El maltractament infantil augmenta el risc de suïcidis juvenils
Un estudi amb la Universitat de Lleida reclama més finançament per a l'atenció de la salut mental dels més joves
El maltractament infantil augmenta alguns factors de risc determinants en les conductes suïcides en joves, com els trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional, i la tendència a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la seua vida.
Així ho assenyala una recerca on ha participat el grup de recerca Neuropsicologia, Gens i Ambien (NeuroPGA) de la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Journal of Clinical Medicine
A l'estudi, liderat per la Universitat de Barcelona (UB), han participat investigadores i investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, el Gregorio Marañón de Madrid, el Santiago Apóstol de Vitòria, el Complex Assistencial Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i l'hospital d'adolescents de la Fundació Orienta a Gavà.
L'equip d'aquesta recerca recorda que el suïcidi és actualment la primera causa de mort en joves a l'Estat espanyol i que els ingressos hospitalaris de noies de entre 12-18 anys amb conductes autolesives s'han disparat durant la pandèmia de COVID-19.
El treball ha analitzat les experiències de maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants recents, i alguns trets de la personalitat límit i el risc de conductes suïcides en 187 joves d'entre 7 i 17 anys, amb o sense trastorns mentals
"Els nostres resultats suggereixen que els joves exposats a maltractament infantil més greus/freqüents tenen trets de trastorn límit de la personalitat més destacats i és més probable que hagin experimentat esdeveniments estressants de la vida recents", com ara baralles o expulsions del centre educatiu, explica el professor de la UdL Jorge Moya-Higueras.
"Al seu torn, els trets de trastorn límit de la personalitat augmenten el risc d'aquests episodis d'estrès", afegeix.
L'equip considera que caldrà impulsar estudis més complexos i longitudinals, amb més variables en consideració, per poder definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar-ne les estratègies de prevenció amb tots els agents sanitaris i socials implicats.
Amb tot, "per reduir les conductes suïcides, seria precís treballar estratègies de regulació de les emocions, així com intentar reduir al màxim possible l'exposició a nous esdeveniments estressants, especialment en aquelles persones amb historials de maltractament infantil", apunta la primera autora de l'article i investigadora de la UB, Laia Marques-Feixa.
"Tot i que actualment existeix un Codi de Risc de Suïcidi, la sanitat pública hauria d'oferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per poder atendre'ls molt abans", afegeixen els autors i autores de l'article.
En aquest sentit, critiquen que tot i l'alta demanda d'aquests serveis per part de la població en els últims anys, el ràtio de professionals públics en salut mental a Espanya és només de 6 per cada 100.000 habitants mentre a Europa tripliquen aquestes dades.