Augmentant la família dels bròquils: el brocolet (Bimi) - Apunts de llengua
Informació sobre temes de llengua i sobre recursos lingüístics
El món de les crucíferes és inabastable. Si no en teníeu prou amb la coliflor, el bròquil, el bròcoli i el romanesco (vegeu la Finestra neològica on expliquem les diferències entre aquestes verdures, la més consultada de tots els temps!), o amb la bleda xinesa, la col xinesa i el tatsoi, aquí arriba també ara el brocolet, acabat de sortir del forn de la normalització. (I ja us avisem que en vindran més.)
El brocolet, concretament, s’obté de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), i presenta uns troncs llargs, prims i tendres rematats per espigalls grocs. Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya, i és especialment apreciat pel gust, dolç, suau i amb notes d’espàrrec. Si el nom no us sona, potser us dirà alguna cosa més Bimi, que és el nom comercial amb què s’ha estès a casa nostra.
La forma brocolet, aprovada recentment pel Consell Supervisor, és una alternativa genèrica al nom comercial (que és millor evitar quan no ens referim concretament a la marca en qüestió). Té de bo que conté els trets semàntics de bròcoli i de petitesa, propis d’aquesta hortalissa, però no remet només a un bròcoli petit (això seria brocolinet), sinó a un producte diferent, de manera que resulta una solució prou distintiva. Especialistes del sector s’han mostrat favorables a la proposta.
Font: Termcat