Mollerussa referma la seva capitalitat agrícola un any més

Hi ha una litúrgia que es repeteix cada mes de març al Pla d’Urgell, un pols invisible entre el calendari de la terra i el del pavelló. La Fira de Sant Josep ha tancat aquest diumenge la seva 153a edició, movent-se en aquest equilibri precís entre la tradició del ferro i la fredor del dron, entre el client de tota la vida i el curiós que passeja sota el sol primaveral que enguany, per sort, ha volgut acompanyar la cita.

L’espai exterior, un oceà de xapa i pneumàtics gegantins destinat a la maquinària, contrastava amb el recinte interior, on el reg i la tecnologia dron buscaven el seu espai. Però el camp no espera a ningú. Francesc Baldomar, de Vicenç Maquinària Agrícola, ho definia amb la clarividència de qui coneix el territori: "L’afluència ha estat l’adequada, però no la prevista". El motiu? Una paradoxa feliç però exigent: els pagesos tenien feina acumulada. Mentre la fira bullia, les màquines ja treballaven el solc real uns quilòmetres més enllà.

Entre la pols i el núvol digital

La fira ja no és només tractors. Eduard Ruiz-Olivares, d’Aerofor, observava el tràfec de visitants des de la seva talaia tecnològica. Per ell, Sant Josep és un punt de retrobament necessari amb el client de la zona, tot i que reconeixia que, enmig del formiguer de gent, a vegades costa filtrar el visitant "experimentat" del simple vianant. És el signe dels temps: el camp s'ha tornat digital, però encara necessita el contacte visual i la conversa pausada.

A l'interior, la sensació era d'un moviment més constant, gairebé resguardat. Xavier González i Martí Guijarro, des de sectors tan vitals com la instal·lació de reg o les solucions ramaderes, coincidien en la diagnosi: el balanç és positiu. No importa que la campanya de reg ja estigui en marxa; a Sant Josep es venen llavors de futur, es fan "clients nous de cara a properes campanyes". És la màgia d'un certamen que no viu només del present, sinó de la previsió.

El pes de la història

Per a Jordi Solsona, d’Agrotec, no hi ha dubte: "A nivell agrícola, Sant Josep és la fira més important per a nosaltres". És una sentència que ressona amb força en un recinte que ha vist passar més d'un segle i mig d'història. Malgrat que alguns moments fessin pensar en una calma tensa de públic, el sentiment general és el de la feina ben feta.