals són eines bàsiques per evitar fugides i camades no desitjades. Segons el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, només un 35% dels gats recollits a la via pública estan identificats amb microxip, una dada que dificulta molt la seva recuperació per part de les famílies. També insisteixen que l’adopció ha de ser un acte responsable: cal valorar el compromís a llarg termini, el temps disponible, la capacitat econòmica i les necessitats de l’animal. Adoptar no és un impuls: és una decisió madura que implica temps, paciència i afecte.

Els refugis i protectores del territori ofereixen assessorament i acompanyament durant tot el procés d’adopció. Coneixen bé el caràcter de cada animal i poden ajudar a trobar el perfil més compatible amb cada família. “No és només que tu escullis el gos o el gat, també és ell qui et tria a tu”, resumeix una persona que ha optat per adoptar. I és precisament en aquest reconeixement mutu on neix un vincle profundament transformador.

L’adopció responsable és una eina poderosa: redueix el nombre d’animals abandonats, descongestiona els centres d’acollida, fomenta una societat més empàtica i genera vincles humans plens de sentit. Segons dades de la Xarxa de Protecció Animal de Catalunya, cada any s’adopten més de 20.000 animals, però encara hi ha milers que passen llargs períodes als refugis sense trobar una llar definitiva. En un estiu marcat per l’emergència als refugis, el missatge és clar: no abandonis, adopta. I si no pots adoptar, col·labora. Ser casa d’acollida temporal, fer voluntariat, difondre casos a les xarxes socials o fer una donació també és una manera de salvar vides i contribuir al benestar animal del territori.

Perquè una societat que cuida els seus animals, també s’està cuidant a si mateixa.