Desgavell energètic

Potser algú pensarà que com pot ser que, a plena onada de fred, algú es pugui oblidar de mirar els nivells de combustible de la caldera de casa seva. Doncs, en part teniu raó. Ser de ciutat (o, en el nostre cas, de poble gran proper a Barcelona) té aquestes coses: vivim sense ser conscients del que gastem.

De dissabte a dijous vam estar sense carburant. Vam anar a comprar una estufa d’oli per anar a dormir calents; ens van deixar una estufa de butà que combinàvem amb el foc a terra; enceníem el calefactor del quarto de bany, i endollàvem les  petites resistències, davant l’ordinador, mentre teletreballàvem.

El que més em va sorprendre d’aquesta experiència és la llibertat que vaig sentir. Llibertat i calefacció? –pensareu-. Doncs sí!

Estem acostumades a llevar-nos i, automàticament, encendre el termostat, sense notar si fa fred o no; en pilot automàtic posem la roba del nen damunt del radiador, perquè la tingui calentona quan es vesteixi;  per dutxar-nos, funcionen, alhora, radiador i calefactoret. I així, amb aquest excés energètic, vivim la majoria de nosaltres, a totes hores.

Els dies sense gasoil em vaig sentir més activa! Dins de casa anava una mica abrigada i vaig ser conscient que calia cuidar el caliu de les estances. Fins i tot el meu fill es va acostumar a traginar el calefactor de cambra en cambra i a fer-ne un ús “racional”.

Si feia fred, l’encenia; però abans, es vestia i agafava la manta.

Mentre esperàvem els del carburant, que com cada any anaven saturats i no podien servir-nos-en, vaig trucar una bona amiga per explicar-li com estàvem; i la sorpresa va ser meva: em va dir que feia anys que no feia servir calefacció, a casa seva; que li agradava notar la temperatura real i només tirava de llar de foc per estar calentona. La seva vivència ressonava amb la llibertat que jo començava a notar: la llibertat energètica!

Vivim en una societat de l’excés, i, de vegades, les persones que ens preguntem per què fem les coses o volem sortir del pilot automàtic, semblem “rares”.

Cada experiència que visc em dóna l’oportunitat d’aprendre. I, molt sovint, a partir de la incomoditat i dels imprevistos, obtinc grans lliçons.

Jo creia que, enguany, reaccionaria enfadant-me per haver badat amb el gasoil; i, en canvi, em vaig sentir més viva i autònoma que mai.

Tenim massa coses, massa aparells, massa subscripcions, i no ens hem aturat a veure que, al final, acabem depenent d’aquestes comoditats; i: si una comoditat t’esclavitza, val la pena el preu que te’n fa pagar?