Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

Font: Termcat

L’Associació Salut Mental Ponent (SMP) és una entitat sense ànim de lucre i d’iniciativa social de les comarques de Lleida registrada l’any 1993. Creada en el seu origen per familiars i amics de persones amb algun trastorn mental, l’entitat vol fomentar la visibilitat  a la societat de les malalties mentals per tal d’incidir en la prevenció. A més, vol potenciar l’atenció comunitària: residencial, llars amb suport i suport a la mateixa llar. 

L’Associació està adreçada a les persones que pateixen un trastorn mental greu, així com a les seves famílies, a la societat en general, a les seves institucions, als professionals de l’atenció social, sanitària i psicològica.

En els últims anys el context normatiu s’ha actualitzat per facilitar la instal·lació de plaques solars. La supressió del denominat “impost al Sol”, l’aprovació del Reial Decret - el passat mes d’abril - que elimina les traves burocràtiques i permet l’autoconsum compartit i l’abaratiment dels preus (un 80% en menys de 5 anys) han creat un marc més optimista per incrementar l’autoconsum.

Però, què és l’autoconsum elèctric?

L’autoconsum elèctric és un sistema legal d’obtenció d’energia, que consisteix en què un usuari produeixi energia pel seu propi consum. D’aquesta forma, té un control absolut sobre la instal·lació, sobre el consum i l’estalvi. Per a això, existeixen vàries formes d’aconseguir-ho entre les que destaquen dos tipus d’instal·lacions: panells fotovoltaics i energia mini eòlica.

A escala domèstica, el més habitual és l’autoconsum fotovoltaic que requereix bàsicament una instal·lació solar fotovoltaica de petita potència, que transformarà l’energia del Sol en energia elèctrica. És una tecnologia ja àmpliament provada, fàcil d’instal·lar i de mantenir.

L'energia que obtenim del Sol és neta, abundant, barata i no emet CO₂ per aconseguir-la. A més, és fàcil d'obtenir, l'únic que es necessita és col·locar un panell en direcció dels rajos solars. Aquests panells estan compostos de diverses cèl·lules fotovoltaiques, que són les responsables de transformar la llum del Sol en energia elèctrica útil per a nosaltres. Aquesta electricitat es pot utilitzar directament o emmagatzemar-la en bateries per a quan sigui necessària. Per això, es tracta d'una energia de la qual podem fer ús tant de dia com de nit.

Avantatges de l’autoconsum

Cada cop és més comú trobar-se panells fotovoltaics a les teulades de les cases o oficines. El motiu és que l’energia solar suposa grans avantatges tant pel consumidor com pel medi ambient. Aquests són alguns d’ells:

• Redueix el consum de combustibles fòssils i la dependència energètica amb l’exterior.
• L’energia és neta, no produeix ni emissions ni sorolls molestos.
• Optimitza el transport i la distribució de l’electricitat.
• El manteniment d’aquestes plaques és mínim. En la majoria dels casos, només és necessari portar a terme les revisions o neteges periòdiques .
• Millora la competitivitat de les empreses, genera nous models de negocis i com a conseqüència fomenta la creació de nous llocs de treball.
• Per al ciutadà comporta un estalvi energètic i econòmic, i permet gestionar la seva pròpia energia. Per posar un exemple, una casa unifamiliar de tampany mitjà amb vuit plaques fotovoltaiques pot arribar a estalviar un 30% del seu consum energètic anual, la qual cosa suposa més de 500 euros l'any. Una instal·lació d’aquestes característiques suposa una inversió d’uns 85€/mes durant 84 mesos. L’estalvi d’emissions de C02 amb aquest tipus d’instal·lació és de 1.470 quilos de CO2/Any, o el que és el mateix, la plantació de 75 arbres.

Els canvis del Reial Decret

El passat mes d’abril es va aprovar a Espanya el nou Reial Decret amb el qual es regula la producció d’energia renovable en règim d’autoconsum, s'alleugereixen els tràmits burocràtics i es reconeix la possibilitat de cobrar per l’excedent d’energia no consumida en el cas que s’injecti a la xarxa general.

El decret, a més, detalla les característiques tècniques de les diferents modalitats d’autoconsum, permetent la compensació simplificada d’excedents:

• Autoconsum sense excedents. Aquest tipus d’instal·lació està connectada a la Xarxa de distribució o transport de forma directa i disposen d’un sistema que impedeix injectar l’energia excedentària a la Xarxa elèctrica
• Autoconsum amb excedents. És aquell en el que està permès la injecció a la xarxa elèctrica. Dins d’aquest es divideix en dues subcategories: Modalitat amb excedents acollida a compensació, quan es té dret a un mecanisme de compensació per excedents i modalitat amb excedents no acollida a compensació, quan no es té dret a un mecanisme de compensació per excedents.

Tindran dret a acollir-se a la compensació dels excedents totes les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaica de potència menor a 100KW.

La normativa també possibilita l’autoconsum compartit. Fins al moment, només existia la possibilitat de l’autoconsum individual connectat a una xarxa interior. Però amb la nova norma, es consagra la figura de l’autoconsum col·lectiu, de tal forma que diversos consumidors podran associar-se a una mateixa planta de generació, fet que impulsarà l’autoconsum en comunitats de propietaris o entre empreses o indústries situades en una mateixa localització.

El director de regulació d’Endesa, president del comitè de mercats d’Eurelectric i membre del comitè de directors d’Aelec, Juan José Alba, a una entrevista al diari Ara explica que “el més important és que els autoconsumidors poden bolcar energia al sistema i se’ls retribueix. Abans, si això passava, era gratis. També s’inclou la regulació de l’autoconsum compartit i el sistema de com s’han de repartir les bonificacions entre els diversos membres d’una xarxa compartida”.

Fins i tot l'ascensor era pintoresc. Quan em van dir que, a més de cocktails hi feien esmorzars de forquilla, ja no m'ho podia acabar. Ja ho sabeu: els típics callos o peus a la brasa de diumenge al matí, però en un entorn com aquest. 

El bar, però, era només un dels ambients que ofereix aquest hostal de Vilagrassa, que s'obre al seu públic com un món que s'adapta i es personalitza d'acord amb el gust i interès de cada persona.

El saló on es fan els dinars i sopars diàriament no era menys impressionant: amb el mateix toc elegant, però aquest cop molt lluminós, reunia un seguit de taules rodones i ben parades amb mantels blancs que als migdies i a les nits havien de ser rodejades per famílies i amics que s'intercanviaven somriures i paraules entre les copes.

No podia evitar imaginar-me'ls amb vestits vaporosos prenent el té, com en el típic saló anglès.

Allà, l'oferta ja és diferent que la del bar. El bar obre de les 7 del matí fins les 11 de la nit, per oferir esmorzars de forquilla com cap i pota i ous ferrats al matí, i snacks o sopars lleugers a la nit, acompanyats d’una bona copa, és clar.

Al saló, en canvi, és on fan els dinars diaris i també sopars els caps de setmana, amb una carta que inclou les delícies típiques dels àpats de diumenge al migdia, però amb el toc de gràcia de la cuina de l’hostal.

Es tracta d’una cuina molt de rostits, de casa, on no hi faltarà l’espatlla de cabrit i el ternasco, ni tampoc els arrossos, i que a les nits de dissabte també us servirà a taula un bon plat de caragols o carn a la brasa feta a la barbacoa immensa que hi ha a l’interior d’una de les mateixes sales.

L’interior del restaurat té, a part del gran saló, tot de salons més petits que donen la possibilitat de reunir-se de forma més íntima.

Que sou 10? Cap problema. Hi ha un saló ideal amb una taula només per vosaltres, que us acollirà com si fóssiu a casa, però amb tot tipus de comoditats. Que sou 250? No patiu, també hi ha espai de sobres per tots vosaltres a l‘altra banda de l’hostal.

El saló més gran de tots acull tant de dia com de nit les grans festes i trobades: bodes, banquets i tot tipus d’esdeveniments i celebracions. Adjacent a un ampli jardí, aquest gran espai es pot modular segons les necessitats de cada grup. A més, l’exterior compta amb una terrassa que als estius també acull sopars a la fresca.

“Es tracta d’adaptar cada espai a les necessitats i gustos de cadascú perquè l’experiència sigui sempre diferent“, explica la Marta, la quarta generació d’hotelers que regenta l’hostal junt amb els seus germans, el Josep Maria i el Pere.

La gestió familiar i la seva manera de fer han estat clau per situar-los com a referents en el món de l’hostaleria al llarg del territori, però també mantenir-s’hi fins avui, amb una generació que respecta les bases asssentades ja pels besavis (més de mig segle enrere), tal com haurien fet a la seva vegada els avis i els seus pares, però que s’adapta als temps actuals, buscant sempre la personalització de les experiències i prestant molta atenció als detalls, fins al punt de ser capaços de crear autèntics ambients. 

“Quan vas al teatre Ateneu, per exemple, no és el mateix veure una obra clàssica que una contemporània. En els dos casos, tu segueixes dins el mateix espai, a l’Ateneu, però la sensació que tens és ben bé diferent“, precisa la Marta mentre em revela que fins i tot personalitzen la manteleria. 

El disseny de la carta mateixa té una gran personalitat, i parla per si mateixa: hi surten retratats tots els membres de la família i treballadors que han alçat i donat vida al negoci, però també hi surten els clients habituals, “els de tota la vida“. Tot un atent gest de reconeixement a allò proper i tan essencial. Com el mateix hostal.

Tant si sou d'esmorzars de forquilla, com de sopars íntims, com de grans festes o trobades familiars, l'Hostal del Carme és sempre el vostre lloc!

Hostal del Carme, Carretera N-II, km 504 VILAGRASSA (Lleida)

Tel. 973 31 10 00  www.hostaldelcarme.com

La coca de Sant Joan, per excel·lència és la de Brioix, tot i que també es fa amb cabell d'àngel, xocolata, etc. També sense fruita, sense crema, però els forners de Pastisseria Patet ens reiteren que la típica, és  la de brioix amb fruita, crema i pinyons. 

Al Patet aquests dies és "un no parar": l'elaboració artesana de més de mig miler de coques de Sant Joan els ocupa tot el temps i més que en disposen. 

L'any 1947, l'avi Joan Camps iniciava l'activitat com a pastisser en fundar el negoci familiar, que després seria dirigit per Joan Camps i Rosa Baiges amb molt d'encert. La marca Patet s'ha convertit en un referent capaç d'assolir els reptes i demandes del segle XXI.   

                               A les imatges, el procés d'elaboració

En aquest camí, s'hi suma l'empenta i la il·lusió de la generació actual per l'ofici pastisser: els germans Jordi i Mª Rosa Camps, amb la implicació de la Mireia Bonvehí, la parella d'en Jordi.

Els més fidels a Patet saben apreciar la capacitat de la marca en mantenir les receptes tradicionals i els productes originals, com és el cas que ens ocupa, però també valoren la seva adaptació per tal de poder oferir altres propostes actuals i a gust del consumidar.

Així que, sobretot, tant si ets conservador en els gustos com si no, no tens per què quedar-te sense una deliciosa Coca de Sant Joan de Pastisseria Patet!

Ingredients de la Coca de Sant Joan

Per a la massa: Farina, ou, sucre, sal, mantega, llard, essència de vainilla i essència d'aigua d'azahar

Per al guarniment: Pinyons, crema i fruita confitada. 

_____________________________________________

Pastisseria Patet - Carrer Jacint Verdaguer, 2 - 25230 Mollerussa 

Telèfon: 973 60 08 82

Els humans, des de temps ancestrals, han intentat trobar les fórmules per aconseguir la longevitat. Amb els pas dels anys s’ha aconseguit una major esperança de vida, però el cos humà no deixa de ser una màquina que, com a tal, també l’afecta els desgast dels pas dels anys. 

Aquesta millora de la qualitat de vida, la longevitat, ha provocat nous escenaris i noves necessitats, donat que aquesta etapa de la vida no totes les persones l’afronten de la mateixa manera. Les circumstàncies de l’etapa d’inactivitat laboral i de tercera edat també ha afectat els entorns familiars, que es veuen obligats a fer front a noves realitats, de persones grans o persones dependents. 

En aquest escenari es crea la necessitat d’un servei, que en la majoria de casos, a l’entorn de les persones que el precisen, se’ls difícil d’afrontar. Els circuits de Serveis Públics no poden afrontar la demanda amb les particularitats o la generalització dels casos, per la qual cosa existeix un dèficit que s’ha suplert per alternatives semiprivades. 

Davant d’aquesta necessitat palpable, professionals amb experiència decideixen traslladar els seus coneixements a l’àrea privada, sense limitacions per elevar la seva aportació a una millor qualitat i oferir una resposta ràpida i eficaç.

El projecte ADEL

Aquest projecte sorgeix de la voluntat de servei de l’Eva Lorente, una professional amb una gran experiència aconseguida en la seva tasca d’Orientadora i Inseridora laboral amb col·lectiu en risc d’exclusió social. El contacte al llarg de quinze anys amb col·lectius molt diversos, tant en edat, gènere, cultura o situació econòmica, fa forjar en l’Eva els fonaments del seu projecte. 

ADEL, Atenció Domiciliaria Eva Lorente, neix a principis del 2019 amb la voluntat d’oferir un servei totalment personalitzat i adaptat a cada realitat, un ventall suficientment versàtil per respondre a cada necessitat. Segons explica l’Eva, és massa corrent comprovar que es fan ofertes tancades poc funcionals que tan sols encareixen el servei.

ADEL desplega la seva oferta de servei domèstic amb àrees individualitzades de neteja, planxa o cuina, segons la necessitat de la demanda. El servei de cuidadors, en el mateix sentit d’individualització, des de la cura, l’atenció o la comunicació amb les persones ateses. 

En la constatació de les necessitats actuals, ADEL incorpora el servei de cangur, amb el detall que, a més, es fa amb competència lingüística en anglès. Una oferta innovadora que optimitza la dedicació del personal amb tasques pedagògiques complementàries.

L’experiència d’ADEL entra en el segment de la gestió administrativa i laboral de la contractació dels serveis domèstics, contractes i nòmines, entre altres.

ADEL, amb seu a Mollerussa, vol anar més enllà d’un llistat de serveis en l’àmbit sanitari, social o educatiu. La seva voluntat és desplegar una solució per cada demanda, escoltant, estudiant i adaptant la, solució més adient a cada cas. 

Eva Lorente assegura que l’atenció i el suport a les persones no es pot tancar en un catàleg de disseny comercial. La resposta a l’atenció s’ha de desplegar amb la plena complicitat de l’usuari: és amb aquesta màxima que neix ADEL.

Atenció Domiciliària Eva Lorente  
Av. de la Pau, 34
25230 Mollerussa, Lleida
Tel. 690 15 10 01
info@adel.cat

Les empreses distingides d’aquest reconeixement han estat Tallers Priego amb la presència del Sra. Emma Priego com a gerent de l'empresa; Prefabricats Pujol amb la presència del Sr. Miquel Pujol com a director; Pompiers de Vielha que per motius diversos no s’han pogut fer presents, Redis Gestió Associats, S.L. amb la presència del Sr. Xavier Miquel com a director executiu.    
Aquest reconeixement s’atorga a les empreses que s’impliquen en la formació d’alumnes de diverses maneres, ja sigui amb la cessió de materials pel centre, amb la signatura de convenis, formant alumnes en pràctiques, una formació d’alta qualitat i amb possibilitats reals d’entrar formar part de les seves plantilles. 

Ismael Montoro, coordinador de Formació Professional de La Salle Mollerussa, es va mostrar molt satisfet per aquestes col·laboracions i va afirmar que hi ha moltes empreses que tenen aquesta sensibilitat cap a la formació, però que les premiades mostren l’excel·lència al complir tot el que valoren els Premis Escola del motor empresarial de La Salle Mollerussa

La feina col·lectiva, ruit de mesos es presenta en societat aquest dissabte 1 de juny a Vilafranca del Penedès en el marc de la trobada Obrim la gàbia, organitzada per l'Agrupació del Bestiari festiu de Catalunya. Serà el moment per presentar les bèsties i ens conviden a conèixer a la Flander, la Templariola, la Betied i la Portacamins de l’alegria. 

El projecte, que des del mes de març de 2019 es desenvolupa a quatre instituts catalans- situats a Esplugues de Llobregat, Salou, Lleida i Salt-, ofereix l'oportunitat d’establir complicitats entre els centres i les diverses entitats del seu entorn involucrades en la creació de la bèstia, la seva llegenda, l’himne i les respectives colles de tabals i de ball.

Treu la teva bèstia és un taller cooperatiu que busca, a través de la construcció d'un ésser llegendari o bèstia, fomentar la cohesió comunitària als barris i promoure l'activació i recuperació de les festes populars. 

Els mestres de taller, un per institut, acompanyen a l’alumnat en la construcció de la bèstia oferint dues sessions de treball cada setmana al llarg de quatre mesos. Així mateix, s’imparteixen tallers de construcció d’instruments a partir de materials reciclats i tallers per preparar el ball que acompanyarà la bèstia en les seves sortides. 

PROGRAMA DE LA JORNADA

1 de juny. Vilafranca del Penedès

D’11 a 13h: Plantada de bestiari a la Plaça del Penedès / Portes obertes de la seu social

A les 12h: Presentació del projecte Treu la teva bèstia i de les noves figures de bestiari de centres educatius:
- Institut Castell dels Templers (Lleida)
- Institut Jaume I (Salou)
- Institut Severo Ochoa (Esplugues de Llobregat)
- Institut Salvador Espriu, Escola el Pla i Escola Silvestre Santaló (Salt)

A les 13h: Lluïment de les figures de bestiari participants i fi de festa

Treu la teva bèstia és una iniciativa de Coopgros que compta amb una subvenció com a Projecte Singular per al foment de l’economia social i el cooperativisme.

Podreu trobar més informació a:

https://www.treulatevabestia.cat

https://www.instagram.com/treulatevabestia

https://www.facebook.com/TreulatevaBestia

A la Clínica Basel, ho tenen molt clar. Tots els experts que la conformen coneixen la importància de responsabilitzar-se del propi cos i de la salut.

Però ells no hi son per fer-nos retrets: saben que els temps son frenètics, i que tot sovint ens oblidem de parar atenció a allò més important, que som nosaltres mateixos. Ells hi són per ajudar-nos i acompanyar-nos en processos no només de curació i recuperació, sinó en el dia a dia, en els hàbits i en els camins cap a petits grans objectius. 

La Clínica Basel amb la Laura Roca i la Cristina Solà al capdavant, com a sòcies i fundadores, compta amb un equip multidisciplinari expert en multitud de camps diversos, que treballa conjuntament per garantir a la persona que entra a la clínica que, junt amb el seu treball i voluntat, acabarà assolint el progrés.

És el punt de trobada de professionals especialitzats d’arreu que compten amb un gran recorregut en el seu àmbit, referents del món de la salut que ens rebran, ens orientaran i ens acompanyaran en cadascun dels nostres processos (curatius, preventius, formatius, etc.) i que estan al nostre abast a un cop de porta, tot des d’un punt característic de sensibilitat, confiança i gran professionalitat.  

La clínica, a més, compta amb una tecnologia punta que acompanya l’experiència humana (Bemer, Oligoscan, Scenar, Neuralter, Therma Lipo-eco, Equilios) i que se sumen als coneixements dels doctors per tractar aspectes tan diversos com la circulació, el mesuratge de reserves d’elements al nostre cos, el sistema nerviós, el dolor i la inflamació, la grassa, l’envelliment o el funcionament glandular. Un seguit d’espais adequats per diversos usos (consultes, aparells mèdics, Ioga, relaxació i meditació, educació postural, ioga i “Mindfullness”, preparació en el part i postpart, etc.) ofereixen al client l’atenció més complerta segons les necessitats.  

Aquest servei de primer nivell ha estat possible gràcies als treballs de les seves fundadores, que van obrir la clínica com a resposta natural a una necessitat de creixement que van copsar quan el despatx d’Opcinatura, la botiga especialitzada en productes ecològics amb què encara avui complementen la seva activitat a la clínica, quedava cada cop més petit davant els requeriments dels clients.

La Laura i la Cristina han unit la millor aparatologia i els experts i professionals més formats i amb més experiència en un espai immillorable, tot sota el concepte de Medicina Integrativa; un concepte que cada dia ens sona més i que compta amb més professionals i pacients que s’hi recolzen obtenint resultats molt positius. Aquesta engloba el millor de les especialitats de la medicina convencional i la medicina natural per aconseguir fer els tractaments més eficaços i menys agressius dels problemes de salut, tot allunyant-se de la idea que una malaltia es tracta incidint en el símptoma, i anant a buscar i corregint, en canvi, les causes de fons que provoquen aquests desequilibris en l’organisme. 

Aquesta visió holística, que considera tots els processos vitals i de l’organisme com inseparables, interrelacionats (i que ja comença a gaudir d’una tradició important en altres països com Itàlia, França o Alemanya), requereix també de treball en equip entre professionals que permeti adquirir una visió global alhora que especialitzada de la situació del pacient, de manera que ell pugui progressar en tots els àmbits que faci falta per assolir l’estat de benestar. “On no arriba un, arriba l’altre”, apunten les sòcies fundadores, que tenen una vasta formació en múltiples camps com la Psicologia Clínica, la Naturopatia, l’Osteopatia, la Psiconeuroimmunologia, la Medicina Biològica, els Pilates i la Reeducació Postural.

Així, quan un pacient entra a la clínica, no només entren en acció els professionals i els seus coneixements, que treballaran en equip per trobar una solució conjunta, junt amb tota l’aparatologia que utilitzen, sinó que també és essencial que hi hagi la voluntat del mateix pacient de participar activament en els processos del tractament.

El treball en equip, segons expliquen la Laura i la Cristina, no és només entre els professionals, sinó també i sobretot amb qui vol tractar-se.

Per responsabilitzar-se de la salut d’un mateix, puntualitzen però, no és necessari arribar a estar malalt i tenir un diagnòstic. A més, no són partidàries d’utilitzar etiquetes. “Tu tens això ara, però tu no ets això”, puntualitza la Cristina. 

Així, prendre consciència de la importància de mantenir i cuidar la pròpia salut permet arribar a fer prevenció de les malalties. N’hi ha, segons expliquen, com la diabetis, que donen senyals entre 15 i 20 anys enrere. 

Els professionals de la clínica tenen la formació suficient per fer un diagnòstic precoç i treballar en la prevenció si l’usuari també hi posa de la seva part. Si, en canvi, la malaltia ja està diagnosticada, des de la clínica actuaran partint de la idea que un quadre que ve desenvolupant-se des de fa tants anys no podrà revertir-se amb una simple pastilla. Tant si es tracta de prevenció com de cura, en el procés de tractament cal sumar-hi hàbits alimentaris i de vida, higiene de son, exercici físic, etc.

“S’ha d’anar tocant totes les tecles i sumar una mica d’aquí  i una mica d’allà per poder revertir situacions o guanyar en qualitat de vida i mantenir-la”, manifesta la Laura.

Una qualitat de vida que tots desitgem, i que perseguim fent equilibris (i desequilibris) en el dia a dia, però que, per assolir-la, de vegades ens tocaria reconèixer que necessitem de l’ajuda o guia dels experts. La bona notícia és que la Clínica Basel ens ho posa fàcil: cada mes, organitzen un seguit de tallers i xerrades sobre àmbits diversos relacionats amb la salut i el benestar oberts a tothom i gratuïts, que tracten des de les al·lèrgies i el sistema immunològic, a tecnologies de l’estètica i la salut, passant per presentacions de llibres sobre maternitat o additius alimentaris. És a dir, al gust de tothom. Aquest caràcter pedagògic evidencia una voluntat d’educar i conscienciar en la salut, de compartir un coneixement no només útil, sinó necessari i, en definitiva, actuar més enllà de les consultes i la relació doctor-pacient.

La salut integrativa no és només una disciplina que ja han demostrar dominar, sinó una filosofia de vida -mai millor dit- que resulta i que, ara, ja és a l’abast de tothom.

C/ Muralla, 2 1r A - Mollerussa

Tel. 973 80 39 55 - 675 58 99 92

www.clinicabasel.com

Un repte iniciat per tres professionals en llurs àmbits, conduït pel director i periodista Josep Anton Pérez, i Esther Barta en la gerència i el màrqueting, ambdós amb una vasta experiència en el món del periodisme i la comunicació, fins que van obrir el seu propi projecte digital, amb Robert Garcia, enginyer de sistemes informàtics, amb la voluntat de projectar al món el dia a dia de les Terres de Lleida. 

Avui, Territoris.cat ja esdevé una realitat consolidada. En el decurs d'aquests anys, s'han incorporat a l'equip les periodistes Cristina Mongay, doctora en Història de l'Art i Marina Pallàs, amb formació en antropologia social i cultural. A càrrec de la gestió administrativa i comptable hi ha la Carme Baró i, en el departament de publicitat i màrqueting, l'Esther Revuelta. Amb aquestes incorporacions s'ha conformat un equip professional preparat per als nous reptes -cada dia majors- del mitjà. 

Territoris.cat continuarà amb la mateixa filosofia que l'ha caracteritzat des del seu naixement: la de treballar per fer un periodisme a consciència, independent, rigorós i implicat socialment amb les comunitats locals a les quals donem veu. 

A través de la cultura, la reflexió, la visió retrospectiva i la investigació, tenim la voluntat de construir un model de periodisme que segueixi un vessant més humà, que empoderi els agents locals i doni visibilitat als fets i les històries d'aquestes regions, amb la perspectiva de proximitat en un món globalitzat. 
 

Guanya el teu trosset de Territori!

El concurs per festejar amb vosaltres aquest aniversari, amb regals i experiències sorprenents

Per agrair que ens hàgiu acompanyat en aquests intensos 7 anys, us ho donaríem tot!
És per això que ens plau  presentar-vos el concurs EL TERRITORI ÉS TEU, el gran sorteig entre tots els lectors participants d'uns regals molt especials, únics i representatius de cadascuna de les 6 comarques de ponent. Experiències amb què podreu viure i sentir la màgia del territori en la vostra pell!
De moment, us avancem la presentació de les marques i entitats col·laboradores del concurs. I res més. Estigueu atents a les xarxes (Instagram, Twitter, Facebook), ja que en els pròxims dies obrirem les participacions i us desvelarem tots els detalls! A punt?

Per tal de pal·liar aquests riscos, al llarg dels anys s’ha anat potenciant la creació d’equips de primera intervenció amb tecnologies més precises. Endesa, un dels agents implicats en la protecció dels boscos, va més enllà de la clàssica tala i poda selectiva de les zones més properes a les línies d’alta tensió i ha desplegat un gran ventall tecnològic per tal de tenir un control més exhaustiu.

Durant tres anys, la companyia ha estat recorrent de forma aèria els prop de 100.000 quilòmetres de xarxa elèctrica que té el conjunt de Catalunya, 3.000 dels quals són d'alta tensió. És en aquesta infraestructura d’alt voltatge on s’ha escanejat a través d’helicòpters, amb tecnologia LIDAR, el 100% de les línies d’alta tensió per tal de mesurar, amb una precisió de fins a cinc centímetres, les distàncies entre els cables i la vegetació, i verificar si són les correctes.

L’ús d’aquesta tecnologia se suma a altres actuacions per protegir els boscos i minimitzar els riscos d’incendis com les revisions termogràfiques i les gravacions amb càmeres d’alta definició, també en helicòpter, que permeten detectar la presència de punts calents en el cablejat. Accions que també estan complementades amb l’ús de drons per tal de comprovar l’estat de la xarxa elèctrica. El següent pas, que s’està estudiant, és l’obtenció d’imatges dels boscos via satèl·lit amb el qual es podria tenir un control encara més exhaustiu del territori sense necessitar els helicòpters i aconseguint una geolocalització perfecta.

El director d’Alta Tensió d’Endesa Catalunya a la zona oest, Francesc López, ha explicat que l’ús d’imatges via satèl·lit permet diverses millores en comparació a l’ús d’helicòpters. “Amb els satèl·lits s’eviten les dificultats provocades per les inclemències meteorològiques, es redueixen els riscos laborals i també s’optimitzen recursos perquè un sol aparell permet obtenir informació molt àmplia”.

Tasques d'esporga d'un tallafoc d'una línia d'Endesa.

Mesures per a protegir els boscos

El bon manteniment dels boscos és una necessitat i per això els agents implicats duen a terme un paper crucial en el benestar de les masses forestals. És per això que Endesa ha destinat 22 milions d’euros al pla anual de protecció de boscos amb l’objectiu de reduir al màxim les possibilitats que es produeixin incendis. La inversió es vertebra en la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, l’ús d’helicòpters per fer termografies, escanejos làsers del terreny (LIDAR) i inspeccions visuals, així com les revisions exhaustives de totes les instal·lacions.

“Amb tot això podem obtenir models de creixement vegetatiu i avançar-nos a possibles incidents, sent més efectius a l’hora de tractar la vegetació”, ha destacat López. Però a més de totes aquestes accions, la companyia col·labora amb els agents del territori (agents rurals, bombers, administracions...) per tal de reduir al màxim possibles situacions de risc. Així, per exemple, Endesa i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya mantenen un conveni que unifica els protocols de prevenció i actuació en cas d’incendi forestal que preveu, per exemple, posar fora de servei les reconnexions automàtiques de les línies que es trobin en zones afectades pel Pla Alfa de risc d’incendis. D’aquesta forma també es redueix el perill per als agents implicats en l’extinció  de l’incendi en cas que arribi a produir-se.

La Marta, la quarta generació que regenta les Loteries Barcala des d’un dels edificis més emblemàtics de Mollerussa com és La casa de pedra, bé sap que aquesta afirmació és certa. Quan li preguntem sobre la seva fórmula, ens diu que no en té. I és cert. Perquè una cosa així no hauria pogut ensenyar-li ningú més que no fos la vida.  

L’aprenentatge adquirit de les seves vivències, des que era petita, entre les quatre parets, butlletes, i cues de clients de l’estand que administraven els seus pares -que, a la vegada, havien après dels seus antecessors-. Sobretot d’ells, dels seus pares, que de ben segur devien tenir estratègies específiques per fer-se endavant en el fascinant món de les loteries, i superar l’atzar per garantir que la prosperitat del negoci no depengués només de la sort sinó, sobretot, d’una manera de fer. Ho hem viscut a casa, ho hem viscut tota la vida i m’agrada, declara.

La Marta ha heretat dels seus millors mestres la valentia i la passió, el treball i la perseverança, i una virtut innegable que poden reconèixer en ella tots els seus clients

Perquè sobretot era això -i els habituals de la casa ho saben-, una manera de fer que la Marta ha heretat dels seus millors mestres, que té a veure amb la valentia i la passió, el treball i la perseverança, i una virtut innegable que poden reconèixer en ella tots els seus clients.  

En conèixer-la, deduïm que aquesta és traslladable a altres àmbits de la seva vida. Si l’altre gran mestre és l’experiència personal, la de la Marta té molt a dir-nos sobre la manera que té d’atendre el negoci i tirar endavant el seu dia a dia junt amb aquesta empresa. I és que de fet, la Marta en té dues, d’empreses: l’econòmica i la familiar.

Tot sovint, m’explica aquesta autònoma mare de dos fills, aquestes dues es confonen. Sobretot en les dones que, força de treball essencial tant al mercat laboral com també a casa, és a dir, a tot arreu, es troben amb moltes incompatibilitats a l’hora de tirar endavant la vida personal o familiar i la laboral i de manera equilibrada.També ho veig amb les meves amigues, que són assalariades però a les que també se’ls està fent molt dur tenir fills.

Quan els seus fills van nèixer, en ser autònoma, no va poder tenir la baixa dels quatre mesos. Vaig haver d’estar aquí des del dia dos, etziba. Per això, com a propietària d’una empresa que no s’atura i mare de dos éssers que tot just acaben d’aterrar aquí i necessiten tota l’atenció del món, va haver de fer mil i un equilibrismes i afinar l’astúcia, mentre la frontera entre empresa i casa esdevenia cada cop més fina i ella, per fer front a unes resposabilitats socials excessives, es tornava una experta de la relativització dels problemes, l’organització i les filigranes en general. T’endús l’empresa a casa i la casa a la feina. L’estretègia és simple i clara: Treus temps d’on és possible. Si volia fer alguna cosa, m’he aixecat més aviat. També he deixat de mirar la televisió. Ja no sé ni que hi fan, i m’és igual perquè, quan arribo a la nit, ja ho he donat tot. 

La reorganització familiar i l’establiment d’unes normes de convivència d’acord amb la situació serien indispensables en aquest sentit, però la Marta també té clar que s’hauria de fer un cop damunt la taula a nivell col·lecitu. Hi ha un seguit de mesures que urgeix portar a terme, té clar, en el conjunt de la societat, com és ara l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat i l’adaptació de l’horari comercial a l’escolar. Mesures que, en definitiva, deixarien enrere pràctiques contraproduents i permetrien a tothom portar una millor vida. 

Com un acte reflex davant les adversitats la Marta aprèn, busca noves vies i innova sense por, i ho fa al costat de les millors persones, amb tota la implicació de la Cristina, treballadora de l’establiment, i el seu aliat incondicional, el seu marit que, junt amb els clients, conformen tot l’equip humà que creu i dóna impuls al projecte.

El millor que pot passar és poder dir a la gent que té un premi. Poder anar a la sabateria o als bars a celebrar que ha tocat un premi que canviarà la vida de les persones. Veure’ls tan contents

El missatge del trencador cartell de la campanya de Nadal d’aquest any no podria ser més clar: la recompensa i la il·lusió per les coses van molt lligades. I la recompensa de la Marta és, sobretot, la il·lusió dels seus clients, que any rere any confien en el seu tracte, servei i esmerçada tasca.

En cada butlleta que la gent adquireix per la finestreta, tant si hi ha premi com si no, hi ha un gran treball i, sobretot, l’entusiasme de la Marta: El millor que pot passar és poder dir a la gent que té un premi. Poder anar a la sabateria o als bars a celebrar que ha tocat un premi que canviarà la vida de les persones. Veure’ls tan contents.

És així com Barcala i la seva successora porten tants anys fent arribar la sort a Mollerussa i la comarca. I seguiran sens dubte. Perquè la sort està a favor, sobretot, d'aquells qui la saben reconèixer en les petites (grans) coses.

Loteries Barcala

Plaça Major, 17 Mollerussa

Tel. 973 60 27 05

info@loteriabarcala.com

www.loteriabarcala.com

Es tracta d’un bon exemple de terme viatger, perquè, com les disfresses de por i la canalla reclamant llaminadures, també té origen a Amèrica, tot i que més cap al sud, cap a les Antilles.

En català, la forma normativa és moniato, que es pot referir tant al tubercle comestible com a la planta (que també es pot anomenar moniatera), però si consulteu la fitxa corresponent de Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, hi trobareu un bon nombre de variants que s’han documentat en diverses obres especialitzades. En castellà, en canvi, es designa prioritàriament amb la forma boniato (i només secundàriament s’admet moniato). Tant en català com en castellà també és admesa la forma batata (que remet al nom científic).

En digueu com en digueu, aquests dies us convidem a menjar-ne algun, ben cuitet al caliu d’un foc de llenya, dolcet, amb la carn ataronjada i toveta. Potser no és tan atractiu com una pel·lícula plena d’ensurts, però és ben probable que el seu gust us lligui, d’una manera més o menys inconscient, a tot un fil de tradicions que seria una llàstima perdre.

L’objectiu d’aquesta trobada anual és que famílies que estan o han passat per una situació difícil com és el càncer infantil es puguin conèixer, gaudir d’una jornada lúdica i comptar amb un espai per compartir experiènciesi emocions i poder plantejar als responsables de la delegació noves propostes o necessitats que puguin sorgir arran del seu dia a dia i que ajudin a continuar millorant l’atenció que reben.

La delegació de Lleida d’AFANOC ofereix atenció a les famílies amb infants o adolescents amb càncer amb l’objectiu de cobrir totes les necessitats que apareixen un cop retornen a casa després d’un ingrés hospitalari fora de la província. Els serveis que els hi ofereix l’entitat, tots ells gratuïts, es basen en l’atenció psicoemocional (sessions amb una psicòloga) i social (acompanyament i assessorament en la tramitació de prestacions), voluntariat a domicili i activitats d’oci i lleure, entre elles les colònies que s’organitzen cada estiu.

La trajectòria de La Salle Mollerussa es remunta a diversos anys en els quals, al capdavant de diversos equips de la LEGO LEAGUE, els professors Carles Roura i Oscar Oromí han consolidat el seu lloc en la disciplina de la robòtica en el centre, amb la qual cosa, a partir d'ara, amb l'adquisició de més de 36 robots, el centre està preparat per aplicar-ho principalment en tecnologia i en altres matèries com les matemàtiques, la ciència, les arts, entre altres. Tots els alumnes de l'escola de 1r a 4t ESO es prepararan en aquests àmbits. Així mateix la pròpia oferta formativa de l'escola permetrà donar continuïtat amb cicles formatius com els de robòtica industrial.

El seu nom remet a la família de Vilaller que antigament es dedicava a la ramaderia i que l’emprava com a refugi pels animals i el pastor.

Tot i els anys d’història que s’endevinen a través de les seves parets, aquesta borda fou restaurada l’any 2012. Visitar-la és una experiència inoblidable, ja que esdevé un lloc ideal per desconnectar i retrobar-se amb la natura, la família i els amics. 

Tota ella gira al voltant d’una llar de foc a tres cares, situada al centre del menjador, a la planta baixa de la casa. Tant aquesta com la barana de l’escalera estan fetes a partir dels barrots de fusta de boix d’una antiga menjadora de vaques, i la resta de mobles han estat tallats a mà pel seu propietari. “La casa és el meu projecte personal més passional –diu en Jairo Badia–. Tots els mobles que aixopluga estan confeccionats per mi a partir de dos noguers que vaig tallar personalment”. 

La Borda de Calvera combina elements de l’estructura original i d’altres d’actuals respectuosos amb el medi ambient. Per exemple, per poder garantir el subministrament de llum, s’ha dissenyat un sistema autosuficient mitjançant plaques solars i bateries recolzades per un grup electrogen de gas. 

La casa disposa de tots els serveis que asseguren el confort dels seus hostes: calefacció de gas, Internet, cuina totalment equipada, roba de llit i roba de bany, barbacoa, etc., i permet allotjar fins a nou persones al disposar de dues habitacions dobles, una de triple i dos sofàs llits. Totes les habitacions, just damunt del capçal del llit, tenen una finestra que permet dormir mirant els estels! 

La Borda de Calvera proposa a tots els visitants un repte més: endinsar-se en el bosc que l’envolta i intentar trobar el seu tresor amagat recorrent quatre rutes a l’aire lliure. Així es podrà trobar els números de la combinació que obra el Bagul de la Borda de Calvera on, petits i grans, trobaran un premi a la seva perseverança! 

Des del 2007, any que van arribar a la zona amb la seva filla Emma, la Cristina i en Lluís es van posar a treballar amb les seves pròpies mans per transformar aquell espai mig oblidat en la preciosa casa que és avui. Una tasca en la que han invertit, amb èxit, tots els seus esforços.

“Des del primer moment que vam aterrar aquí, vam començar a tirar parets”, em diu la Cristina. La sorpresa va ser que, als fonaments de la casa, s’hi trobaven les restes d’una església romànica.

I és que la casa no hauria pogut caure en més bones mans, ja que gràcies a la visió com a arqueòloga de la Cristina, i la traça d'en Lluís amb la fusta, van poder idear la (graciosa) manera d’aixecar aquella acollidora masia respectant, en tot moment, les parets de pedra i estructures originals. “S’ha fet un exercici de restauració i rehabilitació, però en cap moment no s’ha construït de nou”, puntualitza la Cristina. Un criteri exigent i totalment respectuós amb el patrimoni que, algunes vegades, segons em diuen amb el riure sota el nas, els ha portat problemes, ja que han hagut d’enginyar-se-les per adaptar els diversos espais a l’estructura de l’església. L’esforç del duo de l’arqueòloga i el fuster, però, ha permès que, avui, qui ho vulgui, pugui gaudir el privilegi de dormir entre les parets d’una església romànica. I ho fan en un espai rústic i amb molt d’encant on, si es para atenció, es veuen clarament elements originals propis de l’antiga construcció.

De fet, la Cristina ja es va encarregar de fer una mica d’investigació, de manera que ha exposat la còpia d’un petit pergamí que és el primer que, ja mil anys enrere -concretament, al 1048- citava aquesta edificació. El plafó s’acompanya d’una transcripció, que diu que Arnau Mir de Tost i Arsenda, senyors d'Àger, donen l'església i els terrenys de l'entorn a la Canònica de Sant Pere d’Àger, i que se situava just al camí que, seguint pel Coll d’Agulló, duia “At Hispaniam”. A Hispània, per l’imperi Carolingi, que en aquell moment, i en plena època de reconquesta, pertanyia als àrabs.

Aquesta part més antiga de la casa que conté les habitacions és complementada per la sala d’estar i cuina que, igualment rústiques i acollidores, conformen una sala lluminosa amb llar de foc i vistes directes al Montsec. Ja tenen, de fet, uns prismàtics preparats sobre una tauleta davant el sofà des d’on, segons m’expliquen, la gent tot sovint passa l’estona observant els voltors, els parapents i les estrelles.

També hi ha un mapa amb relleu desplegat sobre una taula per aquells que han vingut per explorar les cotes altes del paratge, i que probablement, quan hagi caigut la nit i tornin a la casa, es rendiran des del jardí o el porxo tancat davant del cel estrellat; el mateix que s’observa des del Centre d’Observació de l’Univers.

La casa compta amb cinc habitacions dobles i triples -una d’elles, amb un espai exterior propi, ideal per a mascotes-, així com un espai ajardinat que s’estén davant la muntanya, amb una gran taula de roure, barbacoa i piscina. Ofereixen, a més, àpats per emportar, sopars amb reserva prèvia i esmorzar amb productes artesans i casolans.

Pels seus espais i la seva ubicació, és ideal per totes les èpoques de l’any, ja que, mentre que l’entorn, en les èpoques de bon temps, ofereix una multitud d’atractives possibilitats com les activitats de vol des del Montsec, el Centre d’Observació de l’Univers i el Congost de Mont-rebei, l’escalada, el kayak o les vies ferrades, durant tot l’any hi ha activitats interessants com les rutes del romànic, la paleontologia i els bolets en les èpoques de bolets -fins i tot us acompanyaran a buscar-ne!-. I és que, a l’hivern, el sol fet d’observar el paisatge nevat també és una opció per molts dels seus hostes, que s’asseuen davant els finestrals a observar la bonica estampa. A més, aquesta situació privilegiada permet gaudir fins i tot de les espectaculars tormentes que es formen al Montsec, com estant-hi al bell mig, però sense mullar-se i en el recer de la calidesa de la masia.

La Masia Serret permet gaudir, a famílies, parelles i grups, en qualsevol època de l’any, sortint o sense sortir de la casa, dels actractius i l’encant d’un paratge natural que, al seu moment, ja va captivar l’escriptor Josep Pla.

I, per cert, us hi rebran amb tota l’hospitalitat del món.

Més informació:

Masia Serret

Carrer Afores, 8

CP25691 Àger (Lleida)

www.masiaserret.com

info@masiaserret.com

647284137

ESCENA! Movistar, arrencarà el dijous 13 de setembre amb el concert de Da Souza i els Cala Vento al Cafè del Teatre. La proposta del duo Joan Delgado i Aleix Turon -Cala Vento-, ha aconseguit fer-se un lloc a l’escena estatal, a cop de guitarra, bateria i un parell de veus. Però a cop de hit han exportat el seu mestratge a festivals com Primavera Sound o SXSW d’Austin (TX).  També visitarà Lleida el quintet mallorquí amb base barcelonina Da Souza, -nom que com es pot intuir, és un tribut al poeta Agustí Simó Da Souza-, una proposta que fa un recorregut des del més íntim i mundà al més universal i metafísic.

El dijous 27 de setembre, ESCENA! Movistar trenca motllos amb els lleidatans Ronaldo&Clara. La banda que lidera Clara Viñas i que arriba al seu territori amb temes d'una enorme sensibilitat acompanyada dels matisos que aporten guitarres, violí, teclat i altres instruments, presentarà el seu treball, que desvetlla les petites i grans coses quotidianes.

En el vessant experimental, ESCENA! Movistar porta també a Lleida les aventures musicals de Manu Boada, qui transforma aquesta experiència vital i personal en Esperit!, un viatge amb cançons de bressol al·lucinògenes, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ.

L’entrada als quatre concerts és gratuïta i s’haurà de recollir a les botigues de Movistar de la capital lleidatana. Amb l’entrada, ESCENA! Movistar regalarà a tots els assistents la bossa oficial del festival.

Al setembre també es portarà a terme la primera sessió de cinema Movistar al Teatre de l’Escorxador, a través de la plataforma Movistar+, que es repetirà dos dijous més durant els següents mesos.

Restaran per al mes d’octubre les actuacions de Petit de Cal Eril, Holy Bouncer, els valencians La Plata, o els reconeguts Mujeres, i propostes emergents com Marem Ladson o els grups guanyadors de Premis de Música de la plataforma de mecenatge cultural Movistar Artsy; Urfabrique, Deco Pilot o Agost.

ESCENA! Movistar ha seleccionat el Cafè del Teatre per tractar-se d’un dels espais de la província que, des de fa molt temps, aposta per incorporar dins el seu circuit cultural diferents propostes de música que van des de bandes internacionals de jazz, fins a grups de rock de l’escena més underground. 

La Guàrdia Civil va imputar a l'organitzador de l'excursió per denegació d'auxili i homicidi imprudent". (Incident ocorregut el 29 de març de 2013. Font: www.elcorreo. com).

Quan es produeix un accident de senderisme o muntanya, el responsable legal és el guia (professional o no), el monitor o, si es tracta d'un grup d'amics, el líder de l'excursió (cobri o no).
Segons el Codi Penal, tots estem obligats a socórrer les persones que necessiten ajuda llevat que hi hagi perill per a un mateix o tercers. En aquestes circumstàncies hem de sol·licitar auxili. Si no ho fem, la Guàrdia Civil (com va passar amb Iratxe) podria informar el jutge. Ni tan sols caldrà esperar l'arribada de la denúncia d'un perjudicat. 

N'hi ha prou amb una assegurança esportiva?
Els federats tenen una assegurança de Responsabilitat Civil que es fa càrrec dels danys causats a tercers o a les seves instal·lacions. Però si fas una excursió com aficionat o "dominguero" (sense federar), també ho necessites, especialment si ets qui sol organitzar les sortides campestres entre el teu grup d'amics. A més, et recomanem, una Assegurança d'Accidents que cobreix invalidesa i mort i et prestarà assistència sanitària (imagina haver de pagar de la teva butxaca un rescat en helicòpter).
Si ets el líder... comunica clarament els riscos, inspecciona que el material estigui en bon estat, adverteix al grup -siguis professional o no, cobris o no cobris- qui mana allà (perquè tu ets el que es considera "el líder" i tu ets el responsable) i explica'ls quines són les mesures de seguretat que han de respectar. 

Més informació:

Asur Brok Corredoria d'Assegurances. Plaça de la Sardana, 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 60 34 63 - asur@asurbrok.es

En un divendres que presentava multitud de caps de cartell repartits per diferents punts i hores, com ara els tan fidels a ells mateixos i al seu públic The National; l'infal·lible i indoblegable performer Father John Misty, qui acabava de llançar al mateix dia el seu últim àlbum God's Favorite Costumer; els mestres del rock íntim Cigarrettes After Sex; o el prodigiós Thundercat, capaç de combinar quantitat d'estils conservant una fascinant coherència; grans multituds de persones es movien d'un costat a altre del recinte gaudint del que ja coneixien, redescobrint el que ja els havia fascinat en algun altre moment i descobrint nous talents i sons que acabarien formant part de les seves bandes sonores del dia a dia a partir d'ara.

La jornada et podia deixar ben exhaust, ja que les propostes es feien irresistibles des de primera hora de la tarda fins l'última de la nit, amb uns Chromeo que, a la matinada, encara generaven llargues cues d'accés de gent disposada a gastar les seves últimes energies del dia movent-se a ritme de despreocupat electro-funk.

La nit va comptar també amb l'actuació sorpresa de Los Planetas, un gir en la programació d'última hora molt agraït per tots els seus fidels, que van entregar-se als clàssics d'aquest referent de l'indie nacional

I és que s'havia de tenir valor per tenir forces per ballar a aquelles hores de la nit, després que al llarg de tot el dia s'haguessin viscut moments intensos en diversos escenaris. Un dels directes que indubtablement van coronar la nit és el de les germanes Haim. Amb una elegància poques vegades vista i un control perfecte del seu directe de rock californià, s'entregaven a Barcelona amb multitud de cops amagats, mentre que el públic no podia fer més que rendir-se a crits als seus riffs captivadors i a la seva impecable presència.

En paral·lel a la programació del recinte del Fòrum, es podien trobar altres propostes fascinants com la de Kyle Dixon i Michael Stein (de S U R V I V E), que van establir l'assentament de la seva voluptuositat analógica de synthwave a l'Auditori de Barcelona, des d'on, enmig de llums vermells que s'alçaven sobre una foscor vaporosa, obririen sense por el portal al tenebrós submón de Stranger Things.

La col·laboració entre ambdues entitats busca engegar projectes on l'ús de les tecnologies i materials fotònics puguin incidir en les activitats productives del negoci de Sorigué.

La fotònica, que utilitza nous materials d'altes prestacions, té multitud d'aplicacions com, per exemple, convertir als edificis en energèticament sostenibles, o millorar l'eficiència i reduir el cost en plantes dessalinitzadores per incrementar l'accés a aigua potable

L'acord també promou l'organització i realització d'activitats i programes de R+D+i, així com l'impuls a la recerca a les àrees d'interès mutu.

Ana Vallés, presidenta de Sorigué, ha expressat la seva satisfacció per aquest acord: Col·laborar amb ICFO significa consolidar una aliança amb un centre de recerca de primer nivell internacional, per desenvolupar conjuntament eines diferencials per al nostre grup industrial, amb elevat impacte social. Aquest partenariado, promocionarà i facilitarà la transferència de coneixement entre el món industrial i la ciència i tecnologia desenvolupats per ICFO.

Per la seva banda, Lluís Torner, director de l'ICFO, ha comentat: Estrènyer llaços amb una empresa amb la visió de futur i capacitat com Sorigué és un orgull per a nosaltres, que obre una gran oportunitat de traslladar al comprat innovacions en àmbits d'interès comú.

Gregory Rohart va participar al dinar presentació que va celebrar el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida a París el 15 de març i ara ha vingut a conèixer la destinació i l'oferta turística sobre el terreny

El periodista va començar el seu recorregut per les comarques de Lleida ahir dilluns, 7 de maig. Els dos primers dies els ha dedicat a recórrer i conèixer alguns dels principals recursos turístics de la comarca de la Segarra, com ara la ruta dels Castells de la Segarra, el monestir de Sant Ramon, Montfalcó Murallat, i ha tingut l'oportunitat de fer un recorregut pels paisatges de la Segarra amb BTT. Demà dimecres 9 de maig anirà a la comarca de la Noguera, on visitarà el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i el Centre d'Observació de l'Univers i practicarà senderisme i caiac pel congost de Mont-rebei. El dijous es desplaçarà fins al Pallars Sobirà, on visitarà l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i una formatgeria de València d'Àneu i practicarà ràfting pel riu Noguera Pallaresa. Divendres continuarà amb les activitats de turisme actiu per la comarca del Pallars Sobirà amb la practica de barranquisme i posteriorment reprendrà el viatge de tornada a París.

"No pararem", "les pensions seran sempre nostres" "volem la pensió del pare del borbó" o "visca la marea pensionista" han estat les consignes més repetides pels concentrats. A la pancarta principal s'hi podia llegir el lema "Lladres! Torneu-nos les pensions públiques".

La d'aquest dissabte és la cinquena mobilització de pensionistes organitzada a Lleida en menys de tres mesos seguint les convocatòries d'àmbit estatal. N'hi va haver el dijous 22 de febrer, el dissabte 17 de març i el dilluns 16 d'abril, en tots tres casos convocades per la Marea Pensionista de Lleida a la plaça Sant Joan. També el 14 d'abril davant la subdelegació del govern espanyol, en aquest cas convocada per UGT i CCOO.

Més de 98.000 pensionistes a Lleida

A les comarques de Lleida hi ha 98.384 pensionistes, segons dades de l'abril de la Seguretat Social, xifra que representa un increment del 0,4 per cent respecte a les mateixes dates de l'any passat. Cobren una paga mitjana de prop de 820,26 euros, la més baixa de Catalunya i un 12,2% menys que la mitjana estatal, que arriba als 934,63 euros. 

El gruix de les pensions, amb un total de 60.008 beneficiaris, corresponen a jubilacions, amb un import mitjà de 934,24 euros, seguides de les de viudetat, amb 24.786 en total amb una paga mitjana de 569,71 euros. Més de 23.100 lleidatans reben complements per arribar a la pensió mínima.

The Zero Gravity Band, una instal·lació immersiva de so i llum 360º que intenta induir sensacions de gravetat zero i una exposició de prototips i instruments dissenyats per crear arts plàstiques i música en condicions de gravetat zero i vestits intel·ligents espacials.

Hem entrat en una nova era de l'exploració espacial en la qual els humans passaran anys fora de la Terra en expedicions cap a altres planetes. Com canviarà l'art i la seva percepció quan no estem retinguts a les lleis físiques que el planeta Terra ens imposa?

El projecte artístico-científic The Zero Gravity Band pretén reflexionar sobre com la producció artística i la percepció estètica es veuen influïdes per les forces gravitatòries del planeta Terra; investigar i dissenyar vestits intel·ligents espacials i prototips i instruments per a la realització de creacions artístiques en condicions de gravetat zero i, finalment, produir una creació sonora-lumínica que es presentarà en un dome d’11 metres de diàmetre, que té unes característiques de so 360º úniques.

Amb aquesta creació immersiva, els seus ideòlegs, l'artista i investigador Albert Barqué-Duran i el productor i Dj Marc Marzenit, pretenen induir al públic sensacions similars a les que es tenen fora del planeta Terra en situació de gravetat zero. L'experimentació per a la realització d'aquest projecte s'ha fet en un vol parabòlic.

Durant el vol, els pilots realitzen entre 15 i 45 paràboles de 22 segons durant les quals els passatgers poden experimentar la sensació d'ingravidesa (i flotar exactament igual que els astronautes), o ser sotmesos a hipergravetat (on la sensació és la de suportar un pes tan gran què és difícil parpellejar).

Les recents recerques de la Dra. Elisa R. Ferrè, investigadora del VeME Lab (Vestibular Multisensory Embodiement) de la Royal Holloway University of London, sobre com els humans perceben i experimenten l’estètica en condicions de microgravetat, han motivat en part aquest projecte.

Aquest projecte està produït per la Fundació Quo Artis, una entitat sense ànim de lucre que busca connexions entre l’art, la ciència i la tecnologia a través del treball en comú de professionals en aquests camps.

Les propostes suposaran un substancial increment de la competència deslleial al mercat únic i vers les importacions de països tercers. En aquest sentit, dificultaran que la pagesia faci front als reptes de la seguretat alimentària, l’ús sostenible dels recursos i el creixement

El sindicat considera inviable per a la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia europees, d’una banda reduir un 5% el conjunt de fons de la PAC (primer i segon pilar) i, d’altra banda, afegir més obligacions a les normes de producció europees, ja que en l’actualitat la producció ja compta amb una gran competència deslleial davant les importacions de països tercers que no han de complir les estrictes normatives europees de producció.

Les propostes de la Comissió Europea són desequilibrades en reconèixer aquesta situació, però lluny de proposar mesures per equilibrar la situació al mercat únic, la Comissió només adverteix que continuarà negociant nous acords internacionals a favor del lliure comerç, i que la ciutadania europea reforçarà les seves demandes de seguretat alimentària, qualitat, sostenibilitat i benestar animal

Per al sindicat, aquesta situació se suma a la proposta de la Comissió Europea de l’abril d’establir mitjançant una nova directiva uns mínims comuns en matèria de pràctiques deslleials en les relacions comercials a la cadena alimentària, la qual queda molt lluny de l’imprescindible actualització de la normativa sobre competència per dotar a les administracions de mesures més eficaces per evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives i deslleials que s’imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i per una part de l’agroindústria. En aquest sentit ,cal establir, per a sectors com l’alimentari, amb una demanda inelàstica, una definició de posició de domini molt més baixa que la de productes amb demanda elàstica i, definir la venda a pèrdues, que ha d’incorporar, en el preu de compra del producte, els costos fixos i variables de la comercialització dels aliments.

Unió de Pagesos aprofitarà aquests nous processos de debat, perquè tant el nou Govern que surti de les eleccions catalanes del 21 de desembre, com l’espanyol i els eurodiputats, defensin un pressupost (MFP 2021-2027), una PAC després del 2020 i una definició de pràctiques comercials deslleials a la cadena alimentària més equilibrades pel que fa als objectius, obligacions, instruments i recursos dedicats a assegurar i millorar les rendes de la pagesia professional europea, a l’estabilitat dels mercats agroalimentaris i a uns preus raonables als consumidors.

Les detencions són el resultat d'una investigació iniciada a finals de l'any passat després de tenir constància d’una sèrie de furts de carteres a clients d’establiments comercials, bars i restaurants de menjar ràpid del Segrià

Els detinguts, utilitzaven les targetes sostretes per efectuar compres inferiors a 20 euros, per tal de no posar el número secret de seguretat. 

Els darrers mesos els agents del grup d'investigació de l'ABP Lleida van identificar un grup de persones que estaven perfectament organitzades i que havien fet d'aquests delictes el seu modus vivendi. 

La investigació va permetre localitzar i detenir, el passat divendres a Lleida, quatre membres d'aquest grup, als quals se'ls relaciona amb la presumpta autoria de més de vint furts i utilitzacions fraudulentes de targetes de crèdit. 

La investigació continua oberta per tal d’esbrinar si poden estar implicats en altres fets delictius de similars característiques i no es descarten noves detencions

Els detinguts, tres dels quals tenen antecedents, van passar dissabte a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Lleida, que va decretar l'ingrés a presó del cap del grup criminal.  

Pere Roqué ha explicat que la tempesta va arribar passades les tres de la tarda des de l'Aragó i ha afectat sobretot partides de l'Horta de Lleida, la població d'Albatàrrec, al Segrià, i s'ha desplaçat cap a Bell·lloc, al Pla d'Urgell, i també cap a Juneda i les Borges Blanques, a les Garrigues. Tot i que encara és d'hora per precisar els danys, el president d'Asaja Lleida dona per fet que hi haurà afectacions als punts on ha estat més forta, com Albatàrrec o la partida de Vinatesa de Lleida. També pot haver afectat, assegura, la cirera de la zona de Gimenells.

Tot i les previsions meteorològiques que hi havia, sí que ens ha sorprès la gran extensió que ha arribat a tenir aquesta tempesta de pedra

Segons Roqué, ara el primer que caldrà fer és aplicar els tractaments fitosanitaris per tancar les ferides i després cada propietari haurà de decidir si passa o no l'informe a l'asseguradora, i lamentat que cada vegada les pedregades arriben més aviat, quan tot just s'estan contractant les assegurances.