Les tombes dels comtes d’Urgell revelen nou individus, quatre gairebé complets
Una setmana després de l’exhumació dels sepulcres dels comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes, l’equip d’antropòlegs encarregat de l’anàlisi ha completat la primera fase del seu estudi. Els resultats preliminars han superat les expectatives: s’han identificat restes òssies d’un mínim de nou individus, entre els quals destaquen quatre esquelets gairebé complets —tres homes i una dona— amb edats compreses entre els 30 i els 60 anys.
Les primeres hipòtesis apunten, segons l'antropòloga Núria Armentano, que aquestes restes podrien correspondre als comtes Cecília de Foix, Àlvar I i els seus fills Àlvar II i Ermengol X, figures cabdals de la història del comtat d’Urgell. La coincidència entre les dades osteològiques i les fonts documentals, que inclouen referències a malalties i edats concretes, reforça l’autenticitat d’aquestes identificacions.
Manipulacions històriques i desordre funerari
L’anàlisi ha posat al descobert una manipulació significativa ocorreguda l’any 1967. Segons els investigadors, aquella actuació va alterar profundament la disposició original de les restes: el crani d’un dels individus es va trobar ple d’ossos de mans i peus, evidència d’una reorganització improvisada i poc respectuosa.
Aquesta intervenció també va provocar la barreja de restes entre les dues arques, la qual cosa ha dificultat la tasca de classificació. Tot i això, gràcies al bon estat de conservació dels ossos, ha estat possible avançar en el procés d’individualització. A més dels esquelets principals, s’hi han identificat fragments ossis corresponents a infants i joves, fet que indica una presència familiar més àmplia del que es preveia inicialment.
Fragments materials de procedència incerta
Els antropòlegs han trobat també materials diversos com fragments de fusta, teixits i zinc, dels quals no s’ha pogut determinar l’origen exacte. Podrien ser restes de cofres funeraris antics o elements introduïts durant manipulacions posteriors. Aquest conjunt d’elements contribuirà, en fases posteriors, a entendre millor els rituals funeraris i la història material de les sepultures.
Una nova fase analítica i oportunitats de recerca
L’estudi no s’atura aquí. Les troballes actuals obren noves línies d’investigació a Catalunya, fins ara poc desenvolupades. “Hi ha dades que mai s’havien identificat al nostre territori. És una oportunitat única per fer avançar el coneixement sobre la noblesa medieval catalana”, assegura Carme Alòs, membre de l'equip investigador i directora del Museu de la Noguera.
La segona fase de l’estudi se centrarà en les analítiques: proves de laboratori que inclouran estudis genètics, d’alimentació, de mobilitat i d’origen geogràfic, amb l’objectiu de completar la biografia biològica d’aquests personatges històrics.
Entre la ciència i el respecte a la història
Robert Porta, responsable de la gestió del Monestir de les Avellanes, ha remarcat la doble dimensió del projecte: “Aquestes restes no són només fonts d’informació científica; són testimonis d’un llegat que cal dignificar.” En aquest sentit, un cop finalitzats els estudis, les restes seran reinhumades en una cerimònia que combinarà el respecte als difunts amb la voluntat de transmetre el coneixement a la societat.
Porta ha assegurat que el projecte al voltant dels sepulcres dels comtes d’Urgell no només ajuda a reconstruir el passat, sinó que estableix un precedent per a futures investigacions patrimonials a Catalunya. La seva vocació és clara: recuperar la memòria, preservar el patrimoni i generar coneixement rigorós a partir d’un llegat històric massa temps ignorat.