Gemma Villorbina: "He vist que se’ns ha començat a reconèixer com a investigadors"

Entrevista a Gemma Villorbina Noguera (Cervera, 1976), professora agregada de la UdL i coordinadora del grau en Biotecnologia

photo_camera Gemma Villorbina és professora agregada de la UdL i coordinadora del grau en Biotecnologia

Segona de les cinc entrevistes a figures destacades de casa nostra, conduïdes pel periodista Jordi Vinuesa en ocasió del 50è número de la publicació Territoris Magazín

Com va començar la teva relació amb el món de la biotecnologia aplicada a l’aprofitament de residus agroalimentaris?

Vaig estudiar química i vaig fer el doctorat al CSIC de Barcelona. El grup de recerca on vaig treballar estava focalitzat en el control de plagues d’insectes. El 2005, amb l’inici dels estudis en Biotecnologia a Lleida em va permetre incorporar al centre DBA-UdL, centre de transferència de tecnologia que té com a objectiu principal la valorització de residus agroalimentaris, és a dir la bioeconomia circular.

Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera? 

Fins fa poc, el món dels residus no tenia gaire interès i d’ençà que es va començar a potenciar la cura pel medi ambient, la gestió dels residus… he vist que se’ns ha començat a reconèixer com a investigadors.

Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent? 

Tenim impacte en petites i mitjanes empreses, que normalment no tenen recursos econòmics o d’equipament per a fer recerca i millorar els seus processos. Els facilitem aquests recursos i els aportem la nostra experiència en recerca aplicada per tal de resoldre problemes que requereixen la nostra dedicació i expertesa.

Com veus el futur?

El meu futur el veig aquí a la Universitat de Lleida. Ara estem en un moment dolç dins la recerca: veiem com les empreses venen a buscar-nos per solucionar aquests problemes. En l'àmbit català, s’està fomentant la recerca aplicada i s’estan obrint convocatòries amb recursos per acostar les eines de la biotecnologia industrial i la química sostenible, la nostra àrea de recerca, a les empreses del sector agroalimentari i forestal. Per tant, el futur el veig positiu, podrem ajudar a solucionar cada cop més els problemes que tenen les empreses en aquest camp i els podem aportar valor afegit als seus processos.

Un missatge als lectors de Territoris...

Ens hem de conscienciar i interioritzar que el futur de la societat i del territori implica buscar nous usos per als residus, que de moment estem acumulant. Hem d'intentar utilitzar-los a favor de la societat, per tal d’aportar-ne beneficis.

Comentaris