Rosselló recorda els veïns desapareguts en camps de concentració nazis

Imatge d'arxiu del Banc de la Memòria Democràtica

Els actes s’emmarquen en la commemoració de les víctimes de l’Holocaust amb una recollida de material gràfic

L'Ajuntament de Rosselló i la Biblioteca Municipal participen en els actes del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat per tal de retre homenatge a totes aquelles persones que van perdre la vida en els camps de concentració nazi.

D’aquesta manera, s’ha fet una crida a tots els veïns i veïnes per informar sobre qualsevol fotografia, document o registre de persones nascudes a Rosselló què hagin estat deportades en un camp de concentració, per ser tractades i salvaguardar-ne el record.

Enguany es celebra el 75è aniversari de l'alliberació del camp de concentració i d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau de Polònia per les tropes soviètiques.

És per això que el municipi vol fer i memòria dels tres rossellonencs que van desaparèixer en camps de concentració:

Enric Curià Gatius, nascut el 15 de febrer de 1911 a Rosselló i mort el 28 de gener de 1942 a Gusen. Va ser detingut a Delle (França) i deportat al camp de Mauthausen el 27 de gener de 1941 i a Gusen el 17 de febrer de 1941, on va residir fins al moment de la seva mort.

José Cuberas Porta, nascut l'11 de febrer de 1915 a Rosselló i mort el 15 de desembre de 1941 a Gusen. Va ser detingut a Bad Fallingbostel i deportat al camp de concentració de Mauthausen el 27 de gener de 1941. El 17 de febrer de 1941 va ser traslladat a Gusen, lloc on va morir.

Benjamí Jové Farrer, nascut el 25 de juny de 1908 a Rosselló i mort el 10 de gener de 1942 a Gusen. Va ser detingut a Belfort (França) i el 25 de gener de 1941 va ingressar a la presó de Bad Fallingbostel (Alemanya). El 27 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen i el 20 d'octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen.

La rememoració d'aquests fets històrics convida a promoure la documentació i la investigació dels esdeveniments, i l'educació des de la tolerància. La memòria ajuda a no repetir els errors del passat i a remeiar els presents, com ara la xenofòbia i la discriminació per gènere o per l'orientació sexual, entre d'altres.