Les dones decidim

Les lluites de les dones s’expressen cada dia, en l’espai quotidià, públic o privat, comunitari o personal. I és el 8 de març quan les commemorem, les fem més fortes, més públiques i més compartides. Les lluites de les dones han esdevingut la revolució més important del segle XX, construint ciutadania, drets i benestar. Avui, les mateixes lluites es constaten com a imprescindibles per a reivindicar els drets, les llibertats i el benestar col·lectiu.

Amb velles i noves consignes, sortim de nou al carrer i entomem la lluita a les institucions per a fer front a una ofensiva provocada per la dreta des del seu retorn al govern. La dreta i els sectors més conservadors ens han situat en un escenari polític d’agressió als drets de les dones i un retrocés, sense precedents, en les llibertats civils i el desenvolupament efectiu dels drets de ciutadania.

L’element més simbòlic d’aquesta greu ofensiva contra les dones es constata en l’avantprojecte de llei de l’avortament, però no només. Negar els drets de les dones a decidir sobre el propi cos implica conseqüències directes sobre els drets sexuals i reproductius de les dones i en fulmina la capacitat de decisió sobre la llibertat més essencial, decidir el propi projecte de vida. Aquesta l’agressió té unes greus repercussions en el model social atès que si els drets de ciutadania de les dones són menystinguts i considerats com a secundaris, de forma directa se’n deriva una degradació inacceptable dels principis democràtics i constitucionals de la igualtat de gènere.

Els arguments reaccionaris i moralistes amb què la dreta desplega aquesta ofensiva formen part d’una estratègia de retorn a un ordre social, d’arrels patriarcals, que determinen una funció social de les dones basada en els rols reproductius i de cura. I així, reforçar els rols tradicionals de gènere i provocar que tot allò que deixa d’assumir l’estat (serveis de cura, escoles bressol, dependència, beques menjador...) recaigui, de nou, en les dones. La crisi i les polítiques d’austeritat estan provocant retrocessos sobre el benestar, disminuint béns i serveis públics i generant un empobriment de la ciutadania. Es reserva a les dones un paper secundari i subsidiari en el mercat de treball i en l'àmbit dels drets econòmics, en la participació de la vida pública i els drets polítics. Caldria, doncs, estar invertint tots els esforços en la creació d’ocupació per a garantir els drets i la independència econòmica, aprofundint especialment en els serveis públics que, a més d'oferir benestar, són font de llocs de treball per a les dones.

Les conquestes socials i feministes que han revertit en la construcció de la ciutadania de les dones són revertides, per la dreta, generant una fragilitat i vulnerabilitat jurídica del tot inacceptable.

El paradigma ideològic des d’on s’atreveixen a restringir l’avortament, a eliminar les polítiques d’equitat de gènere, a retallar els serveis de cura, és aquell que es fonamenta en la concepció androcèntrica de la construcció de les llibertats i drets. Els drets humans s’institueixen en un món pensat en masculí, on ells són els individus i els subjectes de dret i on elles són excloses d’una igualtat real en l’exercici d’aquests drets.

Els drets sexuals i reproductius situen l’element central de la decisió lliure i responsable sobre el número de fills que es vol tenir i l’interval entre ells, així com de disposar de la informació, l’educació i els mitjans per a tal fi, a més del dret a decidir sobre la pròpia reproducció i el propi cos sense patir discriminació, coerció, ni violència.

Les agressions als drets de les dones denoten la greu dimensió i repercussió d’aquells fonamentalistes, amb poder legislatiu, que actuen sota els dictats de dogmes retrògrads i obliden el fonament jurídic i democràtic i el valor essencial d’allò que estan atacant. No hi ha democràcia sense les dones, com no hi ha justícia sense equitat de gènere.

En el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Dones amb Iniciativa exigim que:

• Els poders públics reconeguin l’equitat de gènere com a valor essencial en el sistema democràtic i per garantir i continuar avançant en els drets de les dones i la superació de les desigualtats.
• El compromís en l’eliminació de totes les formes de discriminació vers les dones i posar fi a les polítiques d’austeritat, que estan disminuint i fent desaparèixer bens i serveis públics, provocant un empobriment de la ciutadania i degradant els drets amb un preocupant biaix de gènere.
• La condemna a les accions governamentals contra els drets de ciutadania de les dones, com les contrareformes legislatives en matèria laboral, de salut sexual i reproductiva, l’augment dels costos dels subministraments bàsics, la reforma de la justícia, les retallades en dependència o l’autonomia personal, en l’educació i en les polítiques de gènere, així com el despropòsit de reforma de l’Administració local, que tenen un caràcter clarament discriminador i signifiquen un retrocés pels drets de les dones.