Gràcies Miquel
Tota una vida dedicada a la recerca històrica i a la crònica de Mollerussa i de la seva gent, aquest era el Miquel Polo i Silvestre. Sempre ha tingut Mollerussa al cap i al cor, sempre ha volgut donar a conèixer la seva essència i la seva vitalitat
Tota una vida dedicada a la recerca històrica i a la crònica de Mollerussa i de la seva gent, aquest era el Miquel Polo i Silvestre. Sempre ha tingut Mollerussa al cap i al cor, sempre ha volgut donar a conèixer la seva essència i la seva vitalitat i ho ha fet no només a través dels seus sempre ben documentats llibres, sinó també amb les seves cròniques periodístiques que fins fa ben poc publicava encara en un mitjà de difusió provincial per al qual va treballar com a corresponsal “venent” Mollerussa arreu. Des d’allí, en va fer bandera, lloant-ne allò que la caracteritzava i la feia singular però també amb esperit crític, si calia, per ajudar-la a millorar.
En Miquel coneix la història de Mollerussa com ningú i els seus llibres així ho palesen. L’arribada del Canal d’Urgell i el que va significar de transformació del territori, la Fira de Sant Josep, el Concurs Nacional de Vestits de Paper, el paper rellevant del futbol o de l’Orfeó Renaixença han estat algunes de les temàtiques en les què ha aprofundit. El seu arxiu documental és magnífic, acurat i rigorós. La nineta dels seus ulls i un sensacional bagul de records d’allò que ha viscut la ciutat en els darrers segles. No en va sempre que calia algun aclariment o alguna foto antiga o aquell document que cal per agafar el fil d’una investigació històrica, el primer nom que ens venia al cap a molts era el del Miquel Polo. Ell no tenia mai un no per això. Gaudia explicant i ensenyant tot el material de que disposava i a la recerca del qual havia dedicat tota la vida i il·lusió.
Per això, ell volia, i així m’ho va recordar la setmana passada, que el seu llegat cultural, periodístic i d’investigació fos per a la ciutat, per a gaudi de la seva gent, però també per contribuir a donar a conèixer Mollerussa, una ciutat que, per a ell mai, mai no ha estat prou ben reconeguda públicament per la seva excepcionalitat.
No pateixis, Miquel, vetllarem per complir els teus desitjos i que la ciutat es pugui beneficiar de tota la gran tasca que has fet al llarg d’aquesta vida de dedicació incondicional a Mollerussa.