Desenganyem-nos: es pot ser bo en més d'una cosa, a la vida (per fortuna nostra)! No som ésser "d'usar i tirar", ens reinventem, les vegades que facin falta. Ens poden apassionar mil i una habilitats, més enllà de les etiquetes, els títols i la nostra traça. Ens podem sentir útils en mil situacions, i potser en algunes d'aquestes mai ens ho hauríem imaginat. Potser ens hauríem de prendre més seriosament (i no fer-ho tant als "problemes" i les coses negatives o que ens pressionen), confiar més en la sort, en el que ha de ser, serà; en el tant de bo, en canviar el que té possibilitats de canvi, i deixar de banda el que no.

Podem aportar una infinitat de minúscules llavors al nostre entorn. I jo dic: "Sembrem-les!" Imaginem més, somiem en gran i inspirem-nos sense por! Deixem rastre en el recorregut, compartim! Mai s'acaba d'aprendre i d'experimentar del tot, mai! Sempre hi haurà coses noves a aprendre, o velles per desaprendre i reorientar.

Mai es deixa del tot de banda aquella criatura petita que vam ser i que ens acompanya en el nostre interior. Mai. I qui cregui que ho sap tot, i que amb aires de grandesa és expert de tot (i alhora de res), viu en la més absoluta ignorància (i arrogància)

Més humilitat, més amabilitat, més franquesa, més humanitat. Això és el que tothom necessita. Més "jo em puc posar a prova i jugar, i no passa res", i "jo puc posar-me a la teva pell i no jutjar-te", i menys "tant tinc, tant valc" i "tinc pressa, però encara vull acumular més i més".

Com deia Antonio Gala, "a la vida res és tan important". Potser és hora que relativitzem allò que ens preocupa, les pors anticipades, les situacions que segurament mai passaran i que ens atemoreixen. Degustem cada glopada com si fos la darrera, trepitgem fort, alcem la veu, respectem per damunt de tot, autocuidem-nos, agraïm més, estimem fort, sentim com passen les estacions de l'any, ballem sense complexos, mengem un tall més d'aquell petit caprici, esclatem de riure. No voldríem que la vida fossin més aquests instants? Trobem l'equilibri i forcem-nos a desaccelerar el ritme, a escoltar, a pensar, a escriure, a inspirar més profundament i a veure més capvespres (mai defrauden). Respirem.

Massa sovint a la vida oblidem el que és realment important, i posem la sisena marxa per arribar tard a tot arreu, d'ençà que ens llevem i fins que anem a dormir. Ni tan sols recordem que hem esmorzat. O si ho hem fet. O quant fa que no escoltem la nostra cançó preferida, la que ens porta en aquell moment tan tendre i tan íntim; o quant fa que no fem aquell cafè que tant ens reconforta amb qui més estimem.

Massa sovint a la vida oblidem que això és un viatge amb només bitllet d'anada. I que a l'horitzó, si mirem bé, s'endevina la propera andana.

- Lola Casadellà, Generosa Cortina, Felicitat Gasa, Conxita Grangé, Maria Maranges i Coloma Seró són les sis lleidatanes de Ravensbrück.
- Sí! Afortunadament, totes sis van sobreviure d’aquest calvari. Però, un cop van sortir, la vida va continuar essent molt complicada per a elles, i van haver de quedar-se a viure a França. En tots els casos he pogut anar estirant el fil de les seves vides, però no ha estat una labor fàcil, sobretot, quant a la documentació anterior a la Guerra Civil. També és veritat que gràcies a l’AMICAL he pogut posar-me en contacte amb les famílies, que han contribuït a trencar el silenci que moltes vegades les pròpies afectades van mantenir a causa del dolor de pensar en aquells dies.

- Quins perfils tenien aquestes sis lleidatanes? Estaven implicades políticament, eren simpatitzants d’algun corrent concret? Tenien algun tret en comú?
- No totes tenien una implicació directa amb la política; de fet, el més comú és que se les considerés ‘roges’ a causa de la militància de la parella, o de la mateixa família, i no de les seves accions individuals. En aquest aspecte, només es van posicionar personalment la Coloma Seró, que era militant del PSUC i va ser regidora a Vilafranca del Penedès; i la Lola Casadellà, que es va mobilitzar al front amb la UGT en plena Guerra Civil.

- Totes sis van exiliar-se a França, un cop perduda la Guerra Civil?
- No, només 4, ja que la Conxita Grangé i la Generosa Cortina ja hi eren; Grangé des dels 2 anys, i Cortina des de meitat dels anys 20 perquè hi tenia una germana allà. Un cop a França, Casadellà i Seró van passar pels camps de refugiats de les platges del sud.

- Quina d’elles va arribar abans a l’infern de Ravensbrück?
- La Coloma Seró, el febrer del 1944, i la resta hi va arribar de l’abril al setembre del mateix any. El 1944 va ser el pitjor any als camps, ja que Alemanya estava perdent la Segona Guerra Mundial i la repressió que exercia era més forta. És època de les grans deportacions als camps.

- Com era la vida d’una dona als camps de concentració?
- A més de les mil penúries que també patien els homes als camps de concentració, a les dones s’hi sumava la desaparició de la menstruació, a causa de la mala alimentació. Pel que fa a la descendència, si arribaven als camps embarassades, les feien avortar, tot i que estiguessin molt avançades; i les que parien allí, les assassinaven. Moltes altres es veien obligades a exercir la prostitució, ja que el sexe era un incentiu per augmentar la productivitat dels captius homes d’altres camps. En aquest cas, algunes dones asocials que ja havien exercit la prostitució es presentaven ‘voluntàries’ per aquesta tasca, perquè si no els nazis escollien les noies més atractives i jovenetes del barracó.

- Per tant, en context bèl·lic, a l’avantguarda, a la rereguarda o en captiveri, les dones tenim les de perdre i estem molt més exposades a sofrir repressió sexuada. Has hagut de superar obstacles pel que fa a la documentació?
- Sí! A Ravensbrück, de fet, vaig fer alguns contactes, i em vaig situar mínimament pel que fa a la seva organització i distribució. Però, poc més. Per documentar els anys de la Segona República i Guerra Civil vaig utilitzar arxius d’aquí, catalans; l’exili, els arxius francesos; i la deportació, entre arxius de França, el de la Creu Roja, etc. A més, vaig consultar els expedients de la Lola Casadellà, la Felicitat Gasa, i la Conxita Grangé del llibre ‘Resistents i deportades’, editat pel Memorial Democràtic. 

De fet, sense faltar a la veritat, l’AMIC de Ravensbrück a Barcelona no em va facilitar gaire el terreny quan a l’accés d’informació i el contacte amb les famílies.

- Des de fa uns anys, a Catalunya estem vivint un auge quant a la col·locació de llambordes de memòria stolpersteine, però encara la majoria de noms representats són de figures masculines. Què passa amb les dones?
- Les dones són les grans oblidades, és així. Has de contar que no hi ha cap estudi de la deportació de la dona ni a Espanya ni a Catalunya. Zero! Hi ha testimonis (‘El carretó dels gossos: Una catalana a Revensbrück’, de Mercè Núñez), novel·les, el llegat de la Neus Catal; però en l'àmbit de la investigació històrica, res de res. I amb llibres com aquest, per fi, tenen un nom en la història.

- Com veus, com a historiadora, la revifada del suflé feixista arreu d’Europa? Creus que hem après res d’aquesta lliçó tan dura i traumàtica?
- A Alemanya i França els temes de Memòria Històrica es prenen molt seriosament, aquí portem quaranta anys de retard a causa de la Dictadura. Aquesta la Memòria Històrica queda en una anècdota, no n’hem après gran cosa. Hi ha polítiques, però aquestes polítiques han sortit precisament per la pressió de les associacions de famílies víctimes de la repressió. Com a societat, tenim molta feina a l'endavant, i més pel que fa a la història en clau femenina, que representa a més del 50% de la població.

La 7a edició del Mamapop està farcida de novetats, entre altres, comptarà amb 45 músics sobre l’escenari i la presència simfònica amb la Jove Orquestra de Ponent

Mamapop Latino repassarà les millors cançons dels artistes més rellevants de la música llatina, proposant al públic un recorregut pels repertoris d'artistes com Celia Cruz, Gloria Stefan, Marc Anthony, Ruben Blades, Luis Miguel, Luis Fonsi, Coti o Juan Luis Guerra.

Tindrà lloc els dies 26 i 27 de novembre en tres sessions i, com a novetat, desplegarà el seu talent i emoció a La Llotja de Lleida, per tal d'oferir un major nombre de seients.

El desplegament humà i el repte tècnic és el més potent que ha afrontat fins ara amb un total de 45 músics a escena: els de la Jove Orquestra de Ponent acompanyada per instrumentistes de final de grau del Conservatori i Escola de Música de L’Intèrpret i de 7 cantants lleidatans de la talla d’Irene Olivé, corista de Paloma San Basílio, Paula Costes, Laura Roure, Lídia Alberich, David Honrubia i la balaguerina finalista d’Idol Kids, Maria Fernández, a banda d’un nom sorpresa pendent de desvetllar. 

El benefici íntegre del concert serà destinat a l’IRBLleida pels projectes d’investigació, liderats pel Dr. Serafín Morales

La recerca i la prevenció envers el càncer són fonamentals per aconseguir incrementar la xifra del 85% de pacients que, ara per ara, aconsegueixen superar la malaltia. Mamapop, promogut per Manel Simon, és la producció artístic-musical més important feta a Lleida i des de Lleida i la primera font privada de finançament de l’IRBLleida on ja s’han pogut destinar més de 140.000 euros a la recerca.

Les entrades d'aquest espectacle tenen un cost de 25 euros, ja es poden adquirir en línia i presencialment a les instal·lacions de l’Escola Inlingua i de l’Escola de Música L’Intèrpret de Lleida.

A més, compta amb un divertit vídeo promocional del Mamapop latino ja s'escampa per les xarxes socials.

Per mi, en l’àmbit de la salut, les dones tenim el sostre de ciment (ni tan sols de vidre)

A la salut pública els vaig preguntar per què no fan cribratges d’osteoporosi, igual que vam amb les mames o amb el colon, i em van respondre que era totalment inviable per falta de recursos i personal.

- Tot i això, veu la llum el projecte per cobrir mínimament aquest buit informatiu que no es dona obertament. Parles de què ‘vas parir Hera’.
- Sí! Vaig buscar amigues meves per poder-nos constituir com associació i, de seguida, vam unir la missió de visualitzar l’osteoporosi i la menopausa, ja que estan estretament lligades. Les dues reben dos grans silencis socials.

- Quantes sòcies i usuàries sou?
- Actualment, som 79 sòcies, de totes les edats, i paguem 25 euros a l’any, un preu molt simbòlic ple d’avantatges. Sent sòcia d’Hera, per exemple, tens preus especials en revisions sanitàries i en sessions de fisioteràpia, i descomptes de gels i lubricants.

- Quins objectius teniu des d’Hera?
- El primer i principal, visualitzar aquesta malaltia (osteoporosi) i aquesta etapa de la vida (menopausa), exercint pressió a l’administració perquè atenguin les seves necessitats per fer òptim el dia a dia de les dones a partir dels 50.

- Enmig de les discriminacions, les pressions socials i violències de tota mena de graus que patim les dones, hi ha un tema crucial a tractar que és el pas dels anys. Complir anys! Què passa amb les dones a partir de certa edat?
- Som al segle XXI i coses no han canviat tant com pensem, respecte al tractament de les dones; el patriarcat és el que ‘mana’ i està ben viu. I és veritat que a partir dels 45, i els 50, és com si les dones deixéssim d’existir.

Les dones d’ara, amb 50 anys, no són les padrines d’abans! Tenim molts anys al davant!

- Una societat que menysté i amaga els seus grans, especialment les seves dones grans, té un problema. De fet, per què està tan malvist que les dones mostrin els signes de l’edat, la qual cosa no passa amb els homes? Canes, arrugues, varius, etc.
- Hi ha un problema, i és que la menopausa és una revolta hormonal que afecta les dones, i el seu entorn immediat. I cal tenir la ment molt clara per saber veure-ho i tractar-ho amb respecte. Sempre que dono una conferència, o que em pregunten al respecte, dic: “El dia que tingueu la menopausa, cal parlar-ho amb la parella i els fills, perquè si no, no t’entendran”. No cal ni amagar-se’n, ni ocultar-ho; és quelcom natural! I cal parlant-ne i trencar el tabú i els comentaris pejoratius com “mira, té la menopausa”, igual que ha passat sempre quan et venia la menstruació.
 

- Quines conseqüències té la menopausa en el dia a dia de les dones?
- Principalment, cal gestionar el tema hormonal, una alteració que, mentre tenim la regla, dura uns dies, i amb la menopausa passa a tenir una llarga durada.

Tu com a dona t’has d’acceptar, has d’entendre que tu i el teu cos està canviant, i que és normal i natural. La pujada i baixada d’humor la tindràs molts anys; de vegades tens ganes de plorar i no saps el motiu, i és normal! Per això és tan important la comunicació amb l’entorn.

A partir dels 50, és molt important cuidar-se, i revisar periòdicament la salut

La sanitat pública no fa revisions ginecològiques, com a molt cada tres anys la llevadora et fa una revisió del coll de l’úter. I ‘la culpa’ d’això la té precisament ella, la sanitat pública, perquè ha privatitzat aquestes revisions.

- Recentment, heu organitzat una nova trobada Hera, per mostrar més la vostra consolidada feina convidant a dones, i homes, a reconnectar amb la vida real i el pas dels anys.
- Va anar molt i molt bé el Vè Fòrum Hera. Estem molt contentes que s’hagi consolidat, i aquí hi té un fort pes la creació dels Premis Hera, un reconeixement a les professionals de diversos àmbits que donen visibilitat, i treballen, a favor de l’osteoporosi i la menopausa. Enguany vam portar primeres espases al Fòrum, per exemple Clotilde Vázquez, cap d'Endocrinologia i Nutrició de la Fundació Jiménez Díaz i Hospital Quirón de Madrid; i la Dra. Rosario Castaño, psicòloga clínica, coordinadora de la Unitat de Sexologia del Centre Médico Instituto Palacio de Madrid.

També, en el marc del Vè Forum Hera, vam presentar el 'Pa Hera', de la mà de Marta Segura, la directora del Forn Segura de Lleida.

- Així, a partir dels 45/50 anys, què hem de fer les dones?
- Hem d’anar al ginecòleg i fer-nos una bona revisió; això de cada tres anys, res de res! Perquè si augmentem la freqüència de les nostres visites sanitàries, podem detectar abans possibles problemes, i actuar-hi de manera més eficient.

És molt important tenir un metge o una metgessa que ens generi confiança, que hi tinguem complicitat, que t’informi, i que miri realment per la teva salut i benestar.

I, per altra banda, ens hem de posar al cap el mantra que, tot i que la menopausa sigui normal, no ho és tenir molts fogots, no trobar-se bé, o sentir dolor.

Complir anys no ha de significar que la qualitat de vida de la dona empitjori, no molt menys! I hi ha molts remeis que poden contribuir a sentir-nos de nou amb confiança

Podreu escoltar l’estrena d’aquesta versió de ‘La presó de Lleida’ al Teatre l’Amistat de Mollerussa el dissabte 5 de novembre, a les 21.00 hores

- Vas debutar amb un poemari, i enguany t’has estrenat amb una novel·la. Llegir poesia necessita estar en el present amb els 5 sentits, i escriure poesia suposo que és el mateix multiplicat per 100.
- La poesia requereix una dedicació extra. Has de llegir, i preguntar-te que vol dir l’autor o l’autora amb aquelles frases. T’has d’informar una mica al voltant de la vida d’aquella persona per saber a què es referia. En canvi, la novel·la és un format més fàcil de llegir, més amable per al lector.

- Com fas el salt a la novel·la?
- De fet, el detonant va ser la pandèmia. Vaig visitar Mèxic durant el 2019 i, en tornar al gener del 2020, vaig decidir que escriuria una novel·la a partir d’algunes de les experiències i persones que havia conegut. El llibre, de fet, tracta una història d’amor en la distància, i també vol apropar la societat mexicana a aquí.

- I per què Mèxic?
- Doncs perquè m’ho van recomanar moltíssim i, quan vaig tenir l’oportunitat, no ho vaig dubtar ni un instant. Ni que això, en aquell moment, em suposés la separació física –que no emocional– de la persona que llavors era la meva parella. Vaig ser-hi sis mesos, en ple intercanvi universitari, i em va canviar la vida. És molt bona oportunitat viatjar i veure altres maneres de viure, de pensar, i de sentir, més enllà de l’eurocentrisme. Lògicament, a Mèxic no tot és de color de rosa, però és una societat molt acollidora, molt sentida, sincera, i em va copsar veure la seva connexió amb els ancestres i el passat indígena.

- Cal sortir de la zona de confort?
- I tant que sí! Sembla que la gent li té por, o li fa impressió, i és fonamental per relativitzar les coses. És interessant comprovar com hi ha moltes altres maneres de viure, i val la pena preguntar-se si és necessari produir tant i anar tan de pressa.

- Utilitzes en Chico per desenvolupar la trama de la novel·la ‘Dos flores son más fuertes si juntas pasan sed’.
- Exactament. A la novel·la qui parla no és l’Enric sinó un personatge que hi pot tenir punts en comú, però que va per la seva banda. El títol parteix d’un poema que vaig escriure, i que testimonia la separació física dins d’una relació, que pot ser un punt d’unió encara més fort. Quant a la novel·la, d’aquí poc sortirà un pòdcast en format audiollibre d’alguns capítols. M’agradaria fer tot el llibre en format audiollibre, perquè seria molt més fàcil que la gent conegués la història; però de moment farem aquesta prova amb els dos primers capítols.

- Parla'm del primer fill literari, ‘Biografía de un poeta perdido’.
- En aquesta obra faig una mirada enrere a l’adolescència i primera joventut, quan tens un caos vital total d’hormones, desitjos, i ganes de menjar-te el món. El llibre es divideix en quatre parts, les quatre branques més importants per al poeta. Tracta l’amor en majúscules, a la vida, a un mateix; també l’adolescència poètica, quan entres verge en el món de l’escriptura; les lliçons apreses de les persones estimades i els meus suports, com la literatura, la música, etc. Igual que amb la novel·la, compto amb il·lustracions de la Paula Moreno.

- Fer-se un nom en el mercat del llibre no és poca cosa i, a més, tenint en compte l’existència de moltíssima producció de totes les temàtiques. Creus que, igual que hi ha sobre informació, hi ha massa lectures a l’abast? Aquestes tenen l’oportunitat de calar profundament?
- Aquí caldria pesar a la balança si la superproducció de llibres està bé, o no. Sigui com sigui, per a mi l’escriptura per mi és una necessitat. I escriure llibres significa el fet que hi ha persones expressant-se, la qual cosa no és dolent. En la vida que ens ha tocat viure, on les coses passen tan de pressa, és necessari parar-nos davant d’un escriptori, al carrer o enmig de la natura, i comprovar quin és el rumb de les nostres passes. Mentre vivim, o sobrevivim, no parem atenció en com volem viure.

- Suposo que sent nutricionista és important per a tu la salut i la bona forma física, però també la mental.
- Exacte! El cos s’ha de cuidar per dins i per fora. Per aquest motiu, intento sempre vincular la poesia amb la nutrició. No crec en les dietes miraculoses, sinó en alimentar-se adequadament per tal d’estar de la manera millor possible. Allò rellevant és acompanyar, conèixer cada cas i crear l’hàbit, la cura d’un mateix. Cal més informació per escollir cadascú el nostre propi camí alimentari. Si tinc una bona alimentació, faig esport, i llegeixo un bon llibre, se’m cura l’ànima.

- I per últim, per què ‘Sencillez’?
- Es tracta del videoclip d’aquest poema, amb el qual vaig treballar amb Itsasgorak (Marta Argilés) a la veu, i Jordi Maluquer a la guitarra. Parlo de la diferència entre allò simple i allò senzill, i d’alguna manera dono ales a la gent a ser ella mateixa, a mantenir la seva manera de fer essencial. Crec que és important permetre’s sentir allò que tens al fons, del fons, del fons, atrevir-te a actuar, i fer-ho amb respecte.

Un volum fruit de més de 50 hores de complicitats i històries enregistrades a la mateixa casa de Vallverdú, a la capital de la Noguera

Una entrevista sense complexos que convida a conèixer amb més deteniment qui hi ha darrere l’escriptor, el prohom de gairebé 100 anys que sempre ha estat present en els moments claus de la nostra història contemporània.

Francesc Canosa, autor del llibre i declarat vallverdunià, confessa que ha fet aquest recull perquè la vida de Vallverdú “provoca ganyotes”, perquè “és un núvol de memòria, un univers infinit, un present continuo del nostre país que mereix el gran reconeixement públic que encara no té”.

“Vallverdú defensà la llengua, la cultura, la gent del país. I amb aquest llibre es brinda una gran oportunitat per explicar grans històries”, concreta Canosa.

L’afer Fonoll i Canosa s’inicià a través del magazine La Mira l’any 2020, arran la publicació de les 62 cartes d’amor que Vallverdú envià a la seva esposa, Antonieta Vilajoliu

Anna Pérez, coordinadora de Fonoll, reconeix a Vallverdú com un dels grans de la cultura catalana i també que l’editorial projectarà la reedició d’algunes obres fonamentals de l’autor.

Quant al mateix Vallverdú, que porta a la motxilla creativa més de 70 llibres escrits, i també ha desenvolupat altres facetes al voltant de les lletres, com traductor o poeta, explica que “la vida va passant, que té moments que semblen un tsunami, i altres són de calma. No cal ser dramàtics”.

“Una vida molt llarga dona per a molt. I davant del protagonista s’han pogut veure infinitat d’espectacles. I més quan el protagonista té memòria. (...) La llarga vida -i això és una confessió-, dona un balanç positiu, malgrat els meus morts, la guerra i la dictadura. El balanç de tot plegat és positiu perquè sobrevius i ho fas fins al moment definitiu. Dec tenir una vena positiva a dins, sempre a punt per a l’acció. Quan estic cansat d’escriure, faig un ninot; quan em canso de fer un ninot, poso ordre a la biblioteca. Com que no tenim gaires distraccions externes, en tenim moltes d’internes”, explica el lúcid Vallverdú.

A pesar que el volum parla explícitament de vida de Vallverdú, i no de literatura, al llarg del llibre, i en tercer pla, es poden resseguir algunes pistes de la seva obra escrita. A més, ‘Tu, Vallverdú. Entrevista a una vida’ comença i acaba amb dos poemes de Vallverdú encara pendents de publicació.

Tot plegat, una bona excusa per redescobrir la faceta més personal i íntima d'aquest puntal de la cultura lleidatana i universal, a uns pocs mesos de celebrar-se els seus 100 anys d'història.

Activitat gratuïta que requereix inscripció prèvia a hera@hera.cat

Festival més que consolidat a la plana de Lleida que dona protagonisme a la black music de la mà del reggae i passant pel soul, la música disco, funk, ragtime i un llarguíssim etcètera

La passió musical de l'Uri Ferrer i l'Edu Blasi han fet possible, un any més, la presentació del programa d'aquesta trobada musical i cultural.

La suma d'esforços que en l'edició passada varen fer juntament amb La Casa de la Música de Lleida repeteix per tal de continuar apostant per fer de Lleida un referent una cita obligada al mapa dels circuits musicals.

El programa

El tret de sortida tindrà lloc el dijous 10 de novembre al Cafè del Teatre, on actuarà Queralt Lahoz (22.00 hores). Es tracta d'una de les propostes musicals que més ha impactat durant el darrer any a tota la península, i que arriba per primera vegada a les terres de Ponent. Queralt Lahoz fusiona flamenco i música urbana per donar veu a un missatge reivindicat que es recull en l'àlbum 'Pureza' (2021).

El divendres 11 de novembre, el Sancta Sanctorum del Cotton Club acollirà el plat fort del Festival, de la mà d'Skatalà, TheUpeertones i RebelmadiaqSound System (a partir de les 22.00 hores).

L'històric grup Skatalà, un dels pioners de la música jamaicana a Catalunya, celebrarà els seus 35 anys d'història a l'escenari lleidatà. Aquest concert serà una ocasió molt especial per reviure en directe les cançons de la banda que anys enrere van enregistrar als LP’s 'Fent D’Aquí' o 'Borinot Borinot', que han marcat diverses generacions d'amants de la bona música.

Els italians TheUppertones, liderats per Mr. T-Bone, tornen al Ponent Roots Festival donant via lliure al seu potent trombó, veu, piano i bateria amb un predomini dels estils com el Swing, Boogie i el Calypso.

El col·lectiu establert a Barcelona, Rebelmadiaq Sound System, serà el colofó final a la nit del divendres, on els seus selectors portaran la millor selecció de sons jamaicans i altres receptes per fer ballar al públic assistent. En aquesta ocasió es comptarà amb Pupa Congo i Paula Bu, referents de l’escena i habituals dels esdeveniments d’arreu; així com amb el ritme de 2 artistes lleidatans, Sangue B i OBZ.

El dissabte 12 de novembre, l'escenari del Festival es traslladarà al Cafè Beat & Soul (12.00 hores), on punxarà una selecció musical el col·lectiu femení Musical Sisters. També tindrà lloc la inauguració de l'exposició de l’il·lustrador i tatuador navarrès Casual Harvey, que apropa al públic un conjunt de peces del seu corpus artístic on la música, la cervesa i el futbol Old School hi tenen especial protagonisme.

Al vespre, el Festival es traslladarà al Teatre Ateneu de Tàrrega (20.30 hores), on pujarà a l'escenari Dani Nel·lo Organ Trio, inspirats en les associacions de saxofonistes i organistes de rhythm&blues i de jazz dels anys 50, i que debutaran discogràficament aquesta tardor amb 'Grand Prix'.

La cirereta del Festival arribarà el diumenge 13 de novembre (19.00 hores) a l'Espai Orfeó amb el músic i cantant Yacine Belahacene, qui continua el seu camí a través de la música viatjant entre les seves dues cultures familiars, l’algeriana i la catalana. Belahcene presentarà a Lleida el seu darrer disc, 'Idurar', on reivindica la mescla musical lingüística i sonora.

Una cita que gira a l'entorn del teatre infantil i que es desenvolupa en diversos espais de Santiago de Xile

Oriol Ferre i Elisabet Vallvé, integrants de l'equip del Centre lleidatà, hi actuaran els dies 20, 22 (en doble sessió) i el 23 d’octubre donant vida a l'espectacle 'Kissu'. Estrenat l’any 2014, ha estat presentat en programacions i festivals tant catalans com nacionals i ha viatjat a Andorra i Suïssa. En aquest recorregut, el Jurat Infantil del XXVII Festival Internacional de Titelles d’Alacant (Festitíteres Alicante), li va atorgar el premi al millor espectacle del Festival.

Val a dir que dues d’aquestes sessions teatrals de 'Kissu' comptaran amb traducció a la llengua de signes xilena, fent així l’espectacle inclusiu. D’altra banda, l’actuació del 23 d’octubre es materialitzarà a La Lampa, un barri perifèric de la ciutat amb població en risc d’exclusió social.

A més, participaran en les jornades professionals 'Expoescena', un espai per a la reflexió d’agents, artistes i programadors mitjançant un punt de trobada que obrirà espais per discutir idees i trobar punts de connexió en comú.

En aquest espai presentaran la Fira de Titelles de Lleida, per tal d’obrir portes de treball en xarxa per a professionals de Sud Amèrica

Aquesta és la primera vegada que el Centre de Titelles viatja a Sud Amèrica i espera que el viatge es converteixi en un punt de partida que li permeti exportar les seves produccions cap a aquell continent i ampliar la llista de països on hi ha desplaçat les seves produccions.

'Lo Crit' s'aixecà ben d'hora, ben d'hora, i apropà tota mena de lectures crítiques als curiosos i curioses que transitaven per l'Eix Comercial lleidatà, així com diverses activitats dinamitzadores

El tret de sortida vingué de la mà del debat 'Ètica i digitalització: La filosofia en l'era digital, per què?', basat en el llibre juvenil 'En què pensen els robots?'. Hi va participar en Pau Valls i la Júlia Martín, coautors de l'obra, així com el professor de filosofia Eduard Batlle i la professora de tecnologia, Saba Cabello.

Al migdia, arribà el torn de la poesia amb el recital d'Amat Baró, i a la tarda els petits i petites van poder gaudir d'una sessió de contacontes rebels, de la mà de la Mertxe París, de la llibreria El Genet Blau.

Quant a la tarda, el feixisme passat i present prengué protagonista a la taula rodona 'Com entendre i confrontar-se a l'extrema dreta en l'actualitat', moderada per la periodista i escriptora Ivet Eroles. En aquesta hi varen participar na Jordina Arnau, coautora de 'Guia pràctica contra l'extrema dreta'; Eva Lega, autora de 'Barri Noguerola de Lleida. Poder popular antifeixista (1936-1938); i Adam Majó, autor de 'Set de mal, desxifrant el feixisme del segle XXI'.

'Lo Crit' ha encès la flama; ara esperem que, entre tots i totes, sapiguem mantenir-la viva i cuidem la segona edició d'aquesta fira.

Es tracta de 'Del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos', que explicarà el que es coneix al voltant dels trasllats de les restes dels caiguts durant la Guerra Civil des del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos

A més, analitzarà l'organització, emplaçament i circumstàncies del monument, la idea inicial i l'execució del que s’ha convertit en la fossa més gran de la Guerra Civil i que es manté plenament identificat amb el Franquisme, encara que el dictador en fos exhumat l’any 2019.

La conferència serà a càrrec de la Dra. Queralt Solé i Barjau, professora del d’Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, antiga responsable de la Unitat de Fosses Comunes del Memorial Democràtic de Catalunya. Val a dir que Solé i Barjau ha treballat una línia de recerca centrada en la història del Valle de los Caídos, fet que l’ha portat al fet que l’Estat espanyol li encarregui (2021) un estudi focalitzat en aquelles persones que sol·liciten l’exhumació dels seus familiars del mausoleu franquista, i ha iniciat una altra línia d’investigació centrada en arqueologia del món contemporani, promovent l’excavació de diversos jaciments d'aquest període bèl·lic (Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs, Flix i Gavet de la Conca) i de proto-indústria del segle XIX (Riba-roja d’Ebre).

La presentació del Som Cinema ha tingut lloc a l'IMAC Lleida i ha comptat, entre altres, amb la intervenció de la directora del festival, Judith Vives

Al marge de les seccions competitives, el Som Cinema permetrà l'estrena en primícia a Lleida del documental 'El sostre groc', obra de la directora catalana Isabel Coixet, el qual gira al voltant dels casos d'abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida. Després del seu pas pel Festival de Sant Sebastià, 'El sostre groc' es podrà veure a Lleida en 4 passis a la pantalla d'ScreenBox Lleida (20 d'octubre, a les 20.15 hores; 21 d'octubre, a les 20.45 hores; 22 d'octubre, a les 22.45 hores; i 23 d'octubre, a les 18.00 hores).

En la presentació del programa del 13è Som Cinema, Judith Vives, la directora del festival, ha destacat la vàlua de la nova onada de cineastes catalans, que es poden descobrir a escala internacional i local gràcies a la projecció que està tenint actualment 'Alcarràs'. "El cinema és un reflex clar del territori i amb el film que inaugura la mostra ja es constata molt clarament quines són les intencions del Som Cinema d'enguany, que és donar veu als feministes i a les narratives més plurals", explicava Vives.

Al llarg de les 5 jornades de Som Cinema, es podran veure 58 produccions: 5 llargmetratges, 12 curts, 9 documentals llargs i 6 documentals curts

En la secció oficial es podrà gaudir de 'La Maternal', de Pilar Palomero, després del seu èxit a Sant Sebastià, que narra la història d'una jove en risc d'exclusió que arriba embarassada a un centre d'acollida; 'El fred que crema', de Santi Trullenque, que explica l'acollida d'una família jueva per part d'un jove matrimoni en plena Segona Guerra Mundia; 'La amiga de mi amiga', l'òpera prima de Zaida Carmona, una comèdia d'embolics protagonitzada per dues lesbianes; o els curts 'La dona i els dies', de Joan Ramon Armadàs, i 'Work in class', de Pol Diggler.

Quant als documentals, destaca 'La veu de Thais', de David Casals-Roma, que convida a descobrir Elena Jordi (1882-1945), l'actriu i empresària teatral que es convertí en la primera directora de cinema de l'Estat espanyol; o 'Camí d'Àrreu', d'Aleix Gallardet, que explica l'abandonament d'aquest poble situat al cor dels Pirineus lleidatans.

L'audiovisual lleidatà tindrà un gran protagonisme al Som Cinema, tal com proven 'Defensores' i 'El sostre groc', i s'hi sumen altres projectes, com el curtmetratge 100% lleidatà 'Neu', de Marta González, que explica com els infants són capaços de conèixer-nos millor que nosaltres mateixos, i de donar-nos esperances per viure; o l'avançament de la pel·lícula 'Viaje de Vuelta', de Carlos Bauhause, que actualment està en ple rodatge i que servirà per posar el punt final del festival, el diumenge 23 d'octubre.

Les sales de butaques de l'ScreenBox Lleida seran les encarregades d'acollir la majoria de les projeccions, on també cal sumar-hi la presència de l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera i el Rectorat de la UdL, Ilerna i el Beat Cafè i Soul

En aquest 13è Som Cinema, també es dedicà un espai al talent cinematogràfic dels joves amb la projecció dels audiovisuals elaborats per l'alumnat dels Instituts Escola del Treball, Caparella, Josep Lladonosa, de Lleida, i l'Institut La Serra de Mollerussa. Aquests es projectaran en el marc del Som Secundària al centre Ilerna. Per altra banda, també es ressaltaran els projectes del Cicle Formatiu de Grau Superior de Realització d'Espectacles Audivisuals d'Ilerna i de l'Escola Catalana de Cinema i Televisió (ECCIT).

Aproparà al públic les diverses manifestacions culturals que van des de l'Aran, fins a les Valadas del Piemont, passant per Gascunya i la Provença

Música, poesia i coneixement són els tres eixos a partir dels quals s'organitza Òc Cultura, que omplirà d'encís diversos escenaris de l'històric edifici que ocupa l'Institut Estudis Ilerdencs.



La 2a Òc Cultura arrencarà el dimecres 19 d'octubre, a les 18.00 hores, de la mà de la presentació de l'antologia poètica 'Paraula de hemnas', amb Paulina Kamakine. Es tracta d'un recital de poesia que permetrà connectar amb algunes poetes occitanes que recitaran els seus poemes.

El divendres 21 d'octubre, a les 19.00 hores, serà el torn de la música occitana amb 'Pantais Clus', una proposta del poeta i artista multidisciplinar Damb Rodín Kaufmann. Un creador amb segell propi que omplirà de ritme el Pati de l'IEI amb una particular fusió la llengua occitana i les sonoritats del hip-hop.

El dilluns 24 d'octubre, a les 18.00 hores, tindrà lloc la conversa creativa 'Trabalhar entara lengua: era bua en esperit', on hi intervindran la cantant i activista aranesa Damb Alidé Sans i el traductor Antoni Nogués. 

El leitmotiv d'enguany -'Sens racinas, pas de flors' / 'Sense arrels, no hi ha flors'- remet un proverbi popular que sintetitza molt bé què és viure en la contemporaneïtat a Occitània, a mig camí entre la tradició i la innovació present 

El punt final d'aquesta edició arribarà el divendres 28 d'octubre, a partir de les 17.00 hores. Vindrà de la mà d'un taller obert de cant polifònic i del concert del grup musical i artístic Damb Blu l'Azard (a les 19.00 hores). Una activitat oberta a totes les edats i experiències musicals, basada en el repertori musical de la tradició oral. Aquest taller es presenta com una experiència col·lectiva terapèutica que, seguidament, tindrà el relleu del concert d'aquesta banda Blu l'Azard, la qual convidarà a un viatge al seu particular món sonor caracteritzat per la mescla entre tradició, nova creació i performance.

Un llegat organitzat, i descrit amb minuciositat, per la Teresa Ibars, escriptora i arxivera responsable del Servei d'Arxius de la Diputació de Lleida

Fill de farmacèutics, en Guillem Viladot també es dedica a aquesta professió per tradició familiar. Tot i això, les seves inquietuds expressives van anar més enllà, convertint-se en l'autor d'un gran volum d'artistes, poemes, i objectes al llarg de la seva vida.

La mostra repassa l'abundant fruit de la seva indisciplina, i s'organitza en cinc diferents àmbits: Infantesa i adolescència, en Viladot articulista, Les avantguardes i l'experimentació; Viladot i la psicoanàlisi, i Viladot, la cultura i la contracultura.

En cadascun d'aquests, i a través de fotografies, documents textuals, textos publicats i manuscrits originals de les seves obres, es convida als públics a redescobrir les diferents cares del creador.

La major part d'aquests documents provenen de la Fundació 'Lo Pardal' que custodia el llegat documental d'en Guillem Viladot

'Guillem Viladot des del silenci del seu arxiu: 100 anys d'història' es podrà visitar fins el 2 de desembre.

 En aquestes dates tindrà lloc la primera edició del Raimat Arts Festival, una nova proposta que vincula música de cambra d’alt nivell, vi, menjar i estima del patrimoni i el paisatge ponentí amb la finalitat de repercutir positivament en la seva comunitat.

El Raimat Arts Festival neix agermanant-se amb el mític Napa Valley Festival de Califòrnia, amb la voluntat de convertir-se en tot un referent a escala europea de festival artístic i d’impacte social positiu

Aquesta trobada cultural es presenta com una experiència artística multisensorial que convida a descobrir el talent dels músics de prestigi internacional alhora que la qualitat dels productes gastronòmics i els vins de les terres de Lleida.

El programa
El cartell del Raimat Arts Festival està obert a tota mena de públics i prendrà com escenari diversos paratges al voltant del Castell de Raymat, entre altres localitzacions de Lleida.

El dissabte 15 d'octubre arrencarà el festival amb un itinerari a peu per la reserva Raimat Natura, on es podrà gaudir de diverses instal·lacions artístiques integrades en el paisatge així com d’actuacions d'artistes locals. Seguidament, les persones assistents podran participar en una fira gastronòmica amb tastos de vins i tallers oferts per restauradors i productors locals, un esdeveniment amenitzat per la música de joves intèrprets del Conservatori de Lleida.

A la tarda, els cellers Raimat acolliran el principal esdeveniment del Festival: un concert de música de cambra en un entorn íntim i amb artistes de renom internacional. En aquesta ocasió hi intervindrà el guitarrista Pablo Sáinz Villegas, la soprano lírica Serena Sáenz, el violinista Francisco Fullana i la violoncel·lista Sophia Bacelar.

Tots ells interpretaran obres d'importants compositors clàssics i contemporanis de Lleida, Catalunya i Espanya, com 'Danza Melancólica y Andaluza', del lleidatà Granados

El festival conclourà el diumenge 16 d'octubre amb un brunch festiu, format per un menú únic a base de delícies gastronòmiques locals.

Un festival verd i solidari en favor del territori
Un dels objectius del Festival és esdevenir agent difusor de Lleida tot respectant la seva essència. Així, donarà a conèixer els productes de proximitat dels proveïdors locals, potenciarà l'economia local, fomentant la minimització dels residus i creant consciència envers el consum responsable.

Val a dir també que el seu caire és totalment solidari, ja que tots els beneficis que s'obtinguin d’aquesta primera edició es destinaran a la formació de persones que viuen situacions vulnerables, així com a diferents projectes i activitats de la Fundació Comunitària Raimat Lleida.

L'Aplec 'petita' ha ofert activitats per a tota la família, com ara bitlles mixta i parxís, jocs de construcció, així com el Ball del Vermut i el Ball de Tarda, a càrrec de l'Orquestra Premium

L'Aplequet de Tardor arrencà al voltant de les 8.00 hores amb la ubicació de les penyes als llocs assignats. Després d'un bon esmorzar, petits i grans van poder compartir activitats i competicions de bitlles mixta i parxís, així com jocs tradicionals infantils, com ara les curses de sacs, estirada de corda i trencar l'olla.

També van poder interactuar a l'espai Promenade Lleida, amb jocs de construcció i habilitat, i la Cúpula Leonardo Da Vinci, a càrrec de Festa i Fusta.

A les 12.30 hores, a l'escenari central, es materialitzà el traspàs del planxot de la Ruta Europea del Caragol als representants de la Fête de l’Escargot de Bompàs, un element que simbolitza la germanor al voltant de la taula plena de llaunes de caragols i que serà custodiat durant un any. Seguidament, va ser el torn de l'esperat ball del vermut Yzaguirre, amb música de l'Orquestra Premium.

El dinar de germanor no es va fer esperar, i els caragols i les brases van tornar a ser els protagonistes dels menús de les colles. Per últim, el tancament de la festa anà a càrrec del ball de tarda, de nou de la mà de l'Orquestra Premium.​

Lleida està treballant per aconseguir que es reconegui l’Aplec del Caragol com a Festa d’Interès Internacional

Ja estan a la venda les entrades dels tres concerts, que començaran a les 19.00 hores

Concretament, arrencarà el dissabte 15 d'octubre de la mà del Trio Fortuny, compost per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano). Trio Fortuny és una de les formacions més interessants del panorama de la música de cambra de Catalunya.

Seran els encarregats d'interpretar 'Tres nocturns' d'Ernst Bloch, el Trio en re major op.70 núm.1 'Ghost' de Ludwig van Beethoven i el Trio en re menor, op. 49 de Felix Mendelssohn.

El dissabte 5 de novembre serà el torn del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb Belisana Ruiz (guitarra i tiorba), Cati Reus (violí), Marc Vall (percussió) i Xavier Puig (direcció).

El punt final del Festival arribarà el 26 de novembre amb l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb Josep Maria Colom (piano), Enric Ribalta (flauta) i Joan Espina (violí solista i concertino-director).

Es tracta d'un homenatge multidisciplinar a Jesús Mauri (1956-2018), destacat artista i docent de l'esfera lleidatana dels vuitanta

Albert Bayona, Mercè Humedas, Gregorio Iglesias Mayo, Jordi Jové, Joanpere Massana, Josep Minguell, Carme Molet, Jordi V. Pou, i Maite Villafranca són alguns dels setze artistes plàstics i fotògrafs que reflexionen al voltant d'aquest referent de la pintura lleidatana.  

Format a l' Escola de Belles Arts Sant Jordi, Mauri va ser un dels impulsors de l'Escola de Belles Arts de Lleida, centrat en la pintura, el dibuix i el gravat.

La seva obra minimalista va posar el focus en la matèria, les textures i les superfícies

Durant els mesos d'octubre i novembre, aquest centre artístic lleidatà rememorarà la seva trajectòria en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida.    

La selecció dels artistes per a aquesta exposició es remunta a l'any 2008, quan a la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social es va promoure la idea de crear un fons d'art propi de la Facultat (avui Fons d'Art Jesús Mauri), per tal d'investigar cadascun dels seus artistes. 

Actualment, el Fons d'Art Jesús Maurí està format per 121 peces

Aquest Fons es va anar consolidant a través de donacions, cessions o adquisicions, tot apostant per integrar propostes d'art contemporani -pintura, escultura, fotografia i nous mitjans- majoritàriament d'artistes joves que se situessin en un projecte d'investigació creativa. 

A l'exposició d'Espai Cavallers es presenten obres d'alguns dels artistes seleccionats pel mateix Mauri per a la Facultat de la UdL. 

- Vas estrenar-te com a directora de cinema el 2017 amb ‘Mai’, un curt delicat quant a la forma i la fotografia, però molt contundent pel que fa al missatge, en contra de l’homofòbia. I ara presenten la teva segona obra acabada. Com neix ‘Neu’?
- Sempre m’he volgut dedicar al cinema. De fet, és el que vaig estudiar, però no puc pagar les factures només fent cinema, i he hagut de combinar el cinema amb la docència durant més de 10 anys. Crec que és una situació que li passa a molta gent en aquest país, tant els que ens volem dedicar al cinema, com a l’art, la cultura en general o el món de la recerca.

Per molt que sigui la teva passió, per molt que t’escarrassis, és molt difícil viure d’això exclusivament. Va arribar a un moment en què ja no em reconeixia a mi mateixa, mentre desenvolupava aquest pluriempleo, però, curiosament, els meus alumnes (que llavors eren de primària) em donaven una altra perspectiva de les coses. I això és el que he volgut copsar a ‘Neu’, veure com canvia la realitat en funció de la perspectiva i com canvi la percepció que tens de tu mateix a través de la percepció que un infant pot tenir de tu.

- Així doncs, de què tracta ‘Neu’?
- De la realitat de les persones que acaben dedicant-se a quelcom realment no volen, però que, per circumstàncies de la vida, no tenen altra alternativa i han perdut l’esperança. Però també parlem de com els nens i nenes tenen la capacitat de tornar-te a fer creure en el món real. 

- Novament, tornes a gravar un curt amb una finalitat educativa.
- Tenia molt clar que ‘Neu’ havia de tractar la infància, fer-la protagonista totalment. Un homenatge a aquells nens i nenes que, tot i que en algunes ocasions em treien de polleguera (riures), en altres em donen molta lucidesa i m’han ensenyat moltíssimes coses.

- Com va ser la preproducció i el rodatge de ‘Neu’?
- Va estat un procés súper ràpid el previ al rodatge. Vaig fer el guió en dos mesos, i amb dos mesos vam preparar la preproducció. A ‘Neu’ he volgut que nens i nenes tinguessin tot el protagonisme, perquè a la ficció sempre ens els presenten com uns simples accessoris de les trames adultes o adolescents.

- Marcos, Ariadna, Paula, Hugo i Aurembiaix són alguns d’aquests nens.
- Sí! Alguns dels 14 nens que tenen el mateix pes narratiu que la professora. També apareixen Júlia, Artur, Blau, Ferran, Llibert, Nil, Yanira, Roser i Roc.

- Com és un càsting cinematogràfic amb nens?
- Teníem molt clar que volíem que sortissin infants amb tots els 'estereotips' possibles. Per exemple, el nen nerviós que no para, la nena que té moments violents perquè a casa seva només ha vist actuar així, l’altra nena que té molta imaginació, però que no atén a l’aula, etc. Quan van fer el càsting, no buscàvem nens amb experiència davant de la càmera, sinó que fossin ells mateixos, i que complissin aquestes maneres de fer. Volíem donar protagonisme als nens reals, tal com són.

A la ficció molts infants es representen com a repipis, o petits filòsofs, i es perd la seva essència

- Heu repetit experiència audiovisual amb Aida Flix, una de les protagonistes del teu primer curt, ‘Mai’.
- Sí, no ho vam dubtar ni un moment. És una gran professional. Bé, de fet, tots els integrants del projecte ho són, totalment de Lleida. Amb tot l’equip d’interpretació hem donat molt pes a la veracitat de la història, a què sorgís gairebé de manera natural.

- L’escenari escollit va ser una escola de Lleida ciutat, si no vaig mal encaminada.
- Exacte, l’Escola Espiga. Tot el rodatge es va organitzar com un campament, on els nens i nenes tenien el seu horari, els seus esbarjos, els períodes de descans, etc., complint tota la legislació vigent, lògicament. Va durar 5 jornades el rodatge, un temps força llarg per tractar-se d’un curtmetratge de baix pressupost, però va ser molt intens i molt satisfactori.

Per als infants va ser una experiència brutal gravar 'Neu', i el darrer dia no es creien que acabéssim, de tan bé que s’ho havien passat

- Com és que veu la llum ara ‘Neu’, havent-se rodat el 2018?
- Havent acabat de rodat, el setembre del 2018, esperàvem rebre una ajuda pública, però no ens la van concedir (tot i complir amb tots els requisits al 100%), i això va endarrerir tot el procés de finançament de la postproducció. Quan finalment ja ho teníem tot llest per fer córrer el curt als festivals d’arreu del món, va arribar el primer confinament de la COVID i es va congelar tot plegat.

Després de tanta feinada, vam decidir esperar-nos a retornar mitjanament a la normalitat, i a la l'obertura de festivals presencials, perquè ‘Neu’ veiés la llum.

- L’estrena va arribar l’agost del 2022, a la Cerdanya Film Festival de Puigcerdà i ja s’ha pogut veure en diversos països. De fet, heu estat seleccionats al Kursaal Film Festival de San Sebastián (KFFSS) i s’ha projectat al Festival de Cine e Infancia y Adolescencia de Colòmbia, i a la secció oficial del Social and Economic Justice Film Festival de San Francisco.
- També es podrà veure a Argentina, Brasil, etc. Ha costat molt recórrer camí, no hem tingut gens de facilitats per part de les altes esferes, però hem arribat on volíem arribar. I el públic, la crítica, i els professionals del sector ho estan valorant.

- I algú tan inquiet com tu, ja està tramant un nou projecte audiovisual? I, en cas afirmatiu, es pot fer espòiler?
- Un no, dos, en portem de cap (riures). Després de ‘Neu’, em venia de gust fer alguna cosa amb adolescents i, per ‘a’ o per ‘b’ ara mateix estic en dos projectes de sèrie protagonitzats per adolescents.

Un és ‘Compañeras de metralla’, una sèrie bèl·lica que tracta un grup de noies adolescents en plena Guerra Civil. És un grup paramilitar que té com a objectiu ‘carregar-se’ la cúpula de l’exèrcit feixista. De fet, l’origen del projecte és real. Aquest projecte està en desenvolupament amb una productora americana i una d’espanyola.

Durant dos anys he estat llegint molt i investigant al voltant de les milicianes i em vaig adonar que moltes eren adolescents que van poder desenvolupar la faceta més activa fins que el mateix govern de la II República les va recol·locar a la rereguarda

Quant a l’altre projecte, tracta adolescents en un entorn religiós fonamentalista. Tracta els adolescents que intenten reafirmar la seva identitat entre dos mons irreconciliables: la bogeria de realitat dels adolescents actuals, i tot el que representa el sector més conservador de la societat. Aquest projecte li dono forma amb la guionista Inés París i està seleccionat al laboratori de comèdia de la Sociedad General de Autores y Editores (ESGAE) i a l’Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales (CIMA).

'Lo Crit' arrencarà al voltant de les 10.00 hores i comptarà amb diverses activitats dinamitzadores

La primera activitat del programa de 'Lo Crit' serà el debat 'Ètica i digitalització: La filosofia en l'era digital, per què?', que donarà veu al jovent a partir del llibre 'En què pensen els robots?'. Hi intervindrà en Pau Valls i la Júlia Martín, coautors de l'obra, així com el professor de filosofia Eduard Batlle i la professora de tecnologia, Saba Cabello.

A les 12.00 hores, arribarà el torn del recital de poesia, de la mà d'Amat Baró, i a la tarda els més petits podran gaudir d'una sessió de contacontes rebels, seleccionats per la llibreria El Genet Blau.

Posarà el punt final a la jornada la taula rodona de rabiosa actualitat, 'Com entendre i confrontar-se a l'extrema dreta en l'actualitat', moderada per la periodista i escriptora Ivet Eroles. Hi intervindran Jordina Arnau, coautora de 'Guia pràctica contra l'extrema dreta'; Eva Lega, autora de 'Barri Noguerola de Lleida. Poder popular antifeixista (1936-1938); i Adam Majó, autor de 'Set de mal, desxifrant el feixisme del segle XXI'. 

A més, hi hauran parades de llibres de llibreries, editorials i col·lectius, com Ateneu Cooperatiu La Baula, Biblioteca Anarquista Maria Rius, Biblioteca Municipal de Pardinyes, Editorial Fonoll, Editorial Karwán, Llibreria Argonauta, Llibreria El Refugi, Llibreria El Genet Blau, Llibreria la irreductible, Pagès Editors, Ponent amb Kurdistan i Revista Plec.

Fargnoli va recorre el país amb la seva càmera i la seva bicicleta retratant la vida mundana, des de la costa fins a la muntanya passant pels petits pobles i les grans ciutats

Val a dir que la feina de Fargnoli, documentada àmpliament pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, s'unia al projecte del també fotògraf Adolf Mas al capdavant del projecte del Repertori Iconogràfic d'Art Espanyol. De fet, moltes de les seves captures gràfiques es van comercialitzar en format postal, popularitzant-se i introduint-se en la retina de la societat de l'època i de les generacions posteriors.

A més de Fargnoli, a la trama també hi són present l'escriptor modernista Prudenci Bertrana, el polític i historiador Carles Rahola i el fotògraf Sebastià Martí Roura, ajudant del protagonista durant anys. 

Amb 'El fabricant de records', novament Gironell estira el fil d'una història fascinant del passat real per convidar als lectors i a les lectores a fondre's en la novel·la historiada.

Amb 'El fabricant de records', Gironell ha estat recentment guardonat amb el Premi Prudenci Bertrana

El polígon Torreblanca, que es preveu un dels més grans d'Europa d'aquestes característiques, trencarà amb l'ecosistema, les vides i el modus de subsistència d'aquesta  zona

En l'audiovisual, a més, s'explica que aquesta implantació obliga moltes famílies a abandonar les seves cases i camps de conreus, ja que es volen expropiar forçosament.

A més, que el nou pla director urbanístic dona llum verda a una possible implantació de la indústria química a l'Horta de Lleida, la qual cosa posaria en perill la salut de tots els ciutadans de la capital de Ponent.

També s'apel·la al valor natural de l'Horta de Lleida en el greu moment d'emergència climàtica que vivim, quan tota cura i preservació de la natura és vital per assegurar la nostra pròpia subsistència.

Un crit per aturar les màquines, i salvar la vida de l'Horta de Lleida, produït pel fotògraf Jordi Rulló i que ha comptat amb les mescles de Gerard Farré.

Manuel de Pedrolo, Leandre Cristòfil, Lluís Trepat o Albert Coma Estadella, alguns d'ells

Una exposició produïda des de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, que compta amb la complicitat de la Fundació privada Lo Pardal, i que s'emmarca en els actes del centenari del naixement de Viladot.

Una interessant proposta que posa en paral·lel a l’artista i altres personalitats del món de l’art i la cultura ponentina del segle XX, testimoniant l'ebullició cultural a Lleida després de la Guerra, tot i la llarga ombra del Franquisme.

Es podrà gaudir a Tàrrega fins al 27 de novembre, i després itinerarà a altres punts museogràfics de la demarcació com ara el Museu Comarcal de Cervera, Museu de Guissona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu de Lleida i Museu d’Art Jaume Morera.

La visita tindrà lloc el dissabte 8 d'octubre de 2022, a les 17.00 h, i s'emmarcarà en la Fira de Pesca d'Alfarràs

S'organitza conjuntament amb el Centre d'Estudis Comarcal del Segrià (CECS) i compta amb la col·laboració del Departament de Cultura i l'ajuntament d'Alfarràs. 

Una experiència arriscada, alhora que molt enriquidora, que engrescà a Gené a enregistrar en format disc tot el que passà damunt d'aquest escenari i engegar una campanya de micromecenatge.

Així, el públic interessat, amants de la creativitat de Ferrater, i de la sensibilitat de Gené, poden contribuir a aconseguir els 6.000 euros necessaris per a llogar l'estudi de gravació i la mescla, i per costejar el disseny i la producció d'exemplars del disc, en digital i en vinil.

Els mecenes d'aquesta iniciativa es recompensaran amb tota mena d'obsequis, com ara vinils, samarretes ferraterianes i làmines d'autor (amb el disseny de 131.gd), discos i llibres anteriors, concerts privats... (tots els discos i llibres dedicats), entre altres.

El Mercat de Sant Lluís, l’Antic Hospital de Santa Maria, el Roser i el Casino Principal, les seus antigues del Morera

La missió amb què va nàixer el Museu d’Art Jaume Morera –ser "una institució popular que influís notablement en la conducta del nostre poble"–, finalment tindrà l’oportunitat de complir-se. I és que una de les seves fites, a partir d’ara, serà esdevenir centre cultural actiu, font de coneixement i debat per a la ciutadania, i agent dinamitzador del territori, d’acord amb el que s’espera dels museus del segle XXI.

Des de Carlos de Haes a Leandre Cristòfol, passant pel mateix Jaume Morera, Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Antoni Garcia i Lamolla, Enric Crous, Albert Coma Estadella, Joaquim Ureña o Àngel Jové, són alguns dels artistes que es podran redescobrir entre les seves sales. També dones principals presents en la seva col·lecció, com ara Adela Ginés, Rosa Siré, Núria Llimona, Marina Núñez, Antònia Aguiló, Eulàlia Valldosera, o Kaoru Katayama.

Per fi el Morera podrà desplegar les ales i oferir tot el seu potencial a Ponent i la resta de Catalunya, ampliant el seu ventall conceptual d’equipament d’art modern, i abraçar la contemporaneïtat passant per un ampli ventall de llenguatges artístics que van de la pintura, escultura, dibuix, estampació, fotografia, performance, instal·lacions, cartells o el net.art.

L’edifici
L’escenari que antigament va acollir l’Audiència de Lleida ara desenvoluparà les funcions de pinacoteca del patrimoni lleidatà amb més de 3.500 metres quadrats d’instal·lació museogràfica.

Una intervenció arquitectònica que té per objectiu reconfigurar l’edifici, i dotar-lo d’una nova singularitat. Aquest colossal projecte també planteja una museografia flexible, modular i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu.

A més, no oblidarà la petjada històrica dels mateixos espais a habitar, ja que les prospeccions arqueològiques realitzades en aquest terreny han tret a la llum noves restes d’adoberies medievals.

L’edifici del nou Museu d’Art Morera comptarà amb una entrada principal on acollir al visitant, i un espai immersiu que el convidarà a descobrir la història del projecte. Val a dir que les tecnologies hi jugaran un paper molt destacat en aquest acompanyament als públics.

La important col·lecció pròpia del museu –que compta amb més de 5.000 peces–, es podrà visualitzar en tres plantes, i en una quarta hi haurà les oficines i una sala de reserva visitable, que obrirà les portes a conèixer com es tracten i conserven les peces artístiques a les pinacoteques.

Complementant l’activitat de les sales d’exposicions, també hi haurà un auditori, on acollir conferències, presentacions, projeccions audiovisuals o debats; i una sala educativa amb tot l’equipament necessari per treballar els conceptes artístics de forma més dinàmica.

A més, es preveu que el Museu també acollirà exposicions temporals, atansant una perspectiva més àmplia de la cultura actual, i incorporà discursos museogràfics que aniran més enllà dels eixos cronològics.

Les obres del nou museu les està executant l'UTE formada per Arnó, Sorigué i Romero Polo. Un cop finalitzades, es preveu la implementació de la museografia i el trasllat de les col·leccions. El pressupost del projecte supera els sis milions d’euros i compta amb la complicitat i el finançament de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment (a través de l’1,5% Cultural) i de la Unió Europea (a través dels Fons Feder).

El nou Morera
Tal com comenta en Jesús Navarro, el Director d’aquest equipament, aquest “no és un simple un trasllat, un canvi d’escenografia, sinó que és l’obertura d’un nou museu. Es tracta d’un moment molt important per a un museu centenari com el nostre, ja que ens podem replantejar des de 0 la seva missió, el seu paper, com museu del segle XXI”.

El nou Museu d’Art Jaume Morera vol convertir-se en un equipament inclusiu, de referència per a la ciutadania, un pol d’activitat cultural per a tota la ciutat i el conjunt del territori. “Fins ara, gairebé només havíem actuat com museu d’art modern, però a partir d’ara també podrem tractar els nous problemes d’art i la seva relació amb la societat actual”, apunta Navarro.

Aquesta nova seu permetrà al Morera, i el seu equip humà, desplegar les funcions tradicionals del museu de manera digna, i obrir espai amb serveis associats dirigits a la gent. “Ens interessa reposicionar-nos com a museu d’art modern i també contemporani, des del punt de vista local i nacional. Per això, generarem nous relats des de col·lecció pròpia i dissenyarem un conjunt d’activitats que apropin a tothom el museu, més enllà de l’elit”, detalla Navarro.

Parlar de museus i museografia en ple segle XXI convida a posar damunt la taula, tant sí com no, la relació de l’equipament amb les noves tecnologies, i a abandonar les maneres d’explicar i compartir el patrimoni artístic purament tradicional. “Per a nosaltres, i més pels museus d’art modern i d’art contemporani, és important que la tecnologia prengui un paper important i es converteixi en mediadora amb els diferents visitants. Però també donat el fet que a la col·lecció pròpia del Museu comptem amb peces d’art digital, que també plantegen noves maneres de vincular el creador i els públics.”

Seguirem amb atenció tot el que es cou –i es courà– en aquest equipament clau per ser conscients de la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat.

Un gran aparador cinematogràfic i social que posa damunt la taula l'encara incòmode tema dels abusos sexuals a menors, els silencis administratius i professionals de dècades, els rols de poder, els mètodes de seducció dels abusadors sexuals; i la possibilitat de sanació, i d'aconseguir la resiliència, per part de les joves, explicant públicament els cadascun dels seus testimonis.

Sis d'elles, ara dones empoderades, van trepitjar la catifa vermella juntament amb Coixet, i la productora del film, i van veure per primera vegada, en pantalla gran i a flor de pell, el resultat de la gravació que tingué lloc l'any passat en diversos escenaris lleidatans.

Un llarg aplaudiment -de prop de 4 minuts - a acompanyar el final de la visualització al Teatro Victoria Eugenia de 'El sostre groc', juntament amb crits de "Yo sí te creo!". Segons Coixet, "un dels moments més emocionants de la meva vida com a cineasta".

Aquesta peça audiovisual parteix de la denúncia col·lectiva que un grup de nou dones ponentines va fer l’any 2018 contra dos professors de l’Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals, quan aquestes eren només unes adolescents. Segons la justícia, un cas prescrit i arxivat, però que moralment ha remogut consciències i ha obert una porta, de bat a bat, al debat i a la resiliència.

Segons explicava recentment Coixet des de Donosti, amb ‘El sostre groc’ “vull que la gent entengui les víctimes, perquè les persones que han patit abusos o situacions com les que es descriuen al documental no volen la nostra llàstima, sinó que les escoltem i respectem. Volen i mereixen la nostra comprensió.” També confessava que hi ha moltes raons que l’han animada a fer aquest rodatge i, entre aquestes, destaca que “dubto que s'acabi fent justícia amb elles, però [amb aquesta peça audiovisual] tindran una justícia poètica”.

El documental arrenca a partir de les investigacions d’Albert Llimós i Núria Juanico Llumà publicades al diari ARA el maig del 2020. Aquesta publicació va commoure a Coixet, i ràpidament es va voler posar en contacte amb els periodistes i les protagonistes.

Amb ‘El sostre groc’, la directora posa damunt la taula la impunitat dels fets, la conspiració del silenci, la impotència, i com la societat pot normalitzar unes situacions que són totalment inacceptables (i molt més, essent les víctimes menors d’edat, havent-hi una forta sexualització a les aules i efectuant-se un clar abús de poder per part dels docents).

Però també quins han estat els processos que han acompanyat les víctimes durant els anys posteriors.

L’Aula de Teatre, el lloc dels fets, va ser un dels escenaris escollits, l’any 2021, per rodar el documental, el qual les protagonistes no havien tornat a freqüentar d’ençà que se'n van desvincular.

També el paratge natural del Congost de Mont Rebei, un marc perfecte on reflectir l’empoderament de la Cristina, la Goretti, la Violeta, l'Aida, la Míriam, la Sònia i la Marta.

‘El sostre groc’, produït per Miss Wasabi Lab S.L., es podrà veure aviat als cinemes i, posteriorment, s’emetrà per TV3 i Televisió Espanyola

Interfado està organitzat per la Fundació Orfeó Lleidatà i compta amb la col·laboració del Consolat de Portugal a Barcelona, l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Supermercats Plusfresc

Lleida serà la seu del ritme fadista del 20 al 29 d'octubre, una capitalitat que compartirà amb La Seu d'Urgell, municipi que per segona vegada abraçarà el festival.

Enguany l’Interfado comptarà amb les actuacions de formacions musicals amb una consolidada trajectòria musical dins del fado, vingudes des de Vila Franca de Xira (Portugal), Londres (Regne Unit) i Menorca (Espanya).

Margarida Arcanjo serà l'encarregada d'inaugurar aquesta edició del Festival, el dissabte 22 d'octubre, a l'Espai Orfeó. Arcanjo actuarà amb la guitarra portuguesa de Pedro Ferreira i la viola de fado de João Nunes, i proposarà al públic un concert de fado tradicional.

El diumenge 23 d'octubre, serà el torn de João Caetano, que presentarà ‘Rhythm & Fado’ al Cafè del Teatre. Pujarà a l'escenari amb la guitarra portuguesa de Rui Poço, l'acordió d'Inês Teixeira Vaz i comptarà amb els arranjaments sonors de Nuno Miquel Rebocho, oferint un viatge emocional, ple d'intensitat i ritme.

Rita Barber serà la següent artista convidada al Festival, que actuarà el divendres 28 d'octubre a l'Espai Orfeó i el dissabte 29 d'octubre a la Sala de la Immaculada de la Seu d'Urgell. Barber presentarà ‘De mar amar’ amb la guitarra portuguesa i el violí de Raúl Sánchez Zorzo i la viola i guitarra espanyola de Carlos Ramos. Amb aquest treball, Barber proposarà un diàleg entre les músiques d'una ribera i l'altra, l'atlàntica i la mediterrània.

Interfado, més enllà de la música
Tot i que la música serà la gran protagonista d'aquest Festival, també hi tindrà a veure la gastronomia portuguesa amb un taller de cuina portuguesa a la Sala Sunka a càrrec de Víctor Nicolau, responsable gastronòmic de Plusfresc, i un tast de gastronomia portuguesa als concerts del 22 i 28 d’octubre de la mà de Mateu Blanch (xef del restaurant Caravista), a partir de les 20.30 h a l’Espai Orfeó.

A més, en el marc de l’Interfado, el públic podrà gaudir de l’exposició fotogràfica ‘Fadistes’, que presenta una selecció de fotografies de 10 anys de concerts realitzades pel crític musical i fotògraf Javier de Castro.