Tercera de les cinc entrevistes a figures destacades de casa nostra, conduïdes pel periodista Jordi Vinuesa en ocasió del 50è número de la publicació Territoris Magazín
Com va començar la teva relació amb el món del mural?
Per casualitat. En un primer moment no tenia cap tipus d’interès en el món de l’esprai. Treballava en una impremta, i un dia, un client que pintava em va convidar a una trobada on participava. Hi vaig anar i em van oferir un 2x2 metres i esprais per a practicar. Em vaig engrescar i m’ho vaig passar molt bé. Va ser amor a primera vista. Em vaig enganxar, cada cap de setmana pintava a una propietat que tenia el meu cap, i la gent que passava ho veia. Em van oferir una feina i des d’aquell moment no he parat.
Hi ha hagut algun punt d’inflexió a la teva carrera?
A la vida passen molts trens. La clau no està a veure'ls sinó en agafar-los. D'ençà que vaig començar a pintar, han passat molts trens i els he anat agafant. Cadascun dels passos i decisions que he pres m'han portat on soc ara. Des d'una conversa amb una persona que collia arbequines al poble del Cogul fins a treballar per al Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló. Cada cosa que faig, la faig amb consciència, per fer-la millor que bé. Si hi ha hagut algun moment més important que d'altres, no l'he notat.
Quin impacte creus que té la teva feina a les Terres de Ponent?
Jo soc qui soc gràcies a ser de Lleida, viure a Lleida i fer murals a Lleida. En una gran ciutat no tens les mateixes possibilitats per fer fluir la teva creativitat. L’entorn rural, en canvi, és molt respectuós: s’hi valora l’art, l’artesania i l’esforç. A través dels murals, he pogut parlar de la història de pobles petits i he descobert persones extraordinàries.
Com veus el futur?
L'únic que vull és fer les coses bé. Viure cada instant al màxim. Tinc aspiracions molt petites. Com més gran em faig, més m'adono que és una sort molt gran poder fer el que faig —també m'ho he guanyat—. Aspiro a tenir el meu propi taller i pintar quan vulgui, tranquil·la, sense interrupcions... I a continuar vivint de l'art.
Un missatge als lectors de Territoris...
Que visquin la vida, que observin més i s'emocionin. Que siguin més humans. La societat de la immediatesa fa invisibles a artistes i artesans.
