Cervera clausura l'any de la capitalitat cultural amb l'espectacle #Bachendansa
L'espectacle multidisciplinari #Bachendansa va clausurar la capitalitat cultural de Cervera del 2019, la representació que va tenir lloc al Gran Teatre de la Passió també ha servit per donar el relleu de la capitalitat al Vendrell. L'acte va estar presidit per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.
#Bachendansa és una fusió de música barroca i dansa contemporània que va reunir al voltant de 1.700 espectadors
L'acte de clausura va arrencar amb un audiovisual que mostrava alguns dels elements singulars i esdeveniments realitzats durant tot l'any. També van intervenir el paer en cap de Cervera, Ramon Augé; Xavier Tudela, director de l'Organització Capital Cultura Catalana; Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, i Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell.
La comissària de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, Carme Bergés, ha constatat que les activitats de l'últim any consoliden Cervera com a ciutat cultural. Marc Comas, un altre dels comissaris, creu que s'han complert els objectius que s'havien marcat: l'aposta pel territori, la producció pròpia, la multidisciplinarietat, el diàleg contemporani, la transmissió de patrimoni i memòria i la creació de nous públics. La comissària Estefania Balcells ha destacat la implicació de la societat cerverina i de la comarca de la Segarra.
En la programació han participat una trentena d'entitats del municipi, tots els centres educatius i una vintena d'associacions catalanes
Un 70% de les accions artístiques han estat pròpies i s'han desenvolupat i produït des del territori. Molts projectes han servit, segons els comissaris, per fer créixer l'autoestima dels cerverins respecte al seu patrimoni.
Cervera Capital de la Cultura Catalana ha fet possible la remodelació de l'Auditori i la recuperació de La Farinera com a espai expositiu
A més, les iniciatives artístiques no només han servit per exhibir un fet cultural, sinó que han provocat impactes diversos en disciplines com l'educació, l'economia o el turisme, alhora que han facilitat la incorporació de nous públics en espectacles de dansa, poesia, narració oral o art urbà.