Les comarques de Lleida, a la cua de Catalunya en recollida selectiva de residus

A Catalunya, l'any 2010, l'import del cànon era de 10 euros, per cada tona de fracció resta, aquest 2019 l'import és de 41,3 euros, en el cas dels residus que van a parar l'abocador, l'any 2020, l'import del cànon serà de 47,1 euros, mentre el 2024 portar un quilo de residus a l'abocador suposarà un cost de 78 euros.
Vehicle de recollida selectiva del Pla d'Urgell
photo_camera Vehicle de recollida selectiva del Pla d'Urgell

Les comarques de Lleida, van registrar un índex de recollida selectiva de residus del 37% durant el 2018, xifra que les situa a la cua de Catalunya on la mitjana va ser del 41,8%, i lluny de l'objectiu del 50% establert per la Comissió Europea per a l'any 2020. Amb el porta a porta, el Pallars Sobirà, amb un 57,29%, va ser la comarca lleidatana amb millors resultats, mentre la Cerdanya (24,86%) va registrar l'índex més baix de reciclatge. 

La generació de residus municipals en l'àmbit territorial va augmentar un 4,4% en relació amb el 2017, arribant a les 206.409 tones. Això suposa 1,3 kg/habitant/dia, per sota de la mitjana catalana,1,4 kg/habitant/dia

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, la directora territorial Dolors TellaLa Val d'Aran es manté des del 2002 com el territori que més residus genera de l'àmbit de Ponent, Alt Pirineu i l'Aran. La segueixen el Pallars Sobirà, la Cerdanya i l'Alta Ribagorça, comarques amb una incidència important del turisme que també les situa per sobre de la generació mitjana de residus de Catalunya, segons les dades presentades aquest dijous a Lleida pel director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

Pel que fa a residus recollits selectivament, el percentatge a l'àmbit territorial va ser del 37%, per sota de la mitjana catalana i lluny de l'objectiu establert per la Comissió Europea per a l'any 2020, que és assolir un 50% de reciclatge sobre els residus generats.

La comarca lleidatana que més separa és el Pallars Jussà, però la Segarra, l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça també van assolir el 2018 percentatges per damunt de la mitjana de Catalunya en separació de residus

Àrees d'aportació a MollerussaEl director de l'ARC ha assenyalat que amb les dades corresponents al 2018 es comencen a notar canvis a l'àmbit territorial de Lleida, Alt Pirineu i Aran però encara hi ha molta feina a fer, sobretot a l'hora de millorar els índexs de recollida selectiva però també per tal de reduir la generació de residus. Tost ha reclamat voluntat política als ens locals per millorar les dades actuals en els pròxims anys. 

Ajuntaments i consells comarcals han de focalitzar l'atenció en els diferents tipus de residus, amb mesures com poden ser la implantació de canvis de model en la recollida o posar educadors ambientals a peu de carrer per conscienciar la ciutadania

La futura Llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya -de la qual actualment se n'està debatent l'avantprojecte-, aposta pel pagament per generació obligatori i per individualitzar l'usuari, potenciant sistemes com el porta a porta amb xip o de contenidors tancats.

Des del 2011 que avisem i de pressió ja en posem, amb el cànon, i a aquells ajuntaments o territoris que s'han encantat, ara la factura els està sortint cara

Inici del sistema porta a porta a la comarca del Segrià

L'ARC destaca l'èxit del porta a porta

La implantació del porta a porta a gairebé el conjunt de la comarca del Pallars Sobirà s'ha traduït en un increment dels índexs de recollida selectiva, passant del 30% del 2014, abans de la posada en marxa d'aquest sistema de recollida, al 57,29% del 2018. 

Tost ha destacat l'increment que ha registrat el Segrià, després que l'octubre del 2018 es comencés a implantar gradualment el porta a porta a 22 municipis de la comarca, mentre en altres es van col·locar noves illes de contenidors. D'aquesta manera, s'ha passat del 28,59% el 2017, a un 32,45% el 2018, tot i que s'espera que l'índex de recollida selectiva a la comarca creixi considerablement aquest 2019.

Pel que fa als residus destinats a tractament finalista (dipòsit controlat o incineració), un 62,98% dels residus municipals que es van generar el 2018 a Lleida, Alt Pirineu i Aran van ser fracció resta, és a dir, residus barrejats i no recollits de forma diferenciada. En concret, van ser unes 130.000 tones, de les quals 125.673 tones van anar a l'abocador, i 4.347, a incineració.

Visita a l'abocador de Castellnou de Seana

Augment gradual del cànon sobre la disposició de rebuig

Al marge d'apostar per models més eficients pel que fa a la recollida, l'ARC segueix apostant també pel cànon sobre els residus que van a parar als sistemes finalistes (abocador i incineració) i que sufraguen els ens locals com un dels mecanismes que ha de contribuir a incrementar els índex de recollida selectiva. El cànon grava la fracció resta i promou la prevenció de la generació de residus i, així, la recollida selectiva, segons ha remarcat Tost.

A Catalunya, l'any 2010, l'import del cànon –que s'afegeix al preu del tractament de residus- era de 10 euros per cada tona de fracció resta destinada a dipòsit controlat. Aquest 2019, aquest import és de 41,3 euros, en el cas dels residus que van a parar l'abocador, i de 20,6 euros, si es valoritzen energèticament a través de la incineració. L'any 2020, l'import del cànon serà de 47,1 euros, i de 23,6 euros, respectivament, mentre el 2024 portar un quilo de residus a l'abocador suposarà un cost de 78 euros. 

Comentaris