Industrialització, sostenibilitat i integració en l'entorn, nous reptes de la construcció
PUBLIREPORTATGE
Com en la majoria dels sectors, la construcció i l'obra pública han hagut d'evolucionar i fer front a les exigències dels mercats, industrialització, sostenibilitat i demandes en els terminis de les obres, i això ha obligat a les empreses a fer un gir en la manera d’encarar els projectes.
Serboniu és una de les empreses que ha sabut mantenir aquest nivell d'exigència del sector, un projecte que va néixer amb l'esperit de potenciar treballs de moviments de terra realitzats en el sector agrari, iniciats com a complement de l'activitat agrícola. L'empresa va iniciar-se en el món de l'obra civil per tal de diversificar la seua activitat, aprofitant les oportunitats que aquest nou vessant li oferia, tot aportant la seua experiència i saber fer en el camp de les explanacions. Així, es va anar introduint progressivament en les diferents àrees constructives.
Serboniu ha destacat en els àmbits de la urbanització, xarxa viària, edificació, obres hidràuliques i mediambientals i també en restauració i rehabilitació. Aquestes tasques les combina amb serveis a l'agricultura, com transport, biomassa i compostatge provinent de depuradores urbanes.
En l'aspecte sostenible, al marge dels materials, s'ha obert una finestra de 19 metres de llargada per 1 d'alçada, que permet l'entrada de llum natural. Per altra banda, es completa amb dues finestres motoritzades, que garanteixen la ventilació natural de l'interior de l'equipament. Tot plegat ha donat com a resultat un equipament amb una pista reglamentària, preparada per a la pràctica del bàsquet, handbol o bolei, així com qualsevol activitat que el centre educatiu hi vulgui organitzar.
En l'àmbit de la restauració i rehabilitació, Serboniu ha tingut la responsabilitat de tirar endavant el projecte d'un edifici tan emblemàtic com és l'Institut d'Estudis Ilerdencs, un encàrrec de gran dificultat donades les característiques patrimonials de l'edifici.
Cal destacar que aquesta segona fase ha sigut d'una gran complexitat, donat que l'edifici està catalogat històricament, per la qual cosa hi han intervingut artesans especialitzats. Els professionals van haver de desmuntar les finestres i els vitralls per tal de restaurar-los i inserir-los dins d'una càmera de vidre laminat, per garantir-ne la conservació.
Un altre detall a destacar és la instal·lació de portes de fusta a la segona planta, amb emplafonat adherit a la mateixa porta que imita el motllurat de rombes de les antigues portes existents a l'edifici. Aquesta és una mostra més de la dificultat d'execució, ja que aquestes portes s'han confeccionat a mà, sense mecanització, fet que les converteix en peces úniques.