El maltractament infantil augmenta alguns factors de risc determinants en les conductes suïcides en joves, com els trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional, i la tendència a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la seua vida.
Així ho assenyala una recerca on ha participat el grup de recerca Neuropsicologia, Gens i Ambien (NeuroPGA) de la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista Journal of Clinical Medicine
A l'estudi, liderat per la Universitat de Barcelona (UB), han participat investigadores i investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, el Gregorio Marañón de Madrid, el Santiago Apóstol de Vitòria, el Complex Assistencial Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i l'hospital d'adolescents de la Fundació Orienta a Gavà.
L'equip d'aquesta recerca recorda que el suïcidi és actualment la primera causa de mort en joves a l'Estat espanyol i que els ingressos hospitalaris de noies de entre 12-18 anys amb conductes autolesives s'han disparat durant la pandèmia de COVID-19.
El treball ha analitzat les experiències de maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants recents, i alguns trets de la personalitat límit i el risc de conductes suïcides en 187 joves d'entre 7 i 17 anys, amb o sense trastorns mentals
"Els nostres resultats suggereixen que els joves exposats a maltractament infantil més greus/freqüents tenen trets de trastorn límit de la personalitat més destacats i és més probable que hagin experimentat esdeveniments estressants de la vida recents", com ara baralles o expulsions del centre educatiu, explica el professor de la UdL Jorge Moya-Higueras.
"Al seu torn, els trets de trastorn límit de la personalitat augmenten el risc d'aquests episodis d'estrès", afegeix.
L'equip considera que caldrà impulsar estudis més complexos i longitudinals, amb més variables en consideració, per poder definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar-ne les estratègies de prevenció amb tots els agents sanitaris i socials implicats.
Amb tot, "per reduir les conductes suïcides, seria precís treballar estratègies de regulació de les emocions, així com intentar reduir al màxim possible l'exposició a nous esdeveniments estressants, especialment en aquelles persones amb historials de maltractament infantil", apunta la primera autora de l'article i investigadora de la UB, Laia Marques-Feixa.
"Tot i que actualment existeix un Codi de Risc de Suïcidi, la sanitat pública hauria d'oferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per poder atendre'ls molt abans", afegeixen els autors i autores de l'article.
En aquest sentit, critiquen que tot i l'alta demanda d'aquests serveis per part de la població en els últims anys, el ràtio de professionals públics en salut mental a Espanya és només de 6 per cada 100.000 habitants mentre a Europa tripliquen aquestes dades.
