Les comarques de Lleida, a la cua de Catalunya en recollida selectiva de residus
Les comarques de Lleida, van registrar un índex de recollida selectiva de residus del 37% durant el 2018, xifra que les situa a la cua de Catalunya on la mitjana va ser del 41,8%, i lluny de l'objectiu del 50% establert per la Comissió Europea per a l'any 2020. Amb el porta a porta, el Pallars Sobirà, amb un 57,29%, va ser la comarca lleidatana amb millors resultats, mentre la Cerdanya (24,86%) va registrar l'índex més baix de reciclatge.
La generació de residus municipals en l'àmbit territorial va augmentar un 4,4% en relació amb el 2017, arribant a les 206.409 tones. Això suposa 1,3 kg/habitant/dia, per sota de la mitjana catalana,1,4 kg/habitant/dia
Pel que fa a residus recollits selectivament, el percentatge a l'àmbit territorial va ser del 37%, per sota de la mitjana catalana i lluny de l'objectiu establert per la Comissió Europea per a l'any 2020, que és assolir un 50% de reciclatge sobre els residus generats.
La comarca lleidatana que més separa és el Pallars Jussà, però la Segarra, l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça també van assolir el 2018 percentatges per damunt de la mitjana de Catalunya en separació de residus
Ajuntaments i consells comarcals han de focalitzar l'atenció en els diferents tipus de residus, amb mesures com poden ser la implantació de canvis de model en la recollida o posar educadors ambientals a peu de carrer per conscienciar la ciutadania
La futura Llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya -de la qual actualment se n'està debatent l'avantprojecte-, aposta pel pagament per generació obligatori i per individualitzar l'usuari, potenciant sistemes com el porta a porta amb xip o de contenidors tancats.
Des del 2011 que avisem i de pressió ja en posem, amb el cànon, i a aquells ajuntaments o territoris que s'han encantat, ara la factura els està sortint cara
L'ARC destaca l'èxit del porta a porta
La implantació del porta a porta a gairebé el conjunt de la comarca del Pallars Sobirà s'ha traduït en un increment dels índexs de recollida selectiva, passant del 30% del 2014, abans de la posada en marxa d'aquest sistema de recollida, al 57,29% del 2018.
Tost ha destacat l'increment que ha registrat el Segrià, després que l'octubre del 2018 es comencés a implantar gradualment el porta a porta a 22 municipis de la comarca, mentre en altres es van col·locar noves illes de contenidors. D'aquesta manera, s'ha passat del 28,59% el 2017, a un 32,45% el 2018, tot i que s'espera que l'índex de recollida selectiva a la comarca creixi considerablement aquest 2019.
Pel que fa als residus destinats a tractament finalista (dipòsit controlat o incineració), un 62,98% dels residus municipals que es van generar el 2018 a Lleida, Alt Pirineu i Aran van ser fracció resta, és a dir, residus barrejats i no recollits de forma diferenciada. En concret, van ser unes 130.000 tones, de les quals 125.673 tones van anar a l'abocador, i 4.347, a incineració.
Augment gradual del cànon sobre la disposició de rebuig
Al marge d'apostar per models més eficients pel que fa a la recollida, l'ARC segueix apostant també pel cànon sobre els residus que van a parar als sistemes finalistes (abocador i incineració) i que sufraguen els ens locals com un dels mecanismes que ha de contribuir a incrementar els índex de recollida selectiva. El cànon grava la fracció resta i promou la prevenció de la generació de residus i, així, la recollida selectiva, segons ha remarcat Tost.
A Catalunya, l'any 2010, l'import del cànon –que s'afegeix al preu del tractament de residus- era de 10 euros per cada tona de fracció resta destinada a dipòsit controlat. Aquest 2019, aquest import és de 41,3 euros, en el cas dels residus que van a parar l'abocador, i de 20,6 euros, si es valoritzen energèticament a través de la incineració. L'any 2020, l'import del cànon serà de 47,1 euros, i de 23,6 euros, respectivament, mentre el 2024 portar un quilo de residus a l'abocador suposarà un cost de 78 euros.