Tots els municipis catalans que escapen dels ERTO són ‘micropobles’
Cap de les empreses que tenen la seua raó social en 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquesta és una casuística molt present a la demarcació de Lleida que amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació. La segueixen, amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i Girona amb 8 (10%). Dels 82, 81 són micropobles, és a dir amb menys de 500 habitants, i l’únic que no ho és, Castelló de Farfanya, supera en poc aquesta xifra (536).
Del total de micropobles de Catalunya (336), una quarta part (24,10%) no compten amb empreses domiciliades que hagin fet cap ERTO. En el conjunt d’aquests municipis s’han vist afectades 4.500 persones, xifra que representa el 0,6% del conjunt de Catalunya
Aquests són algunes una de les dades que dibuixa el mapa municipal de sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 (treballadors amb un ERTO per raó social de l’empresa), elaborat pel Servei cientificotècnic de cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SCT de Cartografia i SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).
Els mapes s’han confeccionat a partir de les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i Famílies, de la Seguretat Social, i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Pel que fa al mapa que representa a nivell municipal quin ha estat el sector amb més ERTO, s’hi mostra que en el conjunt de Catalunya hi ha tres grans sectors afectats amb xifres molt similars.
Dels 701.585 treballadors amb ERTO, 134.282 són a l'hostaleria, 131.731 a la indústria manufacturera i 129.080 al comerç (engròs i detall)
L’hostaleria és el sector més afectat, amb 353 municipis, majoritàriament de zones de costa i muntanya de base turística. El segueix l’industrial, amb 253 municipis, bona part dels quals es concentren a la zona metropolitana i les seues extensions cap a l’interior, especialment la vall del Llobregat. L’afectació al sector comercial, amb 112 municipis, té més impacte en ciutats grans i mitjanes (de més de 50.000 habitants), que són les que concentren més establiments de venda del país, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.
En nombre de municipis el sector més afectat a la demarcació de Lleida és l’hostaleria, amb 87 municipis, seguit a molta distancia de la industria manufacturera, amb 26, la construcció (23) i el comerç (20)
Les dades que aporten mostren el fort impacte de la pandèmia en l’economia catalana. Al conjunt del país hi ha 91,4 afectats d’ERTO per cada 1.000 habitants, essent les comarques amb mes incidència el Baix Llobregat (114 per cada 1.000 habitants) i el Barcelonès (105). La demarcació de Lleida compta amb algunes de les comarques menys afectades, com les Garrigues (32) i el Pallars Jussà (39). Totes les comarques de Lleida presenten valors inferiors a la mitjana catalana, essent la més afectada la Val d’Aran (88).
L’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els resultats que mostren els mapes s’ha de tenir en compte que en alguns casos les raons social de les empreses poden no coincidir amb el domicili de l’activitat i que, en el cas d’empreses amb activitat en més d’un municipi, tota la informació se centralitza en el municipi on l’empresa té el seu domicili social.